ELS ESTAQUIROT FAN 40 anys ( i ho celebren a la Masia d'en Cabanyes)

Diuen els companys de l'Estaquirot a la seva revista  que celebra els seus 40 anys :  "Tenim la gran sort de treballar en el que més ens agrada".

Hi diuen també..................  que durant aquests 40 anys han investigant i treballat . Han fet quilometres arreu de Catalunya , han obert teatres i els han omplert de la seva màgia....Han escrit i musicat. Han fet equilibris, saltimbanquis, han fet gires a ca nostra i molt lluny.. ....Han sigut artistes ambulants . Titellaires i actors . Músics i constructors . Contistes ....

Se'm acut com puc encadenar paraules per expressar qui són i que representen  l'Olga , el Bertu, la Núria ( i també aquells que els han acompanyat al llarg dels anys: el Lluisma , el Martí, el Pau , el Lluis , la Montse Bardí, el Pedro, L'Alfred, La Rosamari ... ).

Es fàcil fer-ho fent lectura de  revista .  Aquí va la meva llisteta :  professio i passió. Treball i rigor . Tradició i modernitat. Color . Investigació, emprenadoria. No defellir. Seny i rauxa. Defensa de la llengua i la paraula. Constància i cap clar. Comicitat, crítica i construcció. Treball, treball i treball . Xarxa. Solidaritat. Compromís i complicitat. Anàlisi  crític i coneixement de la realitat. Duresa i èxit. Una vida amb els nens i nenes .....Energia i futur !!!

Per un país i una ciutat és un plaer compartir aquest aniversari.!!!!

---------------------------------------------------------------------------------------------
 De la Festa d'aniversai a la Masia d'en Cabanyes i dels 40 anys en parala : El Xavier Capdevila al  seu Blog . El mateix recull altres llocs on s'hi comenta la festa i la trajectòria dels Estaquirot .

També,  Toni Rumbau a la revista Putxinel.li  amb una selecció de fotos excel.lent i un recordatori a la Masia d'en Canayes  ,  al blog de Pep Garcia i  Francesc Marc Alvaro a la Vanguardia

I EL DRET A DECIDIR DE LES DONES?

Retrocés . Aquesta es l'expressió que encaixa més amb la proposta que fa el PP en relació a l'avortament .

Passos enrere en la llibertat a l'hora de decidir sobre el propi cos.

Passos enrere per la garantia dels drets sexuals. Retorn al passat.

Amb paraules de Marina Geli ahir al Parlament . Amb la proposta del PP es "retorna no a l’any 85, sinó al franquisme, qüestionant el dret a les dones a decidir si tiren endavant la seva maternitat"

Doble moral del PP. Què podem esperar d'un ministre - que suposadament era el representant de la dreta moderneta- i que diu barbaritats ? : 1) "L’avortament és fruit de la violència estructural sobre la dona”. (Alberto R. Gallardón. 7 març 2013) 2) “La llibertat de la maternitat és la que fa a les dones ser autènticament dones”. (Alberto R. Gallardón. 27 març 2013) 3) “La Constitució empara el fetus amb malformacions”. (Alberto R. Gallardón. 23 maig 2013).

Tristesa absoluta i por de pensar que algu pensa en les dones i la seva autonomia d'aquesta manera !!!

----------

El Parlament de Catalunya ha dit no a la contrareforma de la llei de l’avortament que proposa el ministre Gallardón (PSC)

El Parlament rebutja la revisió de la llei de l'avortament que vol fer el PP

TOMASA CUEVAS .Testimoni de lluita antifranquista i coratge ( dones que es visibilizen)

Avui és un dia especial per a recordar i visibilitzar TOMASA CUEVAS.  EL Grup de Dones "La frontissa" i Garraf per la Republica la revindiquen i li fan homenatge al TOC. També perquè avui som 14 d'abril i, segurament, hi ha persones que expressen i ens recorden tot el que el que va significar ( i tot el que es va perdre!!!).

Tomasa Cuevas fou i representa quelcom més que el que queda escrit a la WIKIPEDIA . Documents interessentissims que trenquen l'oblit de la seva personalitat i la seva obra - Tomasa Cuevas - , en els videos - Las mujeres presas del dictador Franco - i en  alguns blocs - En memoria a Tomasa Cuevas . Hasta el final de sus dias comunista y antifacista . -L'exposició del TOC vol ser una contribució a la seva visibilització. Una exposicio merescuda i interessant de veure!!

Lluitadora des de jove, militant comunista i despres del PSUC . Critíca amb la transcició . Testimoni de la repressió de la Guerra Civil Espanyola. Militant activa que la portà a les presons de Franco . Allí  reforça la seva idea sobre la necessitat de fer conèixer la memòria i "gravadora en mà", un cop fora,  recull els testimonis de les dones. La vida de les dones durant la República, la seva contribució a  la lluita antifranquista, la presó i la repressió..... Els interrogatoris, pallisses, violacions, mètodes refinats físics i psicologics  que van deixar  marcades brutalment a moltes dones ... Queda recollit a PRESAS . Mujeres en las carceles franquistas (Icaria). Testimoni i homenatge a totes les dones que durant el regim franquista van patir repressió , i fins i tot la mort.

Nascuda a Brihuega, va viure 20 anys a Vilanova . La Mari Pau de la Frontissa deia a la inauguració de l'exposició que ha estat, aquesta dona , una llum a seguir.  I Paul Preston hi fa una mencio especial al seu llibre "l'Holocaust Espanyol.Odi i extermini durant la Guerra Civil i després" quan escriu com a recordatori/dedicatòria : Aquest llibre està dedicat a la memòria de tres persones la tasca dels quals ha canviat les percepcions de moltes de les qüestions tractades en aquesta obra: Tomasa Cuevas, Josep Benet i Gabriel Cardona

DONES QUE ES VISIBILITZEN. LLUÏSA VIDAL i PUIG i altres pintores

Ha sortit un estudi sobre LLuïsa Vidal i Puig, una de les pintores destacades del Modernisme: Lluïsa Vidal. La mirada d’una dona, l’empremta d’una artista (Salvatella, 2013), de Consol Oltra . Un estudi que rescata una  de les dones que es va poder dedicar professionalment  a la pintura quan les dones pintaven només  com afició, quan havien de fer-ho eclipsades o ignorades. 

Comenta  l'estudi de Consol Oltra i fa repàs interessant de col.legues masculins i recordatori de companyes dones/pintores, Francesc Fontbona, - Lluïsa Vidal i altres dones pintores - "......... Així és que professionalment parlant, LLuïsa Vidal estava molt sola. Tot i que mai fou molt amiga de fer gaire soroll ni a la vida ni a la feina, i que per tant no adopta actituds detonants, era evidentment una avançada al seu temps,..."

En fa reportatge José Àngel Montañés, -Modernisme amb ulls de dona -   : ".......  L’oblit és un dels factors que més han acompanyat aquesta pintora. Autora d’enormes quadres a l’oli, la majoria retrats de persones del seu entorn —entre elles les seves germanes—, així com d’escenes de gènere on reflecteix assumptes de la vida quotidiana, festes tradicionals i personatges del carrer, a més d’il·lustradora de textos literaris, Vidal va conrear els mateixos temes que la resta de pintors contemporanis masculins..."

LES RETALLADES SON MÉS DURES X LES DONES

Las políticas de recortes del Gobierno están perjudicando a los colectivos más vulnerables de nuestra sociedad, personas mayores, inmigrantes, parados de larga duración y principalmente a las mujeres, poniendo en riesgo además, todos los derechos conseguidos en materia de igualdad de género.

Estas políticas han hecho aumentar dos de los aspectos más habituales en el sector laboral femenino, la temporalidad de los contratos y la parcialidad de las jornadas . 

I ara les dones opinen  : Les Dones són les primeres perjudicades en les retallades socials i de la salut ( d'Esther Soto)

SER DONA, AVUI

Els rostres de les dones de l'exposició "Ser dona, avui" al  Museu Marítim són rostres plurals.

Diferents. Mirades, cares, cossos....... joves i madurs. Ulls expressius, vius i tristos.Cabells rossos i cabells blancs. La pell suau d'una nena amb ulls blaus i la pell amb arrugues d'una àvia amb cabells blancs. Dones diferents i vides diferents.Relats diferents. Preocupacions diferents : la malaltia, la familia, la feina, l'educació, la sexualitat, la diversitat

Surto de l'exposició i recordo que no sempre totes les dones parteixen de les mateixes condicions. La igualtat i la justicia són la base perquè totes tinguem una vida digne. I crec que encara no hem arribat en aquesta fase.

Deia Flora Tristan  " ..... que el grau de desenvolupament d'un país es conjuga amb el de la llibertat d'una dona" . I Virgina Wolf , " que una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si desitja escriure ficció" . I Michelle Bachellet insisteix  sempre que els somnis de les dones seran derrotats sino els compartim amb els homes.

Santes paraules !!!

A propòsit del 8 de març (III) : EL LABERINT DE LA DONA

Quin és el laberint de ls dones ara que hi ha crisi ? la crisi castiga a tothom igual ? La bretxa salarial es fa més profunda ? Les dones són les que  surten més malparades de "les crisis" ?

El suplement d'anàlisi ecònomica de "El Periodico" de fa uns dies recull la radiografia que fa del tema una colla d'expertes: Anna Mercadé, Júlia López, Cristina Carrasco, Montse Perez ,  Anna Pérez, Elisabet Golobardes, Carme Garcia Ribas, M.Àngels Valls, Maruja Moragas i Núria Chinchilla .

Hi llegueixo :  1.- Encara que hem fet avenços en drets, i les lleis així ho ratifiquen, és evident que ens queda molt camí per recórrer. Les dones guanyen fins al 27% menys que els homes i representen el 90% dels contractes a temps parcial. La discriminació de la dona ja no és una realitat de desigualtat social, sinó un problema comunitari

2.- A més d’inconstitucional i ineficaç per superar la crisi, la reforma laboral aprovada l’any passat aguditza els problemes endèmics del nostre model de relacions laborals en matèria de discriminació per gènere. Viola la llei d’igualtat del 2007 i l’estratègia europea d’igualtat entre homes i dones.

3.- La crisi està afectant molt directament, com a col·lectiu vulnerable, les dones. I no només per les condicions de treball, salaris i pensions; també té efectes en àmbits menys visibles, com el domèstic i el de la cura de les persones. Malgrat la duresa de la situació, les dones han desenvolupat la fortalesa i la capacitat de resistència per mantenir els espais conquistats i continuar amb els processos de la cura de les persones i de la transformació de les relacions humanes que sempre han atès.

4.-  La bretxa salarial, diferència percentual de salaris entre homes i dones, se situa a Catalunya en el 16,9%. La crisi ha acabat amb els avenços que s’havien produït.Fer visibles aquestes discriminacions salarials és el primer pas per combatre-les.

I també : 5.-  Des de sempre la figura de l’empresari ha estat masculina, de manera que les dones no l’han pres com a referència. Però les dones tenen un extens camp per recórrer en el terreny de l’emprenedoria si desenvolupen les seves capacitats creatives o d’innovació.

6.- Alguna cosa no quadra: les dones cobren menys que els homes i, no obstant, estan més ben preparades. En les professions més joves, més emprenedores i amb menys llast històric pel que fa a igualtat de gènere, com són les TIC, que a més a més són les que tenen més futur i necessàries en la nostra societat del coneixement, trobem un bri d’esperança.