Comenta l'estudi de Consol Oltra i fa repàs interessant de col.legues masculins i recordatori de companyes dones/pintores, Francesc Fontbona, - Lluïsa Vidal i altres dones pintores - "......... Així és que professionalment parlant, LLuïsa Vidal estava molt sola. Tot i que mai fou molt amiga de fer gaire soroll ni a la vida ni a la feina, i que per tant no adopta actituds detonants, era evidentment una avançada al seu temps,..."
En fa reportatge José Àngel Montañés, -Modernisme amb ulls de dona - : "....... L’oblit és un dels factors que més han acompanyat aquesta pintora. Autora d’enormes quadres a l’oli, la majoria retrats de persones del seu entorn —entre elles les seves germanes—, així com d’escenes de gènere on reflecteix assumptes de la vida quotidiana, festes tradicionals i personatges del carrer, a més d’il·lustradora de textos literaris, Vidal va conrear els mateixos temes que la resta de pintors contemporanis masculins..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada