UNA COL.LECió DE CONTES PECULIAR . Les protagonistes son noies.

He trobat una col.leció de contes amb mirada femenina. Una col.lecció de contes on totes les seves protagonistes són noies. I totes tenen qualitats diferents.

A l'onada ( publicacions de l'Abadia de Montserrat) : ALba Rosada la princesa que es va enamorar del mar ( amb versió de M.came Bernal i Carme Rubio i , dibuixos d'Emma Schmid)

En un altre conte, amb l’ajuda d’unes oques, la protagonista se salva i la veritat s’acaba sabent. En aquest cas és L'Elionor i les oques del Rei Maó 

A la filla de Carboner, la filla petita dels carboners sempe se'n surt per superar els petits paranys qe li posa el fill del rei

A la germana dels set corbs, qui salva a set germans és una nena espabilada . I a la Princesa malalta, l'amistat serveix per salvar tota mena de dificultats ....

Hi ha mes títols que estan agrupats aqui

L'ART FEMENI NO TROBA MARC

Aquest es el titol de l'article de Patricia Burgo Muñoz a  El Diario del Norte  : El arte femenino no encuentra marco

Dos exemples que s'hi comenten i que han estat motiu de queixa per part de col.lectius de dones :

El Museo de Bellas Artes de Bilbao no ha dedicat cap exposició individual a dones . N'ha fet 24 entre el de las 24 entre el 2002 i el 2012 . El 100% de la programació del 2013 és masculí

Només tres autores han rebut el "Premio Cervantes" ( un 8% del total)

DIRECTIVES I EMPRESÂRIES, de Sara Berbel

El dia que vaig acabar de llegir el llibre de Sara Berbel, Directivas y empresaias. Mujeres rompiendo el techo de cristal ( aresta Mujeres) , l'atzar va fer que trobes ala Montse Alòs de Dones d'Empresa. L'atzar va fer que parlessim de compartir una activitat a la Masia d'en Cabanyes. L'atzar va fer que coincidissim en la proposta d'escolta  a la Sara en el marc de l'activitat Espai Dona .  I...... ,  finalment va fer-se l'activitat el passat 4 de juliol amb la presidència de Cristina Mestres de Dones d'Empresa.

Absolutament recomenable la lectura del llibre de Sara Berbel que d'acord amb les seves paraules l'escriu :" Para que no existan retrocesos sinó avances, para superar obstaculos y vencer algunos miedos, para contribuir, en definitiva al progreso social ……..para emprender y dirigir " . Una proposta reflexiva, documentada, meditada, per trencar molts silencis , per trencar estructures culturals, per a valorar nous camins ...

Reflexió a partir de 10 capítols - Mujeres en la empresa: tradición y roles, Las mujeres en el poder, ¿Existe un liderazjo femenino?, Obstaculos en la empresa: el estereotipo de ser mujer, Hacia una nueva organizacioón del tiempo de trabajo, Talento y eficacia en las organizaciones, Nuevos modelos de liderazgo, Emprendedoras sociales, Tejiendo redes profesionales, Estrategia para directivas y Empresarias- .

Les reflexions en relació al sostre de vidre les vam encadenar amb invisibilitat. De les dones, es clar . Ens van sorgir els mots  : Silenci  . En segon lloc. Entorn cultural  . I finalment , culpa-elecció.

Recullo dues consideracions/cites que em semblen prou il.ustratives. Les han dit  dit dones posicionades en la seva preofessió : 

“Las mujeres no hemos estado socializadas para tener poder, no nos han preparado para ello, ni conocemos a otras mujeres que tengan poder y nos puedan servir de referencia “ (Carmen Martinez Ten )

I les dones sabem que hi han de posar el mateix que un home. Cal que la societat no et recrimini que ets una mala mare per dedicar-te a una feina que mereix tantes hores . Als homes no us passa “ ( Carme Ruscalleda ).

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En relació a la presentació del llibre de Sara Berbel a BCN amb la presència de Mar Serna . Hi ha una ressenya a Dones en Xarxa

TOMASA CUEVAS .Testimoni de lluita antifranquista i coratge ( dones que es visibilizen)

Avui és un dia especial per a recordar i visibilitzar TOMASA CUEVAS.  EL Grup de Dones "La frontissa" i Garraf per la Republica la revindiquen i li fan homenatge al TOC. També perquè avui som 14 d'abril i, segurament, hi ha persones que expressen i ens recorden tot el que el que va significar ( i tot el que es va perdre!!!).

Tomasa Cuevas fou i representa quelcom més que el que queda escrit a la WIKIPEDIA . Documents interessentissims que trenquen l'oblit de la seva personalitat i la seva obra - Tomasa Cuevas - , en els videos - Las mujeres presas del dictador Franco - i en  alguns blocs - En memoria a Tomasa Cuevas . Hasta el final de sus dias comunista y antifacista . -L'exposició del TOC vol ser una contribució a la seva visibilització. Una exposicio merescuda i interessant de veure!!

Lluitadora des de jove, militant comunista i despres del PSUC . Critíca amb la transcició . Testimoni de la repressió de la Guerra Civil Espanyola. Militant activa que la portà a les presons de Franco . Allí  reforça la seva idea sobre la necessitat de fer conèixer la memòria i "gravadora en mà", un cop fora,  recull els testimonis de les dones. La vida de les dones durant la República, la seva contribució a  la lluita antifranquista, la presó i la repressió..... Els interrogatoris, pallisses, violacions, mètodes refinats físics i psicologics  que van deixar  marcades brutalment a moltes dones ... Queda recollit a PRESAS . Mujeres en las carceles franquistas (Icaria). Testimoni i homenatge a totes les dones que durant el regim franquista van patir repressió , i fins i tot la mort.

Nascuda a Brihuega, va viure 20 anys a Vilanova . La Mari Pau de la Frontissa deia a la inauguració de l'exposició que ha estat, aquesta dona , una llum a seguir.  I Paul Preston hi fa una mencio especial al seu llibre "l'Holocaust Espanyol.Odi i extermini durant la Guerra Civil i després" quan escriu com a recordatori/dedicatòria : Aquest llibre està dedicat a la memòria de tres persones la tasca dels quals ha canviat les percepcions de moltes de les qüestions tractades en aquesta obra: Tomasa Cuevas, Josep Benet i Gabriel Cardona

DONES QUE ES VISIBILITZEN. LLUÏSA VIDAL i PUIG i altres pintores

Ha sortit un estudi sobre LLuïsa Vidal i Puig, una de les pintores destacades del Modernisme: Lluïsa Vidal. La mirada d’una dona, l’empremta d’una artista (Salvatella, 2013), de Consol Oltra . Un estudi que rescata una  de les dones que es va poder dedicar professionalment  a la pintura quan les dones pintaven només  com afició, quan havien de fer-ho eclipsades o ignorades. 

Comenta  l'estudi de Consol Oltra i fa repàs interessant de col.legues masculins i recordatori de companyes dones/pintores, Francesc Fontbona, - Lluïsa Vidal i altres dones pintores - "......... Així és que professionalment parlant, LLuïsa Vidal estava molt sola. Tot i que mai fou molt amiga de fer gaire soroll ni a la vida ni a la feina, i que per tant no adopta actituds detonants, era evidentment una avançada al seu temps,..."

En fa reportatge José Àngel Montañés, -Modernisme amb ulls de dona -   : ".......  L’oblit és un dels factors que més han acompanyat aquesta pintora. Autora d’enormes quadres a l’oli, la majoria retrats de persones del seu entorn —entre elles les seves germanes—, així com d’escenes de gènere on reflecteix assumptes de la vida quotidiana, festes tradicionals i personatges del carrer, a més d’il·lustradora de textos literaris, Vidal va conrear els mateixos temes que la resta de pintors contemporanis masculins..."

LES RETALLADES SON MÉS DURES X LES DONES

Las políticas de recortes del Gobierno están perjudicando a los colectivos más vulnerables de nuestra sociedad, personas mayores, inmigrantes, parados de larga duración y principalmente a las mujeres, poniendo en riesgo además, todos los derechos conseguidos en materia de igualdad de género.

Estas políticas han hecho aumentar dos de los aspectos más habituales en el sector laboral femenino, la temporalidad de los contratos y la parcialidad de las jornadas . 

I ara les dones opinen  : Les Dones són les primeres perjudicades en les retallades socials i de la salut ( d'Esther Soto)

SER DONA, AVUI

Els rostres de les dones de l'exposició "Ser dona, avui" al  Museu Marítim són rostres plurals.

Diferents. Mirades, cares, cossos....... joves i madurs. Ulls expressius, vius i tristos.Cabells rossos i cabells blancs. La pell suau d'una nena amb ulls blaus i la pell amb arrugues d'una àvia amb cabells blancs. Dones diferents i vides diferents.Relats diferents. Preocupacions diferents : la malaltia, la familia, la feina, l'educació, la sexualitat, la diversitat

Surto de l'exposició i recordo que no sempre totes les dones parteixen de les mateixes condicions. La igualtat i la justicia són la base perquè totes tinguem una vida digne. I crec que encara no hem arribat en aquesta fase.

Deia Flora Tristan  " ..... que el grau de desenvolupament d'un país es conjuga amb el de la llibertat d'una dona" . I Virgina Wolf , " que una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si desitja escriure ficció" . I Michelle Bachellet insisteix  sempre que els somnis de les dones seran derrotats sino els compartim amb els homes.

Santes paraules !!!

A propòsit del 8 de març (III) : EL LABERINT DE LA DONA

Quin és el laberint de ls dones ara que hi ha crisi ? la crisi castiga a tothom igual ? La bretxa salarial es fa més profunda ? Les dones són les que  surten més malparades de "les crisis" ?

El suplement d'anàlisi ecònomica de "El Periodico" de fa uns dies recull la radiografia que fa del tema una colla d'expertes: Anna Mercadé, Júlia López, Cristina Carrasco, Montse Perez ,  Anna Pérez, Elisabet Golobardes, Carme Garcia Ribas, M.Àngels Valls, Maruja Moragas i Núria Chinchilla .

Hi llegueixo :  1.- Encara que hem fet avenços en drets, i les lleis així ho ratifiquen, és evident que ens queda molt camí per recórrer. Les dones guanyen fins al 27% menys que els homes i representen el 90% dels contractes a temps parcial. La discriminació de la dona ja no és una realitat de desigualtat social, sinó un problema comunitari

2.- A més d’inconstitucional i ineficaç per superar la crisi, la reforma laboral aprovada l’any passat aguditza els problemes endèmics del nostre model de relacions laborals en matèria de discriminació per gènere. Viola la llei d’igualtat del 2007 i l’estratègia europea d’igualtat entre homes i dones.

3.- La crisi està afectant molt directament, com a col·lectiu vulnerable, les dones. I no només per les condicions de treball, salaris i pensions; també té efectes en àmbits menys visibles, com el domèstic i el de la cura de les persones. Malgrat la duresa de la situació, les dones han desenvolupat la fortalesa i la capacitat de resistència per mantenir els espais conquistats i continuar amb els processos de la cura de les persones i de la transformació de les relacions humanes que sempre han atès.

4.-  La bretxa salarial, diferència percentual de salaris entre homes i dones, se situa a Catalunya en el 16,9%. La crisi ha acabat amb els avenços que s’havien produït.Fer visibles aquestes discriminacions salarials és el primer pas per combatre-les.

I també : 5.-  Des de sempre la figura de l’empresari ha estat masculina, de manera que les dones no l’han pres com a referència. Però les dones tenen un extens camp per recórrer en el terreny de l’emprenedoria si desenvolupen les seves capacitats creatives o d’innovació.

6.- Alguna cosa no quadra: les dones cobren menys que els homes i, no obstant, estan més ben preparades. En les professions més joves, més emprenedores i amb menys llast històric pel que fa a igualtat de gènere, com són les TIC, que a més a més són les que tenen més futur i necessàries en la nostra societat del coneixement, trobem un bri d’esperança.

La millor manera de lluitar contra els llops és llegir molts llibres i mirar-los directament als ulls.( A propòsit del 8 de març II)

"L'àvia de la Caputxeta no volia dolços ni pastissos: s'estimava mes que la seva neta li portés a casa una bona novel.la, per exemple. Ella va ser la culpable de l'afició de la Caputxeta a la lectura, perquè va ésser la primera que li regalava llibres cada dos per tres: quan va apendre a llegir, quan li va caure la primera dent, quan va aprovar les matemàtqiues l'any que li va costar molt i molt entendre i dominar les equacions, quan arribava el Nadal o el començament de les vacances d'estiu. L'àvia de la Caputxeta sabia que la millor manera de lluitar contra els llops és llegir molts llibres i mirar-los directament als ulls"

"Un Món de mares" de Marta Gómez Mata i Carla Nazareth de l'editorial Comanegra. Una proposta deliciosa per descobrir 25 tipus diferents de mares. D'acord amb el llibre les mames que hi ha al món són agrupades en : Mama Sirena, Mama Xemeneia, Pirata, Gata, Picasso, Mama Bella dorment, Mama Maduixa, Mama Xiclet, Mama Gasela, Mamà Acordió, Mama Bolit, Mama Tren, Mama Xocolata, Mozart, Caputxera, Bicicleta, Mama Dragona , Mama Piano, Mama Tisores, Mama Fada, Mama Coca-Cola, Mama Veler, Mama Princesa.

La seva lectura m'ha recordat debats sobre la maternitat. Sobre les mares. Sobre filles ......... Debat  entorn la presència i la influència. Mars massa marasses, mares que nomes parlen de canalla i s'obliden del món, mares que s'anul.len, mares massa presents o poc presents, mares per a gaudir i mares per a cuidar. Mares lluitadores, amb paciencia,  creatives , "pals de paller". Mares tristes xque no en poden ser. Mares que en són des de la solitud i l'absència dels pares. Mares maltractades. Mares amb jornades dobles i triples - la casa, la canalla, la família, la feina -  .... ... Una llarga llista de mares ........

Un càlid homentage a totes elles.

A pròposit del 8 de març I .

Com és que Hercules, el màxim exponent de la força masculina, fila? Com és que fa una feina de dones ?Estaria bé que els homes filessin més. La veritat és que estaria molt i molt bé que filessin més. Però per sobre tot, el  que esperem les dones dels homes es que volguin trencar conjuntament amb elles  les desigualtats que per altra banda, arran de la crisi, encara són mes crues.

Faig resum d'alguns dels articles que he endreçat sobre igualtat d'oportunitats i gènere. La conclusió, en relacio a la igualtat de gènere, es desoladora. Ho vam dir amb insistència davant de la reforma laboral i fruit de projectes com els de Gallardon ( El dret de les dones esta en perill). 

1) La Marea i Núria Varela narra de forma crua  a "Fabricantes de "perlas" misóginas" com la igualtat, s'escola. Recorda els objectius de la Conferència Mundial sobre la dona a Pequin el 1995, i els èxits obtinguts amb passes petites. Ara no obstant, tot s'ha trencat : Tan potente fue el impulso de Pekín como la reacción. El velo de la igualdad se rompió. Hasta entonces, creíamos que teníamos que “contar” y “demostrar” la violencia y el abuso que sufrían las mujeres. Cuando esto ocurriera, las cosas cambiarían. Llegadas al siglo XXI, “las cosas” han empeorado. Sabemos dónde está el origen de los problemas pero no conseguimos erradicar la desigualdad ni la violencia que sufren las mujeres en todo el mundo.

2) El País,  Malos lugares para ser mujer. Són "la meitat del cel" però sovint viuen un infern. " .............. Tener sexo femenino determina en muchos lugares del mundo llevar una vida peor e, incluso, no llegar siquiera a nacer. Los problemas se dan también en bastantes países del privilegiado club de los más desarrollados y emergentes, el G-20. Un estudio de expertos ha concluido que, entre todos ellos, Canadá es el mejor sitio para ser mujer e India, el peor.

3)  DONES EN XARXA  . Les dones ocupen un 12% dels consells d’administració a Espanya, per sota de la mitjana europea.

4) "Espanya en masculí" de Celeste Lopez i Cristina Sen : Dels tres poders de l'Estat, només el legislatiu s'acosta a la paritat que fixa la llei  tot i que "les dones tenen més dificultats de romandre als escons. Un estudi en marca la distància: un 60%  de les dones només  hi  van ser una legislatura, davant del 47% dels homes".

5) "Modistos: sígase razonamiento, que va solo" a la Vanguardia d'Andrés Trapiello.Homenatge a Amelia Valcarcel i al feminisme : " ....el feminismo es uno de los pilares de la democracia y es una de las políticas que nacen con el mundo que vivimos. Porque venimos de sociedades en las cuales las mujeres no son nada”, nos dice Valcárcel, que nos recuerda que “el feminismo no tiene nada de que avergonzarse. No ha producido violencia ni tiene todavía ningún muerto en el campo contrario. Y ha logrado, con métodos pacíficos siempre, y a costa de las vidas de mucha gente que se ha sacrificado, ir consiguiendo meta tras meta"

MIRADES DE DONES

FESTIVAL MIRADAS de MUJERES 2013.

Despres de l'èxit de l'any passat el proper mes de març torna el Festival Mirades de dones . Un conjunt d'exposicions per posar de relleu la trajectòria artistica de les dones.

Enguany hi participen seus arreu d'ESpanya.

10 ciutats catalanes s'han sumat a la iniciativa, centres d'art, galeries i museus ...

Per seguir-ho!!!

One Billion Rising

Impressionant el projecte ONE BILLION RISING.

Si encara no heu vist com les dones ballen per la igualtat i en contra de la violència mireu l'experiència que el dia 14 de febrer va unir milers de dones al món.

Un projecte visual xque : Una de cada tres dones al planeta serà violada o colpejada durant la seva vida i  xque MIL MILIONS dones violades és una atrocitat.

ONE BILLION RISING ha estat una invitació a ballar, una crida a homes i dones a negar-se a participar en un  món on  la violació i la cultura de la violació encara es viu.Una proposta que il.lustra 

la negativa d'acceptar la violència contra les dones i les nenes.

DONES QUE ES VISIBILITZEN (4). A propòsit del "Silenci dels Telers"

Assumpta Montella, ha fet una aportació per la visibilització de les dones a traves del seu llibre "El silenci dels telers. Ser dona a les colonies textils catalanes" d'Ara LLibres

Un homenatge a les dones que al llarg de cent cinquanta anys han viscut i treballat a les colònies tèxtils de Catalunya. Una manera de revindicar que va haver " .....dones que s hi van deixar la infentesa, la joventut i la vida sencera, en un moment de canvi historic dins la nostra societat i que mai ningu ha reconegut amb la generesoitat que els pertocaria'.

Vides anonimes que van contribuir al desenvolupament econòmic del pais que ningú ha tingut en compte fruit que ells a les colonies, eren els amos, els directors , els encarregats...van fer la Revolucio industrial .... Però elles foren " un aglomerat gris de telers ".

Eren les ajudantes, netejadores, obridores de bovines, pentinadores, ajudantes de cardes, nuadores, metxeres, filadores, ....

Algunes d'elles s'expliquen al llibre de Montella. S'hi recull sentiments contradictoris en relació al que els va tocar viure. Curioses les diferents mirades al passat que arrossega una valoració positiva de la vida a les colònies i/o una visió crítica de la mateixa  vida que als 14 anys començava pel  pas x la "fabrica". Un llibre ple de matisos per explicar aquest espai  social, laboral....que fora control de tota mena. Punts de vista sovint oposats:

"Se'ns havia escolat la infantesa en una volada"

"Erem mà d'obra mesella, perquè tot erem dones i nenes".

" El silenci de la meva vida era aleshores mes punyent que el soroll dels telers"

" O sigui, que si volies treballar en una colònia, muts i a la gàbia.DE motius no ens en faltaven, sobre tot a les dones, que cobràvem la meitat que un home.Però això encara passa".

"Erem carnassa per la gran fàbrica".

"El amos donaven exemple de caritat cristiana"

"El senyor Pons era molt ric,però tambe era molt generós amb la colònia".

DONES QUE ES VISIBILITZEN (3) . I que han estat silenciades.

Dones amb coratge, dones creatives, dones lluitadores, dones que queden eclipasades, dones que han viscut a l'ombra dels companys....

Deia Mireia Freixas a la Vanguardia dies enrera en un article amb títol suggerent - RECUPERADES - que hi ha un corrent de recuperació. Posava  de relleu MARUJA MALLO, MARIA BLANCHARD, MERCE RODOREDA. Tres creadores del segle XX. La seva "recuperació" com a exemples  ".....d'una tendència historiogràfica, i social, sorgida en les últimes decades i que va a més; el rescat de la vida i l'obra de dones notables que en el seu temps van ser poc (re)conegudes,"  

També s'hi comenta el cas emblemàtic de  María de la O Lejárraga , la dona que va deixar que el seu marit - el dramaturg  Gregorio Martinez Sierra - signes les obres que ella escrivia. Ho va fer segons ella per amor i tambe fruit que "les dones que escrivien estaven molt mal vistes".

Una dona amb talent i progressista - era mestra, va ser diputada del Psoe, feminista, membre del club  del lyceum...- ........que va ésser anul.lada pel seu marit. Que va permetre  que el marit se li menges la fortalesa i la vitalitat . Una dona va viure gairebe en la indigencia despres de la guerra civil mentre ell vivia a l'Argentina.....

Una dona compromesa amb la republica i amb els drets de les dones .

Una dona solidaria que el 1937  es feu responsable  d'una colònia de nens exiliats a França.

En aquest cas,  María de la O Lejárraga, ha estat la veu silenciada d'un talent femení agredit per la fortalesa masculina i l'hipocresia de l'època perque tothom sabia que estava passat. Ella va renunciar a la seva pròpia carrera ...........toca doncs, visibilitzar-la !!!

-------------------------------

Han recordat aquesta circunstancia : Mujeres en la sombra ; Mujeres en la historia ; La ratonera ; CUANDO CALLAR SE CONVIERTE EN UNA VIRTUD (de la serie "Las amigas de Zenobia"); El Ateneo de Madrid ; Buscame en el ciclo de la vida 

NO HI HA COLORS DE NENS I NENES . I JOGUINES?

Quan jo era infant, color blau i el color rosa estaven associats als nens i les nenes respectivamnet . Les joguines tambe tenien sexe .A casa les nines, les cuinetes, les olles i es plats...eren per les nenes. La pilota, els cotxes, els garatges.....pel meu germà.

La campanya ,que pot semblar retòrica, sobre les joguines no sexistes contiua tenint sentit ?

Comparteixo alguns punts del decàleg de l'Instituto de la Mujer d'Andalusia.-

1. Els nens i les nenes aprenen jugant
2. NO hi ha colors de nens i nenes. Nomes etiquetes socials que limiten la creativitat
3. CAL  triar joguines que reflexin la diversitat i que facin que nens i nenees cooperin... Els ensenyen a construir un món més igualitari
4. Evitem joguines violents

I deixo amb el que ens diu enguany l'Institut Català de les Dones.



JUSTÍCIA SOCIAL també és la lluita contra la violència de gènere

Avui exercim el dret a vot.

No oblideem, no obstant, que avui és el Dia Internacional contra la Violència Masclista.Casualment, enguany la commemoració té lloc en jornada electoral, però no es moment d'oblidar i de desaprofitar l’ocasió per manifestar de manera clara i ferma que cal continuar canviant el món per eradicar-la

No podem tolerar les morts i el dolor que aquesta xacra suposa per a les víctimes, per a les seves famílies i per a la societat. No oblidem  que les polítiques d’igualtat d’oportunitats, incloses les encaminades a lluitar contra la violència de gènere, així com les destinades a educació i salut, són innegociables i imprescindibles. És una qüestió de JUSTÍCIA SOCIAL

Manifest del PSC pel Dia internacional contra la violència de gènere,

DUES DATES PER NO OBLIDAR.Ahir recordavem que les dones van votar per pimera vegada . Avui la mort de Franco.

Ahir era una data per no oblidar . Les primeres eleccions legislatives en les quals les dones van poder votar foren les convocades al Parlament espanyol el 19 de novembre de 1933. Les dones eren gairebé 7.955.461 d’un cens de 15.164.349 de votants potencials . Dos anys abans, "las Cortes" havien aprovat el vot femeni fruit de l'energia de Clara Campoamor.

A Catalunya els unics que van presentar candidates foren els republicans i els partits obreristes .

Es van presentar  a Catalunya, tretze candidates : Aurora Bertrana, Maria Recasens i Nonell, Ramona Llatsé, Paulina Odena, Empar Coloma, Maria Ricart, Emelina Codina, Conxa Peña, Maria Pallarols, Paulina Odena, Margarida Abril, Teresa Palau, Carme Marti i Banque, Consol Garriga.

Cap d’elles va sortir elegida .

Al Parlament Espanyol espanyol van obtenir acta de diputada sis dones. Margarita Nelken, Matilde de la Torre i María Lejárreja (PSOE); Francisa Bohigas (Unión Agracria), Urraca Pastor (Renovacion ESpañola) i Pilar Careaga( tradicionalista).

Avui també es una data per no oblidar. La mort de Franco va suposar el trencament - al llit - del franquisme. L'inici d'una nova etapa al país.

En aquest cas cal no oblidar, no obstant, l'impacte moral, econòmic i social que va suposar pels homes  les dones la guerra, la repressio i quaranta anys de dictadura . "Fanco ha muerto" ens ha acompanyat al llarg dels anys com a recordatori d'aquest trencament.

Avui Joaquim Nadal escriu al EL PUNT/AVUI que " el coneixement d'aquesta etapa passada es imprescindible per forjar en els joves un esperit de ciutadania,un instint democràtic, un sentit profund de la llibertat".

Certament la història ens explica valors i projectes col.lectius. No ho oblidem en moments tant tracedents com els actuals .

DONES que es visibilitzen: LOLA ANGLADA , IL.LUSTRACiÓ, FEMINISME i CATALANISME

Al Museu d'Història de Catalunya, hi ha una petita mostra de la il.lustradora Lola Anglada. Una mostra del que ha estat aquesta il.lustradora infantil. Una mostra que vol deixar palesada també altres factetes de la vida de Lola Anglada. Organitzada amb tres àmbits: Compromís amb la Republica, Passio per Catalunya i finalment , Mirada feminista ( on s'hi recorda la seva col.laboracio en revistes com Feminal, Claror i la Nuri).

Una mostra que recorda que Lola Anglada, dona independent fou la il.lustradora mésprolífica dels anys vint, la primera professional d'Espanya i la primera que va participar amb les seves il.lustracions en les revistes Cu-cut!, En Patufet, Virolet, La Mainada .

Vull recordar que Lola Anglada, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, no es va exiliar malgrat fou una dona enquadrada al sindicat comunista ,UGT i autora d'obra antifeixista.  No obstant i d'acord amb paraules de Marta Pessarrodona a l' "Exili violeta. Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939" i a "Donasses.Protagonistes de la Catalunya Moderna", el seu exili fou interior i trist : "Una suposicio un xic perversa és que donada la seva condicio social, la d'Anglada, va pensar que no li passaria res.Li va passar, però. A més cal pensar que si durant la Guerra no s'hagues hostetjat a Tiana amb la família, segurament tots ells s'haurien mort"

DONES VISIBILITZADES: ÀNGELES SANTOS AL MUSEU DE l'EMPORDÀ

"Cómo me pesa el cuerpo, a veces mi razon se cae al suelo y se da un golpe" ( Ângeles Santos)

 El Museu de l'Empordà programa fins el 2 de setembre l’exposició "Angeles Santos. Pintura".

La trajectòria artística d’Ángeles Santos Torroella (Portbou, 1911) és considerada com una de les més insòlites i enigmàtiques de l’art espanyol del segle XX. 

".... Va ésser pintora,dona  i jove a l'Espanya moderna dels anys trenta.Com Maria Blanchard, Nora Borges, Maruja Mallo, Olga Sacharoff, Rosario de VElasco o Remedios Varo, que havien escollit la pràctica de l'art -en un món que encra era dels homes- de forma lliure, convençudes i sens e complexos"  ( Angeles Casos. Entre la vida i la pintura d'Anna Capella )

Rellegeixo el que han escrit algunes historiadores de l'art . Victoria Combalia a " Amazonas con pinzel.Vida y obra de las grandes artistas del siglo XVI i XXI" (1) y "Pilar Muñoz a "Mujeres españolas en las artes clasicas" (2)

"A finals de los años veinte Àngeles Santos causó sensación entre la intectualidad madrileña con un lienzo titulado Un mundo ( 1929), que pinto a los 18 años y que hoy puede contemplarse en el Museo Reina Sofia de Madrid" (1)

"....si Angeles Santos ha pintado siempre con el corazon en la mano y la inteligencia despierta, son sus obras de la epoca juvenil, aquellas  en las que esta reflejando el interior de sí misma y de sus seños, las que han producido un mayor impacto y por las que ha conseguido el prestigio y la fama que posee" (2).

................

Panyella, Vinyet.- "Angeles Santos"

El Cultural " Nunca creí que fuera un genio"

El País ha recollit l'exposició en un article sota el títol "Angelita a l'Empordà" , Bonart tambe; "Ángeles Santos exposarà al Museu de l’Empordà" . El Periodico signat per Rosa Messegé : "Descubrir a Angeles Santos"

Mes informació : Angeles Santos i  un passeig per la seva obra al youtube . El largo viaje de Angeles Santos a el Pais ( 2007). l'estudi que fa el FORO XERBAR amb molt de material fotografic .

ELS DRETS DE LES DONES estan en perill

Els drets de tothom estan en perill 

La reforma de la llei que planteja el ministre Gallardón vol acabar amb drets de ciutadania atacant en especial les dones. Un país sense drets de salut sexual i reproductiva, recollits en l'actual llei, és una societat on dones i homes han perdut el dret a escollir quin és el moment més òptim per ser mares i pares; on els infants han perdut el dret a néixer desitjats i a créixer en el millor entorn possible. La reforma de la llei de l'interrupció voluntària de l'embaràs colpeja el model de societat que els anys de democràcia han forjat. Els canvis en els drets han de consolidar tot el que contribueix al benestar i la felicitat de les persones permetent decidir el que és millor per construir el seu futur, aquest que el govern del PP ens vol negar.

Un article a El Periodico de Catalunya al que ens hi podem adherir