YO INVOCO XXXI

Claridad, no te apartes
De mis ojos, no humilles
La razón que me alienta
A proseguir. Escucha,
Detrás de mis palabras,
El grito de los hombres
Que no pueden hablar.
Por sus golpes, por toda
La lucha que sostienen
Contra el muro de sombra,
Yo te pido: persiste
En tu fulgor, ilumina
Mi vida, permanece
Conmigo, claridad.

JOSÉ AGUSTÍN GOYTISOLO

Estem convençuts que, actuant sobre les cordes autentiques del nostre temperament, endegarem d’ara en endavant moltes coses. Però això vol temps, amor i confiança. Vol exactament com deia Maragall, la fe dels qui no temen ni defallences ni incomprensions, dels qui, veient l’obra llarga, es disposen a realitzar-la amb una contribució personal i irrecompensable, hora a hora, dia a dia .

Jaume Vicens i Vives a “Noticia de Catalunya. Nosaltres els Catalans”

EL MEU 11 de SETEMBRE

Defensa de l’Estatut a Vilanova i la Geltrú, en el marc de l'ofrena floral d'entitats i col.lectius de la ciutat. Al monument a Francesc Macià . Amb ambició i recordant – amb paraules de l’alcalde – que som una nació .

L’ambició dels socialistes no és l'Estatut per l'Estatut, sinó la Catalunya que es pot construir amb aquest Estatut. Una Catalunya real,de convivència, d'autogovern. Ambició amb l’Estatut com a full de ruta per a la transformació real de Catalunya. Nosaltres el defensem xque l’associem a serveis, a convivència , a benestar.....

Record dels morts de la guerra civil al Pla del Penedès . L'ajuntament, i el seu alcalde Alfred Martinez , han triat la Diada Nacional de Catalunya per a recordar els homes que van morir a la guerra civil . Deixant constància dels noms en una pedra gravada .

Noms recuperats per l'Institut d'Estudis Penedesencs i per els històriadors locals . Amb la finalitat "de no oblidar" . Amb la finalitat que un dia com avui "cal recordar que hem lluitat sempre per les llibertats de Catalunya"

CAMPS DE FLORS GROGUES A l'OSONA i EL RIPOLLES

Alguns camps de l'Osona i el Ripolles mostren una imatge singular. Camps verds amb flors grogues. El contrast és certament bonic. He llegit al diari "El 9 Nou" que és colza i que en aquests moments està en la seva esplendor fruit que aquests dies floreix. També que els pagesos han decidit plantar aquesta varietat per raons econòmiques.

Sembla que es paga 100 Euros més per tona que el blat i l'ordi i que té sortida a França, on s'obliga per llei a utilitzar olis vegetals en la producció de gasoil. Per altra banda, permet fer la rotació del cultiu que va bé per regenerar la terra.

Els camps d'aquestes contrades són , acompanyats de les pluges, d'un color verd i groc intens!!!

RECORDANT ... L'ALLIBERAMENT d'Auschwitz Birkenau

Fa 65 anys de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau. Aqests dies hem recordat aquesta data . La història d’un horror. La història de la mort de més de 500.000 persones. Hem recordat l'alliberament d'aquest camp d'extermini a Polonia, prop de Cracòvia, que primer fou pensat per presoners politics polonesos, i més tard fou camp internacional que va acollir, conduïts pels nazis, jueus, gitanos, alemanys, iugoslaus, francesos.... Persones que el nazisme va comdemnar a la mort per la gana, a la mort per la duresa de les feines, a la mort per les experimentacions, a la mort per execucions massives , a l'extermini ....

Les imatges i les paraules dels supervivents, de nou , fan esborronar : “No oblido aquells cadàvers errants que ens donaven la mà, ens somreien i demanaven menjar” ( un soldat Roig) , i reforcen que la memòria ha d’esser present per qüestionar el racisme i l’odi : Oblidar seria un crim.

Recordo la meva visita al camp temps enrere , amb l'Asia i la familia, i les impressios foren impactants però també de desconcert quan evidenciava que el museu / Państwowe Muzeum Auschwitz-Birkenau / i el camp en general no permetia una bona interpretacio dels fets històrics. La globalitat del camp , llavors ja evidenciava un cert abandonament o poca inversió . Sembla que no sigui lògic . El president de Polonia ho recordava aquests dies i demanava suport a la comunitat internacional . També Benjamin Netanyahu : "Recordar el que va passar es important per evitar que es tornin a produir els mateixos fets".

SOBRE VIC .

Conec Vic perquè el meu passat hi és ben vinculat . Nascuda a Sant Vicenç de Torelló he viscut, des d’una certa llunyania, però amb l’interès que tenim les persones que hem emigrat a d’altres punts de Catalunya, la seva evolució i la seva posició en la vertebració del país. Vic és encara en el meu record la Catalunya profunda, la ciutat dels Sants, les pintures de Sert a la catedral. Ciutat amb un dels millors museus de Catalunya, i el món, en la conservació i difusió de l’ art romànic ( el Museu Episcopal de Vic) . Culte i rica . Compromesa amb la llengua i la cultura catalana . Ciutat de bones llibreries , escriptors i poetes ( Victor Sunyol, Lluis Solà , de Francesc Codina, Maria Angels Anglada ....) La ciutat de Jaume Balmes i els entorns de Verdaguer i Martí i Pol , Del Pare Coll. La ciutat de les pelleries i darrerament una ciutat moderna i ben connectada . Ciutat del “Mercat de Musica Viva” . I de la Universitat de Vic amb una editorial fantàstica - EUMO - . La ciutat de músics - de Sau, del Pep Sala, i de Quimi Portet- . De Pilarin Bayes i de l’escriptora Najat El Hachmi . De l'escultor Enric Pladevall i de l'historiador Antoni Pladevall . El Vic de la Plaça i dels barris ( de l’Estadi , del Remei i del “tenis" una mica més burges) . Del temple Romà ..... ,del Patronat d'Estudis Osonencs i de l'Institut del Teatre .

Tòpics . No en tinc cap dubte. Records personals . Record càlid i amable del meu passat. Record que reforça la potencia de Vic i la seva gent. Mirades que em porten ha reconèixer un nou Vic . Una ciutat amb persones d’altres països del món. Es ben present al carrer . A les façanes de les cases plenes de antenes parabòliques , als comerços ... . Com a tot Catalunya . I una mica més. I com a tot Catalunya, però una mica més, Vic se'ns mostra com un model d’integració ha tenir en compte per a molts!!

També es ben present al carrer i a la vida quotidiana de les nostres viles i ciutats . Hi ha un 16% de la població catalana que no és d’aquí. Durant anys érem 6 Milions . Amb pocs anys vivim al país 7’5 Milions. Un procés curt en el temps i en segons quines ciutats ben dificultós. No obstant , el canvi s’ha produït sense fractura social – amb tensió en algun cas – però sense fractures , fins ara , rellevants. El nostre passat ha estat aquest . Ser país d’acollida : al segle XVII francesos, en les obres del metro i l’Exposició Universal nova onada migratòria. Andalusos i persones del sud atretes per allunyar-se del seu entorn rural i les propostes de feina a la industria , als anys 60 . I a les darreries del segle passat i principis del segle XXI arribades de nous immigrants de l’Àfrica, Llatinoamericans i països de l’Est. ...

Tornant a Vic. La capital d’Osona ha estat exemple en el temps de politiques publiques innovadores i coherents , integradores ( Les escoles de monges de tota la vida , concertades, han rebut canalla nouvinguda amb la finalitat d’un millor repartiment dels nens i nenes a totes les escoles de la ciutat , per exemple. Més que en d'altres punts del país) Fins ara un cert equilibri, doncs. Fins ara sumar. La seva comunitat ha fet una opció d’integració. Una opció d’entendre la multiculturalitat. De reconèixer drets i de reclamar obligacions. Malgrat a Vic conviuen un 20% de persones que no hi són nascuts, per tant una mica més que la mitjana catalana, insisteixo ha estat espai d’integració.

Aquests dies un fil s’ha trencat . Vic ha estat a la premsa , a la televisió i en boca de la ciutadania no per aquest bagatge . Malgrat se’ls hagi reconegut la trajectòria, hi ha hagut un front comú de qüestionament a la proposta de l’equip de govern de l’ajuntament de no empadronar aquells/aquelles que no tingui papers. A Vic , malgrat la seva trajectòria han oblidat que “empadronar-se és un dret i una obligació per a tothom, sigui quina sigui la nacionalitat i situació administrativa” . Un oblit que sembla que no pugui ser. Sembla que no recordin que aquest fet reporta que queden qüestionats alguns drets. De la inscripció al padró en depèn l’accés a la sanitat, a l’educació, als serveis bàsics .... Per tant , sembla normal un cert front comú en contra del que s’està proposant.

Negativa doncs, crec , la proposta. Però negatiu encara més el procés que ha generat l’enfortiment del partit que lidera Josep Anglada, cap de la “Plataforma per Catalunya”. Ell mateix ho deia dies enrere en un Ple de l’Ajuntament. La proposta del govern ha fet que es parli d’ell i del seu partit . El seu discurs s’ha vist reforçat . No anem bé , doncs . Desolació si de tot aquest procés i debat en sorgeix el reforçament de les posicions d’Anglada . De fet el PP també ha avisat : “Posarà al centre de la seva campanya electoral la immigració”

Segurament anirem tancant el debat puntual de Vic . L’ Estat ja ha fet resposta a l’Ajuntament de Vic en relació si cal que empadroni els immigrants sense papers. Cal que ho faci . D’acord amb la llei i sense aplicar criteris diferents en diferents municipis. Perquè es una manera de conèixer la població i de no crear un efecte domino d’empadronats al municipi del costat . Perquè qui coneix que passa amb els seus veïns i veïnes – la realitat – pot actuar...

No hi ha cap dubte , no obstant , que les consideracions i reflexions , posicionaments politics i de la ciutadania d’aquests dies s’han de tenir en compte . Malgrat avui llegeixo a la Vanguardia que un estudi de satisfacció a Vic els ciutadans/es posen número 9 en la seva llista de preocupacions la immigració , aquests dies hem reobert un debat que il•lustra preocupació . A nivell polític i legislatiu el Pacte Nacional per a la immigració ( català ) i la llei d’Estrangeria aprovada recentment a Madrid han de servir-nos per a desenvolupar politiques publiques tenint en compte la complexitat i la realitat actual i reconèixer als ajuntaments el seu paper fonamental en la cohesió social . I dotar-los d’eines , recursos i serveis que afavoreixin la integració i l’entesa .

L'INFERN A LA TERRA

Aquest dies les imatges del terratrèmol a Haití han estat absolutament impactants. "Miseria crida miseria" són paraules de la meva veïna mentre prenc un cafè. Efectivament . Un dels països més pobres d'Amèrica i del món coneix i sap com "la miseria pot encara ser més dura".

Imatges dures a la TV i a la premsa escrita. Terribles i que apunten cap un futur incert. INFERN A LA TERRA , escriu l'enviada especial de EL PERIODICO avui

També en diferents mitjans de comunicació:

Gairebé 300.000 persones s'han quedat sense sostre després de la destrucció del 10% de Port-au-Prince

El presidente de Haití: "Es como si nos hubiesen bombardeado durante 15 días"

La vida supera la ficció a Haití, el país de les muntanyes sense arbres i les tombes més grans que les cases

L'ajuda humanitària arribada a Haití troba un país devastat

Els carrers de Port-au-Prnce s'omplen de desesperació, ràbia i impotència

Siento que todo se mueve.

M'apunto a la crida de suport i solidaritat. Una crida través de les ONGs catalanes.
L’enllaç que trobareu a continuació us portarà a la llista d’entitats que formen part de la Federació Catalana d’ONG per al desenvolupament que han obert comptes corrents d’emergència humanitària per a Haití. Feu lectura de la seva CRIDA SOLIDARIA .

http://weblog.socialistes.org/lists/lt.php?id=LEVQAA4CVAIMGAcATlcPAwFQ

HAN ARRIBAT ALS REIS A VILANOVA I LA GELTrÚ

Han arribat els Reis a Vilanova. Plovia però això no ha fet pas que els nens i les nenes es quedessin a casa. Malgrat la pluja tots els nens i les nenes volien anar-los a veure. Deixar-los-hi les cartes, alguna pipona i salUdar-los. En el meu cas , fins i tot , ha estat possible fer una foto i una abraçada

Feien cara de cansats . Melcior, Gaspar i Baltasar ens han dit que venien de lluny i que en el trajecte han trobat una mica de tot. Països on els nens i les nenes passen dificultats i , d'altres on la canalla té de tot . Ciutats amb carrers nets i espais publics per a compartir tots i totes i, d'altres desmanagades.

La canalla de la ciutat embadalits , i sota la pluja, han escoltat les recomanacions de l'alcalde que els hi ha donat les claus de totes les cases i els ha assegurat que " tothom s'havia portat molt bé" , i ha suggerit "aneu a dormir aviat".

Melcior ha fet recomanacions per un món millor i els ha demanat la seva petita contribució : " escolteu al pare i la mare, els avis i les avíes , als mestres , recordeu que cal ser un bon amic, ajudar i col.laborar. Al pare, a la mare , als companys i companyes . Compartir i ser persones solidàries. Menjar verdura i fruita. Ajudar a construir el país participant de la seva cultura i tradicions ...".

El rei blanc que semblava molt conèixedor de la realitat cultural de la ciutat i del país ha afinat en les recomanacions : ".... feu cagar el tió, aneu a rebre els reis.. i durant els dies del Carnaval Vilanova no us perdeu cap activitat , disfresseu-vos, aneu a la merengada i a la comparsa i , sobre tot feu-ho amb respecte.."

Bona nit a tothom . Als reis bona feina!!!!

PER UN FUTUR MILLOR .........

Que el 2010 ens porti tot allò pel que hem treballat . Un futur millor i un país més just.

I que no ens falti l'energia, el rigor i la serenor per continuar treballant per els nostres projectes i els nostres somnis.Perquè un món millor és possible.

Amb els millors desitjos per el 2010 .

Mila

DE TRADICIÓ I SOLIDARITAT

Avui a Vilanova i la Geltrú s’ha trobat tradició i solidaritat: el tió solidari del programa eduqueu les criatures que condueix Carles Capdevila , amb la col.laboració de la vilanovina Trini Gilbert i Lluís Gavaldà, ha volgut plantar-se a la plaça de les cols.

LA TRADICIÓ.- A primera hora, programa en directe des del Foment vilanoví . A dos quarts de 10 i, a les 11, els nens i les nenes han cantat al tió que els hi ha cagat petits obsequis.

No sé si la versió cantada aquest matí és la que tot seguit escric .De versions n'hi ha per a cada comarca i poble de Catalunya . Aquesta és la de casa meu. Per tant , la de l'Osona freda i boriosa.

Tió, tió
caga torro
No caguis arangades
que són molt salades
Caga torró
que és molt bó.
Caga tió
caga torró
d´avellana i de pinyó
en la vinguda de nostre senyor.

LA SOLIDARITAT .- El banc dels aliments ha recollit llegums , arrós , pasta i altres aliments per a poder fer front a la demanda que , segons paraules del seu director , ha augmentat en un 40%.

Llegueixo a la seva WEB :

Allò que m’escandalitza no es que hi hagi rics i pobres, sinó el malbaratament

( Maria Teresa de Calcuta)

CONCURS DE POESIA LA FITA DE CUBELLES.

L'Associació de dones La Fita de Cubelles ha organitzat un Concurs de Poesia.

Les Bases del concurs són les següents:

1. Qui estigui interessat haurà d'enviar de 40 a 80 versos inèdits com a màxim.2. La temàtica serà lliure en català o castellà.3. Els originals, s'han de presentar per triplicat a doble espai i fer constar a la coberta, a més el títol corresponent, el nom del premi a que es presenta.4. També heu d'adjuntar la plica amb nom, cognom, l'adreça, telèfon de contacte i la fotocòpia D.N.I. de l'autor o l'autora del poema en un sobre apart tancat inclòs al mateix sobre.5. La data límit d'acceptació serà el 10 de gener de 2010 i el lliurament es donarà a conèixer dins la setmana del 8 de març de 2010.6. El premi lliurat es de 300 euros al guanyador o guanyadora.7. El jurat constituït per homes i dones poetes, decidiran quin o quina es el guanyador o guanyadora.8. La presentació dels originals comporta l'acceptació integra d'aquestes bases.9. Transcorregut un termini màxim d'un mes, es procedirà a la destrucció dels originals no reclamats.

La Fita disposa d'un espai a l'Hotel d'Entitats, dimecres de 18h a 20h despatx 5, on podeu deixar els originals a la bústia, o per correu...

Visiteu el seu blog .- http://www.doneslafita.blogspot.com/

TECNOLOGIA AL SERVEI DE LA DEPENDENCIA

Dimarts passat a la “Comissió de Benestar i Immigració " del Parlament va comparèixer l’equip del CETpD - Centre d’Estudis Tecnològics per a l’atenció a la Dependència i la Vida Autònoma. Andreu Català, doctor en física i Joan Cabestany , enginyer en telecomunicacions . Ambdós codirectors del centre i , Encarna Grifell, presidenta del Consorci de Serveis a les persones i Regidora de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú .

A la compareixença vam poder conèixer que el centre és el resultat de la suma de voluntats i de treball en xarxa – l’UPC , la Fundació de l’Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, de caràcter sociosanitari , i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú - amb l’objectiu de contribuir a la millora de l’autonomia personal i la qualitat de vida de les persones grans i amb dependència. Una suma que cerca , també , millorar l’entorn social i familiar de les persones amb dependència , fer-los-hi la vida més senzilla a partir del diàleg entre qui sap de tècnica i tecnologia ( els enginyers/es ) , i qui coneix les necessitats dels avis i les àvies ( els metges i metgesses i personal sanitari )

Com deia Encarna Grifell “ la gràcia està en que els professionals sanitaris i socials saben què necessiten les persones grans i/o dependents per a tenir una vida més autònoma i ho transmeten als tecnòlegs , els tecnòlegs apliquen el seu coneixement a desenvolupar eines que ho facilitin , els psicòlegs i els sociòlegs miren que siguin eines usables , per tant , acceptables per la persona i la societat , i de nou els professionals sanitaris i socials poden provar si el resultat és útil” I afegeix “ aquesta aliança té una força increïble , i així ens ho han expressat a Europa en tots aquells projectes en els que hem participat i en els que estem participant “

Jo voldria sumar-me a les paraules dels enginyers i manifestar l’orgull i el reconeixement d’aquest centre que va començar ara fa 5 anys que s’ha anat consolidant i que “ contribueix a posar a Catalunya en primera línia en recerca i producció “ en el marc de propostes i productes en l’àmbit de la tele-assistència , de les malalties cròniques i , finalment , el socio-sanitari i d’atenció social . Un ventall de respostes tecnològiques a les preguntes i necessitats de les persones grans : ajuda dins i fora de casa , dietes recomanables , comunicació amb amics i familiars, entorn segur, estimulació mental , atenció de salut a casa ...?

El CETpD ha dissenyat al llarg d’aquests anys i , des d’aquesta estratègia , aparells, robots , pantalles d’ordinador per a comunicació àgil, dosificadors de malalties, aparells de tele-assistència ... en un marc que cal que ara es consolidi amb una estructura organitzativa de RECERCA EN TECNOLOGIES ASSISTENCIALS . El seu passat i bagatge sembla que ho garanteixen . L’equip humà ( personal de l’UPC i de l’Hospital , becaris/es ) i les sinergies aconseguides, els projectes aconseguits i consolidats , la seva rendibilitat, la presencia en xarxes o consorcis d’innovació i recerca internacionals i nacionals, en els àmbits d’e-health o de les aplicacions de les tecnologies al benestar, els projectes vinculats amb empreses privades, fundacions i universitats de Catalunya i arreu d’Europa: l’i2cat, la Fundació Viladecans, CETEMMSA, Telefónica I+D, GEMMA, Treelogic, Fatronik-Tecnalia, Redman, Moviquity, INESCP, CORSCIENCE, FRAUHHOFER Portugal, Plymouth, Limerik, Maccabi eSaf,..... hauria de ser-ne, insisteixo , la garantia .

Bona feina i molta sort.

UN SENYOR DE BARCELONA?

Quan vivia al meu poble petit de la Catalunya vella i catalana, un senyor de Barcelona era aquell que tenint relació amb Sant Vicenç, el meu poble, l'acompanyava una aureola de bon català interessat per la cultura. Culte. Vivia lluny però "estimava la terra i el país" . Era intel.ligent i honest . Crec que més o menys era això el que copçava de les paraules del meu pare en la meva infantesa : un senyor de Barcelona. Mes tard devia saber alguna cosa més i devia lligar aquesta expressió amb Pla.

Ahir El Peridico ens explicava , de nou, les dimensions de l'afer Millet . Titula la seva portada : el saqueig d'una institució històrica. Un senyor de Barcelona . Feia llista del seus càrrecs , participació en entitats i empreses i reconeixements publics ( president, vicepresident, membre , patró, vocal, representant, conseller ...) . Un total de 59 activitats i llocs de representació en el teixit cultural i empresarial del país .

Fa feredat . Cada dia una informació nova que il.lustra que el "senyor de Barcelona" no tenia escrupols. Era lladre. Lladre. No cal donar-li més voltes. Un lladre català , de la burgesia catalana . Però lladre!!!

De tota aquesta història sordida hem de combatre una qüestió : el qüestionament i la desconfiança que s'ha generat en relació a la tasca de les fundacions , patronats ... i altres col.lectius que es dediquen al bé comú . El qüestionament sobre el rigor de qui les segueix i fiscalitza .

M'apunto a les manifestacions que hi ha hagut aquests dies en relació a la seva feina . Una feina clara i en benefici de la comunitat . Una tasca sempre positiva que té un marc normatiu clar que fou revisat l'any passat amb la "llei de Fundacions" . Una tasca que es desenvolupa per més de 1.500 fundacions ,en un país de tradicional fundacional , per gestionar activitats cultrals, socials , benefiques i de tota mena.

Que aquest afer desagradable i mesquí no vagi en detriment del seu reconeixement i generi dubtes envers les altres fundacions..

Retorn i .... recordatori de la Setmana Tràgica

Torno de vacances . Vaig marxar i no vaig ni poder dir adéu . Les hores i els dies se’m van escapar . No vaig ni poder recordar i compartir com d’entranyable es la Festa Major de la ciutat de Vilanova i la Geltrú . El dia 4 i el dia 5 d’agost s’acumulen les emocions. Recordar el passat , el foc , la musica , la unió de l’esforç dels quin fa possible la festa, la participació “cívica” i amable de tota la ciutadania.... Enguany l’equip de Comunicació de l’Ajuntament va decidir recollir cada dia imatges de la festa a el flickr. Una bona iniciativa que fou visitada en dos dies per 2000 persones .Ara que la Festa Major ha acabat, en queda el record. Podeu reviure'n alguns moments a través de les imatges, al Flickr de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

He evidenciat que Robert Capa continua essent notícia.Vaig fer una entrada al Blog despres d'anar a veure l'exposició del MNAC. Llegueixo de nou informació sobre ell .Tothom creia que després de la seva experiència a la Guerra Civil Espanyola com a reporter i la tràgica mort de la seva companya Gerda Taro, alguna cosa va fer que no tornes al país. Aquest dies he llegit “Esperando a Robert Capa” de Susana Fortes. S’hi exposa el dolor que va sentir Capa ( i la culpabilitat) quan Gerda Taro va ser aixafada per un tanc. Capa va tancar-se durant 15 dies al seu estudi i no va parlar amb ningú durant aquests dies . “ El hombre que salio de allí al cabo de dos semanas, escribia mas tarde Henri Cartier Bresson, con su perspicacia normanda , era alguien distinto, cada vez mas nihilista i mordaz. Desesperado”.

Avui llegeixo a El Periodico ( en un diari antic ) que Robert Capa va ser a la Vall d’Aran amb el maquis.http://www.elperiodico.cat/default.aspidpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=636189&idseccio_PK=1013

Ha estat l’aniversari de la Setmana Tràgica . La revista L’Avenç recorda el seu centenari . Llegeixo un article en relació a l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia de Julián Casanova “Ferrer Guardia y la pedagogía moderna”. També hi ha una web del Centenari . Per altra banda , hi ha dos llibres d’interès sobre aquest centenari al carrer “ La setmana Tràgica . tres articles” de Joan Maragall i “Set dies de fúria. Barcelona i la Setmana Tràgica ( juliol de 1909)” d' Antoni Dalmau . Un llibre que “editat en motiu del primer centenari d’aquesta revolta, pretén explicar-ne, d’una manera entenedora i sense aparell erudit, les causes el desenvolupament i el desenllaç” . Certament que ho aconsegueix . Antoni Dalmau explica els fets d’una manera fàcil i entenedora. I ho acompanya d’una colla de documentació – Apèndixs , annexos ( entre els que hi ha els tres articles de Joan Maragall recolzant a Ferrer i Guardia) , dades bibliogràfiques i índex onomàstic – que doten a l’obra d’interès.

Com no pot ser d’altra manera Ferrer i Guàrdia hi té un lloc i un capítol destacat . Ferrer i Guàrdia ( maçó, republicà, lliurepensador, socialista, llibertari ...!!!) i fundador de l’Escola Moderna fou executat com a responsable , autor i cap de la rebel·lió. “ ... el cas es que les autoritats espanyoles de l’època , els sectors mes conservadors i clericals del país i uns quans interessos mesquins van convertir aquest home francament intrigant i polèmic en un màrtir, víctima innocent de la reacció i de la intolerància clerical” . Fou afusellat el 13 d’octubre malgrat un vilanoví - Francesc Galceran i Ferrer - va provar de demostrar que era innocent - 562 folis i 24 hores per fer-ne lectura- . Les darreres paraules escrites son prou impactants : “ No puedo continuar , me toman la vida “.

Em plau de nou observar la sensibilitat de l’autor per a recordar les dones i el paper que tingueren al llarg dels fets de la Setmana Tràgica. En un dels apèndixs – els protagonistes – fa una breu ressenya de les persones que cita a l’obra fruit de la seva participació i protagonisme . N’hi ha 130 aproximadament . D’aquests 13 són dones . Poques certament. Però hi són .
Recordo el llibre d’Antoni Dalmau “Cartes a un jove polític” . L’any 2000 hi feia una referència a “dones i política”. Hi deia que estaria sempre al costat d’aquells i aquelles que ajudes a combatre la desigualtat . Avui he pensat que fent història també es pot estar al costat de la igualtat.

CAP DE SETMANA ROIG A l'ALT PENEDES I EL GARRAF

Ahir era 18 de juliol . Una data amb records tristos i dolorosos !!! Ahir ( però també divendres i avui diumenge) els socialistes i les socialistes hem sortit al carrer . Per a explicar-nos . Per a intercanviar impressions amb la ciutadania . Ens hem convocat sota el crit de DISSABTE ROIG . Una manera de cercar un nom mes adequat a la nostre convocatòria .
Ha estat , efectivament , un dissabte ( un divendres i diumenge ) una mica vermell xque els i les socialistes hem pogut explicar que el finançament aprovat aquesta setmana ha estat un pas ferm que ha fet aquest govern d’acord amb l’Estatut del 2006 .

A la Federació X – Alt Penedes-Garraf – hem al carrer durant tot el cap de setmana 8 taules : Ribes i Cubelles divendres . Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedes, Sitges, Sant Sadurní ahir dissabte . Avui li ha tocat a Torrelles i Sant Quintí de Mediona.

Ha estat un plaer poder explicar als ciutadans i ciutadanes que :

* És un acord històric . El millor de la història del nostre autogovern
* El nou model de Finançament es just . Respon a l’Estatut.
*Trenca amb el model antic que va pautar CiU que no s’adequava a les necessitats dels catalns i catalanes.
*Multiplica per 8 els recursos que teníem en l’actualitat.
*Ha estat un acord bilateral que ens apropa una relació financera federal entre Catalunya i Espanya.
*La Generalitat augmentarà el percentatge de participació en els impostos de l’Estat i podrà dissenyar una política fiscal pròpia.
*Els mecanismes d’anivellament i solidaritat seran justos i equitatius. No penalitzen Catalunya. *S’actualitzen les variables cada any.
*Tindrem mes ingressos .
*En situem x sobre de la mitjana espanyola en recurssos per càpita.

* El Finançament ha estat Un acord necessari, just i estatutari ( president Montilla)

EL VENT DESLLIGAT HA FET MOLT DE MAL.

Avui dia de valoracions i recomptes despres del vendaval.

A la tristesa per la mort de 8 persones arran del vent deslligat, s'hi suma la llarga llista de problemes en alguns pobles i ciutats .

Aquesta és una de les fotos que ens ha enviat l'alcalde Servand Casas, sobre el mal del vent a MEDIONA.Ell diu que no vol fer cap comentari de les desgracies que han patit .... Envia fotos com a mostra !!!

EL color de la pell d'OBAMA . Es diu ............ESPERANÇA!!!!

Les cares dels americans i les americanes parlen d’esperança . Les paraules dites aquests dies posen èmfasi en un futur millor. Les expressions , les verbals , els gestos , els rostres ... il·lustren emoció i esperança . Malgrat la crisi , per trencar amb tot el que ha representat Bush .... el país avui està recolzant OBAMA, per sobre de tot , esperançat .

Esperança en la manera d’abordar la crisi – que de ben segur impactarà també a casa nostre - però especialment , esperança en una nova manera d’entendre el món , les relacions socials, les politiques públiques , la política en majúscula . Nous valors per a compartir . Política i ciutadania junta per un nou compromís : una nova responsabilitat.

És el moment d’obrir una nova pagina de la història . De fet , que un afroamericà arribi a ser president , és fer realitat un somni . Obama ha dit sobre ell i el que representa “ .....un home el pare del qual, fa menys de 60 anys, no hauria estat servit en un restaurant ara està davant vostre per prestar el jurament més sagrat”.

JO TAMBÉ CREC QUE ELS 8O QUILOMETRES/HORA PODEN SER FLEXIBLES PER DALT!!! No hauria d’ésser un problema en funció de hores i trànsit.

No m’agrada conduir . No m’agrada corre massa mentre estic a la carretera . No suporto que la gent s’escridassi al volant. Em sembla poc civilitzat. No entenc la passió que alguns i algunes senten per un cotxe. Soc discreta i disciplinada i m’apunto , amb pràctica activa i compromesa , a tot allò que ha de millorar el medi ambient i el clima. Com no pot ser d’altra manera , valoro tot allò que té com a objectiu reduir els accidents de trànsit. Si puc, vaig a Barcelona amb tren . No obstant, per anar al Parlament a vegades agafo el cotxe . Especialment quan pateixo per arribar tard o m’he de quedar fins negre nit. O sigui que condueixo aviat al matí i, tard a la nit. Condueixo per la C-31 o c-32

Exposo aquests antecedents i us faig saber que aquests dies he pagat una multa per accés de velocitat .( He de fer un parèntesi per explicar que ho he pogut fer des de casa. Per telèfon . Ràpid i molt ben atesa . He pagat via targeta de crèdit...... però hi havia més procediments. Fantàstic).

Van multar-me un dia que anava molt aviat a Barcelona i no hi havia trànsit . Raó : és difícil reaccionar , i reduir , a la sortida dels túnels del Garraf amb la carretera buida i quan el sol clareja. També es fa difícil anar a 80 en la solitud de la carretera perquè tothom és a casa assegut al sofà o dormint.

Vaig pagar i vaig recordar els aspectes positius de la mesura - menys accidents i menys contaminació-. Avui quan el govern ha tornat a parlar del tema m’apunto a les consideracions que feia ahir el Conseller Nadal. Jo també crec que cal ser flexible. O ens calen més arguments i més sensibilització per explicar que realment els 8o quilometres/hora en segons quines situacions i moments del dia – com les que us he exposat – fan molt i molt bé al nostre futur climàtic. Els punts forts d'aquestes mesures s'han d'explicar amb èmfasi. D'altra manera, sembla que actuem per disciplina i no per convenciment. Fem que ciutadans i ciutadanes reaccionin davant una sanció i no per els efectes reparadors i positius d'una proposta política

RETORN DELS LLIBRES ..i PAPERS ......FAMILIARS

La imatge de la filla d’Antoni Rovira i Virgili expressant la seva opinió i sentiments sobre el retorn dels llibres que els franquistes van robar a casa seva és culpidora . Una dona serena, que ha hagut d’esperar 40 anys perquè tornin a casa els llibres de la biblioteca del seu pare. És la imatge d’una espera que representa moltes d’altres persones, malgrat a algunes malhauradament, no els hi serà possible expressar-se després del retorn dels papers publics de Salamanca
Més enllà de les connotacions polítiques, més enllà del valor simbólic que representa aquest retorn per Catalunya , hi ha els sentiments de reparació d’homes i dones . La recuperació d’una part de la seva història familiar . Aquell relat que hagués pogut ser i no va ser fruit que els franquistes van començar una guerra i van generar amb brutalitat la repressió i la por .
Ahir es va tancar , segurament , per moltes persones un cicle vital i familiar .

NO a la pornografia infantil

M'afegeixo a la campanya "digues NO a la pornografia infantil" per mirar de posar el meu granet de sorra contra aquesta vergonya humana i social que em resulta incomprensible.

Només veure aquesta llista de paraules que utilitzen els pederastes i pedòfils: "angels", "lolitas", "boylover", "preteens", "girllover", "childlover", "pedoboy", "boyboy", "fetishboy" o "feet boy" m'esgarrifo.

Espero que l'acció de tants i tantes blocaires demostri que Internet és més un espai de respecte i de col·laboració que no pas un lloc on amagar-se.

Espero que la nostra acció arribi a la consciència d'alguna d'aquestes persones. Aquesta seria la segona victòria. La primera és la campanya per si mateixa. Enhonrabona a les persones que han tingut la inciativa.