ELS ESTAQUIROT FAN 40 anys ( i ho celebren a la Masia d'en Cabanyes)

Diuen els companys de l'Estaquirot a la seva revista  que celebra els seus 40 anys :  "Tenim la gran sort de treballar en el que més ens agrada".

Hi diuen també..................  que durant aquests 40 anys han investigant i treballat . Han fet quilometres arreu de Catalunya , han obert teatres i els han omplert de la seva màgia....Han escrit i musicat. Han fet equilibris, saltimbanquis, han fet gires a ca nostra i molt lluny.. ....Han sigut artistes ambulants . Titellaires i actors . Músics i constructors . Contistes ....

Se'm acut com puc encadenar paraules per expressar qui són i que representen  l'Olga , el Bertu, la Núria ( i també aquells que els han acompanyat al llarg dels anys: el Lluisma , el Martí, el Pau , el Lluis , la Montse Bardí, el Pedro, L'Alfred, La Rosamari ... ).

Es fàcil fer-ho fent lectura de  revista .  Aquí va la meva llisteta :  professio i passió. Treball i rigor . Tradició i modernitat. Color . Investigació, emprenadoria. No defellir. Seny i rauxa. Defensa de la llengua i la paraula. Constància i cap clar. Comicitat, crítica i construcció. Treball, treball i treball . Xarxa. Solidaritat. Compromís i complicitat. Anàlisi  crític i coneixement de la realitat. Duresa i èxit. Una vida amb els nens i nenes .....Energia i futur !!!

Per un país i una ciutat és un plaer compartir aquest aniversari.!!!!

---------------------------------------------------------------------------------------------
 De la Festa d'aniversai a la Masia d'en Cabanyes i dels 40 anys en parala : El Xavier Capdevila al  seu Blog . El mateix recull altres llocs on s'hi comenta la festa i la trajectòria dels Estaquirot .

També,  Toni Rumbau a la revista Putxinel.li  amb una selecció de fotos excel.lent i un recordatori a la Masia d'en Canayes  ,  al blog de Pep Garcia i  Francesc Marc Alvaro a la Vanguardia

CULTURA EN CRISI

Escric aquestes ratlles desprès de les “Jornades Europees de patrimoni” . Un bon moment per a fer difusió i coneixement del patrimoni d’arreu. De fet, el nostre país participa  en aquesta iniciativa d’ençà a la seva creació i a jutjar per el nombre d’activitats dels diferents equipaments patrimonials i museístiques del país, es demostra el potencial que en aquest aspecte tenim. La cultura es desenvolupament. I el patrimoni també. Al llarg dels darrers anys hem posat en valor i activat  el nostre conjunt patrimonial  per esdevenir atractius davant el món i per a mantenir el llegat de generacions passades en benefici de les actuals.

Però enguany les jornades queden emmarcades en la crisi, en les retallades i també en l’augment de l’Iva en el sector  de la cultura que no sols repercuteix en creació i producció cultural sinó en els consumidors. Els pressupostos Generals de l’Estat i els pressupostos de la Generalitat de Catalunya són una mostra impactant del que li passa a la cultura i les fortes caigudes de les aportacions econòmiques  han suposat agreujar la situació  històricament  difícil de les polítiques publiques culturals i dels  equipaments i infraestructures culturals a Catalunya.

Se’ns explica que els grans equipaments tindran dificultats per poder oferir les seves produccions i fer-ho amb la qualitat desitjada i necessària. Però també els petits equipaments. Els equipaments locals que des de  sempre han estat una peça clau de cohesió social, una peça per fer esdevenir  la cultura  element de proximitat, de possibilitar la igualtat, de relació entre la ciutadania, de coneixement i reconeixement d’una valors col·lectius   i de creació de referents propis. Aquests també  estan en situació difícil fruit de la crisi i, potser per la priorització de les polítiques esbiaixades que no consideren la cultura com una peça de les polítiques de benestar i no li reconeixen el paper fundacional que la cultura suposa a la nostra societat.

En aquesta situació ens toca fer recordatori. Al marge dels seus efectes  civilitzadors, estem recordant que són equipaments que donen sortida  a creadors i creadores del propi territori com un element de projecció col·lectiva, de  dinamització econòmica, d’interacció amb el camp de l’educació  i les arts. Les polítiques culturals d’àmbit local o de cooperació intermunicipal han significat la creació d’unes xarxes fonamentals a l’hora de construir l’imaginari cultural  del país  .

En aquesta situació, ens toca recordar que la conselleria de Cultura havia posat sobre la taula un nou Pla de Museus. Que suma amb el del 2008 i que , de nou planteja criteris, prioritats i l’ordenació de museus i patrimoni.  També estava sobre la taula l’Acord Nacional per la cultura entenc com a resposta a la sostenibilitat econòmica del sistema cultural català.

Ens toca recordar que de nou, els gestors culturals i el sector  està  tensionat i a l’expectativa.  Aquests darrers han arribat a recomanar la revisió del Pla d’equipaments culturals i l’ajornament de la construcció de nous equipaments per evitar-ne  la construcció de  “sobredimensionats,”  i desproporcionats que desprès no tenen recursos per a continguts. Una manera de dir que ens hem d’aclarir amb els que ja tenim.

Ens toca recordar , en el cas de l’Acord, que  és necessari no en termes nomes culturals, sinó per el seu valor en creixement econòmic, de cohesió social i territorial, així mateix que es fa necessari per a  potenciar estímuls a les industries culturals perquè han demostrat una gran capacitat de  creativitat i d’internacionalització dels seus productes .

No pot ser d’altra manera. La  cultura és una potencialitat per reforçar les estructures dels pilars de benestar. N’és un element estructurant  en el desenvolupament polític, social i econòmic. Polític en tant que peça per la construcció i transformació de la societat. Social perquè abasta tots els àmbits de la nostra vida i pot esdevenir un element compensatori a les ciutats i a les relacions entre la comunitat. Finalment, la cultura és un element de dinamització econòmica  i la seva aportació al PIB ( prop d’un 5% en l’àmbit de l’estat) és més que notable i amb un índex d’ocupació ratllant el milió de persones.

Catalunya té en la seva cultura i en la seva llengua  una sortida en els  reptes que tenim plantejats com a país. No caiguem  en la trampa de no considerar-la una sector estratègic x sortir de la crisi, no caiguem en la trampa de no reconèixer el paper dels ens locals com a agents principals de serveis culturals al territori i al país –  des de fa trenta anys serveis que estan prestats pels ajuntaments, de forma voluntària i amb suport simbòlic del govern nacional -. Abordem d’una vegada per totes l’impuls de politiques de promoció turística i patrimonial juntes

Contra el col·lapse de la cultura i les agressions de darrera hora, ara que de nou estem a les portes de les eleccions, tinguem clar de nou que la cultura ha de tenir el paper preeminent que li pertoca a la nostra societat .

VISITA TEATRALITZADA A LA MASIA d'En Cabanyes

Dema a la Masia d'en Cabanyes hi ha visita teatralitzada per a conèixer el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes i fer  un viatge en el temps a través dels seus murs : en Josep Anton de Cabanyes treballa en la producció i la distribució del vi i la mistela des de Vilanova, mentre en Manuel, el seu germà, es deixa portar pels sentiments i les emocions, com un bon romàntic.

Es tracta de viure un dia clau en la vida de la família Cabanyes, on els negocis d’exportació poden fer un pas de gegant, mentre el Romanticisme pot arrossegar a un final tràgic en Manuel.

Els personatges de la casa presentaran l’interior de la masia i mostraran la vida diària de la burgesia del segle XIX. Les persones assistents poden donar un cop d’ull a l’organització social, l’impacte del Romanticisme en la burgesia, la realitat de les primeres fàbriques i la manera de fer negocis de l’època, tot amanit amb molt d’humor, personatges històrics, desastres inesperats i un bon tast de mistela

Col.lecionisme en femení

Una proposta interessant :Dialogos sobre colecionismo de arte: coleccionismo en femenino

La reflexió és : el col.lecionisme privat té com a liders a les dones .
Influeix el gènere a l'hora de gestionar una col.leció ?

En parlen en aquestes jornades :  Rocío de la Villa, Lola Garrido, Menene Gras y Teresa Sapey ..............

LES DONES TAMBE SABIEN PINTAR

Les dones han estat creatives i artistes. Han estat pintores, també. Poques, però,n'hi ha hagut. En un món d'homes sovint han quedat silenciades. Invisibilitzades.

Angeles Caso publicava un article molt interessant a el País, el dia 8 de març : TaMBIEN LAS MUJERES SABÍAN PINTAR. La seva reflexió es centra en un doble sentit: 1) Interrogant sobre si hi ha hagut dones pintores i, 2) Perquè no apreixen en els llibres d'història ?

En el primer cas, l'autora les cita " ........ Ahí están, como pequeños rayos de luz lunar en ese universo mayoritariamente masculino, Sofonisba Anguissola (1532-1625), que durante 13 años retrató a los miembros de la familia de Felipe II. Lavinia Fontana (1552-1614), que pintó para el Papa Clemente VIII y llegó a cobrar por sus retratos lo mismo que el gran Van Dyck. Artemisia Gentileschi (1593-1652), que ganó tanto dinero con sus espléndidos cuadros que pudo casar a sus hijas con nobles españoles, previo pago de enormes dotes. Judith Leyster (1609-1660), que alcanzó un gran éxito en Holanda. Luisa Roldán, La Roldana (1652-1704), exquisita escultora de cámara —el máximo honor de la época— de Carlos II y de Felipe V. Rosalba Carriera (1675-1757), favorita en muchos palacios e introductora de la técnica del pastel en la Francia del rococó. Angelica Kauffmann (1741-1807), que se enriqueció en Inglaterra con sus obras neoclásicas. Elisabeth Vigée-Lebrun (1755-1842), retratista preferida de María Antonieta y codiciada por la nobleza de toda Europa. Constance Charpentier (1767-1849), premiada en varios de los famosos salones parisinos de su tiempo. O Rosa Bonheur (1822-1899), famosísima en medio mundo gracias a sus cuadros de animales"

En el segon cas, escriu : "Todas esas mujeres fueron reales. Existieron. Pintaron o esculpieron. Y triunfaron. La gran pregunta es por qué no aparecen en la mayor parte de los libros de historia del arte. Y por qué no vemos sus obras en los museos. Supongo que la respuesta la tienen los hombres que, mayoritariamente, han ejercido como historiadores, críticos y conservadores hasta tiempos muy recientes. Ellos, defensores conscientes o inconscientes del androcentrismo en la cultura, han relegado a las escasas artistas históricas al olvido. Han omitido sus nombres en sus estudios, han arrumbado sus cuadros en los depósitos o los han colgado en los rincones más oscuros de las salas. Y a veces, los han expuesto bajo los nombres de grandes maestros, por supuesto varones: sin ir más lejos, en el Museo del Prado han “aparecido” en los últimos años dos espléndidos retratos de Sofonisba Anguissola y uno más que se le atribuye, cuadros que siempre se habían considerado obras de otros pintores."

Basicament, elles han estat representades en les obres dels homes. Han estat considerades objecte d'art. Els retrats entre la noblesa i l'alta burgesia; les dones en els seus espais privats, escenaris domèstics, la imatge de la dona seductora, l'espai propi , la divinitat ...

He trobat un video interessant amb música de J.S. Bach . (6 Suites for Unac. Cello Suite No.1, 1. Prelude. Yo-Yo Ma(interpret). 2003 )

Retallades. La cultura també .

La cultura, també ho té malament amb els pressupostos del PP. Recullo a Hoyesarte.com un resum amb títol de DURO AJUSTE: el presupuesto cultural para 2012 es de 759,94 millones de euros (sin contar la partida destinada a deporte). Hace cuatro años era de 1.220 millones de euros.

Una mostra del que s'està passant en cultura : els pressupostos públics destinats a la cultura cauen. Passa a totes les administracions. A l'Estat, als governs autònoms i als ajuntaments. Cauen quan signifiquen un 1% dels pressupostos.

Malgrat tots ens omplim la boca sobre la importància de la cultura i el seu paper en la sortida de crisi i en les polítiques per a la cohesió social.....la cultura cau!!!

L'ESCALA DE l'EVASIÓ

Els Amics de la Biblioteca-Museu Victor Balaguer organitzen una visita "L'Escala de l'Evasio" , l'exposició que la Fundació Joan Miró ha organitzat conjuntament amb la Tate Modern de Londres

Una proposta per a descobrir el Miró més compromés amb la seva societat i la política del seu temps ( més directe diu Rosa Maria Malet al catàleg ).
Un recorregut per l'home fascinat per l'avantguarda d'Europa i a la vegada compromés i absolutament identificat amb el seu país. El Miró que vol marxar -evadir-se - . No obstant , durant la dictadura de Primo de Rivera i durant la Guerra Civil, amb la seva pintura, expressa la crítica al feixisme i al suport a la causa republicana.

El recorregut il.lustra per tant la seva relació amb la terra (Mont-roig hi es molt present) , però també la seva relació amb els moments històrics que ens van tocar viure i la seva defensa de la llengua , la cultura , la llibertat , la democràcia . I el compromís.

Tres moments : dels inicis a la decada dels anys 20; les dècades dels 30 i 40 amb la crueltat de les guerres i el darrer període que comença a la decada dels 60. Pintures que il.lustren dues Guerres Mundials i la Guerra Civil - els horrors , l'atmosfera engoixant i els persontages desolats, pintures que al.ludeixen al conflicte espanyol... - i el Miró que cerca el color del mediterrani ( la calma, la serenitat, la immensitat , la pau ...) fruit que el blau era el "color dels meus somnis"

El Patrimoni dels Cabanyes a Vilanova i la Geltrú

Francesc Fontbona escriu a El Temps un article sobre Vilanova i la Masia d'en Cabanyes: Santuaris familiars de Cultura .

I podeu llegir: " ........... Entrar-hi és una oportunitat magnifica de viure una estona l'ambient com qui diu intacte amb què una de les famílies més destacades de la cultura catalana va fer la seva obra al llarg de vora dos segles. I no cal que la convertim en un parc temàtic, que la desvirtuaríem, però si que n'hauriem de fer més de cas. Els països civilitzats es carecteritzen pel respecte i l'interès que desperta el patrimoni cultural; i el nostre sempre ha presumit de país civilitzat.

Vilanova, ja té una joia museística i cultural única al país, la Biblioteca-Museu Victor Balaguer institució fundada i projectada ad hoc al segle XIX -i encara en perfecte funcionament -, té també aquest altre al.licient de primer ordre".

Mantenir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural del nostre país ha estat una tasca que molt sovint han fet les administracions locals. En aquest cas, al Garraf hi ha l'objectiu de posar en valor el patrimoni i el llegat dels Cabanyes. També tot el patrimoni vinculat al segle XIX . El fil argumental és Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes que explicar i aporta dades sobre el Romanticisme i la nissaga Cabanyes, s'hi donen claus interpretatives per a conèixer el Romanticisme i el segle XIX, al Garraf i arreu. I especialment , en la planta noble, les estances de la família. La seva col.lecció pictòrica, la biblioteca, els seus espais íntims....

Des de la Masia d'en Cabanyes us convidem a visitar-nos.

D'ARTISTES CATALANES : Lluïsa Vidal i Puig

Malgrat poc conegudes algunes dones han contribuït a configurar el patrimoni artístic de Catalunya. Dones que des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX han volgut treballar amb l'art i per l'art .

En moments dificils i en espais d'homes han estat sovint oblidades.

Avui vull recordar l'exposició itinerant que ha fet l'Institut catala de les Dones: Artistes catalanes del dibuix i la pintura . I especialment a LLuïsa Vidal i Puig ( 1876/1918)

Ha estat qualificada com la pintora mes destacada del Modernisme. La única dona reconeguda com a pintora professional tant pels companys de professió com per la crítica de l'epoca. Val a recordar que en el cas de les dones no estava ben vist la dedicació com a pintora. Com a màxim era una afició.

Es va especialitzar en retrats ( la trobareu esmentada al WEB : Maestros Españoles del Retrato ) on s'hi copça la influència de Casas , Rusiñol , entre d'altres .El 1901 va anar a París a completar el seus estudis i de tornada va participar en diverses exposcions. El 1909 ho feu a la Sala Parés sola.

Va col.laborar amb la revista Feminal com a il.lustradora de contes de Dolors Monserdà, Caterina Albert i Carme Karr . va ésser fundadora de l'Academia "Estudio" on es feien classes de pintura per les noies de la burgesia ben estant.

EXPOSITION MONET 2010

Una companya m'envia un link sobre l' exposició virtual al Museu d'Orsay de Paris i les Galeries Nationales del Grand Palais . És la continuació de la exposició sobre Monet de l'any passat: CLAUDE MONET (1840/1926).



Una experiència digital molt interessant !!!
Música i galeria de 12 peces !!!

ACTIVITATS EN FAMILIA A LA MASIA d'EN CABANYES

Avui s'han inciat les activitats en família a la Masia d'En Cabanyes . Una proposta que vol combinar la visita al Centre d'Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes: l'exposició permanent i el llegat noble de la família : la biblioteca , la sala de música , l'obra pictòrica ..... Amb , activitats pensades especialment per a nens i nenes .


Avui hem explicats contes . Dissabte dia 10 , taller de jocs antics i els dies 17 i 18 propers , postals i altres decoracions de Nadal.

L'activitat comença a les 11 hores.Es per a nens i nenes a partir de 4 anys.Hi ha un preu especial per a famílies
Informació : patrimoni@ccgarraf.cat

BRUIXES de Mercè Foradada

Divendres tots els que estimem a la Mercè erem a Llorens llibres. La presentació de Bruixes ens va convocar a la llibreria de la Rossanna LLuch, que com deia l'autora, és més que una llibreria.

El tandem en la presentació Mercè Foradada i Sixte Moral sempre és excel.lent. El presentador explica i desgrana l'obra de l'autora. I l'autora ens explica què la porta a l'escriptura d'un llibre concret . En paraules d'ella : jo sé el que vull explicar. Jo sé del que vull parlar. A partir d'aquí enfilo i encadeno la història.

En aquest cas, la reflexió, el que vol explicar la Mercè és la força de la dignitat de les persones. La fortalesa de dues dones - una a la Barcelona actual i l'altra a l'Osona/Viladrau dle segle XVII- que no s'arruguen malgrat l'entorn. Que no es deixen tallar les ales per defensar el que creuen. Que trenquen amb la impostura i la mentida en aquesta defensa . Per sentir-se bé amb l'opció presa. La que consideren justa : Sóm nosaltres les que ens tallem les ales. I saps perquè? Perque volar fa mal. És millor, més segur, arrossegar-se per terra, encara que acabem com cucs"

Els dos relats - històries de vida - de la novel.la atrapen. Per la coincidència. Però es bellíssim el que fa referència a la Pilar/Marina que coneix en la seva pròpia vida l'engany. Esdevé la protagonista i descobreix com el franquisme amb la complicitat de l'esglèsia, metges, capellans, la burgesia, funcionaris ...... va crear una trama per a robar als nens a les famílies "marxistes". Una de les pitjors atrocitats del franquisme relatada amb sensibilitat. Sembla que no pugui ser !!! Una història sordida que emociona . La Mercè ens fa fer lectura d'un modus operandi que va suposar que 30.000 nens/es fossin robats "a gentussa sense cultura i plena de ràbia".

Les imatges i les paraules que ens proposa la Merce son fotografies en blanc i negre de l'horror. La Pilar/Marina avança des del convenciment ( les primeres sensacions en relació a la identitat, el viatge cap al passat , remenar-lo , descubrir que ha viscut en un engany, descobrir que li van negar la veritat, trobar el germà desconegut, saber-se robada, enyorar una mare que no en sabia l'existència, recordar una mare plorosa, trista, desfeta en vida, compartir els dubtes i l'horror ... el menypreu per no fer agraïment a la vida "regalada" ...) I finalment encarar-se a l'engany i decidir avançar des de la coherència . Amb llibertat d'esperit : " S'han acabt els dubtes. Prou de tremolar. He patit molt, t'ho asseguro. Et juro que no ha estat gens fàcil arribar fins aqui. Tota le meva vida sensible, el bagul de sentiments i vivènces que arrosego dels meus 50 anys, em lliguen a tu, a vosaltres, però ara se que m'he de desfer. callar, cedir a la tebior dels sentiments antics, a la seguretat d'una quotidianitat confortable, seria una doble traïcio. No sabria mirar-me al mirall, si optes d'alinear-me amb el costat fosc, si adjures de l'esperit lliure que els meus pares i tants altres van defensar.No puc acceptar l'arbitrarietat, l'abús, la crueltat, la força amb la que vau vestir la vostra usurpació, el vostre robatori, aquesta vida bona que m'he ofert a canvi de tanta mentida i la privació d'aquella que em pertenyia de dret......"
----------------------------------------------------------------------------------------
Més blogs /articles que en parlen : Apunts de lectura , Mireia Rosich , Merce Foradada, Sixte Moral , Teresa Costa-Gramunt al Diari de Vilanova; Iglesia y médicos, cómplices de un crimen de lesa humanidad ( a nueva tribuna.es )

TV3 : ElS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME de ricard Vinyes i Montse Armengo

BRUIXES de Mercè Foradada

La Mercè Foradada presenta demà a LLorens llibres el seu nou llibre : BRUIXES

LA MALETA de Gerda Taro , Robert Capa i David Seymour

El MNAC havia dedicat en el passat exposicions i espais a la Guerra Civil i, a l'obra de Capa y Taro ( 2009) .

Ara ens presenta La maleta mexicana una colla de fotografies realizatzades per Robert Capa, Gerda Taro y David Seymour 'Chim' a la Guerra Civil española , que despres d'anys es van trobar i recuperar : 70 fotografíes - de les quals 50 són copies de época - que esdevé el conjunt de negatius recuperats més important del siglo XX.

El material s'havia perdut. Es recuperà a Mèxic l'any 1995, i durant el 2007, els negatius va arribar International Center of Photography (ICP) de Nova York.

La maleta ofereix un doble viatge. El de la memòria de la Guerra . El viatge de la por, la fam i la gana. La guerra crua i injusta. La guerra i els guanyadors. Testimoni de la vida al front, a les desfilades d'aniversari de la revolució Russa, els "dinamiters" d'Asturies, dones i homes en funerals , als Ports i mercats, a Montjuic..... La vida a les munyanyes , al front a les batalles. A Cordova, a Brunete , a l'Ebre .... Fins a 32 àmbits representats. La suma, en paraules d'Albert Camus, " Va ésser a Espanya on la meva generació va apendre que hom pot tenir la raó i ser derrotat, que la força pot destruir l'amor , i que hi ha vegades que el viatge no obté cap recompensa. Això ès, sens dubte, el que explica perque tanta gent, tot el món sencer, sent el drama d'Espanya com a tragedia personal" .

Per altra banda, l'aproximació a tres fotografs llegendaris i les seves obres reproduïdes en publicacions internacionals del moment. Fotografs arriscats que amb els seus reportatges van portar arreu informació de la Guerra. Mereix un recordatori especial la visió de Gerda Taró - només 6 mesos a Espanya -. El recordatori d'una dona en un món d'homes i en un ofici que en aquell moment era exclusivament masculí: "..... su vida fue eso: su libertad como mujer, la libertad de su cuerpo y su libertad de pensamiento"

Més informació a HOY ES ARTE

LA PEDRERA UNEIX ART I NATURA amb Perejaume

Perejaume és un dels artistes més reconeguts a fora i dins del país experimenta amb tot. Aquests dies el trobareu a la Pedrera. Pintura, escultura,dibuix,text, fotografia, video . No hi ha límits . Treball visual i plàtic . Reflexió sobre la natura, l'entorn i el mòn.

ELS PROGRAMES DE CULTURA dels diferents partits polítics

Malgrat el què diguin, no hi ha dubte que llegir els programes electorals dels partits polítics per a saber quines són les seves propostes electorals il.lustra que les propostes de la dreta i les de l'esquerra són prou diferents.

Hoy es Arte ens proposa fer lectura dels programes de cultura : del PP . " ...........Haremos de la cultura un elemento vertebrador y de cohesión de todas las comunidades autónomas, fortaleciendo la colaboración institucional entre las distintas administraciones competentes para evitar duplicidades y disfuncionalidades ; del PSOE : "........Desde 2004, la política cultural del gobierno socialista ha puesto en valor, por vez primera, el aspecto económico de la cultura española, de nuestras Industrias Culturales y Creativas que suponen un 4% de nuestro PIB y generan 750.000 puestos de trabajo de alta cualificación. Sólo nuestro sector editorial supone un 1,4% del PIB" ,d'Izquierda Unida : La cultura es el cimiento de una sociedad libre y por ello desde Izquierda Unida consideramos fundamental promover enérgicamente la creación, así como la difusión del conocimiento y de la cultura para que lleguen al conjunto de la población y cumplan así su labor emancipadora.

EL PATRIMONI A VILANOVA ESTÀ DE FESTA

Poques ciutats del país poden dir que comptem amb un ric i excel.lent patrimoni com la ciutat de Vilanova. Petjada del temps. Memòria del que van construir els nostres avantpassats . Petjada de les formes de vida dels ciutadans i ciutadanes que han escrit la nostra història .
Tresor de diferents èpoques que encara es ben visible . La ciutat es hereva del segle XIX . Només cal fer una passejada i mirar façanes , fonts i espais públics . Recordar la Biblioteca-Museu Balaguer que amb la seva col•lecció pictòrica és secció del MNAC , ferrocarrils antics únics a Europa que expliquen la febre del progrés al Museu del Ferrocarril i, redescobrir el Museu Papiol , un dels pocs immobles que es conserven a Catalunya d’aquest estil , la casa pairal dels Papiol que ha estat museu d’ençà el 1961 . Tot plegat un patrimoni indiscutible que ens singularitza i ens dóna una personalitat especial fruit que la nostra identitat cultural i artística es vincula , especialment , al segle XIX .

Aquest cap de setmana, l'esperit del segle XIX - l'esperit del Romanticisme - s'ha fet més evident. Ha estat un cap de setmana per a posar en valor la nostra potencialitat patrimonial . Per a evidenciar el fil conductor del patrimoni local i comarcal.

Per una banda , la reobertura de Can Papiol . Despres de 5 anys d'obres de restauració : tractament de la plaga de térmits, substitució de vigues de fusta malmeses, adequació estructural de la coberta , neteja i restauració d'obres , moviment d'objectes - la majoria d'arts decoratives - ... i finalment , de nou , la grandesa de cada una de les sales : el despatx, la sala d'espera, la biblioteca, el saló de ball, la sala de billar, la sala i l'alcova del general Suchet ..... Un conjunt excel.lent.

La ciutat ho va voler celebrar . I diumenge més de 100o persones van voler retrobar-se amb aquest equipament museístic. Retrobar-se amb un espai amb el que s'identifiquen fruit que forma part de la seva memòria col.lectiva.

Per altra banda , el Centre d'interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes a la Masia d'en Cabanyes, ha programat visites comentades i un concert - en el marc del viu el Parc - d'AUPA QUARTET -

També ha posat de relleu la feina feta al llarg dels darrers anys en relació a la restauració de l'obra pictòrica del llegat de la família Cabanyes i com aquest procés ha permés una millor ordenació de la mateixa a la sala noble de la Masia d'en Cabanyes . Ho van explicar , de forma didàctica , Mia Marsé i Francesc Canicer -

En aquest marc, la familia Cabanyes ( l'Oriol Pi de Cabanyes i Marta i Neus de Cabanyes i Ricart ) van fer donació d'un quadre de Josep Anton de Cabanyes amb la finalitat que sumi al llegat Cabanyes. De nou una bona notícia . Com deia el president del Consell Comarcal del Garraf " la pinacoteca - conjuntament amb la biblioteca és el llegat històric mes valuós i significatiu del llegat Cabanyes. Un llegat que té algunes singularitats : es conserva en el seu lloc original , és una col•lecció que gira al voltant d’una família d’artistes i intel•lectuals, i està composada per firmes reconegudes en la història de l’art català"

FELICITATS A TOTS AQUELLS I AQUELLES que han fet possible que el patrimoni del Garraf es restauri i conservi . Bona feina.

Ara cal que la ciutadania en gaudeixi!!!

AQUEST CAP DE SETMANA ROPOSTES A LA MASIA D'EN CABANYES

Aquest cap de setmana a la comarca del Garraf hi ha varies activitats en relació a la cultura i el Patrimoni . A la ciutat de Vilanova i la Geltrú, es reobre el Museu Romàntic despres d'anys de millores i restauració .

Per altra banda, la MASIA d'EN CABANYES, s'ha unit a les JORNADES de PATRIMONI.

DIVENDRES (18 hores) .- Donació d'un quadre al fons de la Masia per part de la familia Cabanyes. L'obra és un retrat de Josep Anton de Cabanyes . Despres , Mia Marsé i Francesc Carnicer expliquen "4 anys de restauracio´de l'obra pictòrica"

i DiUMENGE (12 hores) "Viu el Parc a la Masia d'en Cabanyes" .- Visita comentada al Centre d'Interpretació del Romanticisme i concert amb AUPA Quartet.

Una nova oportunitat per visitar el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, que reuneix una visió sobre la història, l’art i la vida quotidiana de la família Cabanyes, una nissaga que va marcar la història del Romanticisme al nostre país.

DEVORAR PARÍS. 1900-1907

Torno de Paris de vacances i visito el Museu Picasso . Al Museu , sorpren , a més de les llargues cues de turistes per a veure l'exposició permanent, l'exposició temporal DEVORAR PARiS . Picasso 1900/1907.

Excel.lent recordatori de l’impacte que fa aquesta ciutat a Picasso , quan amb 19 anys, viatge a París per a veure a l’exposició Universal el seu quadre darrers moments .

No hi ha dubte que aquell primer viatge va atrapar a Picasso, que s'instal.là a Montmarte amb els seus amics Casagemas i Pallares.

Allò que va veure Picasso a París , avui ho podem fruir nosaltres a Barcelona . Viure i veure . Devorar. Compartir art i inspirar-se en els artistes del moment i els predecessors. Inspira-se en temes i estils : Van Gogh, Tolousse-Lautrec, Cezanne, Bernard, Matisse, Rodin …. L’avantguarda cultural que va deixar petjada en l’obra de Picasso es mostra a l'exposició . Com van influenciar aquests pintors al jove Picasso . Com es concreta el dialeg entre els grans mestres de la història de l´art. Com Van Gogh, admirat i respectat , el va influenciar al llarg de la seva vida.......

De nou el Museu Picasso ens permet la trobada de peces d’uns i altres, la convivència de peces que posen de relleu l’evolució i formació de Picasso . No obstant , ens permeten també quelcom més interessant . Ens permeten la comparació - la visita comparativa , en podríem dir - i ens acosten a Barcelona obres dels pintors referents per a Picasso i la història de l'art ( amb el cas més emblemàtic de les peces de Van Gogh Museum d'Amsterdam) . Pintors de prestigi que ara ens visiten de la mà del Museu Picasso i del Museu d'Amsterdam.

Bona exposició que malgrat arribi a Barcelona amb algunes peces menys que la mostra d'Amsterdam , mereix sense cap mena de dubte la nostra atenció. Així ho han considerat, Narcís Comadira a "El Gran devorador" a l'Ara ; "Picasso, de París a l'Eternitat" al Què fem ; Picasso, el deborador, El Punt/Avui ; "DEvorar París. Picasso 1900-1907" , de Josep Casamartina i Parassols a El País ; "Picasso, un joven andaluz ambriento de pintura" , de Lidia Penelo, El Publico ; El Picasso revela el influjo que Van Gogh ejerció sobre el malagueño , de Natalia Ferre , El Periodico

KAREN BLIXEN MUSEET

La visita en un espai intim d'un creador és habitualment, molt suggerent. Descobrir qui ha estat i que pensa una persona a traves dels seus espais quotidians es il.lustrador. Posar-se a casa seu deixa ben palesa l'atmosfera d'aquell persona que volem descobrir.

La tradicio de les cases-museu a casa nostra i arreu es prou coneguda. A Catalunya hi ha exemples prou emblemàtics i interessants que han volgut preservar i fer memòria d'escriptors/es, pintors , poetes , polítics, músics ..... Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Pau Casals, Manuel de Cabanyes, Maragall ....

A Dinamarca he descobert la casa-museu de la baronesa Karen von Blixen-Finecke, que va deixar la seva posició de noble danesa per anar a Kenia amb el seu marit a iniciar un projecte empresarial vinculat al cafè. Va recòrrer l'África oriental i va plasmar el que va viure en una obra narrativa amb el seudónim de Isaak Dinesen. D'ençà que la seva aventura va ésser traslladada al cine - a memories d'Africa- el seu esdevenir fou conegut per milers de persones.

El Karen Blixen Museet és la casa on va nèixer i on va retornar després de 17 anys a l'Àfrica. En aquest espai va viure fins que va morir l'any 1962. En aquest espai hi va escriure i dibuixar. En aquesta casa va fer difusió de la seva experiència vital.

A Catalunya Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català ha posat en relació diversos centres de Patrimoni Literari Català . Difon la seva obra i els espais on van viure .