DUBUFFET .....

Portrait of Soldier Lucien Geominne (Portrait du soldat Lucien Geominne), 1950. Oil on canvas, 25 1/2 × 24 1/4 inches (64.8 × 61.6 cm).

La segona guerra mundial va influenciar a Dubuffet i li  va fer qüestionar els cànons estètics grecs.El seu estil va ésser, en aquell moment, primitiu.

Aquest és un soldat antiheroi. Amb cara distorsionada  i grotesca que clama contra la bàrbarie i  les conseqüencies de la guerra.

M'agrada : la Web de  La fundació que porta el seu nom.

TÀPIES DES DE l'INTERIOR

Tàpies des de l'interior. 

Passeig per les composicions murals de Tàpies des dels anys quaranta fins el 2011. Recorregut per l'obra de Tàpies que evoca l'ús de materials diferents. Trencadors. L'ús del color gris. Trencador. Làtex, fusta , tela,vernís, filferros, collage sobre tela, collage sobre fusta, assemblatge sobre planxa metàlica..

Xifres. Números. Exclamacions. Expressions esotèriques, paraules màgiques, murs de lamentació, portes, creus amb varietat de significats...Sempre trencadors.

Quina peça em sedueix?

A la memòria de Salvador Puig Antic. Un quadre gris que contrasta amb la petita carta de colors a la part superior. Tàpies va escriure a les seves memòries : Tot el món s'alçàcontra la inhumanitat de la pena de morti, a més a més, que fos aplicada d'aquella manera per qüestions polítiques. I tanta sang com havia de seguir.No ens ho podiem treure del cap i, com és natural, fins la meva pintura n'era influïda i havia volgut deixar testimonis concrets o amb simbols que sintetitzessin les ferides de tants"

TOMASA CUEVAS .Testimoni de lluita antifranquista i coratge ( dones que es visibilizen)

Avui és un dia especial per a recordar i visibilitzar TOMASA CUEVAS.  EL Grup de Dones "La frontissa" i Garraf per la Republica la revindiquen i li fan homenatge al TOC. També perquè avui som 14 d'abril i, segurament, hi ha persones que expressen i ens recorden tot el que el que va significar ( i tot el que es va perdre!!!).

Tomasa Cuevas fou i representa quelcom més que el que queda escrit a la WIKIPEDIA . Documents interessentissims que trenquen l'oblit de la seva personalitat i la seva obra - Tomasa Cuevas - , en els videos - Las mujeres presas del dictador Franco - i en  alguns blocs - En memoria a Tomasa Cuevas . Hasta el final de sus dias comunista y antifacista . -L'exposició del TOC vol ser una contribució a la seva visibilització. Una exposicio merescuda i interessant de veure!!

Lluitadora des de jove, militant comunista i despres del PSUC . Critíca amb la transcició . Testimoni de la repressió de la Guerra Civil Espanyola. Militant activa que la portà a les presons de Franco . Allí  reforça la seva idea sobre la necessitat de fer conèixer la memòria i "gravadora en mà", un cop fora,  recull els testimonis de les dones. La vida de les dones durant la República, la seva contribució a  la lluita antifranquista, la presó i la repressió..... Els interrogatoris, pallisses, violacions, mètodes refinats físics i psicologics  que van deixar  marcades brutalment a moltes dones ... Queda recollit a PRESAS . Mujeres en las carceles franquistas (Icaria). Testimoni i homenatge a totes les dones que durant el regim franquista van patir repressió , i fins i tot la mort.

Nascuda a Brihuega, va viure 20 anys a Vilanova . La Mari Pau de la Frontissa deia a la inauguració de l'exposició que ha estat, aquesta dona , una llum a seguir.  I Paul Preston hi fa una mencio especial al seu llibre "l'Holocaust Espanyol.Odi i extermini durant la Guerra Civil i després" quan escriu com a recordatori/dedicatòria : Aquest llibre està dedicat a la memòria de tres persones la tasca dels quals ha canviat les percepcions de moltes de les qüestions tractades en aquesta obra: Tomasa Cuevas, Josep Benet i Gabriel Cardona

UNS GRAVATS de GOYA A LA MASIA d'EN CABANYES ?

El Consell Comarcal va confirmar l’autenticitat del gravats de Goya que conserva a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Es tracta de la darrera sèrie de gravats que va realitzar Francisco de Goya abans del seu exili a França l’any 1824 i es coneix com “Los Disparates” o “Los Proverbios”.

El conjunt de la sèrie és de 22 peces: 18 planxes més 4 que es troben soltes a França. Les 18 planxes originals es troben a la Calcografia Nacional de España. 12 d’aquestes peces formaven part de la col·lecció pictòrica de la família Cabanyes, algunes estaven exhibides a la biblioteca de la Masia i d’altres es conservaven als magatzems.

Podeu llegir mes informació a Els gravats de Goya a la Masia d'en Cabanyes . Podeu veure tots els Goya si feu clic aquí .

També us podeu fer "AMIC/AMIGA" del facebook de la Masia

ARDHARA (Art del Penedés)

La creativitat dels artistes del Penedes es recorda a L'ARDHARA PENEDES. Una mostra que recull arts plàstiques i visuals i que il.lustra el recorregut de creadors/es d'aquest territori. Tots ells vinculats a la mostra d'Art del Penedes que fa 25 anys es va organitzar de forma conjunta amb els Ajuntaments de El Vendrell, Vilafranca, Vilanova i Sant Sadurni. En una segona edicio s'hi va apuntar Sitges.

Molt interessant el retorn. Molt interessant el que mostren aquests artistes que amb els anys han evolucionat i han continuat  plasmant la seva experiencia vital en el seu art....... Creacions que recorden el passat i d'altres no tant.  Persones que han fet de la seva obra recerca, investigació i noves aportacions .....

Alguns ells - dels primers ARHARA-  s'han reunit al llarg d'aquest any en una exposicio itinerant que ha visitat  la Capella DE SAnt Joan de Vilafranca, La Sala Portal del Pardo a El Vendrell, La Sala a Vilanova i la Geltrú, l'Index de Sant Sadurní,  La Sala del Centre Cultural de Gelida ............

Un goig evidenciar que continuen creant i que tots ells/elles poden continuar fent allò que els hi plau (alguns compaginant amb d'altres dedicacions professionals). Un goig tambe evidenciar que tots ells són al món màgic de les xarxes socials que els hi permet apropar-se al public ( i vendre ?) . I que el public els trobi ?

Són :  Jocelyne Marmottan Raventós, Joaquim Milà, Joan Nadal, Camil·la Pérez Salvà, Teresa Pla Belío, David Ribas Boldú , Jai Rius Pascual, Mercè Rius, August Rosell, Oriol Sàbat, Núria Serra i Barnadas i Joan Tuset

DE l'Ardhara, n'ha parlat BONART,, Camil.la Perez  en fa relat al seu blog de l'ARDHARA i jo he volgut recordar-los fent un album de fotos al meu facebook com a petit homenatge a la seva obra i a la història. Especialment a la història. ( als artistes de les diferents edicions, als critics i jurat  - Pilar Parcerisas, Francesc Miralles, Lourdes Cirlot, Josep Corredor-Matheos..- , als alcaldes - Marcel Gabarro, Jordi Serra, Marti Carnicer, Joan Aguado, Jaume Casanovas- , als regidors de Cultura - Sixte Moral, Casimir Pla, ... - , i als tecnics de Cultura d'aquell moment - Pep Santacana, Cio Pallares, la Bebe Muntaner, Carme Cabezas..... -  )

LLegueixo les paraules de Josep Miquel Garcia de la Fundacio Apel.les Fenosa i concloc que les edicions antigues i les actuals tenen un objectiu comú: visibilitzar i divulgar de forma col.lectiva allò creat des de l'individualitat.

Llegueixo"..... Des de l'òptica actual, la gènesi de recuperacio d'ARDHARA sembla sense cap mena de dubte d'una lògica exemplar.Passat el temps,tornem a ésser alla on érem.Hem guanyat en infraestructures nacionals,però el territori continua mancat del que es pensaria coma bàsic.La creativitat però s'ha esdevingut en la mesura que,individualment s'ha mantingut.Com podem saber el que dóna de si aquest territori penedesenc?Com podem fer-ho palés en l'actualitat? Què ha canviat en materia d'infraestructures de llavors a ara? Si els artistes mateixos apleguen de nou i s'organitzen vol dir que hi ha creativitat i inquietud,i desig de trobar plataformes compartides. I no era aquesta la voluntat de les primeres mostres ARDHARA? ....."

Petit homentge a BOTERO : Homes que pinten dones

Obres de la col.leció privada de BOTERO són al MUSEO DE BELLAS ARTES DE BILBAO .

Les dones sempre han tingut interes per Botero que, com totes les seves peces, les  recull de manera desproporcionada i monumental .

DONES que es visibilitzen: LOLA ANGLADA , IL.LUSTRACiÓ, FEMINISME i CATALANISME

Al Museu d'Història de Catalunya, hi ha una petita mostra de la il.lustradora Lola Anglada. Una mostra del que ha estat aquesta il.lustradora infantil. Una mostra que vol deixar palesada també altres factetes de la vida de Lola Anglada. Organitzada amb tres àmbits: Compromís amb la Republica, Passio per Catalunya i finalment , Mirada feminista ( on s'hi recorda la seva col.laboracio en revistes com Feminal, Claror i la Nuri).

Una mostra que recorda que Lola Anglada, dona independent fou la il.lustradora mésprolífica dels anys vint, la primera professional d'Espanya i la primera que va participar amb les seves il.lustracions en les revistes Cu-cut!, En Patufet, Virolet, La Mainada .

Vull recordar que Lola Anglada, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, no es va exiliar malgrat fou una dona enquadrada al sindicat comunista ,UGT i autora d'obra antifeixista.  No obstant i d'acord amb paraules de Marta Pessarrodona a l' "Exili violeta. Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939" i a "Donasses.Protagonistes de la Catalunya Moderna", el seu exili fou interior i trist : "Una suposicio un xic perversa és que donada la seva condicio social, la d'Anglada, va pensar que no li passaria res.Li va passar, però. A més cal pensar que si durant la Guerra no s'hagues hostetjat a Tiana amb la família, segurament tots ells s'haurien mort"

DONES VISIBILITZADES: ÀNGELES SANTOS AL MUSEU DE l'EMPORDÀ

"Cómo me pesa el cuerpo, a veces mi razon se cae al suelo y se da un golpe" ( Ângeles Santos)

 El Museu de l'Empordà programa fins el 2 de setembre l’exposició "Angeles Santos. Pintura".

La trajectòria artística d’Ángeles Santos Torroella (Portbou, 1911) és considerada com una de les més insòlites i enigmàtiques de l’art espanyol del segle XX. 

".... Va ésser pintora,dona  i jove a l'Espanya moderna dels anys trenta.Com Maria Blanchard, Nora Borges, Maruja Mallo, Olga Sacharoff, Rosario de VElasco o Remedios Varo, que havien escollit la pràctica de l'art -en un món que encra era dels homes- de forma lliure, convençudes i sens e complexos"  ( Angeles Casos. Entre la vida i la pintura d'Anna Capella )

Rellegeixo el que han escrit algunes historiadores de l'art . Victoria Combalia a " Amazonas con pinzel.Vida y obra de las grandes artistas del siglo XVI i XXI" (1) y "Pilar Muñoz a "Mujeres españolas en las artes clasicas" (2)

"A finals de los años veinte Àngeles Santos causó sensación entre la intectualidad madrileña con un lienzo titulado Un mundo ( 1929), que pinto a los 18 años y que hoy puede contemplarse en el Museo Reina Sofia de Madrid" (1)

"....si Angeles Santos ha pintado siempre con el corazon en la mano y la inteligencia despierta, son sus obras de la epoca juvenil, aquellas  en las que esta reflejando el interior de sí misma y de sus seños, las que han producido un mayor impacto y por las que ha conseguido el prestigio y la fama que posee" (2).

................

Panyella, Vinyet.- "Angeles Santos"

El Cultural " Nunca creí que fuera un genio"

El País ha recollit l'exposició en un article sota el títol "Angelita a l'Empordà" , Bonart tambe; "Ángeles Santos exposarà al Museu de l’Empordà" . El Periodico signat per Rosa Messegé : "Descubrir a Angeles Santos"

Mes informació : Angeles Santos i  un passeig per la seva obra al youtube . El largo viaje de Angeles Santos a el Pais ( 2007). l'estudi que fa el FORO XERBAR amb molt de material fotografic .

LES DONES TAMBE SABIEN PINTAR

Les dones han estat creatives i artistes. Han estat pintores, també. Poques, però,n'hi ha hagut. En un món d'homes sovint han quedat silenciades. Invisibilitzades.

Angeles Caso publicava un article molt interessant a el País, el dia 8 de març : TaMBIEN LAS MUJERES SABÍAN PINTAR. La seva reflexió es centra en un doble sentit: 1) Interrogant sobre si hi ha hagut dones pintores i, 2) Perquè no apreixen en els llibres d'història ?

En el primer cas, l'autora les cita " ........ Ahí están, como pequeños rayos de luz lunar en ese universo mayoritariamente masculino, Sofonisba Anguissola (1532-1625), que durante 13 años retrató a los miembros de la familia de Felipe II. Lavinia Fontana (1552-1614), que pintó para el Papa Clemente VIII y llegó a cobrar por sus retratos lo mismo que el gran Van Dyck. Artemisia Gentileschi (1593-1652), que ganó tanto dinero con sus espléndidos cuadros que pudo casar a sus hijas con nobles españoles, previo pago de enormes dotes. Judith Leyster (1609-1660), que alcanzó un gran éxito en Holanda. Luisa Roldán, La Roldana (1652-1704), exquisita escultora de cámara —el máximo honor de la época— de Carlos II y de Felipe V. Rosalba Carriera (1675-1757), favorita en muchos palacios e introductora de la técnica del pastel en la Francia del rococó. Angelica Kauffmann (1741-1807), que se enriqueció en Inglaterra con sus obras neoclásicas. Elisabeth Vigée-Lebrun (1755-1842), retratista preferida de María Antonieta y codiciada por la nobleza de toda Europa. Constance Charpentier (1767-1849), premiada en varios de los famosos salones parisinos de su tiempo. O Rosa Bonheur (1822-1899), famosísima en medio mundo gracias a sus cuadros de animales"

En el segon cas, escriu : "Todas esas mujeres fueron reales. Existieron. Pintaron o esculpieron. Y triunfaron. La gran pregunta es por qué no aparecen en la mayor parte de los libros de historia del arte. Y por qué no vemos sus obras en los museos. Supongo que la respuesta la tienen los hombres que, mayoritariamente, han ejercido como historiadores, críticos y conservadores hasta tiempos muy recientes. Ellos, defensores conscientes o inconscientes del androcentrismo en la cultura, han relegado a las escasas artistas históricas al olvido. Han omitido sus nombres en sus estudios, han arrumbado sus cuadros en los depósitos o los han colgado en los rincones más oscuros de las salas. Y a veces, los han expuesto bajo los nombres de grandes maestros, por supuesto varones: sin ir más lejos, en el Museo del Prado han “aparecido” en los últimos años dos espléndidos retratos de Sofonisba Anguissola y uno más que se le atribuye, cuadros que siempre se habían considerado obras de otros pintores."

Basicament, elles han estat representades en les obres dels homes. Han estat considerades objecte d'art. Els retrats entre la noblesa i l'alta burgesia; les dones en els seus espais privats, escenaris domèstics, la imatge de la dona seductora, l'espai propi , la divinitat ...

He trobat un video interessant amb música de J.S. Bach . (6 Suites for Unac. Cello Suite No.1, 1. Prelude. Yo-Yo Ma(interpret). 2003 )

75 anys del BOMBARDEIG a Guernica. Recordatori a ARTIUM

Fa 75 anys del bombardeig a Guernica i de la plasmació que en va fer Pablo Picasso. L'exposició Tiempo y urgencia (Guernica), de José Ramón Amondarain, ho recorda a "Artium. Museu d'Art Contemporani del País Vasc" (Arte Garaikideko Euskal Zentro-Museoa)

Un relat visual per les etapes de creació de Picasso seguint el material fotografic que Dora Maar va documentar i buit pintures d'Amondarain que representen les conegudes fotos ...

El recordatori em porta a la relectura de "L'Holocaust. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després" de Paul Preston . LLegueixo : La nit de 23 d'abril. seguint suposadament les instruccions de Mola, la ràdio rebel de Salamanca va emetre el següent advertiment al poble basc: Franco està a punt d'assetar un fort cop contra el qual tota resistència és inútil. Bascos, rendiu-vos ara i les vostres vides seran respectades. El cop era la completa destrucció de Gernika, en una tarda esferreïdora de bombardeig constant. L'endema del bombardeig, un testimoni ocular. El pare Alberto Onanindia, va escriure una carta vehement al cardenal Gomà : "Llego de Bilbao con el alma destrozada despues de aber presenciado personalmente el horrendo crimen que se ha perpetrado contra la pacifica villa de Guernica, simbolo de las tradiciones del pueblo vasco".

Escribia : "....tres horas de espanto y de escenas dantescas. Niños y madres hundidos en las cunetas, madres que rezaban en voz alta,un pueblo creyente asesinado por criminales que no sienten el menor alarde de humanidad. Señor Cardenal,por dignidad,por honer al evangelio, por las entradas de misericordia de Cristo no se pude cometer semejante crimen horrendo, inaudito,apocalíptico, dantesco"

Sol Picó, les dones i el romànic

Sol Picó diu a la Vanguardia que el seu recoregut per l'exposició d'art romànic del MNAC s'ha inspirat en les dones i en "aquells anys d'obscurantisme".

Interessant doblement la iniciativa del MNAC amb el muntatge Llàgrimes d'àngel . En primer lloc, pel que suposa  com a revulsiu pel patrimoni. En el sentit que els gestors culturals busquen sumar.  En aquest cas, la difusió i la promocio del museu i les seves peces més emblamàtiques amb la dansa. Un exercici als que tots estem abocats. I en aquest cas, il.lustra un nivell de creativitat molt alt .

En segon lloc, pel planteig de Sol Picó. No deixa d'ésser curios que reculli per el seu recorregut " el que sentien les dones d'aquella època". Encara no hi estem acostumats. Però ens plau . Ens plau que els credaors i les creadores facin mirades diferents a l'art . I volguin descobrir-ne les realitats i percepcions també diferents .

Video a la Vanguardia : DANZA Y SENSUALIDAD, en el romànico del MNAC 

L'ESCALA DE l'EVASIÓ

Els Amics de la Biblioteca-Museu Victor Balaguer organitzen una visita "L'Escala de l'Evasio" , l'exposició que la Fundació Joan Miró ha organitzat conjuntament amb la Tate Modern de Londres

Una proposta per a descobrir el Miró més compromés amb la seva societat i la política del seu temps ( més directe diu Rosa Maria Malet al catàleg ).
Un recorregut per l'home fascinat per l'avantguarda d'Europa i a la vegada compromés i absolutament identificat amb el seu país. El Miró que vol marxar -evadir-se - . No obstant , durant la dictadura de Primo de Rivera i durant la Guerra Civil, amb la seva pintura, expressa la crítica al feixisme i al suport a la causa republicana.

El recorregut il.lustra per tant la seva relació amb la terra (Mont-roig hi es molt present) , però també la seva relació amb els moments històrics que ens van tocar viure i la seva defensa de la llengua , la cultura , la llibertat , la democràcia . I el compromís.

Tres moments : dels inicis a la decada dels anys 20; les dècades dels 30 i 40 amb la crueltat de les guerres i el darrer període que comença a la decada dels 60. Pintures que il.lustren dues Guerres Mundials i la Guerra Civil - els horrors , l'atmosfera engoixant i els persontages desolats, pintures que al.ludeixen al conflicte espanyol... - i el Miró que cerca el color del mediterrani ( la calma, la serenitat, la immensitat , la pau ...) fruit que el blau era el "color dels meus somnis"

EXPOSITION MONET 2010

Una companya m'envia un link sobre l' exposició virtual al Museu d'Orsay de Paris i les Galeries Nationales del Grand Palais . És la continuació de la exposició sobre Monet de l'any passat: CLAUDE MONET (1840/1926).



Una experiència digital molt interessant !!!
Música i galeria de 12 peces !!!

LA MALETA de Gerda Taro , Robert Capa i David Seymour

El MNAC havia dedicat en el passat exposicions i espais a la Guerra Civil i, a l'obra de Capa y Taro ( 2009) .

Ara ens presenta La maleta mexicana una colla de fotografies realizatzades per Robert Capa, Gerda Taro y David Seymour 'Chim' a la Guerra Civil española , que despres d'anys es van trobar i recuperar : 70 fotografíes - de les quals 50 són copies de época - que esdevé el conjunt de negatius recuperats més important del siglo XX.

El material s'havia perdut. Es recuperà a Mèxic l'any 1995, i durant el 2007, els negatius va arribar International Center of Photography (ICP) de Nova York.

La maleta ofereix un doble viatge. El de la memòria de la Guerra . El viatge de la por, la fam i la gana. La guerra crua i injusta. La guerra i els guanyadors. Testimoni de la vida al front, a les desfilades d'aniversari de la revolució Russa, els "dinamiters" d'Asturies, dones i homes en funerals , als Ports i mercats, a Montjuic..... La vida a les munyanyes , al front a les batalles. A Cordova, a Brunete , a l'Ebre .... Fins a 32 àmbits representats. La suma, en paraules d'Albert Camus, " Va ésser a Espanya on la meva generació va apendre que hom pot tenir la raó i ser derrotat, que la força pot destruir l'amor , i que hi ha vegades que el viatge no obté cap recompensa. Això ès, sens dubte, el que explica perque tanta gent, tot el món sencer, sent el drama d'Espanya com a tragedia personal" .

Per altra banda, l'aproximació a tres fotografs llegendaris i les seves obres reproduïdes en publicacions internacionals del moment. Fotografs arriscats que amb els seus reportatges van portar arreu informació de la Guerra. Mereix un recordatori especial la visió de Gerda Taró - només 6 mesos a Espanya -. El recordatori d'una dona en un món d'homes i en un ofici que en aquell moment era exclusivament masculí: "..... su vida fue eso: su libertad como mujer, la libertad de su cuerpo y su libertad de pensamiento"

Més informació a HOY ES ARTE

LA PEDRERA UNEIX ART I NATURA amb Perejaume

Perejaume és un dels artistes més reconeguts a fora i dins del país experimenta amb tot. Aquests dies el trobareu a la Pedrera. Pintura, escultura,dibuix,text, fotografia, video . No hi ha límits . Treball visual i plàtic . Reflexió sobre la natura, l'entorn i el mòn.

CARDONA TORRANDELL a les parets de la Biblioteca CARDONA

Avui ha quedat penjada l'exposició permanent d'Armand Cardona Torrandell a la Biblioteca que porta el seu nom a Vilanova i la Geltrú. En el seu moment es va a considerar que la Biblioteca nova que s'estava construïnt al barri de Sant Joan havia de fer mèmòria a aquest genial i excepcional pintor. Així , l'any 2003 obria les portes la Biblioteca Armand Cardona Torrandell i , en posterioritat, la familia Cardona ha cedit a la Biblioteca la seva biblioteca personal i el seu arxiu documental .

Ara a la Sala d'actes hi trobem una selecció de l'obra pictòrica d'Armand Cardona Torrandell . Una nova oportunitat per coneixer aquest artista local que per altra banda, era lector insaciable .

L'any 57 , Sebastià Guasch deia : La pintura de Armando Cardona no es un reflejo de la vida. Es la vida misma . Si hay un pintor que merezca el nombre de creador, este es ARmand Cardona.

Certament. El passeig x l'exposició aixi ho demostra.

EL PATRIMONI A VILANOVA ESTÀ DE FESTA

Poques ciutats del país poden dir que comptem amb un ric i excel.lent patrimoni com la ciutat de Vilanova. Petjada del temps. Memòria del que van construir els nostres avantpassats . Petjada de les formes de vida dels ciutadans i ciutadanes que han escrit la nostra història .
Tresor de diferents èpoques que encara es ben visible . La ciutat es hereva del segle XIX . Només cal fer una passejada i mirar façanes , fonts i espais públics . Recordar la Biblioteca-Museu Balaguer que amb la seva col•lecció pictòrica és secció del MNAC , ferrocarrils antics únics a Europa que expliquen la febre del progrés al Museu del Ferrocarril i, redescobrir el Museu Papiol , un dels pocs immobles que es conserven a Catalunya d’aquest estil , la casa pairal dels Papiol que ha estat museu d’ençà el 1961 . Tot plegat un patrimoni indiscutible que ens singularitza i ens dóna una personalitat especial fruit que la nostra identitat cultural i artística es vincula , especialment , al segle XIX .

Aquest cap de setmana, l'esperit del segle XIX - l'esperit del Romanticisme - s'ha fet més evident. Ha estat un cap de setmana per a posar en valor la nostra potencialitat patrimonial . Per a evidenciar el fil conductor del patrimoni local i comarcal.

Per una banda , la reobertura de Can Papiol . Despres de 5 anys d'obres de restauració : tractament de la plaga de térmits, substitució de vigues de fusta malmeses, adequació estructural de la coberta , neteja i restauració d'obres , moviment d'objectes - la majoria d'arts decoratives - ... i finalment , de nou , la grandesa de cada una de les sales : el despatx, la sala d'espera, la biblioteca, el saló de ball, la sala de billar, la sala i l'alcova del general Suchet ..... Un conjunt excel.lent.

La ciutat ho va voler celebrar . I diumenge més de 100o persones van voler retrobar-se amb aquest equipament museístic. Retrobar-se amb un espai amb el que s'identifiquen fruit que forma part de la seva memòria col.lectiva.

Per altra banda , el Centre d'interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes a la Masia d'en Cabanyes, ha programat visites comentades i un concert - en el marc del viu el Parc - d'AUPA QUARTET -

També ha posat de relleu la feina feta al llarg dels darrers anys en relació a la restauració de l'obra pictòrica del llegat de la família Cabanyes i com aquest procés ha permés una millor ordenació de la mateixa a la sala noble de la Masia d'en Cabanyes . Ho van explicar , de forma didàctica , Mia Marsé i Francesc Canicer -

En aquest marc, la familia Cabanyes ( l'Oriol Pi de Cabanyes i Marta i Neus de Cabanyes i Ricart ) van fer donació d'un quadre de Josep Anton de Cabanyes amb la finalitat que sumi al llegat Cabanyes. De nou una bona notícia . Com deia el president del Consell Comarcal del Garraf " la pinacoteca - conjuntament amb la biblioteca és el llegat històric mes valuós i significatiu del llegat Cabanyes. Un llegat que té algunes singularitats : es conserva en el seu lloc original , és una col•lecció que gira al voltant d’una família d’artistes i intel•lectuals, i està composada per firmes reconegudes en la història de l’art català"

FELICITATS A TOTS AQUELLS I AQUELLES que han fet possible que el patrimoni del Garraf es restauri i conservi . Bona feina.

Ara cal que la ciutadania en gaudeixi!!!

AQUEST CAP DE SETMANA ROPOSTES A LA MASIA D'EN CABANYES

Aquest cap de setmana a la comarca del Garraf hi ha varies activitats en relació a la cultura i el Patrimoni . A la ciutat de Vilanova i la Geltrú, es reobre el Museu Romàntic despres d'anys de millores i restauració .

Per altra banda, la MASIA d'EN CABANYES, s'ha unit a les JORNADES de PATRIMONI.

DIVENDRES (18 hores) .- Donació d'un quadre al fons de la Masia per part de la familia Cabanyes. L'obra és un retrat de Josep Anton de Cabanyes . Despres , Mia Marsé i Francesc Carnicer expliquen "4 anys de restauracio´de l'obra pictòrica"

i DiUMENGE (12 hores) "Viu el Parc a la Masia d'en Cabanyes" .- Visita comentada al Centre d'Interpretació del Romanticisme i concert amb AUPA Quartet.

Una nova oportunitat per visitar el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, que reuneix una visió sobre la història, l’art i la vida quotidiana de la família Cabanyes, una nissaga que va marcar la història del Romanticisme al nostre país.

ANTONIO LÓPEZ

Passeig per les imatges de l'exposició al Museo Thyssen-Bornemisza del pintor realista Antonio López (Tomelloso, 1936).

Al catàleg " ... Pienso que los motivos que me han movido, como punto de partida, han sido los mismos casi desdel el principio: figuras humanas solas o emparejadas, vestidas y desnudas,dentro de sus espacios, que son los mios;habitaciones; paisajes, casi siempre urbanos; arboles;flores;alimentos. Las diferencias o cambios en la forma de interpretarlos no han sido voluntarios, en general, sino derivados de la transformación del paso del tiempo, que marca nuestro ser fisico y que inevitablemente pasa a todo lo que hacemos...."