JUSTÍCIA SOCIAL també és la lluita contra la violència de gènere

Avui exercim el dret a vot.

No oblideem, no obstant, que avui és el Dia Internacional contra la Violència Masclista.Casualment, enguany la commemoració té lloc en jornada electoral, però no es moment d'oblidar i de desaprofitar l’ocasió per manifestar de manera clara i ferma que cal continuar canviant el món per eradicar-la

No podem tolerar les morts i el dolor que aquesta xacra suposa per a les víctimes, per a les seves famílies i per a la societat. No oblidem  que les polítiques d’igualtat d’oportunitats, incloses les encaminades a lluitar contra la violència de gènere, així com les destinades a educació i salut, són innegociables i imprescindibles. És una qüestió de JUSTÍCIA SOCIAL

Manifest del PSC pel Dia internacional contra la violència de gènere,

QUE PASSARÀ DILLUNS ?

S’ha acabat  la campanya. Moments de reflexió. Avui tinc la sensació que se més el que no m’ha agradat de la campanya i del que plantegen els partits. Si hagués de triar un dels eslògans d’aquests dies triaria el dels sindicats: QUE NO ENS PRENGUIN  EL FUTUR .

És molt important que passarà diumenge. Però també, i molt, que passarà dilluns. Que passarà després de la paraula dels partits, de la campanya, de les seves propostes. Del silenci d’aquests dies. Del silenci d’homes i dones que potser es trencarà diumenge a les urnes.

Aquests dies he reafirmat el que no m’agrada d’aquest país i de les seves polítiques. Hi he recordat les paraules de Daniel Innerarity quan escrivia “Hemos convertido el futuro en el basurero del presente”.

No vull que em robin el futur. Ni el meu, ni el de les meves filles. El futur dels ciutadans i les ciutadanes del país. El futur de la bona gent.

No m’agrada la invasió subtil del missatge neoliberal que consolida que les retallades són inevitables. I que això s’associï a que la dreta ens ha guanyat la batalla de les idees. Ni l´ús de la paraula austeritat com l’utilitza la dreta.

No m’agrada tenir la sensació d'una invasio de personatge salvapàtries .......però que al costat d’això – del salvament – s’hi afegeixi l’incertesa del projecte i el model social que l'acopmpanya  (de CiU). O l’afirmació rotunda, que també es dóna, en relació a la certesa que la independència ho solvatarà tot . Una proposta d’una terra promesa que no em diuen com serà!!!

No m’agrada que alcem més la veu per la bandera que per les persones i la gent. NO m’agrada que aquests dies hàgim parlat poc de dificultats socials, de cultura, de pobresa, de crisi , de necessitats, de les dones....de justícia social. D’igualtat. D’igualtat d’oportunitats....

No m’ha agradat la frivolitat. Ni el populisme.  Que les xifres siguin enganyoses i errònies. I que el mig de la campanya hi hagi sospites sobre diners a l’estranger..... No m'agrada que en els projectes els hi falti ànima i experiència. Experiència del que passa a peu de carrer, a les places i pobles, a les escoles, a les empreses..........Que no se'ns parli del que ens passa a tots nosaltres. DEls nostres somnis i del nostre futur. Que se'm digui que un altre món es possible...... però que no es concreti com.

AUSTERITAT, RETALLADES .... I més drama ?

Proposo una síntesi sobre a que ens porta el model de l'austeritat i de retallades dels governs de CiU i del PP :

1.- Perdua de drets socials i laborals. Pagaments de serveis per part de la ciutadania.

2.- Per altra banda : NO impost a les grans fortunes, NO a la lluita contra el frau, NO a la recuperació de successions,

3.- Per altra banda : SÍ a l’amnistia fiscal per als defraudadors, SÍ al rescat de Bankia amb diner públic, 5,6 milions d’aturats a Espanya i + 600.000 a Catalunya,300.000 persones no rebran la Llei de Dependència, 10.000 M€ menys en sanitat i educació a l’estat, pas de e 1.800€ per alumne a les escoles bressol a només 1.000, reducció dràstica de la RMI (10.000 expedients aturats des de maig de 2011)

Avui Rafel Nadal  ( a la Vanguardia ) explica que algu n ministre manifesta que caldra esperar més drama  per a reaccionar. I ja fa setmanes que alguns manifesten de forma clara els impactes negatius de l'austeritat : El precio de la sobredosis de austeridad de Anton Costas "La austeridad aplicada de forma compulsiva y generalizada no es expansiva, como sostenían sus proponentes, sino todo lo contrario: ha conducido a la recaída en la recesión" .

Aquest és el debat . Creixement o austeritat ? El recullia, Moises Naím en un article ¿prefiere la playa o el hospital ? : "El siglo XXI nos trae, en cambio, esta insólita confrontación entre crecimiento y austeridad. De un lado están quienes propugnan la idea de estimular las economías y crear puestos de trabajo para millones de desempleados. El nuevo presidente francés, François Hollande, es una de las figuras icónicas en este bando. Del otro lado están quienes batallan por el retorno a la estabilidad económica que, según ellos, requiere reducir la brecha entre ingresos y gastos del gobierno y el endeudamiento del sector público. Estos son los defensores de la austeridad fiscal, comandados, como sabemos, por la canciller alemana, Ángela Merkel. Mitt Romney y el Partido Republicano de EE UU también están en este campo"

14 d'Abril: "Amb orgull, modestia i agraïment"

Aniversari de la REPÚBLICA. Un bon dia per mirar de recuperar pel present el que va significar el passat i el republicanisme en allò que fa referència als valors de la igualtat, la justícia i la llibertat.

Quan celebravem els 75 anys de la II segona República Española, un col.lectiu de persones - Memoria de futuro : inel.lectuals, historiadors/es, escriptors/es..- feia públic un manifest. Amb títol - Con orgullo, con modestia , con gratitud - . Revindicaven la memòria republicana per un futur just.

El Manifesta acaba així : "...........Hoy, setenta y cinco años después, los firmantes de este manifiesto no queremos seguir lamentando la triste brutalidad de aquel retroceso, sino celebrar la emocionante calidad de los logros que le precedieron, y agradecer la ambición, el coraje, el talento y la entrega de una generación de españoles que creyó en nosotros al creer en el futuro de su país. Reivindicar su memoria es creer en nuestro propio futuro, que será proporcionalmente mejor, más libre, más justo, más feliz, en la medida en que seamos capaces de estar a la altura de la tradición republicana que hemos heredado. Por una España verdaderamente moderna, laica, culta, igualitaria, por su definitiva normalización democrática, y por el progreso armónico del bienestar de todos sus ciudadanos, hoy, setenta y cinco años después, queremos celebrar el 14 de abril de 1931, y proponer que esta fecha se celebre en lo sucesivo como un reconocimiento oficial a todos los ciudadanos españoles que lucharon activamente por la libertad, la justicia y la igualdad, valores comunes que tienen que seguir orientando la construcción democrática de la sociedad española"

NENS ROBATS

Els nens robats continuen éssent motiu de notícia. Clara Sanchez ha publicat "Entre mi vida", una novel.la que narra la tristesa i la lluita per a trobar una nena robada durant els anys 80. La seva autora recorda "Ahora he entendido por qué mi madre, cuando yo estaba en el hospital a punto de dar a luz, avisaba constantemente a las enfermeras de que mi marido llegaría de un momento a otro”. Una manera d'evidenciar que el temor d'aquests fets estaven en "l'atmosfera hospitalària".

Fa alguns mesos la Mercè Foradada, publicava "Bruixes" . En aquest cas una història dura d'una dona que descobreix que havia estat robada. Una història que evidencia la fortalesa de les dones. Un crit a la llibertat.

Els llibres son ficció creativa . No obstant, aquesta setmana, Sor Maria ha hagut d'explicar-se perquè està imputada per robatori de nens. I un pare adoptiu ha explicat la monja en qüestió li havia dit que la seva filla era d'una noia jove sense recursos.Tot massa sòrdid !!!!!

RETALLADES? No, gràcies

Aquesta setmana al Parlament de Catalunya hi ha hagut el debat general sobre l’impuls de la reactivació econòmica i sobre la incidència de l’actuació del Govern en la qualitat dels serveis públics . Ha estat el “Ple monogràfic sobre les retallades” .

Donavem per sentat que hi hauria explicacions. Que el govern de CiU donaria confiança, tranquil.litat, estímuls... No obstant, hem copçat mesures que recolzen qui més té i a la banca. Mesures que, en nom de l'austeritat posen en risc la cohesió social i el futur del país.

Vull fer referència al que deia Joaquim Nadal, en nom del PSC, en relació a les polítiques socials i els serveis públics : La situació de les famílies catalanes s’ha degradat fortament en els darrers anys, per la destrucció de llocs de treball i, especialment, a partir de la política iniciada l’any 2011 de reducció de l’accessibilitat als serveis públics i de disminució o desaparició dels ajuts a les famílies amb menys ingressos. La pèrdua de qualitat objectiva dels serveis públics essencials (menys hores lectives en l’educació de titularitat pública, menor activitat i més llistes d’espera en els serveis sanitaris, modificació de ràtios als serveis socials, menor oferta de formació ocupacional, etc.) està produint una regressió accelerada en l’equitat social.

Les quotes, un pas endavant en la paritat?

Les quotes, un pas endavant en la paritat? . Aquesta és la tertúlia d'avui al Yodona . La comparteixen Mónica Martín de Vidales, Sòcia del despatx d'advocats Garrigues; Rita Estévez, Directora de coordinació PBC Europe de Deutsche Bank; Mamen Sánchez-Quiñones, directora de Suport Comercial i Facturació de Telefónica i Patricia de Roda García, directora general de la Fundació Lealtad. El debat s'introdueix com segueix " ....... anys després de la Llei d'Igualtat, l'accés femení a llocs de direcció encara és un repte. La vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de Justícia, Viviane Reding amenaçava amb imposar una llei que exigeixi una presència femenina del 30% en les empreses com es fa a França o Noruega. Però, dins les nostres fronteres, aquesta mesura té tants adeptes com detractors. ¿Suposen les quotes un pas endavant per la paritat o atempten, per contra, contra les mateixes dones? "

El debat és obert i les posicions són plurals. Un debat contextualitzat en algunes xifres i dades : "A Espanya, la xifra de conselleres ronda l'11%, molt lluny de la recomanació de la Llei d'Igualtat, que marcava l'objectiu del 40% per al 2015. Els països més avançats en aquest àmbit a la UE són Suècia i Finlàndia, on s'arriba al 20%. A frança a l'estil de la ja paritària Noruega, s'ha imposat un sistema de quotes obligatòries, mentre que a Alemanya, després d'un estens debat, les empreses que integren el DAX es van comprometre a arribar al 35% el 2020"

Recullo l'opinió de Rita Estevez quan manifesta que havia estat en contra de la paritat fruit que es defensora de la meritocràcia. No obstant, " .... m'he adonat que aquesta nomes funciona quan hi ha igualtat d'oportunitats "..

Estic d'acord amb aquesta reflexió. Parlem d'igualtat d'oportunitats aplicada a les dones . La realitat posa en evidència que elles tenen més "càrrega" i això les posiciona en un punt de partida diferent davant de la feina, la política i la vida social. Per tant , si no són iguals en el punt de partida per a accedir a l'espai públic, cal corregir-lo i també, pautar i estructurar garanties perquè es pugui arribar al mateix lloc que els homes. Al mercat de treball , a la política, a la vida social. Això vol dir fer polítiques públiques que permetin corregir les llacunes i les dificultats.

Per altra banda, en el cas empresarial, i d'acord amb diferents estudis, val a recordar que allí on hi ha talent femení i el lideratge de les dones, hi ha uns resultats més rendibles. I allí on hi ha fuga del talent femení l'empresa i l'econòmia se'n resent perquè l'aprofitament de la formació i el talent de les dones és cabdal per una economia competitiva. També en moments de crisi. Perquè les dones son creadores de riquesa i el seu lideratge es necessari per abordar el reptes de futur.

The Bottom Line, una investigació del 2007 feia comparació de les empreses de la llista Fortune 500:" el 25% de les que tenien més dones al seus consells d'administració , eren entre un 40% i un 65% més rendibles que el 25% de les que teníen major presència femenina"

ELS METGES , METGESSES i sector mèdic : ben valorat i retallat ?

De forma periòdica Metroscopia ens explica la valoració que fan els ciutadans sobre institucions i col•lectius socials. Són qualificacions de la ciutadania en relació a la competència i la confiança que donen. Puntuacions de 0 al 10. La darrera versió que vam conèixer la nota més alta era de 7’4. La més baixa per els partits polítics i els polítics de 2’6. El 7’4 el tenia el camp científic, acadèmic i intel•lectual, amb molta reconeixement a l’àmbit mèdic. Els metges tenien un 7’4.

Es bo recordar aquesta valoració de confiança i competència precisament els dies que el col.lectiu dels serveis medics i educatius han hagut de manifestar-se per a defensar la tracedencia social de la seva tasca.I quan som coneixedors/es dels pressupostos del govern de CiU i de les altres administracions : els pressupostos baixen per segon any consecutiu i la despesa x persona es redueix un 10'4%.

Certament no quadre !!!!

DESNONAMENTS amb bones pràctiques!!!!

La situació d'una família que ho perd tot - la vivenda - i encara continua lligada als bancs pagant l'hipoteca és absolutament sordida . I injusta . El nombre de persones i famílies que passen per aquest tràngol és molt alt . I eticament reprobable. L'esclat de la bombolla immobiliària i la crisi han estat un còctel que té conseqüencies en les famílies ( un pare , una mare , els fills i filles..... ) , i en la seva vida quotidiana. La vida d'aquestes persones avança amb un doble pes: 1) la tristor i els sentiments en relació a una pèrdua. Segurament un projecte vital . 2) una càrrega sobre ells com a deutors. En aquestes circunstàncies , començar de nou deu ser francament dificil.

Ara el govern - amb pell de xai - proposa a la banca un codi de bones pràctiques -voluntari - que sigui aplicable en situacions excepcionals. Una presa de pèl (Pilar Rahola a la Vanguardia) . Una presa de pèl en moments de crisi i , quan s'han iniciat més expedients de desnomaments que mai . Un 14% més que l'any 2010. ( El País).

EL PP hauria de recordar que entre les raons de la indignació de la ciutadania hi ha el preu de l'habitatge i les dificultats per accedir-hi. Hauria de recordar que les polítiques públiques han de servir per a garantir l'accés a l'habitage a qui té menys recurssos. Aquesta és la qüestió solucionar les necessitats dels ciutadans i ciutadanes . No de la banca.

EL PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT AL GARRAF: Oblits, aigua freda i vents que ens porten al passat

CiU ha decidit ballar amb el PP per aprovar els pressuposts . Mal ritme pel país : aigua freda, vent, tormeta ..... Massa oblits

El pressupost d’inversions del Garraf és un 55,1% menys que el de l’any 2011. L’any 2011 el pressupost pujava a 8.825.241 euros. Enguany puja a 3.961.722 euros. Cal destacar que és el més baix des de l’any 2003 ( 8.431.347 euros). L’any 2010 la inversió va ser de 5.186.196 euros).

La Generalitat de Catalunya no recorda que aquest es un territori que creix i que cal acompnayar-lo amb serveis de qualitat . Són pressupostos que no compleixen en absolut amb els compromisos pendents de la Generalitat amb el territori i que castiguen especialment els serveis públics de la comarca i, a través d’ells, al conjunt de la ciutadania.

Recordatori: Aquells temes que hem parlat , debatut ..... s'obvien. El cas mes important és la construcció del nou l’Hospital de referència comarcal ( Hospital d’aguts a Vilanova i La Geltrú). En aquest cas hi havia un full de ruta consensuat . Ara calia començar a fer el projecte exectiu . No s'avança

Recordatori : Tampoc s'hi contempla ni el Centre Bàsic de Salut de Sitges, ni els equipaments educatius llargament reclamats pel territori ( l’escola Agnès de Sitges, l’escola Pasifae de Vilanova, l’escola Les Vinyes de Cubelles, el nou Institut de Roquetes, l’Institut de Canyelles).

Recordatori . I L'ACA ? i la millora de carreteres ? Tampoc s’està complint amb les inversions pactades a Cubelles per part de l’ACA i resten pendents, entre d’altres, l’arranjament de l’antiga C-15 a Canyelles i d’altres inversions que ja estaven compromeses per l’anterior Govern i reclamades pel territori.

EL PEATGE .- Sembla que corren canvis en les bonificacions d'aquesta peatge que ja hem dit reiterades vegades que ens sembla abusiu. ES proposa la reducció de les bonificacions del peatge de la C-32. Les actuals bonificacions del 50% per a usuaris habituals amb una recurrència mínima de 8 viatges per mes desapareixen i són substituïdes per bonificacions a partir d’un mínim de 16 viatges mensuals. Amb 16 viatges mensuals el descompte és del 30%.

L'habitatge i la Llei de Barris . Caiguda del 56 % en el pressupost d’habitatge, un 88% en el programa de barris, un increment de fins al 10% de la tarifació de l’aigua, augment global del 9% dels bitllets del tren...

LA HIStÒRIA ens acompanya per entendre la recessió

Un grup d'historiadors i historiadores fa una analítica a el País a partir d'avui per ajudar a entendre el present .

Són les LECCIONES de la RECESIÓN : Cuando la bola de las hipotecas subprime empezó a rodar en EE UU, a mediados de 2007, muy pocos aventuraban que aquello fuese a ser mucho más que otro sobresalto financiero, una intensa, pero breve, corrección en los mercados bursátiles tras el estallido de una burbuja, como ocurrió con las empresas puntocom en el arranque del siglo. Era una visión generalizada, sobre todo en Europa, donde se limitaba el descalabro a la banca de inversión estadounidense. Año y medio después ya estaba claro que la crisis, por su impacto en la economía de los países avanzados, pasaría a la historia. Han discurrido más de cuatro años, y lo que se debate ahora es si la Gran Recesión, como aún se la conoce, no será un nombre de guerra demasiado amable, vistos los estragos ocasionados. Sobre todo, en Europa.

7 articles que comecen avui amb l'Edat Mitjana. Un article d'Antoni Furió : La primera gran depresion europea

LAS CONSTITUYENTES : les mares de la democràcia Espanyola

Un company em recorda que enguany es compleixen dos segles de la Pepa, la primera Constitució espanyola. Comentem, per altra banda , que l'any 1977 hi havia 21 diputades i 6 senadores que van ésser protagonistes del canvi polític que ens va portar a la democràcia.

Aquests dies ha estat notícia "las constituyentes". Un documental dirigit per Olivia Acosta que recull testimonis de les protagonistes d'aquell moment històric. Interessant documental !!De forma especial en el cas de Catalunya, a l'Ajuntament de Girona, es van recollir les paraules de la diputada Constituyente per Girona, Rosina Lajo, que fou directora de l'IES Vincens Vives i de les seves exalumnes: Ana Pagans i Pia Bosh.

Per altra banda, recupero el llibre "Las mujeres parlamentarias en la legislatura constituyente" de Julia Sevilla , Mar Esquembre i Asunción Ventura de la Red Feminista de Derecho Constitucional aporta la història d'aquestes dones que van trencar motllos.

Llegueixo al pròleg de l'any 2006 de M. Teresa Fernandez de la Vega, Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Presidencia - : " la participación de diputadas y senadoras en el debate del texto constitucional fue determinante, a veces porque se trataba de aspectos relativos al papel de las mujeres en la sociedad y otras, porque la solvencia de las parlamentarias mejoro notablemente varios articulos". Si es tracta de fer balanç hem fet avanços importants durant aquests anys però " queda un largo por recorrer hasta que nuestro país sea verdaderamente equitativo en lo que al genero se refiere"
--

LA IGUALTAT DEIXA D'ÉSSER IMPORTANT AMB EL PP ?

Fa uns dies el nou govern de Rajoy suprimia la Secretària d'Estat d'Igualtat, fa uns dies el nou president ens mostrava el seu equip: 14 membres i nómes 4 dones. Dues petites mostres que van portar-nos a afirmar que s'ha acabat el recolzament a les dones i a la igualtat.

Avui els diaris recullen que el llenguatge que utilitza la ministra Anna Mató sobre violència masclista ha generat un cert neguit . A la Vanguardia llegueixo , " Mato desata la polémica por usar la expresión 'violencia en el entorno familiar'La ministra de Igualdad niega que haya cambios de terminología y asegura que lo importante no es el término". Comparteixo el neguit. Comparteixo amb les associacions de dones que les paraules tenen molta importància i que el mal ús del llenguatge en aquest tema, pot generar un missatge confús. Comparteixo que les paraules no són neutres.

Massa anys de feina, una legislació pensada i consensuada amb les associacions de dones .... no poden qüestionar-se.

Voldria pensar que no es faran passos enrere. No obstant, recordant quina ha estat la trajectòria del PP en matèria d'igualtat podem "calçar-nos". Recordeu que el PP anava del bracet de l'Esglèsia contra la "llei de l'avortament", recordeu que el PP va defensar una igualtat antiga quan va fer un recurs al Constitucional en contra de les llistes paritàries que queden contemplades en la "Ley de Igualdad". Recordeu que en aquest cas, el criteri es va aplicar per primera vegada a les eleccions municipals i autònomiques del 2007 i que el Tribunal Constitucional ho va avalar per 10 vots a favor i 2 en contra ....

Intueixo la interpretació i els postulats ideològics del PP. I vull subratllar que en aquests moments en que alguns s'entesten a parlar de la "fi de les ideologies" , la manera com s'abordarà les politqiues de suport a la igualtat serà un exemple clar per a il.lustrar la diferència entre els postulats de progrès i socialdemòcrates i el neoliberalisme del PP.

(+) la peça que he triat es Adan i Eva de Lucas Cranach

Homenatge al Berlusconi que marxa!!!

Claudia Cuchiarato a l’Avenç d'aquest mes escriu un article sota el títol, Els nous Italians de Barcelona , diu “ Més enllà dels Alps es vanten de records del tipus: la classe politica més vella del planeta, la classe dirigent més vella i menys qualificada del planeta, el país de l’OCDE que registra el pitjor balanç entre llicenciats que se’n van i llicenciats que entren (menys 1’5, mentre que als Estats Units el balanç és de més 20: per cada “cervell” que se’n va, n’arriben 20 d’altres països per substituir-lo”), l’únic estat en què buscar feina es fa només en el 15% dels casos a traves dels canals oficials (anuncis a internet o als diaris) i un llarg penós etc.”

Lorella Zanardo va firmar un documental Il corpo delle donne, on denunciava com a la televisió italiana les dones sempre apareixen “ poc vestides i mudes” . Una aposta clara i bel•ligerant contra el masclisme d’Itàlia i la política de Berlusconi.

Veus al llarg d'aquests anys d'Itàlia. Com aquestes , milers de persones aquests dies celebrem la dimissió de Silvio Berlusconi. Una dimissió que, malgrat la repulsió que ha provocat la seva proposta política, les seves paraules gruixudes, els escàndols financers i amb el mitjans de comunicació i, l’espectacle denigrant amb noies joves a la seva mansió a la costa Esmeralda, ha vingut de la mà de la crisi i d’Europa.

Aquell que s’expressava contra els homesexuals dient “ que es millor que t’agradin les noies atractives que ser gai” ... se’n va !!! . Aquell que ha fet una irrupció a la política fosca .....se'n va. Com recull Spaiens - l'ascens i la caiguda de Silvio Berlusconi - es trenca amb un home que ha creat una cultura politica absolutament qüestionable i convulsa.

ELS PROGRAMES DE CULTURA dels diferents partits polítics

Malgrat el què diguin, no hi ha dubte que llegir els programes electorals dels partits polítics per a saber quines són les seves propostes electorals il.lustra que les propostes de la dreta i les de l'esquerra són prou diferents.

Hoy es Arte ens proposa fer lectura dels programes de cultura : del PP . " ...........Haremos de la cultura un elemento vertebrador y de cohesión de todas las comunidades autónomas, fortaleciendo la colaboración institucional entre las distintas administraciones competentes para evitar duplicidades y disfuncionalidades ; del PSOE : "........Desde 2004, la política cultural del gobierno socialista ha puesto en valor, por vez primera, el aspecto económico de la cultura española, de nuestras Industrias Culturales y Creativas que suponen un 4% de nuestro PIB y generan 750.000 puestos de trabajo de alta cualificación. Sólo nuestro sector editorial supone un 1,4% del PIB" ,d'Izquierda Unida : La cultura es el cimiento de una sociedad libre y por ello desde Izquierda Unida consideramos fundamental promover enérgicamente la creación, así como la difusión del conocimiento y de la cultura para que lleguen al conjunto de la población y cumplan así su labor emancipadora.

LES COSES PEL SEU NOM. Turull i Boi Ruiz parlen d'ajustos. No és millor dir retallades i desmantellament del sistema de salut de Catalunya?

És irònic llegir l'article d'aquesta setmana a la premsa nacional de Jordi Turull, potaveu de CiU al Parlament, justificant l'actuació del Govern d'Artur Mas - recordin que havia d'esser el govern dels millors - en matèria de salut. Una resposta a Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció i membre de les llistes electorals de ICV, que havia manifestat que davant l'actitud de CiU calia una actuació judicial .

L'article de Jiménez Villarejo a El País - El ataque a la salud , a los umbrales del delito- comença així "La durísima política contra la sanidad pública del Gobierno de CiU está vaciando el contenido, que creíamos intangible, del Estado social, lesionando derechos fundamentales de la persona, el de la asistencia sanitaria, y tratando a los pacientes y a los profesionales sanitarios como si de una mercancía se tratara en una economía de mercado a la que se subordinan los derechos de las personas. El Gobierno de CiU ataca frontalmente el desiderátum del preámbulo constitucional cuando propugna "asegurar a todos una digna calidad de vida" y vulnera de forma reiterada los derechos a la salud proclamados en los artículos 43 de la Constitución y 23 del Estatuto. Ni la crisis ni el déficit pueden justificar la destrucción de este derecho sin el cual no es posible garantizar el respeto a la "dignidad humana" y el "libre desarrollo de la personalidad".

Jordi Turull , molest , fa un article sota el títol - lo que omite el señor Jimenez Villarejo - diu així : " escribía en este periódico un artículo en el que defiende una actuación judicial frente a los ajustes en salud. Sin duda, si existe alguna actuación que haya puesto en peligro la satisfacción de estos derechos no es otra que la mala gestión de los recursos públicos que llevó a cabo el tripartito, que ha dejado a la Generalitat al borde del colapso financiero. Una herencia envenenada que el señor Villarejo no comenta, pero a la que el actual Gobierno se ha visto obligado a hacer frente para salvaguardar el Estado de bienestar. ¿Es denunciable hacer ajustes para salvaguardar el Estado de bienestar y no lo es el desbarajuste total en el gasto público? Es el sinsentido absoluto. Una tesis así solo se puede defender desde un sectarismo ciego".

Irònic que Jordi Turull faci ús de la paraula "ajuste" quan estem davant d'un nou paradigma en relació a les polítiques de salut . Es prou rellevant que estiguem davant de retallades injustes i arbitràries, però encara és més rellavant que se'ns estigui plantejant - no cercar alterantives ni solucions a la crisi - , sinó la privatització del sector sanitari . Per tant, no són ajustos, sinó que estem davant d'una reconversació encoberta del sistema de Salut de Catalunya . La llista del que CiU considera ajustos es francament trista: tancament de CAPs, menys personal sanitari i menys sou, més llistes d'espera ( en malalts de càncer o per a fer diagnosis..), retallades als hospitals de dies per funcionar sota mínims o sigui no fer consultes externes ni operacions .... Irònic que CiU i el Boi Ruiz retalli la despesa de sanitària a Catalunya quan és aquí on gastem molt menys que l'Europa dels 27 i doni la culpa, sempre, a l'anterior govern. Ho recordava fa alguns dies Marina Geli al Parlament en la seva interpel.lació sobre els serveis anitaris públics "nosaltres parlavem d'infrafinançament i ara en diuen malbaratament de recursos"

ARRIBA LA PAU

Avui és un dia especial. Prou violència. Prou accions d'ETA. La imatge fotografica i una veu gutural ens acompanyarà sempre més.

Avui totes i totes repassem l'horror dels assesinats i les seves families. El drama d'una part de la nostra història. L'horror que hem viscut, cruelment, cada vegada que escoltavem el relat d'un nou atemptat . El drama d'anys del poble Basc. Tantes perdues i tantes vides trancades

Avui les paraules llibertat, democràcia i pau .......tenen més significat. Avui s'obre una nova pagina . Avui, malgrat , la tardança i el cansamnet, esperem que tothom actui amb la serenitat que requereix aquest moment.

PER LA PAU

Bertie Ahern, ex primer ministro d'Irlanda feia lectura de la Declaració final arran de la Conferencia de Pau a Donostia

“Hemos venido al País Vasco porque creemos que ha llegado la hora y la posibilidad de finalizar la ultima confrontación armada en Europa. Creemos que este objetivo puede ser alcanzado ahora con el apoyo de toda la ciudadanía, de sus representantes políticos y con el de Europa y de la comunidad internacional.

Queremos aclarar que no hemos venido aquí hoy para imponer algo o pretender que tenemos el derecho o la autoridad de dictar a la ciudadanía de este país, a sus diversos actores y a sus representantes políticos, qué se debe hacer. En cambio, hemos venido con buena fe y con la esperanza de poder ofrecer ideas desde nuestra propia experiencia resolviendo largos conflictos que afligieron a nuestras propias sociedades y pueblos, así como de otros que ayudamos a resolver.

Sabemos por nuestra propia experiencia que terminar con una situación de violencia y conflicto y lograr una paz duradera nunca es fácil, se requiere valentía, voluntad de tomar riesgos, compromisos profundos y generosidad y visión de hombre de Estado.

La paz viene cuando el poder de la reconciliación pesa más que los hábitos del odio, cuando la posibilidad del presente y del futuro es infinitamente mejor que la amargura del pasado.

Sabemos también de nuestra propia experiencia que cuando hay una verdadera oportunidad para alcanzar la paz debe ser aprovechada. La creciente exigencia de la ciudadanía de este país y sus representantes políticos para superar el conflicto mediante el diálogo, la democracia y la completa no violencia ha creado esta oportunidad.

En base a esto, pensamos que es posible terminar hoy con más de 50 años de violencia y alcanzar una paz justa y duradera. A la vista de esto quisiéramos establecer los siguientes cinco puntos:

1. Llamamos a ETA a hacer una declaración pública de cese definitivo de la actividad armada y solicitar dialogo con los Gobiernos de España y Francia para tratar exclusivamente las consecuencias del conflicto.

2. Si dicha declaración fuese realizada instamos a los Gobiernos de España y Francia a darle la bienvenida y a aceptar iniciar conversaciones para tratar exclusivamente las consecuencias del conflicto.

3. Instamos a que se adopten pasos profundos para avanzar en la reconciliación, reconocer, compensar y asistir a todas las víctimas, reconocer el dolor causado y ayudar a sanar las heridas personales y sociales.

4. En nuestra experiencia de resolver conflictos hay a menudo otras cuestiones que si son tratadas pueden ayudar a tratar de alcanzar una paz duradera. Sugerimos que los actores no violentos y representantes políticos se reúnan y discutan cuestiones políticas, así como otras relacionadas con el respeto, con consulta a la ciudadanía, lo cual podría contribuir a nueva era sin conflicto. En nuestra experiencia, las terceras partes observadoras o facilitadoras ayudan al diálogo. Aquí el diálogo también podría ser asistido por facilitadores internacionales si así fuese decidido por las partes involucradas.

5. Estamos dispuestos a organizar un comité de seguimiento de estas recomendaciones”.

ELS CAMINS DE LA RETIRADA ENCARA ENS PARLEN.

He resseguit el mateix camí que van fer els republicans catalans el febrer del 1939. Un dels camins. El mateix que van fer tants homes i dones. Canalla fugint del franquisme . Camprodon-Espinavell-Coll Pregon-La Presta. El mateix camí que va fer Tisner amb la Segona Secció d'Estat Major de la 60 Divisió del XVIII Cos d'Exercit. Un dels camins que fer 500.000 republicans quan van travessar els Pirineus fugint del franquisme.

He escoltat el que ens deia el nostre acompanyant , LLuís Bassaganya - un dels promotors i responsables de l'Exposició del material abandonat a la Vall de Camprodin per les tropes republicanes - . He escoltat les sensacions que hem tingut els que hem fet la ruta junts. A peu .Un retorn al drama que van viure tantes persones republicanes . Un "posar-se a la pell" del vençuts i un cert qüestionament en relació sobre com vam tancar, durant la transició , aquesta part de la nostra història.

De fet pot semblar llunyà. No obstant , despres de més de 35 anys de demòcràcia - i malgrat la "Ley de la Memòria Històrica" del 2007 i la " Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaperagudes durant la Guerra Civil i la dictaura franquista" i , encara hi ha llacunes sobre la situació de foses comunes de victimes de la repressió franquista . Encara hi ha llacunes sobre la tragedia de tantes persones que van haver de deixar el país . Encara no hem fet net i , fins i tot , fem reescritura de la història des de mirades ben curioses ( només cal recordar fa pocs mesos el desencert del "Diccionario Biografico Español", els alcaldes del PP que han recuperat simbologia feixista a carrers i en festes i el desencontre aquests dies amb el projecte del "Valle de los Caidos ).

La ruta feta avui ha estat un exercici de memòria. I de descoberta fruit que LLuis Bassanganya , a la pujada cap a Coll Pregon , ens atura en un espai verd i ens explica que sembla que hi ha 14 persones mortes i enterrades que no són identificades i que van trobar en el seu moment la canalla del poble . Els habitatants d'Espinavell , sembla , els van enterrar . I allí són encara . I allí s'explica encara , amb interrogants , si eren republicans o de l'exercit nacional .

Un exercici de descoberta a partir d'imatges sobre com va quedar aquest camí . Hem escoltat les paraules de Avel.li Artís-Gener " Ja som a coll Pregon. Totes les ondulacions d'Espinavell fins aquí dalt son plenes dels nostres residus. Cavalls morta a trets - esgarrifós adéu al fidel servidor - que s'inflen lentament en la transperencia d'aquest aire pirinenc. Cotxes i camions estimbats des de l'indret més alt al qual han assolit enfilar-se, com aquells guerrers que pujaven a la piramide on eren sacrificats i la baixaven a tomballons, amb els cossos que rebotien contra els desiguals graons. Morters, canons , metralladores... tot inutilitzat. Muntanyes de fusells . I la immensitat de foteses que els exercits , incapaços de capir la dimensió d'una retirada, traginen com allò que de debó són, una estupida legió de formigues: maletes , llibres i objectes absurdament estranys que unicament farien un paper acceptable en una pintura surrealista, des d'un quinqué a un ventall, des d'un alta veu de fonògraf a una granada de mà italiana, atresortas avarament pels soldats que, si arriba a salvar alguna cosa, salvarà la pell, i ja pot començar a donar gràcies a Déu"

Es pot fer visita a Espais de Memòria transfronterer per veure altres punts de memòria històrica.

QUAN SUCCEIX l'INESPERAT

Divendres passat vaig participar a la presentació del llibre " Quan succeeix l’inesperat . El 15-M i l’esquerra" a l'Agrupació del PSC de Vilanova i la Geltrú. A la tertúlia/presentació ens van acompanyar l'autor - Ferran Pedret - i l'editor - Joan Ramon Ribera -

Bona lectura que es pot sumar als llibres que s'han anat publicant aquests darrers temps : “Indigneu-vos!!” i "Comprometeu-vos!!" de Stephane Hessel " Reacciona . 10 razones para las que debes actuar frente a la crisis econòmica” de varis autors , els llibres de Tony Judt , "El món no se'n surt" , "Manifest d’economistes aterrats" .... Una nova proposta d’anàlisi sobre com es va gestar i el perquè del 15 M . D’anàlisi, de reflexió feta des de la immediatesa. ( i “carregat d’anhels i de bones raons” d’acord amb David Casasses, al pròleg)

Comecem la presentació recordant que uns mesos abans del 15-M , la reacció que es va produir estava somorta . A l'ambient. No obstant tampoc era del tot present. A l’octubre del 2010 la premsa deia “ la crisi crea desanimo y por eso no hay mas conflicto social" . Al març del 2011 " El silenci dels joves oculta una bossa d’indignació que pot esclatar qualsevolga dia"

Però va esclatar una reacció contra la situació social i economica . I Ferran Pedret vol contribuir fent propostes . Així , el llibre s'ha d’entendre com la crònica i l’anàlisi d’un moviment, el 15 M, feta “ amb voluntat d’aportar una visió , des de l’esquerra sobre la significació que moviment social té . Ms encara: sobre la significació que pot tenir per a la generació d’un discurs alternatiu que trenqui l’hegemonia cultural i ideològica neoliberal, sobre la qual s’ha estat edificant en les darreres dècades l’artifici que es desploma avui damunt nostre”

El fil conductor , el punt de partida, queda expressat en aquests ratlles: ” .... Vivim en un context històric marcat per un gran trencament, i convé saber llegir-lo i situar-s’hi amb tota la radicalitat que exigeixi el més elemental realisme .En el nostre front socialdemòcrata , nosaltres les esquerres, vam fer un pacte , un pacte que , de fet, directa o indirectament , tots , social demòcrates i no socialdemòcrates, vam propiciar. Es tractava d’un pacte social que , sobre tot, va quallar després de la Segona Guerra Mundial i que va donar lloc a l’Estat del Benestar . Doncs bé , el cas es que avui aquest pacte està trencat . Ha estat trencat de forma unilateral”

Així doncs , ens cal un nou pacte i calen nous protagonistes i nous mètodes . I l’esquerra? . D'acord amb Pedret, " .....hem de sentir-nos interpel.lats , no només especialment intimidats a escoltar i reflexionar, sino a assistir a un proces del tot necessari , no com a simples espectadors , a la reformulació d’una esquerra que aspiri a ser majoritària i a transformar la societat en profunditat . Començar a esser part del procés de reconstrucció d'una alternativa social i política .... "

Certament!