Neus Català és una altra de les dones que ressegueixo aquests dies. Relleguir la seva "història" a traves d ' "Un cel de Plom"( Ara Llibres/Amterdam Llibres), es un nou recordatori a l'extermini nazi i a totes les dones que, com ella, han hagut de lluitar amb les dents per a viure .
Ens ha parlat, de l'extermini nazi i dels camps de concentració Montserrat Roig (que Neus Català considera "la mare" dels deportats fruit que va ser la primera estudiosa que els va donar veure al llibre 'Els catalans als camps nazi') i molt especialment , els membres de l'Amical de Mauthasen que han volgut al llarg dels anys lluitar contra l'oblit. "...Contra l'oblit de l'horror dels horrosrs del nazisme que son els camps de concentració i d'extermini".
Però el relat de Neus Català novel.lat per Carme Martí és una nova aproximació a aquesta dura realitat. Una nova lliço d'història. Però també de vida. Un relat que ens permet conèixer el coratge de Neus Català, la seva sensibilitat humana i social.... Queda lluny aquella dona que tenia vint-i -un anys quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola i que lluitadora va implicar-se com a responsable sanitària d'una colònia de 182 nens i nenes. Amb ells va marxar cap a França - amb un cruel viatge de fred per el Pirineu inshòpit que va durar quatre dies fins arribar a Voló - , va col.laborar amb la Resistència, capturada i deportada als camps de concentració de Ravensbruck i Holleischen va viure l'infern, la por, l'odi, l'horor, la gana, el fred ... però tambe "la solidaritat i la germanor sense limits".
Ara ens mira el món des de la seva residencia ( el geriatric els Guiamets al seu poble natal ) i ens explica els seus records lucits a traves de l'opció novel.lada de Carme Martí. Per no oblidar : "....Despres comencen els viatges a la infermeria, si se'n pot dir infermeria.Despullades de dalt a baix.Rapades i despullades.Estar nua és una cosa, i estar-hi al costat d'altres dones,joves i velles, amb un fred estremidor i sota les mirades dels metges de les SS, és estar deesperadament despullada.Tenim por i vergonya, molta por i molta vergonya. Sé que aquest moment no l'oblidaré,sento una punxada,com si se'm claves alguna cosa a l'anima".
Neus Català, també ens insisteix que la novel·la serveix per reivindicar el paper de les dones, capdal per al treball dels homes en la resistència. Ella mateixa va fer d'enllaç entre cinc grups i portava els missatges amagats al tupè, el "pentinat 'arribaespaña' " que estava de moda en l'època.
En aquests moments, en les relectures i mirades sobre el nostre cru passat, sempre recordo aquells i aquelles que qüestionen si cal un altra publicació, un altra estudi, una altra novel.la ....sobre els camps i sobre el franquisme ...... Em quedo amb les paraules de Josep Fontana ( al pròleg) que he relleguit al llibre de Rosa Toran, "Els camps de concentració NAZÍS. Paraules contra l'oblit" (edicions 62) : Diu així : "Necessitem apendre que el genocidi nazi no és un fenòmen estrany i llunyà, sinó l'exemple d'una amenaça que no hem aconseguit grantir que no trornarà a passar.Per això es necessari seguir lleguint i informar-nosi , sobre tot, reflexionar molt més i actuar en conseqüència"
ALGUNES DADES :
Al blog de Maria Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada