AQUEST MUNICIPI SERÀ DEMÀ EL QUE SIGUIN LES SEVES ESCOLES AVUI

De nou hem visitat escoles . Avui de nou una escola ha obert les seves portes per a compartir amb la comunitat educativa la visita del Conseller Maragall . Fa quinze dies el president “inaugurava” CEIP Les Parellades a Ribes . Avui visita , al CEIP Mediterrània a les Roquetes . “M’hi vaig comprometre i avui he volgut ser aquí” , deia Maragall.

De nou mestres i , pares i mares , han recorregut els passadissos i les aules d’un centre educatiu del Garraf amb un membre del govern i amb els membres de l'Ajuntament. De nou hem escoltat paraules de reconèixement a la tasca dels mestres : “És un valor . Un valor com a municipi . Més enllà de les pedres. Els equips directius i la seva dedicació és el que porta a l’excel.lència. El seu treball , professionalitat i dedicació als nens i les nenes , deixa clar que aquests tindran un món millor” , ens deia Josep Anton Blanco, alcalde de Sant Pere de Ribes.

I el Conseller Maragall, atén a les consideracions de la directora , atén a les demandes dels pares i les mares manifestava “ que el centre i la seva experiència està en condicions d’ésser reconeguda com a projecte d’excel•lència eductiva . Fruit que en aquesta escola hi ha una directora , i un equip, amb projecte” . Demanava i reconeixia als pares i mares la “necessària implicació i complicitat amb la seva escola”

I en relació a la ciutat manifestava que “Sant Pere de Ribes serà demà el que siguin les seves escoles avui " tot i recordant que cal treballar per una quarta escola i un nou institut.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

El Conseller ens parlava de l'estudi que avui comenta EL PAÍS : Las familias 'progres' dedican menos tiempo a educar a los hijos.

*****************

També deixo informació sobre l'entrevista a ANDREAS SCHEICHER de l'Organització per la Cooperació i el desenvolupament econòmic : La autoridad de los profesores no llegará como resultado de una ley"

LA DIGNITAT DE CATALUNYA . HISTÒRIC... certament!!!!!

Avui, en una iniciativa sense precedents, dotze diaris editats a Catalunya (l'Avui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, Diari de Sabadell, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, El Punt, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i el Segre) publiquen un editorial que ha fet sacssejar la societat catalana . I també la globalitat d'Espanya .

Em sembla una reflexió serena feta amb voluntat d'expressar una opinió - des de la premsa escrita - que és la mateixa que té al cap la ciutadania. Una expressió que suma .

Diumenge el president de la Generalitat expressava amb veu clara el seu neguit . Deia que la qüestió "... és admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d'Espanya". És l'hora de la responsabilitat històrica, deia a Maia de Montcal, en l'acte en record a E.LLuch.

Avui les seves paraules s'han trobat amb l'editorial conjunta dels diaris catalans. Un text certament històric i emocionant!!!!

CONTINUAR LLUITANT el 25 de Novembre

Enguany faig la meva reflexió el “Dia Internacional contra la violència de gènere” recordant les paraules de dues dones . Paraules dures que poden ésser de totes aquelles que s'han vist obligades a callar . Obligades a plorar i patir.

“Que en puc dir ? Que no podia menjar perquè el dinar no em quedava prou saborós, perquè no encertava els seus gustos, perquè em queia alguna cosa de les mans. Què en puc dir?” ( Eva , 38 anys)

"La meva mare té una gran capacitat de ser feliç i gaudir de la vida. Els agressors no soporten la fortalesa d’aquestes dones” ( Miren , 29 anys)

(a : Tracta'm bé . El maltractament fisic i psicologic a exàmen . Parlen elles: 18 testimonis d'una superació. Esmeralda Berbel)

Tambe suggereixo que entreu a DONES EN XARXA

LES DONES VAM PODER ANAR A VOTAR

El 19 de novembre del 1933 les dones van votar per primera vegada . Avui , doncs, és un dia per recordar que les dones van ésser considerades per primera vegada , ciutadanes de ple dret . Van anar a votar en les segones eleccions generals de la Segona Republica Espanyola a les Corts que va convocar , Niceto Alcalà Zamora. Van poder , també votar les candidates catalanes . Un total de 13 candidates que no van ser finalment elegides . Si que van obtenir l’acta de diputades 6 dones. Margarita Nelken , Matilde de la Torre, Maria de Lejàrrega (PSOE). Francisa Bohigas ( Unió Agraria). Urraca Pastor ( Renovación Española), Pilar Careaga ( Tradicionalista) .

Al llarg de la campanya electoral les dones i els partits van argumentar que la Segona República havia suposat avenços en els drets de les dones : el divorci , el dret a vot , l’avenç en el sistema educatiu .... i finalment , els resultats i el triomf de la dreta van fer capgirar il·lusions i obrir el Bienni Negre, sense abans responsabilitzar del desastre a les dones, cosa que després s’ha demostrat era la mentida que amagava moltes altres llacunes

Avui , és un dia per recordar , també a Clara Campoamor. La dona del “Partido Radical” que va defensar el dret al vot l’any 1931, en discurs històric , que va haver de mantenir la seva postura ferma enfront els arguments de Victoria Kent del “Partit Radical Socialista”. Aquell dia , Clara Campoamor, va ser inflexible a l’hora de defensar els seus arguments , de reconèixer la capacitat de decisió i la voluntat de compartir i decidir de les dones . D’implicar-se .

Deia : ..... he visto el deseo de ayudar a la República, he visto la pasión y la emoción que ponen en sus ideales. La mujer española espera hoy de la República la redención suya y la redención del hijo. No cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar;.....al dejar al margen de la República a la mujer, que representa una fuerza nueva, una fuerza joven; que ha sido simpatía y apoyo para los hombres que estaban en las cárceles; que ha sufrido en muchos casos como vosotros mismos, y que está anhelante, aplicándose a sí misma la frase de Humboldt de que la única manera de madurarse para el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella....”.

La votació es va guanyar per 131 vots en contra de l’esmena i 127 a favor. Per poc i amb un nivell d’implicació dels diputats catalans ( tot homes) desigual . Desinterès, poc suport a la proposta ... Dels 53 diputats catalans , nomes van votar 21. D'aquests ,15 van votar a favor . 6 ho van fer en contra.

Avui , potser , es un dia per recordar un camí . Per a reconèixer la lluita de Clara Campoamor per corregir una injusticia i per avançar en els drets de les dones.

EN DEFENSA DELS ALCALDES ( i alcaldesses)

Diu Paco Longo a EL PERIODICO que ."....Per poc que hi pensem, resulta fàcil constatar les enormes millores en l’espai públic i en els serveis a les persones que ens han llegat aquests 30 anys de gestió municipal democràtica. Amb les seves debilitats i els seus errors, els ajuntaments han estat una peça bàsica del nostre model de governança, i la gran majoria dels alcaldes i regidors s’han esforçat, amb més o menys encert, per governar-los amb les mires posades en l’interès general de les seves comunitats".

És un article interessant que vol reflexionar sobre l'amenaça de la imatge de la politica local fruit de la situació que estem visquen en relació als casos de corrupció que va generant llunyania i "desafecció" entre les persones que es dediquen a la politica - perquè creuen en uns valors , perquè creuen en un projecte , peruè creuen en la capacitat transformadora de la politica .... - i la ciutadania. M'agrada lleguir un article que vol sumar , que vol reconèixer el paper de regidors/es , d'alcaldes i alcaldesses ... i que afirma ......"els polítics locals són, més que mai, necessaris per afrontar alguns dels problemes més apressants de l’agenda pública emergent"

Contra la Violència de Gènere

El proper dia 25 de Novembre recordem el "Dia Internacional contra la violencia de Gènere"

El PSC proposa el Manifest del Dia Internacional contra la Violència de Gènere

ACOMPANYEU-NOS EN EL SOMNI PEDAGOGIC de l'Escola Les Parellades

Aquestes són les paraules finals de la Directora del CEIP les Parellades de Sant Pere de Ribes en l’acte d’inauguració de l’escola d’ahir dissabte. Han estat paraules ,acompanyades amb ulls plorosos. De l’emoció , del neguit de les darreres hores, de la sensació de feina i d’equip. D’alegria , suposo, de poder ser directora d’un centre educatiu com el que ahir es va inaugurar.

Fou un acte amb la presencia del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Jose Montilla , de l’alcalde de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes , Josep Antoni Blanco i de tota la comunitat educativa ( mestres , pares i mares , nens i nenes) . Després del recorregut i “descobriment del centre” , els seus racons , la llum i els finestrals al Parc Natural del Garraf ..... hem escoltat paraules reconfortants , des del meu punt de vista , sobre els valors a l’àmbit educatiu i del necessari treball en xarxa - escola, famílies i societat - per aconseguir un país més just i que assumeixi de ple els valors de l’esforç, el treball , la igualtat i el compromís... per part de tots i totes .

L’acte d’avui il.lustra el que jo manifestava dies enrera en relació als Pressupostos de la Generalitat al Garraf que el PP ha volgut explicar d’una manera reduccionista i generant desinformació : “ Estem generant una xarxa d’equipaments educatius i de salut en un nombre alt. Com mai. Una xarxa que ens ha de permetre recuperar els dèficits històrics a la comarca”

Avui hem inaugurat aquesta escola, divendres es publicava la licitació de la construcció de l’IES Montgros de Sant Pere de Ribes a GISA (4’3 ME) , dies enrere el govern aprovava l’IES a Baix a Mar De Vilanova i a Geltrú ( 6’3Md’E) , i s’està dibuixant el CEIP AGNES de Sitges .

RECORDANT NEGRIN

L'atzar fa que ahir obris un llibre sobre Juan Negrin . La seva lectura em va fer adonar que avui 12 de Novembre fa 53 anys que Juan Negrín moria a París. L’últim president del Govern de la República ha estat durant molts anys oblidat i titllat d’ésser un titella de Moscou al llarg de la guerra civil , responsable únic i malèfic de les relacions amb Moscou , del trasllat a Rússia de les reserves d’or del Banc d’Espanya i responsable d’allargar el patiment dels espanyols al final de la guerra....

Fou en el marc del qüestionament que va patir el president que un cop acabada la guerra el PSOE el va expulsar del partit . A ell i ha 35 militants més . En el mateix sentit , historiadors i polítics el van obviar i van deixar d’explicar-nos la seva trajectòria com a metge , col·leccionista de llibres i estudiant de llengües, Diputat , estadista de talla, ministre d’Hisenda i , finalment cap del govern de la República . Vam deixar de conèixer i interpretar la seva fascinació per la socialdemocràcia alemanya i la seva aposta europea, què s’amagava al darrera de la seva opció del “RESISTIR” , la seva tossuderia per aconseguir la intervenció diplomàtica de les potencies democràtiques per posar fi a la guerra. La seva rotunditat a l’hora de no pactar amb monàrquics ja a l’exili ..... Dies enrere en una jornada de formació algú encara va dir “era un home gris i fosc”

Malgrat durant anys la injustícia de l’oblit i de la “mala interpretació” s’ha permès en el món acadèmic i en el polític , especialment , en l’espai socialista , darrerament s’ha corregit . A mes de la tasca de la Fundació Juan Negrin , en l’àmbit acadèmic , Gabriel Jackson publicava l’any passat , amb 87 anys , la biografia d’aquest home maltractat : Juan Negrin. Medico, socialista y jefe del gobierno de la II República . Una obra que il·lustra com , treball d’historiador i arxiu, pot suposar trencar amb “ la llegenda negra” que havia imposat la dreta i els propis companys .

Per altra banda , el PSOE li ha retornat el carnet en un acte presidit per Leire Pajin i Alfonso Guerra on s’afirmava amb rotunditat “el PSOE se equivoco”. Per tant , una reparació històrica després de 63 anys , recollida per la seva neta Carmen Negrín que , dubtosa manifestava : "no se si mi abuelo habria aceptado el carné “.

Difícil de predir. La història té aquestes coses . En aquest cas , però , història i política es troben per una causa justa . Reconèixer la lluita d’un home per uns ideals.

PER SOBRE DE TOT ....ELS LLOCS DE TREBALL

Ahir el PSC va començar la fase de difusió de la ponència de la Conferència d’Economia i Treball que s’havia aprovat a Sitges el mes de juliol. Joan Ignasi Elena , Joan Anton Blanco, Rafael Roig, Carolina Orriols , Abigail Garrido i jo mateixa vam començar les nostres converses amb l’ADEG i el GREMI DE CONSTRUCTORS

Un recordatori sobre l’origen de la ponència ens portava a explicar que parlem d’un document que “el PSC es creu. Un document que hem compartit amb molta gent . Fruit de la reflexió que volem ara debatre i difondre” , deia , Rafael Roig , primer secretari de la Federació X quan s’adreçava als nostres interlocutors i historiava el treball fet en el temps : unes jornades de treball el mes d’abril obertes a la ciutadania amb la participació d’agents econòmics i socials i el conseller Castells i la consellera Serna , debat intern a les agrupacions i , finalment aprovació d’una ponència que ara esta en fase de difusió i intercanvi d’impressions .

Va estar un plaer . “Un luxe. Pel que representeu i per la història i bagatge de tots els que seieu a la taula” en paraules de la meva companya Carolina Orriols adreçades als assistents de la trobada de l’ADEG.

Les trobades han servit per presentar les propostes que queden recollides en la ponència marc de la conferencia d'Economia i Treball i que tenim resumides amb les nostres idees claus, també. Però especialment per escoltar-nos . Per posicionar la postura del PSC en relació la crisi i les oportunitats que ens ofereix . Les paraules inicials foren “ la crisi pot esdevenir una oportunitat de futur si ens posicionem des de l’anàlisi crític”. També “per nosaltres la preocupació més gran es la pèrdua de llocs de treball i el canvi del model productiu” perquè segurament “hem fet pisos que no calien , amb diners que no teníem i amb mà d’obra de fora” recordant el professor Togores.

L’alcalde de Vilanova i la Geltrú , ens recordava que d’ençà que vam començar a percebre la crisi , des de la modèstia de l’àmbit municipal , les administracions del territori liderades per alcaldes i l’alcaldessa socialista ha estat : la reducció dràstica de la despesa corrent, l’aposta per la inversió publica, les politiques socials , estar al costat de la gent i , finalment la moderació impositiva. També recordava que cal afrontar propostes i accions a mig i llarg termini tenint en compte els actius amb els que compte el Garraf i , els aspectes que cal reforçar al territori.

Les reflexions de l’ADEG , aquesta associació seriosa , activa , líder a la comarca .... a traves de Xavier Cardona , el seu president, i els altres assistents , ens van omplir de consideracions a tenir en compte : el paper desdibuixat de la banca que no recolza el crèdit a la petita i mitjana empresa, les lleis laborals , les politiques a curt termini – “que per sobre de tot ha permetre sortir del marasme” - equilibrades amb la planificació del futur . I ens deia “ no hem sabut assegurar la vertebració del territori en un cos social raquític i en un moment en que cal racionalitzar i optimitzar . Ara l’ampolla està mig buida” .

Reflexions també sobre l’emprenedoria , “quan el 70% de joves volen ésser funcionaris . Dramàtic” i en relació a la necessitat “de respostes que no semblin realitzades sense coordinació i que per sobre de tot tinguin en compte la petita i mitjana empresa”.

En el cas del GREMI DE CONSTRUCTORS, Tomàs Gracia i els seus companys de la junta directiva, van voler focalitzar en l’obra pública i van reconèixer com havia impactat en positiu , el FEIL , “ fent que algunes empreses tinguessin la llum en el manteniment de llocs de treball i del seu projecte empresarial “ . En aquest sentit , nou debat sobre el FEIL 2 i demanda de treball conjunt entre administracions i el GREMI perquè l’obra pública “ en la mesura del possible , es quedi casa . Tal com ha passat fins ara”

En ambdues trobades , una sensació compartida . La crisi econòmica s'ha acompanyat d'una crisi de valors . "El sistema que tots i totes hem compartit ha fracassat . Per tant , cal que recuparem valors com l'esforç, l'emprenedoria, el treball, l'estudi i el compromís"

Insisteixo , va estar un plaer aquest intercanvi d'impressions ..... i especialment el que en queda : la voluntat de treballar junts. Tal com queda recollit en la ponencia els i les socialistes proposem "impulsar un ampli PACTE SOCIAL concertat amb els sectors economics i productius i un conjunt de mesures concretes per liderar un model de territori que davant la cris presenta desafiaments per les politiques impulsades al territori i oportunitats per superar punts debils"

EL VALOR AFEGIT DEL TERCER SECTOR EN LA PRESTACiÓ DE SERVEIS PÚBLICS

Guia pràctica de clausules socials en la contractació pública de serveis socials i d'atenció a les persones. Aquesta és la publicació que ens han presentat avui al Parlament de Catalunya , Angels Guiteras, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya , Toni Codina , Director General i , Joan Serrano , coordinador de la Guia.

D'acord amb les seves paraules : "aquesta publicació es presenta com a una eina de gran utilitat en el procés de desplegament del Sistema Català de Serveis Socials i s’adreça a totes aquelles persones i institucions, tant del sector públic com del tercer sector, interessades a garantir uns serveis socials de qualitat. Alhora, neix com a resposta a les necessitats de les entitats d’impulsar qualitat i millora de la gestió a les entitats socials, i posicionar-les millor per a la prestació de serveis en concertació i cooperació amb les administracions".

Son molts els Ajuntaments , els Regidors i Regidores, que han cercat formules per introduir clausules socials en les contractacions . Propostes i voluntat politica s'han agafat de la mà amb les entitats socials a l'hora de presentar-se en un concurs public . Ara , amb la proposta que ens fa la Taula s'enten que hi ha una visió util i pràctica que ofereix sistemització i més rigor .

LA IGUALTAT des de BRUSEL.LES

Aquests dies he visitat Brussel·les amb les meves companyes de la Comissió sobre els drets de les dones del Parlament de Catalunya - Caterina Mieras, Marta Alós, Marta Llorens, Maria Merce Roca, Merce Civit , Carina Mejias – Ha estat una iniciativa coordinada per l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona , amb Maite Calvo al capdavant , per la representació de la Comissió Europea a Barcelona amb Manel Camós i Mark Jeffery i, per Francesca Guardiola , Cap de l'Area d'Atenció Parlamentaria del Parlament de Catalunya. Una proposta compartida , també, amb companyes del Parlament de les Illes.

Un viatge de coneixement a les Institucions de la Unió Europea – Comissió Europea i Parlament Europeu – que tenia com a objectiu conèixer en quin moment es troben en aquestes institucions les politiques a favor de la igualtat entre els homes i les dones .

Ha estat una immersió prou interessant . Voldria destacar la tasca de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de gènere de la Comissió Europea . En la trobada amb la presidenta de la Comissió , Eva Britta Svenson, Diputada del Grup Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, vam conèixer el camí i les propostes que tenen previst treballar en el nou període legislatiu. Una activitat que ve de lluny si analitzem els informes (34 per iniciativa pròpia) i (9 informes legislatius) del període legislatiu anterior: la Unió Europea esta fent recomanacions /informes sobre LA DISCRIMINACIÓ EN MATERIA DE SALUT, SOBRE POBRESA, EN RELACIÓ A LES ESTRATEGIES PER A PREVENIR LA TRATA DE DONES I NENS VULNERABLES A L’EXPLOTACIÓ SOCIAL, SOBRE IGUALTAT, LLUITA CONTRA LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA......

Si haguéssim de fer un resum de la nostra presencia a Brussel·les , d’acord amb les aportacions de tots i totes els que han acollit amablement , també els Diputats/des de casa que ens van acompanyar ( Maria Badia, Raül Romeva, Oriol Jonqueres, Ramon Tremosa, Teresa Riera, Rosa Estaràs ...) , de ben segur que coincidirem que el camí encara és ple de feina . Que allò que es marca com a prioritari la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de gènere de la Comissió Europea té també interes i impacte a casa nostre : el permis de maternitat/paternitat , la lluita contra les violencies de gènere, l'impacte de la crisi financera en les dones , les diferencies salarials ( i les seves causes) , la integació social de les dones que pertanyen a grups minoritaris, la conciliació, la paritat....

No val a baixar la guardia. Ni en els Estats membres ni a Europa. En aquest sentit, recullo les paraules d'algunes de les persones de l'equip de Margot Wallstrom, vicepresidenta de la Comissió Europea que per motius d'agenda no ens va acompanyar : "España és un exemple de que els governs poden ésser paritaris i un exemple en materia d'igualtat".

CONTRA EL VIENTO

Angeles Caso fou premiada el 15 d’octubre amb el premi Planeta . I la seva novel.la – Contra el viento- arriba a les llibreries aquesta propera setmana. Ens agradarà llegir la novel·la guanyadora del Planeta 2009 que segons paraules d’Angeles Caso “retrata les heroïnes del segle XXI: dones que lluiten contra molts mals vents, com la misèria i la poca educació”.

Aquesta autora ens condueix sovint - a la premsa i en la seva obra creativa – per a descobrir persones oblidades . Ho deia arran del premi : “Intento mostrar a personas invisibles por ser mujeres e immigrantes”. Un intent que es prollonga en el temps amb les seves col·laboracions al Magazine de “La Vanguardia” , com a columnista de “Publico” i en la seva recerca , també , com llicenciada en Història de l’Art per la Universitat d’Oviedo.

Per això , quan es va difondre que A. Caso era la premiada vaig recordar que havia intentat trencar aquestes invisibilitats i silenci sobre dones vinculades a l’art i a la creació al llibre “Las olvidadas” publicat , també , per Planeta en el que partint de la reflexió de Safo de Lesbos , “us asseguro que algú es recordarà de nosaltres en el futur”, ens acompanya i ens fa conèixer dones creadores i sabies, escriptores, artistes que van trencar el seu silenci i es van mirar de posicionar en el seu món , envoltat de homes .

I vaig rellegir algunes de les seves aportacions en relació al pensament dels homes sobre nosaltres . Llargues llistes d’homes que no silencien només , sinó que provem d’imposar una manera d’interpretar el món i el paper que hi tenen les dones . Homes de prestigi que ens han qüestionat : “la idea de arrojar a la mujer a la lucha por la existencia tal como la afronta el hombre es realmente un idea que nació muerta. Creo que toda accions reformadora tanto en el terreno de la ley como en el de la educacions fracasarà ante el hecho que, mucho antes de la edad en que un homebre esta en condiciones de labrarse una posicions en la sociedad , la naturaleza ha cifrado el destino de la mijer en la belleza, en el encanto y en la dulzura” (Freud . S.XIX/XX).

Algunes entrevistes : Nos hemos liberado explotando a otras mujeres;
Angeles Caso considera que el mundo oficial releja a las mujeres;