Enguany faig la meva reflexió el “Dia Internacional contra la violència de gènere” recordant les paraules de dues dones . Paraules dures que poden ésser de totes aquelles que s'han vist obligades a callar . Obligades a plorar i patir.
“Que en puc dir ? Que no podia menjar perquè el dinar no em quedava prou saborós, perquè no encertava els seus gustos, perquè em queia alguna cosa de les mans. Què en puc dir?” ( Eva , 38 anys)
"La meva mare té una gran capacitat de ser feliç i gaudir de la vida. Els agressors no soporten la fortalesa d’aquestes dones” ( Miren , 29 anys)
“Que en puc dir ? Que no podia menjar perquè el dinar no em quedava prou saborós, perquè no encertava els seus gustos, perquè em queia alguna cosa de les mans. Què en puc dir?” ( Eva , 38 anys)
"La meva mare té una gran capacitat de ser feliç i gaudir de la vida. Els agressors no soporten la fortalesa d’aquestes dones” ( Miren , 29 anys)
(a : Tracta'm bé . El maltractament fisic i psicologic a exàmen . Parlen elles: 18 testimonis d'una superació. Esmeralda Berbel)
Tambe suggereixo que entreu a DONES EN XARXA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada