L'ESCALA DE l'EVASIÓ

Els Amics de la Biblioteca-Museu Victor Balaguer organitzen una visita "L'Escala de l'Evasio" , l'exposició que la Fundació Joan Miró ha organitzat conjuntament amb la Tate Modern de Londres

Una proposta per a descobrir el Miró més compromés amb la seva societat i la política del seu temps ( més directe diu Rosa Maria Malet al catàleg ).
Un recorregut per l'home fascinat per l'avantguarda d'Europa i a la vegada compromés i absolutament identificat amb el seu país. El Miró que vol marxar -evadir-se - . No obstant , durant la dictadura de Primo de Rivera i durant la Guerra Civil, amb la seva pintura, expressa la crítica al feixisme i al suport a la causa republicana.

El recorregut il.lustra per tant la seva relació amb la terra (Mont-roig hi es molt present) , però també la seva relació amb els moments històrics que ens van tocar viure i la seva defensa de la llengua , la cultura , la llibertat , la democràcia . I el compromís.

Tres moments : dels inicis a la decada dels anys 20; les dècades dels 30 i 40 amb la crueltat de les guerres i el darrer període que comença a la decada dels 60. Pintures que il.lustren dues Guerres Mundials i la Guerra Civil - els horrors , l'atmosfera engoixant i els persontages desolats, pintures que al.ludeixen al conflicte espanyol... - i el Miró que cerca el color del mediterrani ( la calma, la serenitat, la immensitat , la pau ...) fruit que el blau era el "color dels meus somnis"

8 de març amb reforma laboral. Mala combinació

Avui és 8 de març . El dia Internacional de les dones. Avui es torna ha fer anàlisi de la posició i protagnomisme de les dones a la nostra societat. A mesurar la igualtat.

Crec que la referència constant avui serà la igualtat en relacio a la vida professional i laboral. Si sempre hem dit que tenir feina és la base xque una persona pogui sentir-se lliure, autònoma, independent i present a la vida social i econòmica. I avui hem de denunciar que la crisi ens està marcant i fent retrocedir .

Però també la reforma laboral. Us proposo que feu lectura a El Periodico de la secció especial del Dia Internacional de les dones, i especialment, el avance de la igualdad de sexos frenado por el embate de la crisis . Hi queda clar que la reforma laboral farà a la dona més vulnerable i discriminada i que les dones són més perjudicades per l'augment de l'atur en els serveis.

Accediu a DONES EN XARXA on trobareu un resum de l'estudi Les dones primer…finiquitant els drets laborals, ( Fundació Maria Aurèlia Capmany ) que porta a la conclusió de que la reforma del mercat de treball del Govern de l’Estat suposa un retrocés en els drets laborals de les dones, que pateixen de nou una doble discriminació, per treballadores i per dones. També, és il.lustrador llegir les reflexions de l'UGT :Las políticas de recorte y ajuste conducirán a un mayor empobrecimiento de las mujeres y un aumento de las discriminaciones que sufren (recull de dos informes en motiu del Dia Internacional de les dones)

SUSPENEM EN IGUALTAT

Les xifres son prou il.lustratives .

Avui allò que s'ha posat de relleu, de nou, són les desigualtats. Les dones tenen feina a temps parcal un 77'5% ( els homes un 22'5%) . Hi ha mes llicenciades universitàries ( 60 enfront 40% ) però elles guanyen menys, tenen dificultats per accedir a llocs de responsabilitat i , el seu sou impacte negativament a la pensió. Malgrat obtenir mes titolacions només un 16'8% de dones son catedaràtiques universitàries . Un directiu guanya més que una directiva . Deuen tenir les mateixes responsabilitats i els mateixos objectius . No obstant, la diferencia en aquest cas pot ser de 65.o20 Euros per a ell i 51.434 per a ella.

I la dedicació a la llar i la família es tambe prou greu . Ells dues hores i 35 minuts . Elles 4 hores i 14 minuts.

Recull de premsa :

• La violencia machista y la brecha salarial suspensos en igualdad ( el Pais)
• La paritat , paga la crisi ( EL Periodico )
• El maxim carrec municipal és la assignatura política pendent

MIRADES DE DONES

Festival MIRADAS DE MUJERES 2012

Una història de las mujeres en España a traves de l'exposició 1oo años en femenino.

Joves i Sexistes

L'any 2008 un estudi a diferents centres educatius va posar de relleu les dades que queden exposades tot seguit. Era una investigació de la profesora Enriqueta Diaz sobre rols i estereotips de gènere entre els alumnes de batxillerat.

Ho va recollir La Vanguardia Mercè Beltran en un article el dia 7 de març del 2008 : JOVENES Y SEXISTAS
El 22% dels nois considera que tractar despectivament a la seva parella no és una agressió tan greu com el maltracta físic (en el cas de les noies el percentatge és de 11’4%).

Gairebé el 43% dels nois considera que actituds de control com tenir localitzada permanentment a la seva parella és fruit de l’afecte i l’amor que li té (elles un 27%).

Malgrat la majoria considera que és greu que la parella li doni una bufetada en mig d’una discussió, 1 de cada 4 nois ho justifica.
Avui, El Periodico ( Manuel Vilasero) torna parlar del tema : El mal tracte castiga les adolescents per la seva inexperiencia explica que un estudi revela que "les noies pateixen quasi el doble de la violència que les adultes" i que "una de cada quatre joves de 14 a 25 anys se sent atrapada en la seva relació"

Les dades 4 anys després no són millors . A la pregunta feta a 709 nois escolaritzades

Un 43'86% considera que el noi no té en compte el seus sentiments

El 29'20% considera que imposa regles segons la seva conveniència

Un 28'77% considera que ailla d'amics o família

Un 27'93% considera que critica, insulta o crida i un 21'02% no aprova ni estimula les qualitats de la parella.

Un 20'31% ridiculitza i insulta per les idees de la noia .

Han passat els anys i tot sembla indicar que no avancem. El mateix article de El Periodico apunta, segons paraules del psicòleg Juan Ignacio Paz, que un dels factors que expliquen el retorn amb força de les actituds masclistes en adolescents, són la creixent influència de novel..les neoroses com les de Federico Moccia, de teleseries com El Barco i Al salir de classe o de sagues cinematografiques com Crepuscle que fan atractives les relacions en clau de dominació.

Les quotes, un pas endavant en la paritat?

Les quotes, un pas endavant en la paritat? . Aquesta és la tertúlia d'avui al Yodona . La comparteixen Mónica Martín de Vidales, Sòcia del despatx d'advocats Garrigues; Rita Estévez, Directora de coordinació PBC Europe de Deutsche Bank; Mamen Sánchez-Quiñones, directora de Suport Comercial i Facturació de Telefónica i Patricia de Roda García, directora general de la Fundació Lealtad. El debat s'introdueix com segueix " ....... anys després de la Llei d'Igualtat, l'accés femení a llocs de direcció encara és un repte. La vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de Justícia, Viviane Reding amenaçava amb imposar una llei que exigeixi una presència femenina del 30% en les empreses com es fa a França o Noruega. Però, dins les nostres fronteres, aquesta mesura té tants adeptes com detractors. ¿Suposen les quotes un pas endavant per la paritat o atempten, per contra, contra les mateixes dones? "

El debat és obert i les posicions són plurals. Un debat contextualitzat en algunes xifres i dades : "A Espanya, la xifra de conselleres ronda l'11%, molt lluny de la recomanació de la Llei d'Igualtat, que marcava l'objectiu del 40% per al 2015. Els països més avançats en aquest àmbit a la UE són Suècia i Finlàndia, on s'arriba al 20%. A frança a l'estil de la ja paritària Noruega, s'ha imposat un sistema de quotes obligatòries, mentre que a Alemanya, després d'un estens debat, les empreses que integren el DAX es van comprometre a arribar al 35% el 2020"

Recullo l'opinió de Rita Estevez quan manifesta que havia estat en contra de la paritat fruit que es defensora de la meritocràcia. No obstant, " .... m'he adonat que aquesta nomes funciona quan hi ha igualtat d'oportunitats "..

Estic d'acord amb aquesta reflexió. Parlem d'igualtat d'oportunitats aplicada a les dones . La realitat posa en evidència que elles tenen més "càrrega" i això les posiciona en un punt de partida diferent davant de la feina, la política i la vida social. Per tant , si no són iguals en el punt de partida per a accedir a l'espai públic, cal corregir-lo i també, pautar i estructurar garanties perquè es pugui arribar al mateix lloc que els homes. Al mercat de treball , a la política, a la vida social. Això vol dir fer polítiques públiques que permetin corregir les llacunes i les dificultats.

Per altra banda, en el cas empresarial, i d'acord amb diferents estudis, val a recordar que allí on hi ha talent femení i el lideratge de les dones, hi ha uns resultats més rendibles. I allí on hi ha fuga del talent femení l'empresa i l'econòmia se'n resent perquè l'aprofitament de la formació i el talent de les dones és cabdal per una economia competitiva. També en moments de crisi. Perquè les dones son creadores de riquesa i el seu lideratge es necessari per abordar el reptes de futur.

The Bottom Line, una investigació del 2007 feia comparació de les empreses de la llista Fortune 500:" el 25% de les que tenien més dones al seus consells d'administració , eren entre un 40% i un 65% més rendibles que el 25% de les que teníen major presència femenina"

LA DESGRÀCIA DE SER DONA.

Propers al 8 de març tornem a reflexionar sobre la igualtat. Un any més . De nou reneix el qüestionament en relació a la desitjada igualtat. Sembla que està a tocar de dits. No obstant, les evidències i la realitat ens confirmen que no n'hi ha prou amb els passos legislatius i amb el compromís polític. I per altra banda, cal recordar que precisament ara hi ha passos enrere ( Cospedal tanca centres de la dona , a Catalunya es tanca el programa contra la violència masclista ...)

Carmen Calvo recorda a "Las mayusculas de la igualdad" ( el País) , " ......La igualdad entre hombres y mujeres no llega porque requiere previamente la conmoción de algunos de los pilares en la estructura de todo el orden social establecido. Si la igualdad está éticamente residenciada en la moral y moralmente, en la política de los valores, no basta solo con las arduas decisiones legislativas, y con los compromisos políticos, sino que necesita de la convicción profunda de que no es democracia plena y verdadera sin nosotras"

A "La desgracia de ser dona" , Rosa Regas reflexiona de nou sobre la nostra societat masclista i fa repàs històric sobre les injústicies que pateixen les dones arreu. A través de quatre capítols : la societat patriarcal, la llibertat, la violència de gènere, una vergonya mundial que ha costat segles reconèixer com a tal , i la nostra resposta , l'autorarecorda quin paper hi tenen la religió, la feina, els valors patriarcals, la vida familiar.... en les desigualtats. Diu " No he pretés afegir cap descobriment recent per abordar un problema tan vell com el món, ni exposar cap pensament original a tot el que s'ha dit i escrit sobre el gènere femeni al llarg de la Història, només vull insistir des del meu propi punt de vista en els infinits turments que pateixen les dones sense cap mena de justificació des del moment de nèixer, turments que ignoren els drets d'igualtat, justícia i llibertat que son apicables a tota la humanitat i per tant igualment als éssers humans del gènere femení. I ho acceptem o no, això esta molt lluny de succeir."

Malgrat el que digui l'autora, el llibre ens proposa una reflexió esperançadora sobre la igualtat . Una reflexió sobre la necessitat de continuar sacsejant aquesta injustícia i , també , la necessària complicitat dels homes en una lluita que no només és de dones . Es de tots i totes.