TOMASA CUEVAS .Testimoni de lluita antifranquista i coratge ( dones que es visibilizen)

Avui és un dia especial per a recordar i visibilitzar TOMASA CUEVAS.  EL Grup de Dones "La frontissa" i Garraf per la Republica la revindiquen i li fan homenatge al TOC. També perquè avui som 14 d'abril i, segurament, hi ha persones que expressen i ens recorden tot el que el que va significar ( i tot el que es va perdre!!!).

Tomasa Cuevas fou i representa quelcom més que el que queda escrit a la WIKIPEDIA . Documents interessentissims que trenquen l'oblit de la seva personalitat i la seva obra - Tomasa Cuevas - , en els videos - Las mujeres presas del dictador Franco - i en  alguns blocs - En memoria a Tomasa Cuevas . Hasta el final de sus dias comunista y antifacista . -L'exposició del TOC vol ser una contribució a la seva visibilització. Una exposicio merescuda i interessant de veure!!

Lluitadora des de jove, militant comunista i despres del PSUC . Critíca amb la transcició . Testimoni de la repressió de la Guerra Civil Espanyola. Militant activa que la portà a les presons de Franco . Allí  reforça la seva idea sobre la necessitat de fer conèixer la memòria i "gravadora en mà", un cop fora,  recull els testimonis de les dones. La vida de les dones durant la República, la seva contribució a  la lluita antifranquista, la presó i la repressió..... Els interrogatoris, pallisses, violacions, mètodes refinats físics i psicologics  que van deixar  marcades brutalment a moltes dones ... Queda recollit a PRESAS . Mujeres en las carceles franquistas (Icaria). Testimoni i homenatge a totes les dones que durant el regim franquista van patir repressió , i fins i tot la mort.

Nascuda a Brihuega, va viure 20 anys a Vilanova . La Mari Pau de la Frontissa deia a la inauguració de l'exposició que ha estat, aquesta dona , una llum a seguir.  I Paul Preston hi fa una mencio especial al seu llibre "l'Holocaust Espanyol.Odi i extermini durant la Guerra Civil i després" quan escriu com a recordatori/dedicatòria : Aquest llibre està dedicat a la memòria de tres persones la tasca dels quals ha canviat les percepcions de moltes de les qüestions tractades en aquesta obra: Tomasa Cuevas, Josep Benet i Gabriel Cardona

DONES QUE ES VISIBILITZEN. LLUÏSA VIDAL i PUIG i altres pintores

Ha sortit un estudi sobre LLuïsa Vidal i Puig, una de les pintores destacades del Modernisme: Lluïsa Vidal. La mirada d’una dona, l’empremta d’una artista (Salvatella, 2013), de Consol Oltra . Un estudi que rescata una  de les dones que es va poder dedicar professionalment  a la pintura quan les dones pintaven només  com afició, quan havien de fer-ho eclipsades o ignorades. 

Comenta  l'estudi de Consol Oltra i fa repàs interessant de col.legues masculins i recordatori de companyes dones/pintores, Francesc Fontbona, - Lluïsa Vidal i altres dones pintores - "......... Així és que professionalment parlant, LLuïsa Vidal estava molt sola. Tot i que mai fou molt amiga de fer gaire soroll ni a la vida ni a la feina, i que per tant no adopta actituds detonants, era evidentment una avançada al seu temps,..."

En fa reportatge José Àngel Montañés, -Modernisme amb ulls de dona -   : ".......  L’oblit és un dels factors que més han acompanyat aquesta pintora. Autora d’enormes quadres a l’oli, la majoria retrats de persones del seu entorn —entre elles les seves germanes—, així com d’escenes de gènere on reflecteix assumptes de la vida quotidiana, festes tradicionals i personatges del carrer, a més d’il·lustradora de textos literaris, Vidal va conrear els mateixos temes que la resta de pintors contemporanis masculins..."

LES RETALLADES SON MÉS DURES X LES DONES

Las políticas de recortes del Gobierno están perjudicando a los colectivos más vulnerables de nuestra sociedad, personas mayores, inmigrantes, parados de larga duración y principalmente a las mujeres, poniendo en riesgo además, todos los derechos conseguidos en materia de igualdad de género.

Estas políticas han hecho aumentar dos de los aspectos más habituales en el sector laboral femenino, la temporalidad de los contratos y la parcialidad de las jornadas . 

I ara les dones opinen  : Les Dones són les primeres perjudicades en les retallades socials i de la salut ( d'Esther Soto)

SER DONA, AVUI

Els rostres de les dones de l'exposició "Ser dona, avui" al  Museu Marítim són rostres plurals.

Diferents. Mirades, cares, cossos....... joves i madurs. Ulls expressius, vius i tristos.Cabells rossos i cabells blancs. La pell suau d'una nena amb ulls blaus i la pell amb arrugues d'una àvia amb cabells blancs. Dones diferents i vides diferents.Relats diferents. Preocupacions diferents : la malaltia, la familia, la feina, l'educació, la sexualitat, la diversitat

Surto de l'exposició i recordo que no sempre totes les dones parteixen de les mateixes condicions. La igualtat i la justicia són la base perquè totes tinguem una vida digne. I crec que encara no hem arribat en aquesta fase.

Deia Flora Tristan  " ..... que el grau de desenvolupament d'un país es conjuga amb el de la llibertat d'una dona" . I Virgina Wolf , " que una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si desitja escriure ficció" . I Michelle Bachellet insisteix  sempre que els somnis de les dones seran derrotats sino els compartim amb els homes.

Santes paraules !!!

A propòsit del 8 de març (III) : EL LABERINT DE LA DONA

Quin és el laberint de ls dones ara que hi ha crisi ? la crisi castiga a tothom igual ? La bretxa salarial es fa més profunda ? Les dones són les que  surten més malparades de "les crisis" ?

El suplement d'anàlisi ecònomica de "El Periodico" de fa uns dies recull la radiografia que fa del tema una colla d'expertes: Anna Mercadé, Júlia López, Cristina Carrasco, Montse Perez ,  Anna Pérez, Elisabet Golobardes, Carme Garcia Ribas, M.Àngels Valls, Maruja Moragas i Núria Chinchilla .

Hi llegueixo :  1.- Encara que hem fet avenços en drets, i les lleis així ho ratifiquen, és evident que ens queda molt camí per recórrer. Les dones guanyen fins al 27% menys que els homes i representen el 90% dels contractes a temps parcial. La discriminació de la dona ja no és una realitat de desigualtat social, sinó un problema comunitari

2.- A més d’inconstitucional i ineficaç per superar la crisi, la reforma laboral aprovada l’any passat aguditza els problemes endèmics del nostre model de relacions laborals en matèria de discriminació per gènere. Viola la llei d’igualtat del 2007 i l’estratègia europea d’igualtat entre homes i dones.

3.- La crisi està afectant molt directament, com a col·lectiu vulnerable, les dones. I no només per les condicions de treball, salaris i pensions; també té efectes en àmbits menys visibles, com el domèstic i el de la cura de les persones. Malgrat la duresa de la situació, les dones han desenvolupat la fortalesa i la capacitat de resistència per mantenir els espais conquistats i continuar amb els processos de la cura de les persones i de la transformació de les relacions humanes que sempre han atès.

4.-  La bretxa salarial, diferència percentual de salaris entre homes i dones, se situa a Catalunya en el 16,9%. La crisi ha acabat amb els avenços que s’havien produït.Fer visibles aquestes discriminacions salarials és el primer pas per combatre-les.

I també : 5.-  Des de sempre la figura de l’empresari ha estat masculina, de manera que les dones no l’han pres com a referència. Però les dones tenen un extens camp per recórrer en el terreny de l’emprenedoria si desenvolupen les seves capacitats creatives o d’innovació.

6.- Alguna cosa no quadra: les dones cobren menys que els homes i, no obstant, estan més ben preparades. En les professions més joves, més emprenedores i amb menys llast històric pel que fa a igualtat de gènere, com són les TIC, que a més a més són les que tenen més futur i necessàries en la nostra societat del coneixement, trobem un bri d’esperança.

La millor manera de lluitar contra els llops és llegir molts llibres i mirar-los directament als ulls.( A propòsit del 8 de març II)

"L'àvia de la Caputxeta no volia dolços ni pastissos: s'estimava mes que la seva neta li portés a casa una bona novel.la, per exemple. Ella va ser la culpable de l'afició de la Caputxeta a la lectura, perquè va ésser la primera que li regalava llibres cada dos per tres: quan va apendre a llegir, quan li va caure la primera dent, quan va aprovar les matemàtqiues l'any que li va costar molt i molt entendre i dominar les equacions, quan arribava el Nadal o el començament de les vacances d'estiu. L'àvia de la Caputxeta sabia que la millor manera de lluitar contra els llops és llegir molts llibres i mirar-los directament als ulls"

"Un Món de mares" de Marta Gómez Mata i Carla Nazareth de l'editorial Comanegra. Una proposta deliciosa per descobrir 25 tipus diferents de mares. D'acord amb el llibre les mames que hi ha al món són agrupades en : Mama Sirena, Mama Xemeneia, Pirata, Gata, Picasso, Mama Bella dorment, Mama Maduixa, Mama Xiclet, Mama Gasela, Mamà Acordió, Mama Bolit, Mama Tren, Mama Xocolata, Mozart, Caputxera, Bicicleta, Mama Dragona , Mama Piano, Mama Tisores, Mama Fada, Mama Coca-Cola, Mama Veler, Mama Princesa.

La seva lectura m'ha recordat debats sobre la maternitat. Sobre les mares. Sobre filles ......... Debat  entorn la presència i la influència. Mars massa marasses, mares que nomes parlen de canalla i s'obliden del món, mares que s'anul.len, mares massa presents o poc presents, mares per a gaudir i mares per a cuidar. Mares lluitadores, amb paciencia,  creatives , "pals de paller". Mares tristes xque no en poden ser. Mares que en són des de la solitud i l'absència dels pares. Mares maltractades. Mares amb jornades dobles i triples - la casa, la canalla, la família, la feina -  .... ... Una llarga llista de mares ........

Un càlid homentage a totes elles.

A pròposit del 8 de març I .

Com és que Hercules, el màxim exponent de la força masculina, fila? Com és que fa una feina de dones ?Estaria bé que els homes filessin més. La veritat és que estaria molt i molt bé que filessin més. Però per sobre tot, el  que esperem les dones dels homes es que volguin trencar conjuntament amb elles  les desigualtats que per altra banda, arran de la crisi, encara són mes crues.

Faig resum d'alguns dels articles que he endreçat sobre igualtat d'oportunitats i gènere. La conclusió, en relacio a la igualtat de gènere, es desoladora. Ho vam dir amb insistència davant de la reforma laboral i fruit de projectes com els de Gallardon ( El dret de les dones esta en perill). 

1) La Marea i Núria Varela narra de forma crua  a "Fabricantes de "perlas" misóginas" com la igualtat, s'escola. Recorda els objectius de la Conferència Mundial sobre la dona a Pequin el 1995, i els èxits obtinguts amb passes petites. Ara no obstant, tot s'ha trencat : Tan potente fue el impulso de Pekín como la reacción. El velo de la igualdad se rompió. Hasta entonces, creíamos que teníamos que “contar” y “demostrar” la violencia y el abuso que sufrían las mujeres. Cuando esto ocurriera, las cosas cambiarían. Llegadas al siglo XXI, “las cosas” han empeorado. Sabemos dónde está el origen de los problemas pero no conseguimos erradicar la desigualdad ni la violencia que sufren las mujeres en todo el mundo.

2) El País,  Malos lugares para ser mujer. Són "la meitat del cel" però sovint viuen un infern. " .............. Tener sexo femenino determina en muchos lugares del mundo llevar una vida peor e, incluso, no llegar siquiera a nacer. Los problemas se dan también en bastantes países del privilegiado club de los más desarrollados y emergentes, el G-20. Un estudio de expertos ha concluido que, entre todos ellos, Canadá es el mejor sitio para ser mujer e India, el peor.

3)  DONES EN XARXA  . Les dones ocupen un 12% dels consells d’administració a Espanya, per sota de la mitjana europea.

4) "Espanya en masculí" de Celeste Lopez i Cristina Sen : Dels tres poders de l'Estat, només el legislatiu s'acosta a la paritat que fixa la llei  tot i que "les dones tenen més dificultats de romandre als escons. Un estudi en marca la distància: un 60%  de les dones només  hi  van ser una legislatura, davant del 47% dels homes".

5) "Modistos: sígase razonamiento, que va solo" a la Vanguardia d'Andrés Trapiello.Homenatge a Amelia Valcarcel i al feminisme : " ....el feminismo es uno de los pilares de la democracia y es una de las políticas que nacen con el mundo que vivimos. Porque venimos de sociedades en las cuales las mujeres no son nada”, nos dice Valcárcel, que nos recuerda que “el feminismo no tiene nada de que avergonzarse. No ha producido violencia ni tiene todavía ningún muerto en el campo contrario. Y ha logrado, con métodos pacíficos siempre, y a costa de las vidas de mucha gente que se ha sacrificado, ir consiguiendo meta tras meta"