LES DONES VAM PODER ANAR A VOTAR

El 19 de novembre del 1933 les dones van votar per primera vegada . Avui , doncs, és un dia per recordar que les dones van ésser considerades per primera vegada , ciutadanes de ple dret . Van anar a votar en les segones eleccions generals de la Segona Republica Espanyola a les Corts que va convocar , Niceto Alcalà Zamora. Van poder , també votar les candidates catalanes . Un total de 13 candidates que no van ser finalment elegides . Si que van obtenir l’acta de diputades 6 dones. Margarita Nelken , Matilde de la Torre, Maria de Lejàrrega (PSOE). Francisa Bohigas ( Unió Agraria). Urraca Pastor ( Renovación Española), Pilar Careaga ( Tradicionalista) .

Al llarg de la campanya electoral les dones i els partits van argumentar que la Segona República havia suposat avenços en els drets de les dones : el divorci , el dret a vot , l’avenç en el sistema educatiu .... i finalment , els resultats i el triomf de la dreta van fer capgirar il·lusions i obrir el Bienni Negre, sense abans responsabilitzar del desastre a les dones, cosa que després s’ha demostrat era la mentida que amagava moltes altres llacunes

Avui , és un dia per recordar , també a Clara Campoamor. La dona del “Partido Radical” que va defensar el dret al vot l’any 1931, en discurs històric , que va haver de mantenir la seva postura ferma enfront els arguments de Victoria Kent del “Partit Radical Socialista”. Aquell dia , Clara Campoamor, va ser inflexible a l’hora de defensar els seus arguments , de reconèixer la capacitat de decisió i la voluntat de compartir i decidir de les dones . D’implicar-se .

Deia : ..... he visto el deseo de ayudar a la República, he visto la pasión y la emoción que ponen en sus ideales. La mujer española espera hoy de la República la redención suya y la redención del hijo. No cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar;.....al dejar al margen de la República a la mujer, que representa una fuerza nueva, una fuerza joven; que ha sido simpatía y apoyo para los hombres que estaban en las cárceles; que ha sufrido en muchos casos como vosotros mismos, y que está anhelante, aplicándose a sí misma la frase de Humboldt de que la única manera de madurarse para el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella....”.

La votació es va guanyar per 131 vots en contra de l’esmena i 127 a favor. Per poc i amb un nivell d’implicació dels diputats catalans ( tot homes) desigual . Desinterès, poc suport a la proposta ... Dels 53 diputats catalans , nomes van votar 21. D'aquests ,15 van votar a favor . 6 ho van fer en contra.

Avui , potser , es un dia per recordar un camí . Per a reconèixer la lluita de Clara Campoamor per corregir una injusticia i per avançar en els drets de les dones.

EN DEFENSA DELS ALCALDES ( i alcaldesses)

Diu Paco Longo a EL PERIODICO que ."....Per poc que hi pensem, resulta fàcil constatar les enormes millores en l’espai públic i en els serveis a les persones que ens han llegat aquests 30 anys de gestió municipal democràtica. Amb les seves debilitats i els seus errors, els ajuntaments han estat una peça bàsica del nostre model de governança, i la gran majoria dels alcaldes i regidors s’han esforçat, amb més o menys encert, per governar-los amb les mires posades en l’interès general de les seves comunitats".

És un article interessant que vol reflexionar sobre l'amenaça de la imatge de la politica local fruit de la situació que estem visquen en relació als casos de corrupció que va generant llunyania i "desafecció" entre les persones que es dediquen a la politica - perquè creuen en uns valors , perquè creuen en un projecte , peruè creuen en la capacitat transformadora de la politica .... - i la ciutadania. M'agrada lleguir un article que vol sumar , que vol reconèixer el paper de regidors/es , d'alcaldes i alcaldesses ... i que afirma ......"els polítics locals són, més que mai, necessaris per afrontar alguns dels problemes més apressants de l’agenda pública emergent"

Contra la Violència de Gènere

El proper dia 25 de Novembre recordem el "Dia Internacional contra la violencia de Gènere"

El PSC proposa el Manifest del Dia Internacional contra la Violència de Gènere

ACOMPANYEU-NOS EN EL SOMNI PEDAGOGIC de l'Escola Les Parellades

Aquestes són les paraules finals de la Directora del CEIP les Parellades de Sant Pere de Ribes en l’acte d’inauguració de l’escola d’ahir dissabte. Han estat paraules ,acompanyades amb ulls plorosos. De l’emoció , del neguit de les darreres hores, de la sensació de feina i d’equip. D’alegria , suposo, de poder ser directora d’un centre educatiu com el que ahir es va inaugurar.

Fou un acte amb la presencia del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Jose Montilla , de l’alcalde de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes , Josep Antoni Blanco i de tota la comunitat educativa ( mestres , pares i mares , nens i nenes) . Després del recorregut i “descobriment del centre” , els seus racons , la llum i els finestrals al Parc Natural del Garraf ..... hem escoltat paraules reconfortants , des del meu punt de vista , sobre els valors a l’àmbit educatiu i del necessari treball en xarxa - escola, famílies i societat - per aconseguir un país més just i que assumeixi de ple els valors de l’esforç, el treball , la igualtat i el compromís... per part de tots i totes .

L’acte d’avui il.lustra el que jo manifestava dies enrera en relació als Pressupostos de la Generalitat al Garraf que el PP ha volgut explicar d’una manera reduccionista i generant desinformació : “ Estem generant una xarxa d’equipaments educatius i de salut en un nombre alt. Com mai. Una xarxa que ens ha de permetre recuperar els dèficits històrics a la comarca”

Avui hem inaugurat aquesta escola, divendres es publicava la licitació de la construcció de l’IES Montgros de Sant Pere de Ribes a GISA (4’3 ME) , dies enrere el govern aprovava l’IES a Baix a Mar De Vilanova i a Geltrú ( 6’3Md’E) , i s’està dibuixant el CEIP AGNES de Sitges .

RECORDANT NEGRIN

L'atzar fa que ahir obris un llibre sobre Juan Negrin . La seva lectura em va fer adonar que avui 12 de Novembre fa 53 anys que Juan Negrín moria a París. L’últim president del Govern de la República ha estat durant molts anys oblidat i titllat d’ésser un titella de Moscou al llarg de la guerra civil , responsable únic i malèfic de les relacions amb Moscou , del trasllat a Rússia de les reserves d’or del Banc d’Espanya i responsable d’allargar el patiment dels espanyols al final de la guerra....

Fou en el marc del qüestionament que va patir el president que un cop acabada la guerra el PSOE el va expulsar del partit . A ell i ha 35 militants més . En el mateix sentit , historiadors i polítics el van obviar i van deixar d’explicar-nos la seva trajectòria com a metge , col·leccionista de llibres i estudiant de llengües, Diputat , estadista de talla, ministre d’Hisenda i , finalment cap del govern de la República . Vam deixar de conèixer i interpretar la seva fascinació per la socialdemocràcia alemanya i la seva aposta europea, què s’amagava al darrera de la seva opció del “RESISTIR” , la seva tossuderia per aconseguir la intervenció diplomàtica de les potencies democràtiques per posar fi a la guerra. La seva rotunditat a l’hora de no pactar amb monàrquics ja a l’exili ..... Dies enrere en una jornada de formació algú encara va dir “era un home gris i fosc”

Malgrat durant anys la injustícia de l’oblit i de la “mala interpretació” s’ha permès en el món acadèmic i en el polític , especialment , en l’espai socialista , darrerament s’ha corregit . A mes de la tasca de la Fundació Juan Negrin , en l’àmbit acadèmic , Gabriel Jackson publicava l’any passat , amb 87 anys , la biografia d’aquest home maltractat : Juan Negrin. Medico, socialista y jefe del gobierno de la II República . Una obra que il·lustra com , treball d’historiador i arxiu, pot suposar trencar amb “ la llegenda negra” que havia imposat la dreta i els propis companys .

Per altra banda , el PSOE li ha retornat el carnet en un acte presidit per Leire Pajin i Alfonso Guerra on s’afirmava amb rotunditat “el PSOE se equivoco”. Per tant , una reparació històrica després de 63 anys , recollida per la seva neta Carmen Negrín que , dubtosa manifestava : "no se si mi abuelo habria aceptado el carné “.

Difícil de predir. La història té aquestes coses . En aquest cas , però , història i política es troben per una causa justa . Reconèixer la lluita d’un home per uns ideals.

PER SOBRE DE TOT ....ELS LLOCS DE TREBALL

Ahir el PSC va començar la fase de difusió de la ponència de la Conferència d’Economia i Treball que s’havia aprovat a Sitges el mes de juliol. Joan Ignasi Elena , Joan Anton Blanco, Rafael Roig, Carolina Orriols , Abigail Garrido i jo mateixa vam començar les nostres converses amb l’ADEG i el GREMI DE CONSTRUCTORS

Un recordatori sobre l’origen de la ponència ens portava a explicar que parlem d’un document que “el PSC es creu. Un document que hem compartit amb molta gent . Fruit de la reflexió que volem ara debatre i difondre” , deia , Rafael Roig , primer secretari de la Federació X quan s’adreçava als nostres interlocutors i historiava el treball fet en el temps : unes jornades de treball el mes d’abril obertes a la ciutadania amb la participació d’agents econòmics i socials i el conseller Castells i la consellera Serna , debat intern a les agrupacions i , finalment aprovació d’una ponència que ara esta en fase de difusió i intercanvi d’impressions .

Va estar un plaer . “Un luxe. Pel que representeu i per la història i bagatge de tots els que seieu a la taula” en paraules de la meva companya Carolina Orriols adreçades als assistents de la trobada de l’ADEG.

Les trobades han servit per presentar les propostes que queden recollides en la ponència marc de la conferencia d'Economia i Treball i que tenim resumides amb les nostres idees claus, també. Però especialment per escoltar-nos . Per posicionar la postura del PSC en relació la crisi i les oportunitats que ens ofereix . Les paraules inicials foren “ la crisi pot esdevenir una oportunitat de futur si ens posicionem des de l’anàlisi crític”. També “per nosaltres la preocupació més gran es la pèrdua de llocs de treball i el canvi del model productiu” perquè segurament “hem fet pisos que no calien , amb diners que no teníem i amb mà d’obra de fora” recordant el professor Togores.

L’alcalde de Vilanova i la Geltrú , ens recordava que d’ençà que vam començar a percebre la crisi , des de la modèstia de l’àmbit municipal , les administracions del territori liderades per alcaldes i l’alcaldessa socialista ha estat : la reducció dràstica de la despesa corrent, l’aposta per la inversió publica, les politiques socials , estar al costat de la gent i , finalment la moderació impositiva. També recordava que cal afrontar propostes i accions a mig i llarg termini tenint en compte els actius amb els que compte el Garraf i , els aspectes que cal reforçar al territori.

Les reflexions de l’ADEG , aquesta associació seriosa , activa , líder a la comarca .... a traves de Xavier Cardona , el seu president, i els altres assistents , ens van omplir de consideracions a tenir en compte : el paper desdibuixat de la banca que no recolza el crèdit a la petita i mitjana empresa, les lleis laborals , les politiques a curt termini – “que per sobre de tot ha permetre sortir del marasme” - equilibrades amb la planificació del futur . I ens deia “ no hem sabut assegurar la vertebració del territori en un cos social raquític i en un moment en que cal racionalitzar i optimitzar . Ara l’ampolla està mig buida” .

Reflexions també sobre l’emprenedoria , “quan el 70% de joves volen ésser funcionaris . Dramàtic” i en relació a la necessitat “de respostes que no semblin realitzades sense coordinació i que per sobre de tot tinguin en compte la petita i mitjana empresa”.

En el cas del GREMI DE CONSTRUCTORS, Tomàs Gracia i els seus companys de la junta directiva, van voler focalitzar en l’obra pública i van reconèixer com havia impactat en positiu , el FEIL , “ fent que algunes empreses tinguessin la llum en el manteniment de llocs de treball i del seu projecte empresarial “ . En aquest sentit , nou debat sobre el FEIL 2 i demanda de treball conjunt entre administracions i el GREMI perquè l’obra pública “ en la mesura del possible , es quedi casa . Tal com ha passat fins ara”

En ambdues trobades , una sensació compartida . La crisi econòmica s'ha acompanyat d'una crisi de valors . "El sistema que tots i totes hem compartit ha fracassat . Per tant , cal que recuparem valors com l'esforç, l'emprenedoria, el treball, l'estudi i el compromís"

Insisteixo , va estar un plaer aquest intercanvi d'impressions ..... i especialment el que en queda : la voluntat de treballar junts. Tal com queda recollit en la ponencia els i les socialistes proposem "impulsar un ampli PACTE SOCIAL concertat amb els sectors economics i productius i un conjunt de mesures concretes per liderar un model de territori que davant la cris presenta desafiaments per les politiques impulsades al territori i oportunitats per superar punts debils"

EL VALOR AFEGIT DEL TERCER SECTOR EN LA PRESTACiÓ DE SERVEIS PÚBLICS

Guia pràctica de clausules socials en la contractació pública de serveis socials i d'atenció a les persones. Aquesta és la publicació que ens han presentat avui al Parlament de Catalunya , Angels Guiteras, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya , Toni Codina , Director General i , Joan Serrano , coordinador de la Guia.

D'acord amb les seves paraules : "aquesta publicació es presenta com a una eina de gran utilitat en el procés de desplegament del Sistema Català de Serveis Socials i s’adreça a totes aquelles persones i institucions, tant del sector públic com del tercer sector, interessades a garantir uns serveis socials de qualitat. Alhora, neix com a resposta a les necessitats de les entitats d’impulsar qualitat i millora de la gestió a les entitats socials, i posicionar-les millor per a la prestació de serveis en concertació i cooperació amb les administracions".

Son molts els Ajuntaments , els Regidors i Regidores, que han cercat formules per introduir clausules socials en les contractacions . Propostes i voluntat politica s'han agafat de la mà amb les entitats socials a l'hora de presentar-se en un concurs public . Ara , amb la proposta que ens fa la Taula s'enten que hi ha una visió util i pràctica que ofereix sistemització i més rigor .