06 de setembre, 2007

Dies de descans . Dies de retrobar-nos amb llibres que estaven allí apilotant-se a la taula . Llibres que esperaven ser llegits . Papers per endreçar i rellegir . Lectures arran de mar .

Vull fer una menció especial a El CORAZON HELADO d’Almudena Grandes . El retorn de l’autora amb un llibre sobre la Guerra Civil ha superat totes les nostres expectatives . Vaig llegir que ella deia que era “la millor novel·la que havia escrit “ i que havia quedat “exhausta” per la quantitat de documentació i recerca que havia fet .

Li dono la raó. Penso que és una novel·la excel·lent que ens recorda com homes i dones van patir durant la guerra i la repressió .

Es un recordatori esfereïdor per trencar amb uns dels oblits i amnèsies d’aquests país . Un episodi tristíssim . No hem de deixar que s’oblidi la barbàrie del general Franco . L’oblit que es va patir per part dels països que havien de recolzar la República . Tot el que s’havia guanyat es va esvair .

I la repressió, el fred, les morts , la poca acollida dels francesos, l’exili, les esperances trencades, les llibertats fetes miques , començar de nou amb el cor gelat i encongit per a tota la vida ....l’horror i l’horror.....

Es un recordatori cap tota la gent que ho va viure . Però també es una nou exercici de recuperació de la memòria en un moment en que hi ha cada vegada més literatura i mes investigació històrica d’aquests anys crítics, tristos i cabdals per la nostra història.




Endreçant papers , i llibres , he pogut evidenciar que en pocs temps han coincidit a les llibreries tres publicacions sobre el paper de les dones sota el franquisme .

DONES CONTRA FRANCO de Jordi Creus . EXILIADAS de Josebe Martinez . COSER I CANTAR de Carmen Domingo.

Bones lectures que il·lustren que massa sovint els llibres d’història són plens de persones sense cap mena de importància i n’oblida d’altres: les dones . Les grans oblidades .

En molts casos, com diu Jordi Creus a la introducció de DONES CONTRA FRANCO l’oblit es doble , per dones , i per ésser del bàndol de qui va perdre la guerra .

Aquests tres llibres fan un recorregut per opcions diferents : la lluita , l’exili, les experiències dures als camps de concentració. La vida quotidiana sota un regim que els hi reclamava ésser bones mares i mullers dels seus marits. La lluita per la llibertat o simplement per a sobreviure. Dones antifranquistes. Compromeses . Valentes.

Curiosament hi ha un fil conductor en els pensaments de les protagonistes d’aquests llibres . Hi ha una pregunta que es repeteix : els persegueix el qüestionament en relació si tants anys de lluita ( i patiments ) van servir per a res.

En farem comentaris mes endavant!!!!






EL PONT DELS JUEUS
Un llibre d’aventures a la Catalunya Medieval . La novel·la sobre la construcció del pont de Besalú que m’ha interessat especialment – reconeixent-li molts altres valors – per l’ús del llenguatge que fa Martí Gironell .

Llenguatge rural . Expressions de la Catalunya profunda . Paraules que potser havien d’esser premiades o triades temps enrere en el concurs que un mitjà de comunicació va proposar-nos en els catalans .

N’esmento una colla : esparracar ( la camisa) , embafadora ( la bassa ), una patacada que el va llençar al terra , un parell de gambades , sadollar la set, tenir perícia i traça , desfici desmesurat, amanyagar els braços , mortificar-se per les vegades que havia pecat, refotut foraster , xarbotat ; cellajunt , genuflexió , ...........


EL POLITIC I EL DIRECTIU . Tasques pròpies i tasques compartides

Aquest es el títol d’una conferencia-xerrada del meu amic Sixte Moral , alcalde durant 6 anys de Vilanova i la Geltrú , davant d’una colla de persones del màster en Gestió Pública d’ESADE.

Vaig ésser convidada a la sessió pel regidor , alumne , i també amic, Juan Luis Ruiz.

I les consideracions i reflexions del ponent , així com les paraules dels contertulians van semblar-me molt interessants.

Aquests dies he tingut ocasió de fer-ne lectura i repassar les paraules del Sixte. En elles es volia trobar la ratlla entre la tasca dels polítics i la tasca dels tècnics/ques

Va esser una xerrada feta des de l’experiència . Com ell deia “ Sempre hi ha hagut més estudis teòrics que no pas transmissió d’experiència per part de polítics que hagin tingut funcions representatives”.

Es cert.
L’experiència d’alcaldes i alcaldesses no ha estat segurament prou recollida i escoltada . D’aquest encontre n’ha sorgit una proposta en aquest sentit . Amb la Fundació Campalans com a promotora i dinamitzadora . Per tant podrem llegir les consideracions del Sixte i d’altres persones que han tingut un paper cabdal en diferents municipis del nostre país .

He subratllat amb color verd fluorescent dues afirmacions sobre gestió política i governança .

Nego que tot sigui gestió com volen dir un determinats
liberals de la política local.
Els ajuntaments han de fer política


La governança ens porta a un model d’ampli consens,
del pacte i de la negociació, de l’àmbit difús de les xarxes,
del conflicte com a repte i oportunitat.
Segurament molt més difícil de gestionar però
en canvi molt més gratificant des de la política
i també des de la gestió
”.

3 comentaris:

Carme Sànchez Martín ha dit...

Sóc fan de l'Almudena des dels seus inicis com escriptora, així que tan bon punt sé que treu un nou llibre me'l compro. Aquest darrer m'ha semblat fantàstic. Els altres que comentes me'ls apunto.

Mila Arcarons ha dit...

Benvolguda ,
Molts fans té Almudena Grandes . Realment es un llibre que gela el cor !!!!.
Mila

Carmen Domingo ha dit...

Hola Mila
només donar-te les gràcies per ajudar a difondre la publicació del meu llibre,
una abraçada
Carmen Domingo
www.carmendomingo.com