Ahir el govern va aprovar la llei per l’eradicació de la violència masclista. Ara caldrà que el Parlament la tramiti i miri d’aprovar-la amb la màxima celeritat. Celebro aquesta bona noticia .
N’és , de bona noticia, per les dones que han patit o pateixen la violència masclista . N’és per tots els col.lectius de dones i feministes que han estat al llarg dels darrers anys fent feina i lluitant contra aquesta xacra social , col·laborant en la redacció i fent aportacions a l’avant-projecte de llei. És una bona noticia també per les administracions locals que durant molts anys s’han avançat en la lluita per la violència , fent campanyes de sensibilització , protocols d’actuació conjunta i coordinada contra la violència...etc. I finalment és una bona noticia per la ciutadania en general.
Aquesta llei és un nou pas per la igualtat que il.lustra que el govern està al cas i tensionat , en el sentit positiu del terme, per abordar aquesta realitat tant i tant complexa que , malgrat que sempre ha existit, ara es presenta de la forma més crua i contundent. Perquè la violència té història. La diferencia amb el passat és que ara s’ha fet pública. Fins fa ben poc conviure amb una situació de violència masclista era quelcom privat. És a partir de la decada dels 90 que resta clar que és una problemàtica social i que cal intervenir-hi. I això és el que vol la llei.
La llei ahir aprovada vol intervenir en aquesta problemàtica i transformar les bases que la sostenta: la desigualtat entre els homes i les dones. Perquè la violència neix quan hom considera que pot exercir sobre una altra persona dominació, control i poder. En aquest sentit , el repte es trencar amb estereotips i estructures culturals. Canviar mentalitats . Preveure mesures en l’àmbit educatiu que difonguin els valors de la igualtat entre els homes i les dones . Els del respecte i el diàleg . O sigui, la llei posa molta èmfasi en les mesures de sensibilització i prevenció .
La llei persegueix i vol una altra cosa : garantir els drets de les dones que pateixen violència . Per a elles que han viscut – a traves de la violència – la vulneració d’un dret bàsic com és la llibertat , en aquesta llei se’ls reconeix el dret a la protecció , a la recuperació , a l’accés a l’habitatge , a l’assistència jurídica, a percebre prestacions de caire econòmic, el dret a una xarxa de serveis.. .....
Per tant el govern està deixant clar que no baixa la guàrdia . Està deixant clar que vol donar un missatge de compromís per la eradicació de la violència masclista a la ciutadania . Està deixant clar que no podem frustrar les esperances i expectatives de les víctimes . Perquè endarrere queda l’expressió “es un fet aïllat” - sortida de la boca d’un càrrec electe quan es va assassinar a Anna Orantes i se’n va fer un tractament als mitjans de comunicació no del tot correcte – .
La història no li ha donat la raó en aquest brillant dirigent electe. I la realitat present fa que prenguem aquest nou compromís i sumem aquesta llei a la feina feta fins ara per totes les administracions i col·lectius . Ens sumen des del nostre país, al camí que s’ha recorregut per mitjà de la llei contra la violència de gènere que fa dos anys que es va aprovar al Congrés dels Diputats i que ha fet un recorregut prou destacable amb implicació de tots els operadors implicats .
En aquest sentit caldrà que prenguem nota del camí fet i que s’activin , d’acord amb la llei, totes les administracions i agents implicats . Des de la voluntat de la coordinació . Des de la voluntat de col·laboració i de treball en xarxa que es planteja en la creació de la Comissió Nacional per una intervenció coordinada envers la violència . Per a garantir l’impuls , el seguiment i controlar tot allò que es desprengui de les actuacions publiques contra la violència .
Enfortir , doncs , la nostra resposta envers la violència masclista és l’aposta del govern . Enfortir-la i deixar clar que darrera de la porta de casa i darrera de la porta d’un jutjat – quan es fa una denuncia - hi ha tota una xarxa de serveis i de suport que han d’acompanyar a les dones i els seus fills i filles.
Avui fem un pas més per acabar amb expressions que tots i totes hem associat a les situacions de violència . Expressions que ens han fet arribar les veus apagades de les dones que han viscut o viuen la violència: tensió, tristesa, desolació, por, humillació, desesparació, culpabilitat, solitud, amargor, trencadissa ......
Perquè aquestes paraules no formin part del vocabulari de les dones del nostre país .
Per elles i per a tota la ciutadania .
Benvinguda la nova llei.
N’és , de bona noticia, per les dones que han patit o pateixen la violència masclista . N’és per tots els col.lectius de dones i feministes que han estat al llarg dels darrers anys fent feina i lluitant contra aquesta xacra social , col·laborant en la redacció i fent aportacions a l’avant-projecte de llei. És una bona noticia també per les administracions locals que durant molts anys s’han avançat en la lluita per la violència , fent campanyes de sensibilització , protocols d’actuació conjunta i coordinada contra la violència...etc. I finalment és una bona noticia per la ciutadania en general.
Aquesta llei és un nou pas per la igualtat que il.lustra que el govern està al cas i tensionat , en el sentit positiu del terme, per abordar aquesta realitat tant i tant complexa que , malgrat que sempre ha existit, ara es presenta de la forma més crua i contundent. Perquè la violència té història. La diferencia amb el passat és que ara s’ha fet pública. Fins fa ben poc conviure amb una situació de violència masclista era quelcom privat. És a partir de la decada dels 90 que resta clar que és una problemàtica social i que cal intervenir-hi. I això és el que vol la llei.
La llei ahir aprovada vol intervenir en aquesta problemàtica i transformar les bases que la sostenta: la desigualtat entre els homes i les dones. Perquè la violència neix quan hom considera que pot exercir sobre una altra persona dominació, control i poder. En aquest sentit , el repte es trencar amb estereotips i estructures culturals. Canviar mentalitats . Preveure mesures en l’àmbit educatiu que difonguin els valors de la igualtat entre els homes i les dones . Els del respecte i el diàleg . O sigui, la llei posa molta èmfasi en les mesures de sensibilització i prevenció .
La llei persegueix i vol una altra cosa : garantir els drets de les dones que pateixen violència . Per a elles que han viscut – a traves de la violència – la vulneració d’un dret bàsic com és la llibertat , en aquesta llei se’ls reconeix el dret a la protecció , a la recuperació , a l’accés a l’habitatge , a l’assistència jurídica, a percebre prestacions de caire econòmic, el dret a una xarxa de serveis.. .....
Per tant el govern està deixant clar que no baixa la guàrdia . Està deixant clar que vol donar un missatge de compromís per la eradicació de la violència masclista a la ciutadania . Està deixant clar que no podem frustrar les esperances i expectatives de les víctimes . Perquè endarrere queda l’expressió “es un fet aïllat” - sortida de la boca d’un càrrec electe quan es va assassinar a Anna Orantes i se’n va fer un tractament als mitjans de comunicació no del tot correcte – .
La història no li ha donat la raó en aquest brillant dirigent electe. I la realitat present fa que prenguem aquest nou compromís i sumem aquesta llei a la feina feta fins ara per totes les administracions i col·lectius . Ens sumen des del nostre país, al camí que s’ha recorregut per mitjà de la llei contra la violència de gènere que fa dos anys que es va aprovar al Congrés dels Diputats i que ha fet un recorregut prou destacable amb implicació de tots els operadors implicats .
En aquest sentit caldrà que prenguem nota del camí fet i que s’activin , d’acord amb la llei, totes les administracions i agents implicats . Des de la voluntat de la coordinació . Des de la voluntat de col·laboració i de treball en xarxa que es planteja en la creació de la Comissió Nacional per una intervenció coordinada envers la violència . Per a garantir l’impuls , el seguiment i controlar tot allò que es desprengui de les actuacions publiques contra la violència .
Enfortir , doncs , la nostra resposta envers la violència masclista és l’aposta del govern . Enfortir-la i deixar clar que darrera de la porta de casa i darrera de la porta d’un jutjat – quan es fa una denuncia - hi ha tota una xarxa de serveis i de suport que han d’acompanyar a les dones i els seus fills i filles.
Avui fem un pas més per acabar amb expressions que tots i totes hem associat a les situacions de violència . Expressions que ens han fet arribar les veus apagades de les dones que han viscut o viuen la violència: tensió, tristesa, desolació, por, humillació, desesparació, culpabilitat, solitud, amargor, trencadissa ......
Perquè aquestes paraules no formin part del vocabulari de les dones del nostre país .
Per elles i per a tota la ciutadania .
Benvinguda la nova llei.
1 comentari:
És una molt bona notícia, Mila, per a tota la societat.
Publica un comentari a l'entrada