Dies de descans . Dies de retrobar-nos amb llibres que estaven allí apilotant-se a la taula . Llibres que esperaven ser llegits . Papers per endreçar i rellegir . Lectures arran de mar .

Vull fer una menció especial a El CORAZON HELADO d’Almudena Grandes . El retorn de l’autora amb un llibre sobre la Guerra Civil ha superat totes les nostres expectatives . Vaig llegir que ella deia que era “la millor novel·la que havia escrit “ i que havia quedat “exhausta” per la quantitat de documentació i recerca que havia fet .

Li dono la raó. Penso que és una novel·la excel·lent que ens recorda com homes i dones van patir durant la guerra i la repressió .

Es un recordatori esfereïdor per trencar amb uns dels oblits i amnèsies d’aquests país . Un episodi tristíssim . No hem de deixar que s’oblidi la barbàrie del general Franco . L’oblit que es va patir per part dels països que havien de recolzar la República . Tot el que s’havia guanyat es va esvair .

I la repressió, el fred, les morts , la poca acollida dels francesos, l’exili, les esperances trencades, les llibertats fetes miques , començar de nou amb el cor gelat i encongit per a tota la vida ....l’horror i l’horror.....

Es un recordatori cap tota la gent que ho va viure . Però també es una nou exercici de recuperació de la memòria en un moment en que hi ha cada vegada més literatura i mes investigació històrica d’aquests anys crítics, tristos i cabdals per la nostra història.




Endreçant papers , i llibres , he pogut evidenciar que en pocs temps han coincidit a les llibreries tres publicacions sobre el paper de les dones sota el franquisme .

DONES CONTRA FRANCO de Jordi Creus . EXILIADAS de Josebe Martinez . COSER I CANTAR de Carmen Domingo.

Bones lectures que il·lustren que massa sovint els llibres d’història són plens de persones sense cap mena de importància i n’oblida d’altres: les dones . Les grans oblidades .

En molts casos, com diu Jordi Creus a la introducció de DONES CONTRA FRANCO l’oblit es doble , per dones , i per ésser del bàndol de qui va perdre la guerra .

Aquests tres llibres fan un recorregut per opcions diferents : la lluita , l’exili, les experiències dures als camps de concentració. La vida quotidiana sota un regim que els hi reclamava ésser bones mares i mullers dels seus marits. La lluita per la llibertat o simplement per a sobreviure. Dones antifranquistes. Compromeses . Valentes.

Curiosament hi ha un fil conductor en els pensaments de les protagonistes d’aquests llibres . Hi ha una pregunta que es repeteix : els persegueix el qüestionament en relació si tants anys de lluita ( i patiments ) van servir per a res.

En farem comentaris mes endavant!!!!






EL PONT DELS JUEUS
Un llibre d’aventures a la Catalunya Medieval . La novel·la sobre la construcció del pont de Besalú que m’ha interessat especialment – reconeixent-li molts altres valors – per l’ús del llenguatge que fa Martí Gironell .

Llenguatge rural . Expressions de la Catalunya profunda . Paraules que potser havien d’esser premiades o triades temps enrere en el concurs que un mitjà de comunicació va proposar-nos en els catalans .

N’esmento una colla : esparracar ( la camisa) , embafadora ( la bassa ), una patacada que el va llençar al terra , un parell de gambades , sadollar la set, tenir perícia i traça , desfici desmesurat, amanyagar els braços , mortificar-se per les vegades que havia pecat, refotut foraster , xarbotat ; cellajunt , genuflexió , ...........

EL POLITIC I EL DIRECTIU . Tasques pròpies i tasques compartides

Aquest es el títol d’una conferencia-xerrada del meu amic Sixte Moral , alcalde durant 6 anys de Vilanova i la Geltrú , davant d’una colla de persones del màster en Gestió Pública d’ESADE.

Vaig ésser convidada a la sessió pel regidor , alumne , i també amic, Juan Luis Ruiz.

I les consideracions i reflexions del ponent , així com les paraules dels contertulians van semblar-me molt interessants.

Aquests dies he tingut ocasió de fer-ne lectura i repassar les paraules del Sixte. En elles es volia trobar la ratlla entre la tasca dels polítics i la tasca dels tècnics/ques

Va esser una xerrada feta des de l’experiència . Com ell deia “ Sempre hi ha hagut més estudis teòrics que no pas transmissió d’experiència per part de polítics que hagin tingut funcions representatives”.

Es cert.
L’experiència d’alcaldes i alcaldesses no ha estat segurament prou recollida i escoltada . D’aquest encontre n’ha sorgit una proposta en aquest sentit . Amb la Fundació Campalans com a promotora i dinamitzadora . Per tant podrem llegir les consideracions del Sixte i d’altres persones que han tingut un paper cabdal en diferents municipis del nostre país .

He subratllat amb color verd fluorescent dues afirmacions sobre gestió política i governança .

“Nego que tot sigui gestió com volen dir un determinats
liberals de la política local.
Els ajuntaments han de fer política”

“La governança ens porta a un model d’ampli consens,
del pacte i de la negociació, de l’àmbit difús de les xarxes,
del conflicte com a repte i oportunitat.
Segurament molt més difícil de gestionar però
en canvi molt més gratificant des de la política
i també des de la gestió”.