La llengua que ens uneix.

He escoltat una conversa en una terrassa. Dues persones - nascudes als anys 60, per tant amb canalla a la universitat - debaten sobre la sentència del TSJC que qüestiona el model escolar que han tingut a Catalunya la seva familía. Diuen : "..... Les meves filles parlen, escriuen, llegueixen i dominen ...les dues llengües. Queda clar quan fan batxillerat i quan arriben a la universitat : estan a l'alçada en totes dues llengües. A casa tothom parla amb la llengua de la seva mare. Aquella que vam apendre i tenim cura de preservar i mantenir . La que ens surt de dins. la del cor ... ". Són mares que entre elles fan ús de les dues llengües. Crec que no han nascut aquí.

La reflexió l'hagués pogut fer qualsevulga persona de la meva ciutat i del meu país. Una manera d'expressar que tots hem estat protagonistes d'un model que ha tingut èxit. Un model que ha preservat la llengua, però tambè, la cohesió social i la llengua. Un país que ha hagut de normalitzar-se i , massa sovint, batallar amb aquells i aquelles que generen confrontació de manera innecessària.

Vull recordar al PP el que deien aquestes mares. Recordem que ha estat aquest partit qui ha qüestionat la llengua i la cultura del país. Qui l'utilitza per una suposada "normalització" i igualtat entre el català i el castellà. Qui va fer recurs contra la Llei d'Educació ....

Aplaudeixo la postura del govern amb el "peti qui peti" . Agraeixo a tots els directors/es dels centres escolars, mestres, escoles, persones dedicades a la política , mares i pares que han fet possible que , malgrat tot, el model d'immersió lingüística i d'escola catalana del nostre país hagi estat un èxit. Amb sum a tots aquelles i aquelles que aquests propers dies serem al carrer al costat de la llengua i la cultura d'aquest país.

Compareteixo la reflexió que s' escriu a El Periodico de Catalunya avui en el sentit que qui necessita protecció és la llengua catalana . I no al reves .