Oblits i decepció : pressupostos de CiU al Garraf

Els pressupostos que es van presentar al Parlament de Catalunya aquest dimarts il.lustren sense cap mena de dubte que CiU consolida retallades i consolida projecte social que ens dualitza en educació i salut .

En el cas del territori, el PSC ha fet una valoració amb una Nota de Premsa. La sensació que he recollit dels alcaldes aquests hores és de decepció. Algu ha dit que el govern compleix amb el Garraf. Fals . Hem hagut d'analitzar les xifres i les actuacions : decepció .

Els pressupostos per al 2011 suposen per al Garraf una inversió de 8.825.241€. Val a dir, que hi ha un augment del pressupost territorialitzat en relació a l’any passat ja que el curs passat la inversió era de 5.186.196,46 € . No obstant , vull deixar constància que una part important de les inversions territorialitzades són actuacions que responen a situacions del passat i no a projectes de futur. Així queda clar, en primer lloc, que són inversions que ja s’han fet en el passat per part de la Generalitat i cal acabar de pagar-les. En segon lloc, són inversions en construcció d’equipaments que ha realitzat un ajuntament i el pressupost que consta enguany és el deute que es té amb el municipi.

L’ exemple més emblemàtic, en relació a aquest emmascarament, és la construcció de l’Institut de Baix a Mar de Vilanova i la Geltrú, que suposa una inversió-deute de 5.332.534€ on els nens ja creixen i s’eduquen. També es troben en aquestes circumstàncies, l’IES Montgros de Sant Pere de Ribes, on aquesta darrera setmana les obres avançaven posant-hi les parets per fer real un equipament que s’obrirà a la tardor, tal com va quedar acordat amb el govern de Jose Montilla. En aquest cas, la inversió que consta es de 2.166.054,42 €. D’altres esments en aquest pressupost de accions ja consumades són l’IES Benapres o l’Alexandre Gali, de Sitges i les Roquetes. I el CAPI de Baix a Mar a Vilanova i la Geltrú.

Per una banda deutes i per l'altra, oblits importants . O les previsions econòmiques estan en algun altre lloc o no s'enten que els pressupostos no il·lustrin com canalitzar i concretar inversions que havien estat debatudes, planificades i acordades amb els Ajuntaments.

Oblits importants:

* En el cas de l’àmbit de salut, la preocupació es concentra a la construcció del centre d’atenció primària de Sant Pere de Ribes i, a les millores que s’han de fer a les Roquetes. En aquest darrer cas, pendent de signatura de fa molts mesos, el conveni que aborda aquestes millores. No hi ha cap constància al pressupost presentat d’ambdós casos. Només una petita inversió de 301,687,92 € pel nucli de Ribes.

* Especialment significatiu que l’Hospital de Vilanova i la Geltrú quedi esmentat en relació al concurs d’idees amb una xifra de 118.000,00 €. De nou, s’evidencia que no es compleix amb el Garraf fruit que el què cal encarregar ara – d’acord amb el concurs d’idees i una moció aprovada al Parlament la setmana passada presentada per part del grup Socialista – és el projecte executiu. Ni s’esmenta.

*Manca de respostes i el buit s’han fet evidents i es donen amb d’altres equipaments esperats i necessaris: CEIP Agnés de Sitges, l’Institut de les Roquetes i l'Institut les Vinyes de Cubelles, el socio-sanitari de referència als Camils, l’ampliació de l’escola de Canyelles plantejant un institut-escola o la construcció de la biblioteca de Cubelles.

*En l'àmbit de l'Agencia catalana de l'Aigua no hi ha cap menció a la canalització de pluvials al passeig marítim de Cubelles.

El futur de tot plegat esta en dubte.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

He fet un article al Diari de Vilanova que reprodueixo aquí .

PRESSUPOSTOS (1) : poc diàleg, moltes retallades i qüestionament dels serveis públics

El novembre del 2010, CiU guanyava les eleccions al Parlament de Catalunya . Artur Mas era investit president de la Generalitat de Catalunya. Un moment històric en el sentit que era l'inici d’un nou paradigma polític .

D’ençà aquell moment el govern de CiU ha tensionat la societat catalana a partir d’un missatge únic: hem de retallar els serveis públics. Els pressupostos de la Generalitat per l’any 2011 han de tenir una rebaixa d’un 10%. Els serveis públics a la ciutadania s’han de retallar per a la rebaixa del dèficit públic .

D’ençà aquell moment consellers i conselleres han hagut de dibuixar ( redibuixar ) el seu projecte polític d’acord amb aquesta directiva tant i tant clara. N’han fet bandera . Han estat més o menys encertats en les formes. Però al final, sempre ha estat present la retallada.

D’ençà aquell moment hi ha hagut veus que s’han manifestat i han fet alerta sobre els mals que arrossega aquesta opció . Al llarg de les darreres setmanes arreu del país, a Vilanova i la Geltrú, a Barcelona ... s’ha expressat la indignació que sentim tots i totes quan trontolla el que hem construït amb l’esforç . Un model de benestar, un model català de salut que es admirat i envejat arreu. Un model educatiu que ha d’esser la base per un futur millor, perquè la crisi no es combat amb retallades a l’escola, sinó amb més educació .

Alguns esperàvem que el govern escoltes a les més de 200 entitats socials que es van adherir a la manifestació sota el lema, Prou retallades! Defensem els serveis públics. Que es fes lectura crítica del que han expressat les organitzacions socials que aposten per les polítiques socials per avançar en la construcció d’un món i una societat més justos, cohesionats i equitatius. Entitats aplegades amb l’objectiu de recuperar les persones com a eix central i prioritari de les polítiques publiques i que han considerat que "a més crisi, més polítiques socials" . Entitats que expressen que s’han de garantir els drets de ciutadania d’acord amb les lleis socials aprovades al Parlament de Catalunya - lligades al desenvolupament estatutari - . Lleis - d’infància, de serveis socials, d’autonomia personal i ajut a la dependència , per a l’eradicació de la violència masclista ..- i pactes signats -educació, habitatge, immigració - que no s’haurien de qüestionar .

Alguns esperàvem que Artur Mas escoltaria la ciutadana preocupada per les tisores que han estat protagonistes del govern de Catalunya d’ençà que CiU va guanyar les eleccions . Potser fora bo que Artur Mas escolti i obri una taula per a negociar i per a planificar futur. Potser no és el més adequat que es demani "responsabilitat" unes hores després de les manifestacions i que reafirmi que actuarà segons el que tenia previst.

Però no ha estat així. No ha volgut escoltar. De fet ha considerat que la força de CiU a les eleccions municipals li dóna més ales per continuar actuant amb uns pressupostos de retallada. Ha dit de forma clara i contundent “que el govern seguirà el camí que ha de seguir” . O sigui el de les retallades dels drets socials. Dimarts es presentaven al Ple del Parlament els pressupostos S’ha presentat els pressupostos sense cap mena de diàleg . Amb ningú . No ha parlat amb sindicats i entitats . Tampoc amb els grups Parlamentaris .

Tot plegat una mica decebedor . Especialment quan aquesta actitud s’agafa del bracet de l’eliminació de l’impost de successions en el mateix Ple del Parlament.

Tot plegat decebedor perquè estem davant d’uns pressupostos – no austers com se’ns vol fer creure, només – sinó que traspuen ideològicament i que ens portaran a la dualització de la societat catalana en salut i educació. Que traspuen prioritats que no beneficien precisament als mes febles i que van en detriment de la cohesió social i la lluita contra la crisi i l’atur.

Els i les socialistes en cap cas neguem la crisi. Durant la passada legislatura es va haver d’abordar i es van posar criteris també ideològics per fer-hi front . Fer un pressupost és triar camins. Plantejar un pressupost és marcar prioritats sobre les quals l’autogovern es vol exercir. Sempre hi ha d’altres maneres d’abordar el futur .

Francament , l’opció triada no sembla la més adequada per aquest país .