Ahir els Diputats i Diputades van viure una situació, crec , que històrica . En denocràcia mai ningu havia tancat l'accés al Parlament. Mai ningu havia impedit que els homes i les dones que anaven a exercir la seva representació no ho poguessin fer lliurament.
La creu que li van fer a Montserrat Tura a l'esquena , l'aigua a Santi Rodriguez , les espentes, els crits , la violència, la galleda d'agua freda a Anabel Marcos, els crits a Marina Geli i Esteve Pujol , les agressions Josep Maria Llop, l'extornio a Gerard Figueras .... han estat la mostra de la intolerància lligada la violència. De la violència sense excusa. Han estat capturar i desprestigiar el col.lectiu dels indignats. Ells mateixos han entrat en un cercle de desprestigi del que reclamaven : un nou món . La paraula i el gest tranquil per expressar indignació.
Els Diputats i Diputades representen la paraula i el debat. Representen molts ciutadans i ciutadanes que un bon dia van anar a votar als seus representants. Els Diputats i Diputades al llarg de molts - i en el franquisme alguns - han lluitat per la democràcia i el país .
Es pot estar indignat, es pot treballar per un futur millor ..............però no es pot utilitzar la violència i el bloquieg per a mostrar la indignació.
Les mirades a "El Periodico" de Josep Maria Fonollores Jo, tambe indignat , i Emma Riverola una creu ,m'acompanyan en la meva indignació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada