Avui Michelle Bachelet ha agraït al president Zapatero que les publiques que s'han prioritzat aquests anys la igualtat hi hagi tingut un paper rellevant. Que la igualtat hagi estat un dels signes d'identiat del govern.
Fruit d'aquest reconeixement he pensat com de greu seria fer, també, un pas enrere en les polítiques d'igualtat entre homes i dones . Aquesta deu ésser potser una de les diferencies entre l'esquerra i la dreta. Aquest preocupació és també el fil conductor de l'article de la defensora de la igualtat , a El Periodico de Catalunya , d'ahir diumenge: Tots els colors de la igualtat .
Diu Eva Peruga , " .... les noves alcaldesses, regidores i presidentes de comunitats autonomes han de fer servir les seves vares per manar i resistir les cornades del populisme i de l'antieuropeisme que, curiosament, apunten contra la legislació de suport a la igualtat d'oportunitats. Tenir amplitud de mires per comprovar que no els ha anat malament als països que han apostat per aquesta via. L'objectiu és avançar i assumir que les polítiques d'igualtat no tenen color...."
La periodista aposta clarament per sumar, per no equivocar debats que el què provoquen es llunyania d'un objectiu comú que és la igualtat, " ....Encara que les dones tenen idees polítiques diverses, li han de treure el suc a aquesta part innata o apresa que les fa diferents en el treball polític. De la catarsi actual n'ha de sortir reivindicada, segons enumera el columnista del Times, la importància del tacte, de la mirada, de la proximitat. Tot tan propi de les dones. Escoltar. Ser un animal social. Treure a la superfície les coses importants. Això és el que esperem d'elles "
Gran debat en moments dificils. Seria bo que així fora. No obstant, no tenim la certesa que la dreta tingui especial interès en aquest tema. La història i el seu bagatge no demostra que així siguí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada