25 de març, 2011

A propòsit d'ERMESSENDA

Aquests dies els teleespectadors de TV3 hem pogut veure una sèrie sobre Ermnessenda de Carcassona ( carcassona 972,Sant Quirze de Besora,1057). La publicitat de la setmana passada encertava, crec, en crear interès per conèixer qui fou aquesta dona que quedava presentada com “la dona més poderosa de la història de Catalunya”. L’actriu Laia Murull , que li dóna vida, deia dies enrere expressant el què li suggeria aquesta figura que “era una dona d’armas tomar”. Segurament volent denotar fortalesa i, també bel•ligerància.

Segurament, Ermessenda fou ambdues coses, malgrat que entre els historiadors/es, es valora de diferent manera la seva trajectòria. Alguns li han reconegut el seu paper en el manteniment del comtat català de Barcelona en moments difícils i de tensió , han posat de relleu la dona “hàbil i capaç, enèrgica i ben dotada per al govern“ al assumir-lo en diferents moments de la seva vida com a suplent o complementari al marit i fill, han volgut recordar que fou mecenes de l’art per la seva contribució a l’art romànic ... Contràriament, d’altres, han posat de relleu el seu immobilisme i autoritarisme.

Quan escric aquestes ratlles no he vist encara la sèrie i no puc jutjar quins trets de la història d’aquesta dona es posaran de relleu. De totes maneres de ben segur que tots haurem copçat el coratge d’una dóna que va morir en una edat poc habitual en aquells moments -als 83 anys- al Castell de Besora ( a Osona ) desprès d’un currículum vital i polític sorprenent. Comtessa de Barcelona, Girona i Osona, al llarg de la seva vida va assumir el condomini del comtat de Barcelona - tenia 46 anys quan el seu marit (Ramon Borrell .993-1018) morí de retorn d’una de les campanyes per terres d’Andalusia -. Ho va fer conjuntament, o per sobre , del seu fill menor d’edat ( Berenguer Ramon I 1018-1035) fins que aquest va morir. Al llarg de la seva vida , fins i tot com a àvia -amb més de 60 anys- va continuar exercint el seu poder amb el seu net. Una llarga vida, certament, suma de relacions familiars, de defensa d’interessos territorials i tasca repobladora, de relacions amb l’església a la que va fer aportacions econòmiques i pactes en moments crítics, d’estratègies militars i socials. També d’enriquiment. Tot això en un món d’homes. Segurament, el que ara n’hi diríem, una dona amb capacitat de lideratge.

Celebro que TV3 produeixi aquesta sèrie fruit que dono per sentat difondrà la grandesa i la capacitat d’influència de les dones a la Catalunya Medieval. Equilibrarà espero, la imatge construïda de les dones medievals de no poder anar més enllà de l’espai familiar. Més enllà de casar-se i tenir canalla per interès de les famílies . O també , la imatge de conspiradores i instigadores de crims ...

La sèrie hauria d’ésser un toc d’alerta contra aquesta visió posant de relleu “la dona d’estat” que fou Ermessenda. O sigui, recordar que les dones a la Catalunya Medieval van tenir molt de pes polític. En paraules de Marta Selva -expresidenta de l’Institut Catala de les Dones i historiadora - al pròleg de “Dames , reines abadesses . Divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval” d’Elisenda Martí .–“
.........participaven activament a les decisions polítiques, eren responsables de territoris sencers durant anys en absència de marits, planejaven annexions territorials i a voltes fins i tot intervenien en les sessions de les corts....”

Ermessenda i tantes d’altres dones de la Catalunya Medieval han estat protagonistes a monestirs , castells, comtats i reialmes . Malgrat això, el ressó en la història ha estat dels homes. Allò que hem explicat als llibres de història ha estat la memòria i el llinatges d’homes, les seves gestes i els seus guanys. La seva contribució a la Catalunya d’ahir i avui oblidant que també hi van tenir a veure, i molt, les dones.

Agraïments, doncs, per aquesta tasca de divulgació a la televisió publica , que esperem, donarà a conèixer una protagonista de la història de Catalunya, i que a la vegada obrirà la porta per treure de l’anonimat i l’oblit a d’altres dones.

(publicat al Diari de Vilanova )