CANVI ? QUIN CANVI?

Recordin que fa alguns mesos els partits polítics estaven en campanya electoral per les eleccions al Parlament. Una campanya que havia de servir per explicar-se i per a proposar futur. En aquest marc, alguns partits van fer l’opció de passar comptes posant de relleu que el present era garantia de futur. També van fer propostes de futur per a les persones desocupades, per els joves, per a la internacionalització de les empreses. Futur lligat al sector industrial, però també a una aposta pel coneixement. En el marc de les relacions amb Espanya, desplegament de l’Estatut i recuperació dels elements que va alterar la sentència del TC . En el marc de les ciutats i pobles, aposta clara per el municipalisme. Reconeixement a la transformació que s’ha fet des dels municipis en la vertebració dels país .

En el cas de CiU, recordo clarament quina va ésser la campanya electoral. El fil conductor de la proposta de Mas era no explicar projecte, abrigar-se en 7 banderes i concretar poc. També es va fer ús de manera incansable de la necessitat de canvi. Canvi, no obstant, sense massa projecte. Canvi vinculat al govern dels millors. Canvi lligat a una suposada confiança que s’havia de donar a la ciutadania.

Després de les eleccions i del triomf de CiU, una aureola de coratge semblava que s’havia instal·lat a CiU . També en la persona del president Mas . Fins i tot ens ho va explicar de forma gràfica amb el seu timó : Cap fred, cor calent ,puny ferm i peus a terra. Ens deia també, el dia de la presa de possessió al Palau de la Generalitat que se sentia “constructor de Catalunya”.

Passat alguns mesos – presa de possessió del president , govern amb consellers i consellers independents i segurament un entorn mediàtic força proper.... – l’altra cara de la moneda es ben crua . La construcció de Catalunya se’ns ha fet evident en format de retallada. I el cor se’ns està gelant.

Durant molts dies la confiança i el missatge d’optimisme que esperàvem tots i totes s’ha diluït. En lloc de confiança, ens estem instal·lant en la por, en el pessimisme i el victimisme . Tots els consellers i conselleres han escenificat el concepte retallada. En tots els àmbits. En totes direccions. Sense prioritats polítiques. Sense explicar clarament els arguments ideològics . El fil conductor del govern ha estat el de la retallada. Retallada que genera desconcert. Retallada que genera indignació fruit que al darrera de la mateixa no hi ha l’ambició que ens havien proposat. Retallada que genera confusió – per la canterella de xifres contradictòries i parcials – i indignació .

Certament érem conscients de les dificultats econòmiques de la legislatura - el president Montilla havia treballat al llarg dels darrers anys amb plans d’austeritat molt criticats per part de CiU - , però se’ns havia manifestat i esperàvem, projectes de futur harmonitzats. Que sumin i que sumin bé. Acció politica i prioritats que ens ajudin ha superar el moment econòmic difícil . Acció política per a continuar cohesionant el país .

En lloc d’això, insisteixo, trobem un cert desordre que evidencia una opció conservadora en el sentit clàssic. Retallar serveis i drets. Especialment per uns quants. Retallar en aquells àmbits que després generen “privatitzacions” i que s’expulsen una part de la població de les bondats dels sistemes de salut i educació.

Recordin que aquests dies hem escoltat – amb alarmisme per part de consellers i conselleres que no aporten solucions - que es retallarà el 20% als instituts , que les persones hauran de desplaçar-se més per a rebre assistència publica de salut , que es congelarà el número de mestres , professors i sector sanitari, que hi ha haurà una finestra diferent per l’escola publica i la concertada , que els nous centres sanitaris – alguns signats amb governs locals - es qüestionen o s’analitzen amb lupa malgrat els retards històrics en salut - sembla que fruit que s’ha considerat la despesa sanitària “com a problema molt seriós” – . Un relat ben diferent del que necessita el país.

Aquest ha estat el canvi. Aquesta és la concreció de confiança de CiU a la ciutadania. Tot en nom de la crisi. La crisi que justifica passos enrere en polítiques socials i passos enrere en el nostre sistema sanitari.

Recordin que tot plegat impacte – i molt – al Garraf . Està en dubte la construcció del nou Hospital i la concreció de Sant Camil com a Socio-Sanitari de referència. Està en dubte la construcció de centres educatius arreu de la comarca ....

O sigui que faig una associació claríssima. I tot plegat ens hauria d’alertar també en clau territorial. En aquests moments els caps de llista de CiU a la comarca fan crit de canvi. Ens prometen una mica el mateix que al novembre passat. Allò que s’ha estroncat. Ens proposen canvi sense explicar massa quin és el model de ciutat que plantegen , quins valors defensen , quins projectes proposen. Proposen canvi , “perquè es hora de canviar” . Canvi , sense explicar allò que es planteja per cada una de les ciutats i pobles del Garraf. Sense explicar perquè. Sense explicar raons.

Compte, doncs. El que s’ha esdevingut aquests darrers mesos és un avís ben clar per a la ciutadania !!! Avís per a la ciutadania que espero que no es deixin endur per aquesta manera de gestionar el “seu canvi” .

(Publicat al diari de Vilanova.11 de març 2011)