ARA MÉS QUE MAI , GOVERN d'ENTESA

El President Montilla deia el dia del debat d’investidura al Parlament, el novembre del 2006, que la proposta programàtica que volia liderar tenia tres eixos de vertebració del país: les persones i el seu benestar, les administracions i el seu govern i l’impuls econòmic i el desenvolupament territorial. També manifestava que “... el govern d’entesa que em proposo presidir tindrà com a prioritat utilitzar el nou Estatut per millorar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes. Un govern que seguint l’estela del govern catalanista i d’esquerres presidit per Pasqual Maragall, vol obrir una nova etapa sobre noves bases”.

Han passat dos anys i mig d’aquelles paraules. Tinc el convenciment que govern ha treballat amb un full de ruta, l’Acord d’Entesa, que ha tingut com a pal de paller aquells eixos que es marcaven el Novembre del 2006 . Tinc el convenciment que ha volgut enfortir Catalunya tenint com a prioritat les politiques socials, la vertebració del territori, la promoció del progrés econòmic i la defensa de l’autogovern.

Ha tingut aquests anys, algunes dificultats. Segurament hi ha un handicap, en la possibilitat real d’enfortir Catalunya, si no es desencalla el nou finançament. Les raons que han portat a demanar-lo amb insistència són prou clares. Ens cal ates que ha de suposar politiques socials, lluitar contra la crisi... Ens cal fruit que és de llei. Ens cal perquè és de justícia. Ens cal perquè Catalunya no pot deixar d’esser el motor econòmic i d’innovació que ha estat al llarg de la història . I cada vegada és més urgent.

Ahir, malgrat les incògnites sobre el finançament , malgrat el TC, malgrat el canvi de govern a Espanya , malgrat la crisi financera i econòmica, malgrat la crispació que alguns intenten imposar a la vida política i ciutadana, els partits que donen suport al govern han actuat pensant en el futur i pensant en la gent de Catalunya. Han actuat amb realisme, amb fermesa i donant un missatge clar a la ciutadania. Han provat de dir-nos que el projecte del 2006 no s’atura. Que el catalanisme politic que vam orquestar , té més sentit que mai. Per això PSC, ERC i ICV han tornat a mostrar , junts, que el seu full de ruta té sentit i s’adapta a les noves situacions. Per això ha quedat escrit en el Document d’Actualització de l’Acord programàtic, i en els annexos ( l’Annex 1 que recull les actuacions del Govern contra la crisi, i l’Annex 2 recull les noves mesures proposades) que aquestes tres forces defensarem els interessos dels catalanes i les catalanes . Com deia Miquel Iceta : " l’actualització és la demostració de coherencia i ambició. Lluny de pessimismes o de resignació”