Caixa Forum presenta fins el 26 d’abril l’exposició Joaquim Mir. Antologia ( 1873-1940) . O sigui un recorregut per l’obra pictòrica de Mir des de el seus inicis, quan el seu tiet el va recolzar perquè es dediques a la pintura i formava part de la Colla del Safrà amb Nonell , Canals i Pitxot , fins a l última època quan va decidir instal·lar-se a Vilanova i la Geltrú arran del seu casament amb Maria Estalella. Un viatge , doncs, per la trajectòria de Mir : Barcelona, Mallorca, el Valles, el Camp de Tarragona, Vilanova. Un viatge pictòric entranyable ple de llum.
Vull recordar que el mateix crític, Francesc Miralles, que ara comanda aquesta exposició ja va tenir paper i va comissionar , també, les exposicions que d’aquest pintor s’han fet a la Fundació Cultural Mafre a Madrid ( Joaquim Mir 1873-1940) , i a la Biblioteca-Museu Victor Balaguer l’any 2006 sota el títol Joaquim Mir a Vilanova. Una exposició aquesta darrera que va servir perquè la ciutat, de la mà del Museu Balaguer, tornes a posar de relleu l’obra de Mir i n’estudiés l’etapa vilanovina ,segurament poc coneguda, malgrat ésser aquí on Mir va trobar l’equilibri i el reconeixement.
L’Antològica de Mir ha estat acollida per la premsa amb entusiasme . S’ha parlat “del geni de Mir” , de “Els misteris de Mir” , de “Joaquim Mir o la pintura catalana”, de la seva “barba uniforme” .També hi ha hagut decepcions . La que ha manifestat públicament a la premsa un gran coneixedor de Joaquim Mir, Oriol Pi de Cabanyes , i autor de Passió i Mort de Joaquim Mir. Pi de Cabanyes ha considerat que l’exposició no hi ha tot el Mir que interessa. Ha considerat que hi manca , per ser una antològica tal com mereix l’autor , .”....el Mir de les petites obres i aquell que es capaç d’emocionar amb les seves atmosferes màgiques,la seva pinzellada espontània ....
Personalment , vull pensar que per la ciutat ha d’ésser un goig poder reconèixer un pintor tant i tant vinculat a Vilanova per mitjà de l’exposició que podem veure al Caixa Forum. Pel que suposa a nivell nacional , però també xque la Vilanova de Mir és present a l’exposició i, a partir de la mateixa podem recordar allò que forma part del nostre imaginari col.lectiu. Allò que ha fet que Mir sigui un pintor entranyable , que va canviar la seva vida més aviat solitària i cantelluda per una manera de viure propera a la ciutat , a la seva gent, els seus racons i costums i festes, el seus espais naturals ... ..Vilanova és present a l’exposició perquè en aquesta ciutat el pintor hi troba un equilibri - que malauradament va truncar la guerra civil- i això el convertí en un vilanoví implicat i compromès . Un home que ha contribuït a la vida cultural de la ciutat des d’una actitud despresa i des de l’interés d’immortalitzar en les seves teles el seu entorn més proper : els jardins ( i el seu de forma especial) , els carrers , el campanar de Vilanova , les masies, els pescadors , l’arribada del peix , el mar , les ermites...
Desprès dels anys hom pot valorar que amb la seva obra Mir ha portat el nom de la ciutat arreu. Per mitjà de l’art i la pintura. No podem oblidar aquest paper . Podríem dir que Mir ha popularitzat Vilanova i la Geltrú . La ciutat en aquest cas ha entrat de la seva mà a l’història de l’art.
Vull recordar que el mateix crític, Francesc Miralles, que ara comanda aquesta exposició ja va tenir paper i va comissionar , també, les exposicions que d’aquest pintor s’han fet a la Fundació Cultural Mafre a Madrid ( Joaquim Mir 1873-1940) , i a la Biblioteca-Museu Victor Balaguer l’any 2006 sota el títol Joaquim Mir a Vilanova. Una exposició aquesta darrera que va servir perquè la ciutat, de la mà del Museu Balaguer, tornes a posar de relleu l’obra de Mir i n’estudiés l’etapa vilanovina ,segurament poc coneguda, malgrat ésser aquí on Mir va trobar l’equilibri i el reconeixement.
L’Antològica de Mir ha estat acollida per la premsa amb entusiasme . S’ha parlat “del geni de Mir” , de “Els misteris de Mir” , de “Joaquim Mir o la pintura catalana”, de la seva “barba uniforme” .També hi ha hagut decepcions . La que ha manifestat públicament a la premsa un gran coneixedor de Joaquim Mir, Oriol Pi de Cabanyes , i autor de Passió i Mort de Joaquim Mir. Pi de Cabanyes ha considerat que l’exposició no hi ha tot el Mir que interessa. Ha considerat que hi manca , per ser una antològica tal com mereix l’autor , .”....el Mir de les petites obres i aquell que es capaç d’emocionar amb les seves atmosferes màgiques,la seva pinzellada espontània ....
Personalment , vull pensar que per la ciutat ha d’ésser un goig poder reconèixer un pintor tant i tant vinculat a Vilanova per mitjà de l’exposició que podem veure al Caixa Forum. Pel que suposa a nivell nacional , però també xque la Vilanova de Mir és present a l’exposició i, a partir de la mateixa podem recordar allò que forma part del nostre imaginari col.lectiu. Allò que ha fet que Mir sigui un pintor entranyable , que va canviar la seva vida més aviat solitària i cantelluda per una manera de viure propera a la ciutat , a la seva gent, els seus racons i costums i festes, el seus espais naturals ... ..Vilanova és present a l’exposició perquè en aquesta ciutat el pintor hi troba un equilibri - que malauradament va truncar la guerra civil- i això el convertí en un vilanoví implicat i compromès . Un home que ha contribuït a la vida cultural de la ciutat des d’una actitud despresa i des de l’interés d’immortalitzar en les seves teles el seu entorn més proper : els jardins ( i el seu de forma especial) , els carrers , el campanar de Vilanova , les masies, els pescadors , l’arribada del peix , el mar , les ermites...
Desprès dels anys hom pot valorar que amb la seva obra Mir ha portat el nom de la ciutat arreu. Per mitjà de l’art i la pintura. No podem oblidar aquest paper . Podríem dir que Mir ha popularitzat Vilanova i la Geltrú . La ciutat en aquest cas ha entrat de la seva mà a l’història de l’art.
El Joaquim Mir vilanoví , per altra banda , es recordat a l’exposició no només en allò que es plasma en les seves obres – la llum i els colors que ha capturat al vol - , també s’hi tramet en l’audiovisual que acompanya a l’exposició . Ha estat elaborat a partir de material del propi Mir i il·lustra la màgia que li suposava fer filmacions amb pel·lícula de cine. A traves d’aquesta afició Mir grava la ciutat i el seu jardí .La reté . Les seves festes i l’acolliment que tenia a Vilanova ell i la seva família, a la seva casa amb jardí i estudi, al Carrer dels Josepets.
Però també ha d’esser un goig, que pot esdevenir exigència - en el sentit que suposa un reconeixement més enllà de la ciutat d’un dels pintors més emblemàtics de la pintura catalana que , si bé es cert que té una posició al MNAC amb la seva “catedral dels pobres” del 1898 , quan immortalitza les obres del temple de Gaudí - , ja l’exposició pot ésser una nova oportunitat per recordar-lo com a mestre de la pintura catalana i per millorar-ne la difusió arreu del nostre país i a l’exterior.
Joaquim Mir , doncs , al Caixa Forum per a ésser reconegut i posicionat com a mestre de la història de l’art català.
Però també ha d’esser un goig, que pot esdevenir exigència - en el sentit que suposa un reconeixement més enllà de la ciutat d’un dels pintors més emblemàtics de la pintura catalana que , si bé es cert que té una posició al MNAC amb la seva “catedral dels pobres” del 1898 , quan immortalitza les obres del temple de Gaudí - , ja l’exposició pot ésser una nova oportunitat per recordar-lo com a mestre de la pintura catalana i per millorar-ne la difusió arreu del nostre país i a l’exterior.
Joaquim Mir , doncs , al Caixa Forum per a ésser reconegut i posicionat com a mestre de la història de l’art català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada