AMADEU HURTADO, LLIÇONS PER DEFENSAR CATALUNYA

Ja fa dies que és al carrer Abans del sis d’octubre, un dietari que va escriure Hurtado mentre representava Catalunya en defensa de la llei de contractes de conreu , que fou aprovada al Parlament de Catalunya i recorreguda davant el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República. Un dietari fresc i escrit en calent d’allò que va viure i protagonitzar entre el 29 de maig i el 15 de setembre. L’Acompanya, al final una conferència que va ésser feta a Perpinyà l’any 1945 sota el títol , molt actual , Cal revisar el catalanisme ?

Vaig conèixer la publicació just quan va sortir . El mes de setembre passat. Me’n va parlar el meu amic Sixte Moral . El vam llegir i en vam fer debat tot recordant que l’Ajuntament de la ciutat de Vilanova havia editat , fa uns anys un petit Retrat d’Amadeu Hurtado . Després el Sixte va fer un article al Diari de Vilanova sota el titol paral.lelismes notable que acaba amb aquestes paraules : Amb prop de 75 anys de distància, Amadeu Hurtado ens dona una lliço magistral de prudencia.No la ignorem .

Despres hem anat seguint els articles que han aparegut a la premsa nacional : Sobre l’Amadeu Hurtado, de Lluis Foix a l’Avui ; Vespres catalanes de Juan-Jose Lopez Burniol al Periodico i més recent , a la Vanguardia , Para comprender el presente , de Francesc de Carreras. El llibre també ha tingut interés per Miquel Iceta, el meu company al Parlament de Catalunya , que el va citar durant el debat de Política General a la tardor.

Hurtado és poc conegut i reconegut . No obstant, curiosament el dietari ha estat un dels llibres més venuts enguany. Ho diuen els llistats dels diaris escrits. Segurament fruit que hi ha un cert paral.lelisme entre aquell moment històric i el que vivim avui. O si més no , pot donar-nos , com sempre fa la història , lliçons a tenir molt en compte . Al cap de 75 anys tot plegat és de molta actualitat .

Divendres es va presentar a Llorens llibres de Vilanova . Vam descobrir de la mà de l’historiador Puig Rovira, la seva trajectòria personal i la vinculació amb la ciutat, la “troballa” que representa el dietari , de la mà de Francesc Vila . I finalment vam descobrir una mica més a Hurtado fruit de la companyia dels familiars i, A. Cuito ens va parlar del seu avi.

Hurtado era Vilanoví . Nascut a Vilanova va marxar a BCN a estudiar Dret . Un cop acabada la carrera, molt jove , va començar a exercir d’advocat fins que la Guerra i l’exili li van estroncar, com a molts d’altres, la carrera i la seva trajectòria vital. Des de molt jove va compaginar la seva carrera professional amb activitats al mon de la cultura , la política i la premsa . També , des de molt jove es va vincular al moviment polític republicà catalanista , actitud que el va acompanyar al llarg de la vida . Els seus inicis politics són a Solidaritat Catalana on defensava el tres puntals del catalanisme basats en la història, la llengua i el dret.

En l’afer de la llei de contractes de conreu – que la dreta i la Lliga van torpedinar al promoure el recurs -, Hurtado va defensar , en el marc d’una situació de tensió i d’una actitud d’estimular l’exaltació ciutadana ( plena de politics cridaners, deia ell), defensava una transacció, volia practicar el pactisme. Des del seu catalanisme. Des del reconeixement al Parlament català i a les competències del Govern. Enfront d’això , es va suggerir l’enfrontament .

Hi ha un recordatori prou il·lustratiu del que es va succeir aquests dies quan Hurtado li fa saber a Companys que si accepta la seva transaccional, el govern de la República que presideix Alcalà Zamora acceptarà la llei que és qüestionada i en litigi . La conversa acaba amb aquestes expressió: “Res, estic disposat a tot –respon Companys - Los rebre a tiros, si convé. Però aquí ? , respon Hurtado. “ A tots els que vinguin a voler apoderar-se de la Generalitat”. Hurtado prova de dir-li que ningú el seguirà i que la ciutadania no sent el problema. Companys manifesta : “Us equivoqueu. Jo no tindre paraules per a dir-vos el que passa i el que pot passar, però ho ensumo, i tinc la seguretat que el poble es pot abrandar com mai. Ha arribat l’hora de donar la batalla i fer la revolució. És possible que Catalunya perdi i que alguns de nosaltres i deixem la vida; però perdent, Catalunya hi guanya, perquè necessita els seus màrtirs que demà li asseguraran la victòria definitiva”

Amb els dies i, per altres qüestions més generals i no tant circumscrites a casa nostra , vam arribar al 6 d’octubre quan Companys proclama la República Catalana ( efímera) que tindrà conseqüències per l’Autonomia i per Catalunya.

Compreu el dietari i feu-ne lectura. Valoreu les lliçons que s’hi troben : lliçó de prudència i de propostes ben fetes . Lliçó de gestió de conflictes a partir del debat i els encontres silenciosos amb els agents i persones més rellevants implicades, lliçó de lleialtat i de calma serena però tensió i fermesa en la defensa de Catalunya. Lliçó d’humilitat i de voluntat de poc protagonisme ( de sortir a la foto diríem ara ). Lliçó de necessitat d’entendre la realitat i de llegir allò que vol la gent i allò per la qual esta disposada a lluitar .Lliçó de la distància entre la realitat i l’estament polític. Lliçó de prudència però de rigor....

Acabo . Us deia que Miquel Iceta, portaveu socialista va fer recordatori d’Hurtado al Ple del Parlament. He cercat la transcripció . Diu així : "......Volem un país obsedit en el plany de no veure amplament reconeguda i respectada pels altres la fortitud i la grandesa que no ens sabem guanyar? Per fer aquesta pregunta que ja veuran que és una mica poètica, he aprofitat una expressió recollida del Dietari d’Amadeu Hurtado que s’ha publicat recentment, i que recomano a tothom. Això ho deia als anys trenta, però malauradament, encara avui, jo crec que hi han sectors que es deixen endur per una melangia, per un «no sabem què fer», «hauríem de ser més, si no, no ens ho reconeixen». Aquest país mai se n’ha sortit basant-se en aquest tipus de sentiment."

Busqueu el Retrat de l'Ajuntament de Vilanova a : www.vilanova.cat/doc/doc_26210353_1.pdf