DOS ACTES AMB l'ESPORT

No se massa coses sobre el món de l’esport . No m’atrau especialment . Se que té un paper important en la nostra societat . Mes enllà de l’esport lligat a la competència, li reconec el paper educador i cohesionador . Els valors que pot arribar a transmetre : els de la disciplina i el treball en equip . L’esforç.

El meu amic Sixte - en altres moments politics i espais de treball - m’explicava algunes tardes posicions dels ciclistes de la Volta i el Tour . Crec . M’ho relatava però no penso que ho retingues.

No obstant això , vaig seguir la carrera de l’Isaac Galvez. No podia ser d’altra manera. Un jove vilanoví que va arribar molt lluny en el món del ciclisme. Discret. Una persona modesta que sempre que podia explicava d’on venia. Un gran ciclista que va triomfar i ens va deixar quan no tocava .

Faig aquest relat perquè avui he assistit a l’acte, organitzat per l’ajuntament de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, de nomenament de fill predilecte de la ciutat. També se’n ha presentat un “Retrat” escrit per Jordi Martí . Ha esta un acte trist. Molt trist. Ningú podia oblidar com d’injusta és la vida.

Al goig del reconeixement s’hi ha sumat de nou el dolor i la ràbia. Hem pensat en la injustícia. Hem recordat com la vida ens posa massa sovint allò on no volem.

------------------------------
El meu full de ruta del cap de setmana m’ha portat a un altre activitat. He assistit a la presentació del llibre “la sort del meu destí” , d’Isidre Esteve a la LLIBRERIA MA’AT. Més esport . En aquest cas motor . Tampoc en se res !!!
Ha estat un plaer escoltar la història d’un lluitador. Una persona que tenia en el passat uns somnis i uns reptes . El motor i Dakar . Una persona que no ha canviat somnis i reptes malgrat l’accident que va patir a Almeria i el va deixar “sense caminar” . He escoltat la història de la normalitat. Ell diu : res ha canviat. Només cal que mireu una mica més avall.

Us deixo amb un fragment del llibre :

"Em dic Isidre Esteve i abans era pilot de motos, un d'aquests capaços de guanyar en un viatge d'aventures, de competir contra la llegenda del desert, de reptar el continent oblidat. Així era fins que vaig conèixer l'eternitat de l'instant. Ha passat així...tan callant. Després la dama negra va voler visitar-me, però aquesta vegada vaig arribar abans a la meta. Sóc el capità de la meva ànima. Llavors el món va ser un altre. I va seguir la vida. I van tornar els somriures".