MEMORIAL DEMOCRÀTIC


EL govern de la Generalitat continua amb el seu treball de presentació projectes de llei per a la discussió i tramitació al Parlament de Catalunya. A principis d’any, s’aprovà la creació del Memorial Democràtic , una institució que treballarà per la recuperació de la nostra memòria històrica.

Aquesta institució tindrà com a objectiu orquestrar politiques públiques que recuperin , commemorin i fomentin la memòria democràtica . Haurà d’intentar fer una recuperació del que ha estat el procés del combat per la democràcia , fer justícia a les víctimes de la repressió franquista, el reforçament del compromís democràtic i reconèixer les aportacions individuals i col•lectives a la recuperació i consolidació de la democràcia i les llibertats nacionals.Qüestions, totes elles que ens cal recordar i rellegir , per assumir el nostre passat , per entendre el nostre present i, de forma especial, per tenir un futur amb uns principis democràtics que no ens trontollin.

De ben segur que ens trobem davant d’una acció governamental que ens permetrà abordar una assignatura pendent de la societat catalana . Aquest país ha de poder afrontar aquest repte . Malgrat hi hagi que consideri el contrari , estem, els catalans i les catalanes amb disposició i maduresa per afrontar el nostre passat . Catalunya ha de poder parlar d’aquesta part de la seva història . És, per què no, el moment. Es l’hora de fer un tancament d’una etapa negra i fosca de la història. És hora que s’analitzi amb detall i rigor , sense oblits , allò que es va produir durant la guerra i sobretot en el franquisme . Que s’analitzi i es conegui la repressió franquista, que d’una manera freda i planificada va actuar amb un voluntat clarament exterminadora dels demòcrates i va apagar i reprimir qualsevol intent de recuperació de les llibertats nacionals i socials.

No estem davant d’una proposta que vulgui posar de manifest actuacions amb ànim de revenja . No és temps de revenges. És temps de treballar per la recuperació de documentació, dades i fets que van protagonitzar aquells anys, i que d’aquí en surti el coneixement i difusió dels valors democràtics.

El projecte del Memorial Democràtic ja ha generat qüestionaments. Uns pensen que no cal reobrir aquest debat entre la ciutadania ja que deuen considerar que podem seguir ignorant fets i circumstàncies que van reprimir a molts demòcrates. Altres l’acusen de sectari . Sembla que insinuen - creiem de forma distorsionada - que només es vol fer justícia per una part dels protagonistes.

Pensem, no obstant, que reobrir, en aquest cas, ha de voler dir situar aquells moments històrics, de manera que es puguin contemplar amb objectivitat , i especialment, fer justícia allà on no n’hi va haver.Per altra banda, el reconeixement ha d’esser a totes les víctimes injustes fruit de situacions encara més injustes

Aquest debat reclama tranquil•llitat, rigor i un cert sentit de l’autocrítica. En el sentit que un procés de revisió i recuperació requereix generositat i grans dosis de respecte cap a tothom. Segurament el procés de l’anomenada transició va comportar aparcar determinats temes que podien en el aquell moment ser conflictius. Ara , no obstant , amb el temps transcorregut, la consolidació de la democràcia i amb aquesta llei del Memorial Democràtic es pot afrontar amb tranquil•llitat l’anàlisi, la revisió i recuperació de fets, esdeveniments i persones claus en la història moderna del nostre país.

El Memorial Democràtic hauria de ser un element més que ajudi a trencar la nostra llunyania i desconeixement sobre la història. Hauria de servir per a fer exercici de pedagogia, per a obrir espais de reflexió sobre el nostre passat , per a projectar-nos cap el futur, per a ser crítics i per a repensar amb projecció històrica, les causes i conseqüències de determinades actituds individuals i col•lectives que han marcat bona part del devenir del país.

Ens ho devem . Ho devem als nostres avis i àvies, als nostres fills i filles . Ho devem al futur d’aquest país .