UNA HISTÒRIA CONTINUA


Desprès de les eleccions del passat 1 de novembre, hi ha hagut l’anunci d’un nou govern catalanista i d’esquerres . Es una bona noticia , des del meu punt de vista , pel país . PSC , ERC i IC/Verds han arribat de nou a un acord per a governar Catalunya els propers 4 anys . El passat dia 7 de novembre, els caps de llista d’aquestes tres forces politiques van presentar el govern d’entesa nacional pel progrés. El socialistes estem , doncs, contents de participar en aquesta nova etapa de la història del país i disposats a esmerçar tots els esforços que calgui perquè aquest govern sigui sòlid, rigorós i potent .

Hem dit repetides vegades al llarg de la campanya electoral que el cicle històric que s’havia iniciat amb Pasqual Maragall l’any 2003 continua tenint sentit . I així ho deuen haver percebut i valorat els ciutadans i ciutadanes que l’1 de novembre van recolzar a les urnes els partits de progrés. Malgrat les dificultats que hi ha hagut en fer evident l’obra de govern , malgrat el soroll de fons entre d’altres per l’estatut … la ciutadania ha permès que una opció de futur fos la continuïtat d’aquest canvi històric que es va iniciar el 2003 : trencar amb el passat i amb una manera d’entendre i governar el país que ens proposava CiU que no acabava d’encaixar amb els interessos i necessitats de la majoria dels que hi vivim.

Ens felicitem , doncs. Ho fem perquè tenim al davant un nou repte històric . El de la continuïtat del projecte i el del camí de les politiques socials. Ho van dir Carod, Saura i Montilla . Van deixar clar que compartien l’objectiu de la consolidació de l’estat del Benestar, l’atenció a les persones , l’ajut a les famílies , la disminució de les desigualtats socials , treballar en contra de la pobresa , avançar cap una societat d’homes i dones lliures i iguals. El camí , es doncs, el de seguir amb la feina feta. Consolidar-la i mirar al futur per sacsejar , continuar sacsejant , aquest país a traves de noves polítiques.

No tinguem dubte que el desplegament de l’estatut ens permetrà treballar per un futur millor dels ciutadans i ciutadanes. Pels nostres fills i filles , els avis , els joves . No hi ha dubte que desprès de l’experiència dels tres anys - amb moltes accions positives i alguns mal tràngols - , aquestes tres forces polítiques treballaran amb rigor , seriositat i pas ferm . Tindrem un govern sòlid i estable . Aquest es el nostre comprimís amb la ciutadania . Per sobre de tot , aquest ha de ser el full de ruta de les tres forces de progrés : treballar pel país i la seva gent.


Avencem , doncs, en aquesta responsabilitat de continuïtat en les polítiques de progrés . Però també amb una de nova . La d’analitzar perquè hi ha tanta llunyania entre la ciutadania i la política . Cal que analitzem perquè , malgrat la transcendència que tenen unes eleccions - un model educatiu, un model sanitari, un model de país……. concretat en la vida quotidiana de tots i totes - , el dia 1 de novembre va haver-hi una part de la ciutadania que no va sentir-se cridada a la participació. Molts homes i dones – un 43 per cent del cens – van considerar que no calia anar a votar . Es un fet que ens ha de qüestionar . Ha de qüestionar la manera de fer i actuar d’alguns polítics. També ens ha d’esperonar en la pràctica que permeti que la ciutadania es senti permanentment vinculada a la participació en les decisions que afecten a tots i totes .

Caldrà analitzar-ho bé i aplicar-se en l’exercici d’escoltar, de compartir i d’apropar-se a les persones perquè renovin la confiança en els seus representants i en el propi sistema democràtic .


Mila Arcarons i Oferil
Diputada al Parlament de Catalunya
PSC.