MONTILLA ÉS PRESIDENT


El passat divendres al capvespre, els diputats i diputades del Parlament de Catalunya del PSC , ERC i IC/Verds , van sumar 70 vots a l’hora d’investir a José Montilla , president de la Generalitat de Catalunya, esdevenint així el president num. 128 d’aquesta institució. Era el final d’una etapa que es va iniciar el dia 1 de novembre, quan els catalans i les catalanes van anar a votar, i que fou seguida per les negociacions que hi havia hagut entre els partits, i el debat d’investidura del dia 23 i 24 de novembre .

José Montilla, va manifestar que estava convençut i compromès de fer honor a la trajectòria moral i política i als compromisos cívics que van marcar, abans que ell, Macià , Companys, Irla, Tarradellas , Pujol i Maragall . I va considerar-los mestres i referents.

Aquests dies hi ha hagut valoracions diferents en relació al discurs d’investidura de José Montilla . De tots colors. Els socialistes, i jo mateixa, considerem que fou un discurs sòlid i ambiciós, amb manifestacions clares de diàleg, amb un gran contingut social , que reconeix el llegat de Pasqual Margall, a la vegada, que mira i es projecta cap al futur .

Montilla va marcar un discurs en varis ritmes i va deixar clar, en la seva primera part , que recollia el bagatge del govern de Maragall. Per trencador . Per la importància que ha donat aquest a les polítiques socials i perquè ha suposat un canvi important en l’augment en la despesa publica per afavorir als catalans i les catalanes. Per això va anomenar alguns referents del govern de Maragall. Algunes actuacions politiques que han deixat – i deixaran – petjada a Catalunya , i també a la ciutat i a la comarca : La llei de Barris, el pacte per l’educació , el dibuix dels propers 20 anys en infraestructures, la volguda relació entre cohesió social i competivitat amb l’acord estratègic….. En aquest sentit deia, que el passat resta assumit i que caldrà dedicar , ara energia per a construir el futur, per a construir Catalunya , a partir d’una acció de govern eficient que “… tingui com a objectiu crear les complicitats socials, econòmiques i culturals necessàries per a desenvolupar-se com a societat moderna, lliure, culta, solidària, equilibrada, econòmicament desenvolupada i respectuosa amb el medi ambient”.

Dues qüestions voldria ressaltar sobre el mecanisme i objectius que van quedar palesats en el discurs. Per una banda , diàleg , dedicació i mà estesa . El propi Mas va manifestar que estava disposat a acollir aquesta proposta. Mas, lluny de les actituds de rancúnia i estridències d’alguns dels seus companys i companyes, s’hi va posar bé . Va exercir , en algun moment, com a cap de l’oposició seré. Així va manifestar que actuaria amb sentit de país i essent constructius. Al costat d’això digué que seria també contundent i implacable en el seguiment del govern. Evidentment, és el que li toca . Però esperem que participi de la voluntat de diàleg i mà estesa des d’una opció tranquil·la i de suma perquè, com va dir-li Montilla , no es pot quedar “ atrapat en el passat” i per altra banda se li va recordar que “ de la frustració no en surt res de positiu”. Unes paraules que ens connectaven a algunes de les accions de la seva campanya electoral que potser, guiades per la rancúnia, no van plaure, al seu electoral i als catalans i catalanes en general .

Per altra banda , els catalans i catalanes hem d’estar satisfets pel paper que vol donar Montilla a la Catalunya de la justícia social i del benestar . En aquest moment es va recordar a Ernest LLuch - just 6 anys desprès que ens deixes víctima d’un atemptat – i va fer lectura de les seves paraules “….. Col·lectivament , hem de maldar perquè els flagells i causes de desigualtat desapareguin : la por a la malaltia sense assistència , la vellesa sense recursos, no poder estudiar si es tenen condicions i ganes..”. Aquest recordatori resumeix l’objectiu del govern que comença a caminar, de nou.

Per això Montilla va dir-nos que la Catalunya que volem i necessitem encara està per construir . Deixant clar que sobre les bases del darrer govern , sobre el dibuix fet , hi ha reptes per afrontar i vèncer . No va caure, doncs, en l’autocomplaença . Perquè ha condicions de vida de dones, de joves que es volen emancipar, gent al límit de la pobresa……Per això va apuntar que farem realitat allò que hom ha repetit en la campanya electoral : una societat de drets i deures, d’igualtat , de solidaritat i de justícia social prioritatzant les polítiques socials i el benestar de les persones i consolidant els quatre àmbits de la societat del benestar : educació , salut, serveis a les famílies i suport a la dependència.

Fins aquí les seves paraules i propostes pel país. Dimarts, president. I a partir de dimecres l’inici de l’acció del nou govern d’entesa. La seva eina, es claríssima : el treball. Recordem-ho: seré el primer treballador per Catalunya i pels catalans i les catalanes, ningú no treballarà mes que jo, els ho asseguro , i el treball té recompensa “.



Mila Arcarons i Oferil
Diputada al Parlament de Catalunya
Partit dels socialistes de Catalunya