24 d’octubre, 2006

MASCARELL I EL PROGRAMA CULTURAL DEL PSC



Ferran Mascarell, actual conseller de cultura de la Generalitat, ens va explicar divendres passat les propostes que presenta el PSC en matèria cultural a les eleccions al Parlament.
Vaig explicar l´acció cultural del govern Maragall com la d´un govern que ha escoltat els municipis, com per exemple el suport econòmic que hem rebut a l´Arxiu Comarcal, el Museu Balaguer, el Teatre Principal, i, aquestes darreres setmanes, diverses entitats de la ciutat, entre d´altres.
En iniciar la seva intervenció, Ferran Mascarell va fer un elogi de la política cultural duta a terme per l´ajuntament vilanoví, sobretot en el vessant del patrimoni cultural. Seguidament va fer reflexió general sobre el que han de ser les polítiques culturals. “Han de servir perquè tinguem més oportunitats de construir el propi relat de la nostra vida, per ser més lliures, i ha de servir perquè el relat col•lectiu de la nostra comunitat tingui sentit, en un moment de crisi de valors generalitzat”. És per això que el govern de la Generalitat ha doblat el pressupost de Cultura en aquest tres anys. “Hem acomplert allò que va prometre Maragall, doblar el pressupost. Per a nosaltres la cultura és un dret, el cinquè pilar de l´estat del benestar.
En un breu repàs històric, Mascarell va explicar que allò que caracteritza Catalunya és la seva força cultural, la capacitat de generar activitat i creació cultural. “És una activitat cultural que sorgeix de la societat civil, que històricament no ha rebut el suport de bones polítiques culturals.” Segons el conseller socialista, si bé hi ha hagut grans moviments culturals al nostre país, aquests sempre han estat liderats per la societat civil, exceptuant el període de la Mancomunitat de Prat de la Riba, els pocs anys de la República i els tres darrers de govern de catalanista i d´esquerres. “És incomprensible l´abandó del pressupost public cultural que ha reiterat CIU en els seus governs en 23 anys.” Mascarell va recordar també que “ens queda encara una feina pendent de fa molts anys, crear infraestructures culturals a tot el territori, algunes pendents encara des del 1906”. Per això va sentir-se satisfet d´haver pogut arribar en els darres mesos a ajudar 500 equipaments culturals que s´han remodelat o s´han construït a Catalunya. “Això representa la democratització cultural del país, un tret que CiU, que tant parla de patriotisme, no va fer en tots els anys que va ser al govern, ni ara que governa a les diputacions de Girona, Tarragona i Lleida on té competències per impulsar polítiques culturals”.
Entre les darreres obres de govern, l´actual conseller de cultura va posar èmfasi en la darrera fase de la creació del Consell de les Arts, un organisme que “ha de servir de contrapunt del govern, un espai on s´escolten els creadors”. També va posar de relleu que s´han doblat els ajuts a les traduccions d´obres del català a altres llengües, i s´ha aconseguit el retorn dels papers de la dignitat.Pel que fa al programa per aquests quatre anys, Mascarell va explicar que seguiran l´obra feta fins ara i pretenen dedicar-se al diàleg en quatre àmbits: el món de la creació i dels creadors, el món dels emprenedors culturals i les indústries de la cultura, el món format pel texitit associatiu amateur i el món local, els ajuntaments. “Seguirem la premissa de cap ciutat sense equipaments culturals, cap equipament sense programació cultural i cap programació sense públic.”
Per aconseguir aquest objectiu, Mascarell defensa que cal fer de la cultura un dret, tal com recull el nou Estatut (un dret que cap altre partit ha esmentat). “Aquest Estatut ens ha de donar més competències culturals, més recursos de l´estat i més projecció internacional de la nostra cultura. Hem d´aconseguir la fita dels 10 euros per persona en cultura.” Per acabar, Mascarell va dir que votar la candidatura de Montilla és la millor garantia de tenir polítiques culturals eficients. I, fent una versió actual d´una històrica sentència, va dir “Catalunya serà cultural o no serà. Això ens juguem el dia 1 de novembre.”

1 comentari:

Carmen C. Lara ha dit...

AGRAÏMENT I RECOLÇAMENT AQUELLS QUE “AUPAN” LA CULTURA

No podem deixar de recolzar els governants que atorguen màxima importància i valor a la cultura. Que donen valor econòmic i social a aquells que pensem, reflexionem i donem forma als nostres “pensaments”. En un resultat creatiu i palpable, fent participes de les nostres idees al nostre entorn.

Recolzem als que donen valor econòmic i social a la cultura perquè volem viure de les nostres creacions ja que elles formen part important del nostre entorn habitual. Les nostres creacions com ara les nostres lectures –des que som petits -, la nostra manera de vestir (creada pels disenyadors - modistes), les músiques i sons harmònics que ens acompanyen constantment i dels que no podem prescindir, les pel•lícules pensades i treballades pels equips humans i que a tots – sens dubte – ens agrada gaudir, el teatre que tant esforços cal fer per poder tirar endavant i que està en les nostres vides de ben antic, la dansa que ens deixa enlluernats...podríem estar dient, exemples i exemples del que cada dia vivim gràcies als creatius, els que fem de la cultura el nostre modus vivendi.
Recolzem als que ens donen satisfacció al sentir dir que els emprenedors culturals formem part del eixos importants del objectius del seu programa de govern. Que ens donen satisfacció al dir que els ensenyaments artístics han de ser reconeguts com cal, per deixar de portar l’etiqueta de “poc rendible”. Una etiqueta que ha marcat negativament i constantment la tasca dels creadors, dels pensadors artístics – sovint lligada als científics – i que deia “aquest fa estudis artístics perquè no vol estudiar”. Els emprenedors culturals que ens “emboliquem” en projectes en que la majoria no es posarien perquè “no donen diners”...¿a qui no li agrada estar envoltat d’espais agradables a l’hora de menjar?, ¿qui aixecaria el dit per a dir que les places de la seva ciutat estarien millor sense escultures, sense fonts, sense parcs infantils, sense espais per gaudir de la seva passejada o anada a treballar?, ¿qui gosaria de dir que no li agraden els festivals de música o anar a concerts?, ¿qui s’estimaria més no conèixer Picasso o qualsevol dels artistes que fan de la nostra història una amalgama de colors?. Entre d’altres, aquests exemples formen part dels nostres objectius com a empresaris.
Els nostres objectius volen tenir un balanç de millora de les condicions d’usos de la nostra vida. Això el la màxima satisfacció com a empresaris. Cert es que podeu pensar que no ens farem empresaris multimilionaris, però no els nostre repte, la nostra fita es poder viure del que ens agrada fer i que el nostre entorn visqui una mica millor a traves del nostre treball.

Tot el meu recolzament pels que representant-nos en els llocs de govern que nosaltres decidim, seran capaços de fer de la cultura una qüestió d’interès imprescindible amb valor social i econòmic.


Carmen C. Lara Cabrejas