Ferran Mascarell, actual conseller de cultura de la Generalitat, ens va explicar divendres passat les propostes que presenta el PSC en matèria cultural a les eleccions al Parlament.
Vaig explicar l´acció cultural del govern Maragall com la d´un govern que ha escoltat els municipis, com per exemple el suport econòmic que hem rebut a l´Arxiu Comarcal, el Museu Balaguer, el Teatre Principal, i, aquestes darreres setmanes, diverses entitats de la ciutat, entre d´altres.
En iniciar la seva intervenció, Ferran Mascarell va fer un elogi de la política cultural duta a terme per l´ajuntament vilanoví, sobretot en el vessant del patrimoni cultural. Seguidament va fer reflexió general sobre el que han de ser les polítiques culturals. “Han de servir perquè tinguem més oportunitats de construir el propi relat de la nostra vida, per ser més lliures, i ha de servir perquè el relat col•lectiu de la nostra comunitat tingui sentit, en un moment de crisi de valors generalitzat”. És per això que el govern de la Generalitat ha doblat el pressupost de Cultura en aquest tres anys. “Hem acomplert allò que va prometre Maragall, doblar el pressupost. Per a nosaltres la cultura és un dret, el cinquè pilar de l´estat del benestar.”
En un breu repàs històric, Mascarell va explicar que allò que caracteritza Catalunya és la seva força cultural, la capacitat de generar activitat i creació cultural. “És una activitat cultural que sorgeix de la societat civil, que històricament no ha rebut el suport de bones polítiques culturals.” Segons el conseller socialista, si bé hi ha hagut grans moviments culturals al nostre país, aquests sempre han estat liderats per la societat civil, exceptuant el període de la Mancomunitat de Prat de la Riba, els pocs anys de la República i els tres darrers de govern de catalanista i d´esquerres. “És incomprensible l´abandó del pressupost public cultural que ha reiterat CIU en els seus governs en 23 anys.” Mascarell va recordar també que “ens queda encara una feina pendent de fa molts anys, crear infraestructures culturals a tot el territori, algunes pendents encara des del 1906”. Per això va sentir-se satisfet d´haver pogut arribar en els darres mesos a ajudar 500 equipaments culturals que s´han remodelat o s´han construït a Catalunya. “Això representa la democratització cultural del país, un tret que CiU, que tant parla de patriotisme, no va fer en tots els anys que va ser al govern, ni ara que governa a les diputacions de Girona, Tarragona i Lleida on té competències per impulsar polítiques culturals”.
Entre les darreres obres de govern, l´actual conseller de cultura va posar èmfasi en la darrera fase de la creació del Consell de les Arts, un organisme que “ha de servir de contrapunt del govern, un espai on s´escolten els creadors”. També va posar de relleu que s´han doblat els ajuts a les traduccions d´obres del català a altres llengües, i s´ha aconseguit el retorn dels papers de la dignitat.Pel que fa al programa per aquests quatre anys, Mascarell va explicar que seguiran l´obra feta fins ara i pretenen dedicar-se al diàleg en quatre àmbits: el món de la creació i dels creadors, el món dels emprenedors culturals i les indústries de la cultura, el món format pel texitit associatiu amateur i el món local, els ajuntaments. “Seguirem la premissa de cap ciutat sense equipaments culturals, cap equipament sense programació cultural i cap programació sense públic.”
Per aconseguir aquest objectiu, Mascarell defensa que cal fer de la cultura un dret, tal com recull el nou Estatut (un dret que cap altre partit ha esmentat). “Aquest Estatut ens ha de donar més competències culturals, més recursos de l´estat i més projecció internacional de la nostra cultura. Hem d´aconseguir la fita dels 10 euros per persona en cultura.” Per acabar, Mascarell va dir que votar la candidatura de Montilla és la millor garantia de tenir polítiques culturals eficients. I, fent una versió actual d´una històrica sentència, va dir “Catalunya serà cultural o no serà. Això ens juguem el dia 1 de novembre.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada