CATALANISME

Al llarg de molts anys s´ha assimilat el catalanisme a la queixa permanent i s´ha fet un discurs excessivament monopolitzat. Però la societat catalana i el seu pensament són plurals i el catalanisme no és patrimoni de ningú . El catalanisme l´hem construït al llarg de molts anys i amb aportacions molt diverses. Per això ningú no està ni capacitat, ni legitimitat per donar carta de ciutadania ni jugar al fàcil maniqueisme de catalans bons i catalans dolents, en funció de quina és la seva posició respecte a la condició nacional de Catalunya i respecte a la resta de l´estat o a Europa.

Nosaltres volem fer confluir el sentiment d´identitat diferenciada amb les prioritats socials. Creiem que és la nació qui està al servei de la ciutadania i no la ciutadania al servei de la nació. D´aquí que les nostres prioritats en matèria de benestar, de justícia distributiva i de desenvolupament econòmic sostenible són elements que es lliguen, ni abans ni després, al fet d´aprofundir en l´autogovern. Perquè autogovern és, per a nosaltres, incidir més en la proximitat de la resolució dels problemes de la ciutadania.

Nosaltres tenim l´ambició legítima d´anar més lluny, per això vam impulsar el nou Estatut, per adequar-lo a les necessitats del país. La societat del 79 i la d´ara són diferents. Aquell context històric, social i econòmic dista molt de l´actual. Fenòmens com les migracions, els avenços tecnològics i les noves demandes socials necessitaven de noves reflexions i d´una nova plasmació en el text més significatiu de Catalunya. Un nou estatut que ens situa en un magnífic marc per seguir avançant des d´un triple objectiu.

En primer lloc, el marc de l´estatut permet un millor finançament i una millora en els serveis que adrecem a les persones. En segon lloc, el nostre estatut és solidari amb la resta de territoris que conformen Espanya, des de la diferència i valorant també els lligams que existeixen entre territoris i entre persones. En tercer lloc, el nou estatut és un avenç cap al federalisme. Un pas fet pensant en el marc espanyol, però també, i de manera prioritària, en el marc d´Europa. Catalunya s´ha posicionat com a una de els regions europees amb una major projecció de futur. No podem aturar aquest devenir.

Rebutgem la política de la queixa constant. Hem avançat amb voluntat positiva. Teníem el compromís de fer un nou esbatut i ja és una realitat. Altres, CIU, ha estat molts anys blasmant el text del 79, però mai no va fer cap pas seriós per començar-ne un de nou. La política de la queixa, de la submissió total i absoluta al PP durant els darrers vuit anys, va fer que declinessin qualsevol pas que signifiqués un camí cap a l´autogovern. Així ha estat i així seguirà essent, per més banderes que enlairin i per més paraules que diguin.

Som tossuts i ho serem en la defensa d´aquells aspectes de la nostra personalitat: la llengua, els costums, la legislació, la relació amb la resta de l´estat, però serem també tossuts a insistir que des de l´autogovern marquem les prioritats socials: l´educació, la cultura, el benestar social, la redistribució de la riquesa econòmica, el municipalisme, com la forma bàsica i estructural del catalanisme, el progrés generalitzat, la participació més àmplia possible, els treballs de defensa mediambientals...

Catalanisme i progressisme ens avalen. En aquest doble vessant volem modernitzar el país i volem projectar-nos cap a Europa, sense perdre les arrels. Aquest país és la història de molta gent. L´esforç d´homes i dones, la confluència de moltes idees, la lluita de molts anys. Som hereus de moltes tradicions i les respectem i n´assumim els valors més destacats. Els i les socialistes, doncs, volem avançar en el nostre autogovern com a instrument d´una societat més justa, més rica globalment i més solidaria i compromesa amb els qui encara ho necessiten.

Fet i aprovat l´estatut, ens cal avançar i desenvolupar-lo. Ho farem des d´una òptica progressista i fonamentalment pensant en el país i en aquells que hi viuen .