03 de març, 2013

A propòsit del 8 de març (III) : EL LABERINT DE LA DONA

Quin és el laberint de ls dones ara que hi ha crisi ? la crisi castiga a tothom igual ? La bretxa salarial es fa més profunda ? Les dones són les que  surten més malparades de "les crisis" ?

El suplement d'anàlisi ecònomica de "El Periodico" de fa uns dies recull la radiografia que fa del tema una colla d'expertes: Anna Mercadé, Júlia López, Cristina Carrasco, Montse Perez ,  Anna Pérez, Elisabet Golobardes, Carme Garcia Ribas, M.Àngels Valls, Maruja Moragas i Núria Chinchilla .

Hi llegueixo :  1.- Encara que hem fet avenços en drets, i les lleis així ho ratifiquen, és evident que ens queda molt camí per recórrer. Les dones guanyen fins al 27% menys que els homes i representen el 90% dels contractes a temps parcial. La discriminació de la dona ja no és una realitat de desigualtat social, sinó un problema comunitari

2.- A més d’inconstitucional i ineficaç per superar la crisi, la reforma laboral aprovada l’any passat aguditza els problemes endèmics del nostre model de relacions laborals en matèria de discriminació per gènere. Viola la llei d’igualtat del 2007 i l’estratègia europea d’igualtat entre homes i dones.

3.- La crisi està afectant molt directament, com a col·lectiu vulnerable, les dones. I no només per les condicions de treball, salaris i pensions; també té efectes en àmbits menys visibles, com el domèstic i el de la cura de les persones. Malgrat la duresa de la situació, les dones han desenvolupat la fortalesa i la capacitat de resistència per mantenir els espais conquistats i continuar amb els processos de la cura de les persones i de la transformació de les relacions humanes que sempre han atès.

4.-  La bretxa salarial, diferència percentual de salaris entre homes i dones, se situa a Catalunya en el 16,9%. La crisi ha acabat amb els avenços que s’havien produït.Fer visibles aquestes discriminacions salarials és el primer pas per combatre-les.

I també : 5.-  Des de sempre la figura de l’empresari ha estat masculina, de manera que les dones no l’han pres com a referència. Però les dones tenen un extens camp per recórrer en el terreny de l’emprenedoria si desenvolupen les seves capacitats creatives o d’innovació.

6.- Alguna cosa no quadra: les dones cobren menys que els homes i, no obstant, estan més ben preparades. En les professions més joves, més emprenedores i amb menys llast històric pel que fa a igualtat de gènere, com són les TIC, que a més a més són les que tenen més futur i necessàries en la nostra societat del coneixement, trobem un bri d’esperança.