ARDHARA (Art del Penedés)

La creativitat dels artistes del Penedes es recorda a L'ARDHARA PENEDES. Una mostra que recull arts plàstiques i visuals i que il.lustra el recorregut de creadors/es d'aquest territori. Tots ells vinculats a la mostra d'Art del Penedes que fa 25 anys es va organitzar de forma conjunta amb els Ajuntaments de El Vendrell, Vilafranca, Vilanova i Sant Sadurni. En una segona edicio s'hi va apuntar Sitges.

Molt interessant el retorn. Molt interessant el que mostren aquests artistes que amb els anys han evolucionat i han continuat  plasmant la seva experiencia vital en el seu art....... Creacions que recorden el passat i d'altres no tant.  Persones que han fet de la seva obra recerca, investigació i noves aportacions .....

Alguns ells - dels primers ARHARA-  s'han reunit al llarg d'aquest any en una exposicio itinerant que ha visitat  la Capella DE SAnt Joan de Vilafranca, La Sala Portal del Pardo a El Vendrell, La Sala a Vilanova i la Geltrú, l'Index de Sant Sadurní,  La Sala del Centre Cultural de Gelida ............

Un goig evidenciar que continuen creant i que tots ells/elles poden continuar fent allò que els hi plau (alguns compaginant amb d'altres dedicacions professionals). Un goig tambe evidenciar que tots ells són al món màgic de les xarxes socials que els hi permet apropar-se al public ( i vendre ?) . I que el public els trobi ?

Són :  Jocelyne Marmottan Raventós, Joaquim Milà, Joan Nadal, Camil·la Pérez Salvà, Teresa Pla Belío, David Ribas Boldú , Jai Rius Pascual, Mercè Rius, August Rosell, Oriol Sàbat, Núria Serra i Barnadas i Joan Tuset

DE l'Ardhara, n'ha parlat BONART,, Camil.la Perez  en fa relat al seu blog de l'ARDHARA i jo he volgut recordar-los fent un album de fotos al meu facebook com a petit homenatge a la seva obra i a la història. Especialment a la història. ( als artistes de les diferents edicions, als critics i jurat  - Pilar Parcerisas, Francesc Miralles, Lourdes Cirlot, Josep Corredor-Matheos..- , als alcaldes - Marcel Gabarro, Jordi Serra, Marti Carnicer, Joan Aguado, Jaume Casanovas- , als regidors de Cultura - Sixte Moral, Casimir Pla, ... - , i als tecnics de Cultura d'aquell moment - Pep Santacana, Cio Pallares, la Bebe Muntaner, Carme Cabezas..... -  )

LLegueixo les paraules de Josep Miquel Garcia de la Fundacio Apel.les Fenosa i concloc que les edicions antigues i les actuals tenen un objectiu comú: visibilitzar i divulgar de forma col.lectiva allò creat des de l'individualitat.

Llegueixo"..... Des de l'òptica actual, la gènesi de recuperacio d'ARDHARA sembla sense cap mena de dubte d'una lògica exemplar.Passat el temps,tornem a ésser alla on érem.Hem guanyat en infraestructures nacionals,però el territori continua mancat del que es pensaria coma bàsic.La creativitat però s'ha esdevingut en la mesura que,individualment s'ha mantingut.Com podem saber el que dóna de si aquest territori penedesenc?Com podem fer-ho palés en l'actualitat? Què ha canviat en materia d'infraestructures de llavors a ara? Si els artistes mateixos apleguen de nou i s'organitzen vol dir que hi ha creativitat i inquietud,i desig de trobar plataformes compartides. I no era aquesta la voluntat de les primeres mostres ARDHARA? ....."

Petit homentge a BOTERO : Homes que pinten dones

Obres de la col.leció privada de BOTERO són al MUSEO DE BELLAS ARTES DE BILBAO .

Les dones sempre han tingut interes per Botero que, com totes les seves peces, les  recull de manera desproporcionada i monumental .

DONES QUE ES VISIBILITZEN (4). A propòsit del "Silenci dels Telers"

Assumpta Montella, ha fet una aportació per la visibilització de les dones a traves del seu llibre "El silenci dels telers. Ser dona a les colonies textils catalanes" d'Ara LLibres

Un homenatge a les dones que al llarg de cent cinquanta anys han viscut i treballat a les colònies tèxtils de Catalunya. Una manera de revindicar que va haver " .....dones que s hi van deixar la infentesa, la joventut i la vida sencera, en un moment de canvi historic dins la nostra societat i que mai ningu ha reconegut amb la generesoitat que els pertocaria'.

Vides anonimes que van contribuir al desenvolupament econòmic del pais que ningú ha tingut en compte fruit que ells a les colonies, eren els amos, els directors , els encarregats...van fer la Revolucio industrial .... Però elles foren " un aglomerat gris de telers ".

Eren les ajudantes, netejadores, obridores de bovines, pentinadores, ajudantes de cardes, nuadores, metxeres, filadores, ....

Algunes d'elles s'expliquen al llibre de Montella. S'hi recull sentiments contradictoris en relació al que els va tocar viure. Curioses les diferents mirades al passat que arrossega una valoració positiva de la vida a les colònies i/o una visió crítica de la mateixa  vida que als 14 anys començava pel  pas x la "fabrica". Un llibre ple de matisos per explicar aquest espai  social, laboral....que fora control de tota mena. Punts de vista sovint oposats:

"Se'ns havia escolat la infantesa en una volada"

"Erem mà d'obra mesella, perquè tot erem dones i nenes".

" El silenci de la meva vida era aleshores mes punyent que el soroll dels telers"

" O sigui, que si volies treballar en una colònia, muts i a la gàbia.DE motius no ens en faltaven, sobre tot a les dones, que cobràvem la meitat que un home.Però això encara passa".

"Erem carnassa per la gran fàbrica".

"El amos donaven exemple de caritat cristiana"

"El senyor Pons era molt ric,però tambe era molt generós amb la colònia".

DONES QUE ES VISIBILITZEN (3) . I que han estat silenciades.

Dones amb coratge, dones creatives, dones lluitadores, dones que queden eclipasades, dones que han viscut a l'ombra dels companys....

Deia Mireia Freixas a la Vanguardia dies enrera en un article amb títol suggerent - RECUPERADES - que hi ha un corrent de recuperació. Posava  de relleu MARUJA MALLO, MARIA BLANCHARD, MERCE RODOREDA. Tres creadores del segle XX. La seva "recuperació" com a exemples  ".....d'una tendència historiogràfica, i social, sorgida en les últimes decades i que va a més; el rescat de la vida i l'obra de dones notables que en el seu temps van ser poc (re)conegudes,"  

També s'hi comenta el cas emblemàtic de  María de la O Lejárraga , la dona que va deixar que el seu marit - el dramaturg  Gregorio Martinez Sierra - signes les obres que ella escrivia. Ho va fer segons ella per amor i tambe fruit que "les dones que escrivien estaven molt mal vistes".

Una dona amb talent i progressista - era mestra, va ser diputada del Psoe, feminista, membre del club  del lyceum...- ........que va ésser anul.lada pel seu marit. Que va permetre  que el marit se li menges la fortalesa i la vitalitat . Una dona va viure gairebe en la indigencia despres de la guerra civil mentre ell vivia a l'Argentina.....

Una dona compromesa amb la republica i amb els drets de les dones .

Una dona solidaria que el 1937  es feu responsable  d'una colònia de nens exiliats a França.

En aquest cas,  María de la O Lejárraga, ha estat la veu silenciada d'un talent femení agredit per la fortalesa masculina i l'hipocresia de l'època perque tothom sabia que estava passat. Ella va renunciar a la seva pròpia carrera ...........toca doncs, visibilitzar-la !!!

-------------------------------

Han recordat aquesta circunstancia : Mujeres en la sombra ; Mujeres en la historia ; La ratonera ; CUANDO CALLAR SE CONVIERTE EN UNA VIRTUD (de la serie "Las amigas de Zenobia"); El Ateneo de Madrid ; Buscame en el ciclo de la vida 

SENSE MEMÒRIA NO ES POSSIBLE LA VERITAT. SENSE VERITAT NO HI HA JUSTÍCIA

Vaig fer un comentari al meu facebook sobre AYER NO MÁS d'Andres Trapiello (Destino). La millor novel.la del 2012, segons l'enquesta del diari EL PAÍS

Avui acabo de lleguir la novel.la i comparteixo amb els lectors que l'han votada que és una novel.la excel.lent. Com diu Jordi Gracia en "En la segunda guerra",  (El País) "......Trapiello ha conseguido que esta novela se lea a la vez con la cabeza en la guerra de ayer y en la guerra de hoy, que es el presente, y es su auténtico protagonista.

Capturo noves reflexions:

"La Guerra Civil espanola es asi la unica de la Historia en la qu...e habiendo muerto mas de medio millon de personas nadie ha matado ha nadie"...

"El recuerdo es un deber morall"

"Callar es tambien mentir"

 

"La reconciliación pasa necesariamente por conocer con exactitud los hechos,y la justicia, por la memoria".

 

"La prueba de un crimen que fue cometido antes de que yo naciera todavia nos concierne, nos concierne a tosos".

 

"hay que abrir todas las fosas porque es el único modo de cerrar heridas"

 

"La memòria hay que cultivarla, el olvido crece solo"

 

"...Si las guerras dependieran de las mujeres..no habría guerras"

 

"Por qué la memoria nos conduce al rencos mas que a la reconciliación, y a la venganxza y no al perdón?"