Fa 75 anys del bombardeig a Guernica i de la plasmació que en va fer Pablo Picasso. L'exposició Tiempo y urgencia (Guernica), de José Ramón Amondarain, ho recorda a "Artium. Museu d'Art Contemporani del País Vasc" (Arte Garaikideko Euskal Zentro-Museoa)Un relat visual per les etapes de creació de Picasso seguint el material fotografic que Dora Maar va documentar i buit pintures d'Amondarain que representen les conegudes fotos ...
El recordatori em porta a la relectura de "L'Holocaust. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després" de Paul Preston . LLegueixo : La nit de 23 d'abril. seguint suposadament les instruccions de Mola, la ràdio rebel de Salamanca va emetre el següent advertiment al poble basc: Franco està a punt d'assetar un fort cop contra el qual tota resistència és inútil. Bascos, rendiu-vos ara i les vostres vides seran respectades. El cop era la completa destrucció de Gernika, en una tarda esferreïdora de bombardeig constant. L'endema del bombardeig, un testimoni ocular. El pare Alberto Onanindia, va escriure una carta vehement al cardenal Gomà : "Llego de Bilbao con el alma destrozada despues de aber presenciado personalmente el horrendo crimen que se ha perpetrado contra la pacifica villa de Guernica, simbolo de las tradiciones del pueblo vasco".
Escribia : "....tres horas de espanto y de escenas dantescas. Niños y madres hundidos en las cunetas, madres que rezaban en voz alta,un pueblo creyente asesinado por criminales que no sienten el menor alarde de humanidad. Señor Cardenal,por dignidad,por honer al evangelio, por las entradas de misericordia de Cristo no se pude cometer semejante crimen horrendo, inaudito,apocalíptico, dantesco"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada