La situació d'una família que ho perd tot - la vivenda - i encara continua lligada als bancs pagant l'hipoteca és absolutament sordida . I injusta . El nombre de persones i famílies que passen per aquest tràngol és molt alt . I eticament reprobable. L'esclat de la bombolla immobiliària i la crisi han estat un còctel que té conseqüencies en les famílies ( un pare , una mare , els fills i filles..... ) , i en la seva vida quotidiana. La vida d'aquestes persones avança amb un doble pes: 1) la tristor i els sentiments en relació a una pèrdua. Segurament un projecte vital . 2) una càrrega sobre ells com a deutors. En aquestes circunstàncies , començar de nou deu ser francament dificil.Ara el govern - amb pell de xai - proposa a la banca un codi de bones pràctiques -voluntari - que sigui aplicable en situacions excepcionals. Una presa de pèl (Pilar Rahola a la Vanguardia) . Una presa de pèl en moments de crisi i , quan s'han iniciat més expedients de desnomaments que mai . Un 14% més que l'any 2010. ( El País).
EL PP hauria de recordar que entre les raons de la indignació de la ciutadania hi ha el preu de l'habitatge i les dificultats per accedir-hi. Hauria de recordar que les polítiques públiques han de servir per a garantir l'accés a l'habitage a qui té menys recurssos. Aquesta és la qüestió solucionar les necessitats dels ciutadans i ciutadanes . No de la banca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada