La setmana passada el President Mas s’enfrontava al seu primer debat sobre política general. Seria una llàstima que el Ple només acabés valorant-se per l’esperpèntica situació que es va viure arrel de les votacions de les resolucions . Tot una mica caòtic. Caos que assenyala la necessitat de la reforma del reglament en determinats debats. Tampoc per la relliscada de Mas en fer una comparació - segurament no volia ésser ofensiva - sobre com parlen alguns andalusos i gallecs en usar el castellà, fet que ha generat una polèmica artificial i exagerada.El Ple del Parlament va ésser més transcendent i va donar molt més de sí que aquestes anècdotes que descriuen tarannà, però res més .
Suggereixo d’altres aspectes que cal ressaltar del debat de política general .Per una banda, vam veure un President que va saber - possiblement emfatitzada - fer una anàlisi clara de la situació del país . No obstant , també ens va mostrar un President sense l’empenta necessària, ni les alternatives, per superar aquesta situació. Més enllà de proclamar la necessitat de retallar, no va explicar els criteris i les prioritats.
Mentre ell desgranava els seu discurs, alguns consellers desmentien el rigor que suposadament estava intentant expressar a la ciutadania el president Mas . De nou caos i embolic a l’entorn, per exemple, del pagaments dels concerts econòmics a residències i centres de dia. O caos i bel•ligerància del sector de la sanitat, en peu de guerra, per l’anunci de noves mesures mancades d’un relat clar i transparent. Son exemples que feien de contrapunt a un discurs en el que Artur Mas fa volar coloms amb un impost sobre les grans acumulacions de diner - que sap perfectament que no és competent per implementar-lo - . Voluntat de picada d’ullet a l’esquerra, poc creïble no obstant , després d’haver anul•lat el tram que quedava - el més alt- de l’impost de patrimoni.
El President es va moure entre dues formulacions. En primer lloc, l’etèria transició nacional. Aquesta transició que no sabem bé que vol dir, entre d’altres coses, perquè sembla que la vulgui fer recolzant-se amb la formació política – el PP - que precisament de transició nacional res de res. Més aviat com clarament està palesat, estan a les antípodes dels posicionaments de CIU. Però és igual , qui dies passa anys empeny .
En segon lloc, amb la pastanaga del concert fiscal. Sap el President que el pacte de finançament que va arribar l’anterior govern ja ha donat uns fruits més que notables amb els recursos que Catalunya ha disposat. Aquets finançament té un sostre en sí mateix ja que als cinc anys caldrà renovar-lo o revocar-lo d’acord amb l’estat. Sense qüestionar el fons, cal donar temps al recorregut per veure quina és al millor formula. Parlar de que amb el pacte fiscal desapareixeria bona part del deute català, és simplement una fantasia.
El debat té una segona part en la que cal aprovar resolucions i aquí la geometria variable de CiU i la disponibilitat dels altres partits va permetre l’aprovació d’un seguit de propostes.
També el govern va patir algunes derrotes força significatives . Tot i els manifestacions del govern de que les compliran si volen - recordin la resolució que no s’ha complert de recuperar la sisena hora – tenen un certa significació per que il•lustren la solitud del govern en alguns temes. Especialment la que fa referència a la presentació dels pressupostos abans de les eleccions generals i que obliga al govern ha manifestar-se sobre les prioritats i objectius sense la fàcil canterella de tot que tot és culpa dels altres.
Es hora de que, més enllà del dia dia, que és francament millorable, més enllà de les giragonses sense rumb concret, cal que el govern fixi clarament quin són els objectius, quin és el full de ruta que, més enllà de les lamentacions interessades del que podria ser, ens porti a afrontar amb valentia els reptes que té Catalunya. Que no són poc ni fàcils, i per això cal destresa , cal fer política i no només gestió comptable, cal capacitat política i voluntat d’acords, aspectes dels que fins avui han mancat al President Mas.
President , agafi el timó del país de veritat o despengi’l del seu despatx !!!
Publicat al Diari de Vilanova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada