08 de juny, 2011

TRENCANT AMB EL PASSAT PER UNA APOSTA NEOLIBERAL

Malestar davant l’Avantprojecte de la Llei Òmnibus que no ha comptat, en cap moment, amb el mínim consens democràtic. Malestar fruit que el que s'hi planteja és una relectura d'un projecte que s'ha gestat durant els anys de Govern de Progrés . Un projecte que tenia, certament , una concepció idiologica de la societat i de Catalunya. Ara també : rectificacions , nous criteris per accedir a ajudes, retallades en serveis i prestacions , reorientacions, retrocessos ...... sota una nova concepció idiologica: la de la dreta.


Molts anys de feina i de consens parlamentari. Anys per a teixir lleis i per aplicar-les d'acord amb les circunstàncies socials de Catalunya. 80 lleis teixides en el passat que ara queden modificades en un calaix de sastre . Un calaix de satre insisteixo, amb una concepció idiologica concreta. Sota un argument que no acaba de quadrar " aprimar l'administració"

Les veus critiques han sortit en defensa de la Institució de les lletres catalanes fruit que d'acord amb la llei deixa d'ésser organ autònom per a ésser organ col.legiat presidit pel Conseller. Veus critques per les novetats d'accedir a la renda minina d'insrrció ( PIRMi) , pel replanteig del ConCa..... Veus critiques quan es permet als fabricants de motos l'acces a zones protegides fins ara , quan es vol deixar sense protecció el Parc Natural del Cap de Creus, o quan es planteja que cal un empadronament mínim de 6 mesos per a tenir dret a la cobertura sanitària - una vulneració de la llei d'estrangeria - , i quan en l'ambit sànitari, la llei òmnibus vol obrir portes perque la xarxa sanitària publica pugui obtenir ingressos adicionals a partir de l'ús privat de la xarxa.

Joaquim Nadal ha dit "La llei omnibus conté molts abusos, rectificacions impròpies i carregues idiològiques. No es només una simplificació adminsistrativa" . I certament, no sembla lògic que es tiri endavant una llei sense debat parlamentari i polític . Trencant la feina feta només emmarcant-ho en "Catalunya té presa i no pot perdre temps" , que repeteix de forma sistemàtica Artur Mas i Francesc Homs . Emmarcant-ho en el projecte neoliberal de Convergència i Unió i en la reducció del deficit.

No anem bé!!!