Celebrem deu anys de Dones per la Cooperació de Vilanova i la Geltrú. Tot i que ja un any abans, encara com a Grup de Dones del PSC, havíem iniciat el nostre treball amb Las Dignas d’El Salvador, no va ser fins al 2001 que entràrem amb contacte amb l’ONG d’abast nacional Cooperacció per a constituir-nos en el seu grup territorial a la nostra ciutat. Teníem un triple motiu per a fer-ho. En primer lloc, volíem continuar cooperant amb les dones salvadorenyes amb qui havíem contactat, la col•laboració amb les quals s’intuïa mútuament profitosa. En segon lloc, havíem valorat que la condició òptima per optar a les subvencions per a projectes de cooperació internacional al desenvolupament, convocades per l’Ajuntament de la nostra ciutat, era com a ONG, tal com la resta d’organitzacions ho feien. I en tercer i últim lloc, Cooperacció, l’ONG triada, ens garantia un treball des de l’òptica de la perspectiva de gènere, enfocament que ens havíem plantejat com a cabdal des de l’inici.
Sense cap mena de triomfalisme, però amb la satisfacció d’un programa que tira endavant, ara, en mirar enrere, podem comptabilitzar una desena de projectes que han obtingut el suport del nostre Ajuntament, i una sèrie de trobades i d’actes de sensibilització (xerrades, seminaris, exposicions...), realitzats a Vilanova, que pauten el camí i el sentit de la nostra tasca: treballar per reduir les diferències entre els països del Nord i del Sud, incidint en la promoció de la dona, com a factor de canvi, motor de desenvolupament i impulsora d’equitat social.
Tanmateix, més enllà del balanç dels projectes presentats, de les xifres, de l’inventari de les actuacions, i també de les mancances, hi ha un parell d’actius que voldríem remarcar perquè són precisament això: actius que ens fan sentir que, al cap i a la fi, el nostre és un aniversari feliç.
D’una banda, la constatació que l’aposta inicial, rotunda i clara, d’abordar el treball cooperatiu des de la perspectiva de gènere i des d’un enfocament no purament assistencial, era l’adequada. Quan parlem del dret de les dones, parlem de tota la societat. Posem en evidència contradiccions. Proposem un ordre més just que afecti a homes i dones. Que els faci més lliure i feliços, ens deia Maria Aurèlia Capmany. I al llarg d’aquests anys, mentre col•laboràvem en projectes de formació de dones líders – màsters universitaris que capacitaven per al lideratge dones provinents dels més diversos sectors, fins i tot del rural – per tal que incidissin amb polítiques d’equitat a les respectives comunitats, o recolzàvem plataformes reivindicatives de la igualtat i la pau, com La Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia, o, com enguany, en què incidim en el desenvolupament d’un mòdul de la Escuela Mesoamericana de Economía Feminista perquè grups de dones de diverses localitats de El Salvador puguin interpretar i posicionar-se envers unes dinàmiques econòmiques que les ignoren i haurien volgut veure-les sotmeses, hem avançat en el convenciment que quan una dona progressa, quan una dona recupera els drets i deures que li corresponen com a ésser humà i element imprescindible de la societat, tot el seu entorn, la comunitat d’homes i dones en què està inserida, també progressa.
D’altra, la descoberta, també inqüestionable i joiosa, que la cooperació no és un moviment unidireccional en què una part “dona” i l’altra “rep”, en què els “forts” ajuden els “febles”, sinó que en la suma dels esforços les dues contraparts surten enriquides. Al llarg d’aquests anys hem conegut moltes dones del Sud que ens han visitat i han participat en molts dels actes que hem volgut compartir amb la ciutadania. Doncs bé, gairebé sempre hem quedat impressionades de tot el que ens podien ensenyar: des del lliurament vehement i generós a la causa que defensen en nom d’altres companyes que encara no tenen veu, des de la seva extraordinària capacitat d’organització i de treball, des de la seva preparació i domini de les estratègies de lideratge... Cada una de les nostres trobades ens ha fet més riques i s’ha saldat amb un sentiment d’agraïment i admiració envers elles i la seva trajectòria.
Avui, però, no és només hora de felicitar-nos. Ho és també d’agrair al municipi el suport i la sensibilitat que ens han dispensat i de tornar a fer una crida a totes les persones que vulguin apropar-se per col•laborar o acompanyar-nos. El dia 14 d’abril hem organitzat un sopar- col•loqui amb Joan Subirats, que ens parlarà de “Canvi d’època i canvi social. El paper de la cooperació”, estem preparant una publicació d’aniversari i una estada a El Salvador... Feina i il•lusió no ens en falten. I tots i totes hi sereu benvinguts! Mercè Foradada. Dones per la Cooperació de Vilanova i la Geltrú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada