ELS CASTELLANS.

Després de la lectura de "Els castellans" de Jordí Puntí - publicat per l'Avenç - he visitat els pisos d'en Garcia a Manlleu. Hi he anat atreta despres de "l'exercici de nostàlgia i d'endreça de records" que ha fet aquest autor , que com jo, és de la Plana de Vic.

Un excel.lent llibre, a partir dels records del autor quan era nen i arran de la seva convivència amb els castellans. Aquelles famílies que veníen de lluny. No eren catalans, i per tant, els deiem castellans. Uns descripció de les maneres de "viure" aquesta doble presència de col.lectius. Els de tota la vida de Manlleu i els castellans : A les escoles, a l'espai públic , als bars,al cine , durant les festes mes tradicionals ( molt interessant la descripció sobre les fogueres de Sant Joan ) . A les feines, a les fàbriques.

Un relat que ens porta fins als anys 70 en una ciutat industrial de la Plana de Vic amb un barri que va esdevenir lloc d'acollida per els "castellans" i que ara, és barri, de nou, amb immigració del Marroc i d'altres punts del món. En aquest sentit, el llibre parla del passat. Però també , i molt de present

Puntí diu : Aquells castellans van trobar el seu espai i aquells moros van trobant el seu espai. És qüestió de temps. N'hi ha senyals: a l'escola l´últim premi de redacció en català se l'ha endut una magrebí, nascuda fa uns quants anys a la vila, filla de la primera fornada d'immigrants del Marroc . Tenen moltes coses per explicar .

Recorregut interessant el que ens proposa l'autor. També el que he fet avui al barri, que no té res a veure amb el que recordo quan durant 8 anys el vaig "viure" dos cops al dia des de l'autubús que em portava cap a Vic a "estudi".

Avui el barri - fruit de la llei de Barris - té una imatge ordenada i harmònica. Al costat dels encara pisos de Can Garcia - ara plens d'antenes parebòliques- , hi ha una renovada escola, una residencia d'avis, un mercat i els carrers i places ordenades i pensades x la convivència.....Malgrat tot , els pisos són encara allí . Planta baixa i 11 pisos d'alçada. 256 pisos que només mirar-los ja endevines que no son precisament confortables. Tampoc idonis per a viure-hi .

Cal avançar més en la integració real. Més enllà de les millores urbanístiques. Més enllà dels millors serveis i equipaments. Més enllà de la tasca que ha fet l'Ajuntament comprant pisos i fent que les noves immigracions es reperteixen en diferents barris....Al costat de tot això, hi ha el component de la relació personal. La convivència entre persones diferents que han de voler-se "entendre" i respectar. Des de la tolerància i el respecte a la diferència . Des dels drets i els deures per a tots en un pla d'igualtat.