MIRADES ... Arran de " La clau de Sarah"

L'any 1942 els francesos van col.laborar amb els nazis. Una col.laboració vomitiva. Van fer neteja dels jueus de París. Aquesta és ja història de "la clau de Sarah" (Del llibre de Tatiana de Rosnay.

Una periodista amb origens novaiorquesos, però que viu a París , investiga l'esdevenir d'una familia que va viure la cruesa de la deportació. Han passat anys. La periodista rep l'encarrec l'any 2002. Investiga i relata i posa de relleu la cruesa, en el cas de Sarah, de deixar el germà petit tancat a un armari quan la policia els arresta i els porta al "velodrom d'hivern" i després als camps . Cruesa de viure pensant que calia recuperar la llibertat per a poder alliberar el germà (de l'armari).

Els ulls. Les mirades són expressives. El rostre. La mirada de Sarah - una nena que es va fent gran - expressa culpa, por, tristesa, desencaix, injustícia, odi ....Els ulls de la periodista - Julia - expressen necessitat de compendre. Mirada escrutadora, qüestionadora. Trista.

Jo i la Mireia veiem juntes la pel.licula. Als Verdi. Se'ns encongueix el cor. I coincidim en que Kristin Scott està "estupenda". S'acaba la pel.licula i parlem . Parlem molt. D'ara. I del passat. Repassem el present. En algun moment la nostra mirada, també es trista.