DONES QUE VAN TRENCAR MOTLLES.

La conspiración de las lectoras; és la investigació narrada de manera amable i facil, per part de Maria Teresa Rodriguez de Castro, amb la participació de José Antonio Marina – i sembla suggerida per part de Carmen Maitin Gaite en aquest segon - sobre la història del “Lyceum Club Femenino”, associació de dones nascuda l’any 1926 i que va morir abans de la guerra. El relat de dones que formen part de la història d’Espanya i que han estat referents en trencar models. Les sòcies d’aquesta associació, foren dones, en paraules de Maria Teresa Leon “.... que aceleraron las horas de España.Y lo pagaron” .

Totes elles en diferents facetes – Zenobria Camprubí, catalana i morta a l’exili amb el seu marit Juan Ramón Jiménez i Diputada pel PSOE durant la II República; Maria de Maeztu , Victoria Kent , Clara Campoamor , Matilde Huici , doctorades en Dret que es van poder inscriure al Col.legi Oficial d’Advocats de Madrid l’any 1925 . Diputades que es van enfrentar x el dret al vot de les dones ; Isabel Oyarzabal , periodista , escriptora i actriu ; Miss Helen Phipps ; Amalia Galinizoga, que en fou la tresorera i María Martos de Baeza, la bibliotecària.

Al Lyceum van tenir-hi protagonisme dones com Margarita Nelken, María Lejárraga - Recordin que fou escriptora eclipsada per el marit al que va fer cedir la ploma i l'anonimat més funest i traidor - ; Carmen Baroja; Ernestina de Champourcín; Concha Méndez; María Teresa León, Elena Fortún, Mabel Pérez de Ayala ......

L'autora recorda en algun moment del llibre les paraules de Concepción Arenal . Dites anys abans. L'any 1883 , " la cuestion social de la mujer esta esencialmente planteada en España,y, como todas las cuestiones que se plantean en la sociedad, es preciso resolverla". Enllaçant-ho amb el paper que va voler fer el Lyceum a España, la qüestió que es plantejava era bàsicament l'educació . L'acces amb igualtat d'oportunitats a les aules, la llibertat de les dones de decidir. Eren "kantianes sense saber-ho"

Contrasta aquest esperit amb la revindicació de les sufragistes angleses. Contrasta i va xocar l'eix educatiu i alliberador , amb l'ambient de l'epoca. Amb els homes de l'epoca . Amb els marits i companys del Lyceum. El marit de Consuelo Bastos que va treballar , sembla incansablement, per a la creació i funcionament de " la casa del niño" escriu parlant de la seva dona " ..... Como podía parecerle bien a ella y mucho menos seducirle una especie de casino de dams ociosas ? No es estraño pues que el tal Lyceum fuera acogida con muy poca simpatía por la mayoría de las gentes. el pueblo de Madrid se regocijo con variadas chuchufletas a costa de aquellas señoras de casino que abandonaban las taresa domesticas para haraganear con los caballeros de analoga condición" . I un anòmin es criu en una revista religiosa " Desgraciados niños los que tienen una madre liceomana... Pues al angelito que le toco en suerte una madre liceómana solo le queda el mísero recurso del pataleo cunao se ve desatendido, olvidadado... Pobres niños los que tenéis madres en el club!!!

Aquelles dones, són "la generació més brillant de dones espanyoles de la història". Definides així per els autors, van trencar moltlles. Amb elles l'educació va ésser revindicada com a espai i instrument per a la igualtat . Ara tenim tots i totes el mateix dret a l'educació i ningu gosaria fer afirmacions com les anteriors . De forma descarnada, segur que no . No obstant, cal encara continuar la sublevació!!! I continuar posant la "questió social de les dones", al centre social i polític .