Una de les exposicions interessants d'aquest any serà la de Gustave Courbet, al MNAC . Pare del realisme pictòric . Aquesta peça m'ha semblat sempre sublim. I m'agrada el títol : autoretrat desesperat.He pensat que malgrat no tots els catalans i catalanes fem aquesta cara d'espant, una mica d'aquesta expressió deu haver en el cor de cada un de nosaltres.
Quina és la nostre expressió per l'any que arriba? Demà. Quin és el nostre sentiment quan el futur se'ns dibuixa dificil . En tots els àmbits.
Aquests dies, comença any nou i nou govern. Jo he dit en el passat que la tornada de CiU em feia por. Volia expressar que m'espanta el retorn a la manera d'entendre el poder i la idiologia que hi ha en el programa de CiU. Però ha tornat fruit que la ciutadania ha decidit que el futur el comandi Artur Mas .
El president que ha rebut com a sugerencia del seu pare : "Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra". El mateix president que hem conegut llargament per l'acompanyament que li ha fet la premsa i els mitjans de comunicació . Com mai. Coneixement d'Artur Mas fruit del relat que ha constrüit la premsa aquests dies. Elements que l'han humanitzat. Sabem que fa piscines. Que es dutxa amb rellotge. Sabem que la seva tasca familiar es posar els plats al rentavaixelles. Coneixem la seva canalla i que pensa la seva dona. Hem entrat a casa seva.... . Hem vist petons i abraçades. Hem entrat a casa seva , però també , a la seva intimitat. Hem descobert un president que, a més de ser-ne, és personeta. Se'ns ha fet proper i potser atractiu. El coneixem en la paraula escrita i expressada. Però també a partir de les imatges - excel.lents - d'Eddy Kelele. També a la Vanguardia el 28 N i en programes al televisor.
Tot plegat m'ha sugerit dues reflexions :
- Em sembla curiosa la "posta en escena" que han fet els mitjans de comunicació. Els mateixos que fa alguns mesos dibuixaven, el present i el futur, parlant de la faceta hostil de la política, de la baralla, de la poca credibilitat de tot allò proper al poder, de descrèdit, de cansament ...... ara ens proposen una "posta en escena" que lliga perfil polític i personal. que explica "matisos" de la vida privada del president . Fins i tot, des del meu humil punt de vista, una mica exagerada.
M'agradarà conèixer el futur. M'agradarà conèixer com es concreta el que hi ha en la maleta del president. Com dibuixa el futur. Ara toca parlar i concretar el futur. I concretar pojecte . D'acord amb una definició de Josep Ramoneda que ens dóna receptes contra la indiferencia . "Projecte . Acció orientada al futur que planteja objectius a mig i llarg termini més enllà de les urgències del present. El projecte no és una utopia. Al contrari : és el camí que relliga el present amb el futur". O sigui, quin és el projecte que té el president Artur Mas per Catalunya ?
Estem expectants . I alguns/es potser una mica espantats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada