PARAULES ......... AL FUTUR

Trenco el silenci al meu bloc. Després de gairebé tres setmanes torno a poder escriure. Han passat tres setmanes de les eleccions al Parlament . Avui no sóc Diputada . Fa tres setmanes sí.

El meu silenci es vincula a la necessitat de pensar-hi. De resituar-me . Aquests dies hem fet assemblees , Consell Nacional ..... He intercanviat impressions sobre el que ens ha passat .... i anem paint la derrota. Han estat dies durs i tristos . Duresa davant la davallada del PSC. Tristesa per la patacada . Aquesta paraula que ha “ressorgit” a la premsa i en la boca d’alguns dirigents . Expressió dura molt il.lustrativa que en el meu imaginari rural -familiar té connotacions de derrota , però també de dolor i violència.

Una de les reflexions que vull fer avui és en positiu . Ho necessito . Però per altra banda, és real . Hi ha alguns moments històrics en aquest país que es recordaran sempre. Sent reduccionista, de ben segur : victòria de CiU els 80, el paper de CiU a Madrid i la seva suposada influencia, el pacte del tripartit el desembre del 2003 - un canvi de paradigma . Un nou Estatut - . I malgrat no ens agradi un retorn al paradigma del passat, el 28 de Novembre de 2o10.

Crec que hem de mirar amb l’orgull el protagonisme que hem tingut, l’aportació que hem fet totes i totes en aquesta franja històrica d’ençà el 2003. Malgrat el moment actual i el desencís – malgrat els moments difícils - crec que no podem deixar de dir que creiem en allò que hem fet durant aquests anys. Hem de confiar en els canvis que s’han produït en aquests anys i que esperem impactin en el futur . Hem de reconèixer, deia Joaquim Nadal , que “avui disposem en un context de crisi de mes eines i mes potents per abordar la realitat i fer-hi front”.

Que quedi clar, no estic dient que la ciutadania s’ha equivocat trencant aquest cicle històric . No dic això . De ben segur: qui està equivocat som nosaltres. Però crec que hem de recordar que aquest és un projecte sòlid. La paraula clau que li identifica : TRANSFORMACIÓ

L’altre paraula que hem escoltat aquests dies ha estat COMPLEXITAT. L'anàlisi del que ens ha passat en els i les socialistes ens porta a fer referència a la crisi econòmica, a les politiques fetes aquí i ha Madrid ( Montilla ha estat un parallamps perfecte deia un periodista dies enrera per il•lustrar que ajustaments econòmics , primeres eleccions després de la vaga general .... ha quedat focalitzat cap a les eleccions autonòmiques ) . La coalició (Governar amb un Pla de Mandat – amb el full de ruta de l’acord d’entesa – no ha estat suficient . No s’ha generat un discurs potent creïble. Tres ritmes de treball que no s’han cohesionat ). La coalició i essent crítics hem de i parlar de la globalitat del govern .

Hem de concloure que això ha generat desconfiança en la gent. No ens ha vist com a persones amb les que poder confiar!!!! . En aquest sentit potser nosaltres hem errat quan hem focalitzat en la gestió i el rigor de Montilla . En la seva fermesa . En la seva capacitat de treball i de defensar els nostres interessos .... potser hem errat nomes en focalitzar això !!!! I no parlar d’equip . De projecte col•lectiu ......

I més raons...... el nostre relat en relació a l’estatut. Hem dit que és bo . Hem repetit que el finançament és bo . En aquest marc hi ha un futur........ Però no n’hi ha hagut prou . No ha pogut compatir amb un projecte més utòpic i més trencador . Nosaltres hem parlat de federalisme . Sense èpica . I els federalistes (PSC i ICV ) hem perdut 275.000 vots. I fins i tot hem cansat i generat insatisfacció sobre l’autogovern

I ..... La ciutadania no ens ha valorat com a gent de futur i confiança!!!

Despres de les preguntes i l'anàlisi : debat i canvi.

Aquest dies hem obert la porta a la reflexió . Des de Catalunya i també des del territori. Hem dit que la situació amb la que estem requereix un canvi .

Voldria recordar les paraules d’un membre del Consell Nacional. Més o menys deien : D’ençà al 1978, aquest és es el moment més dur de la història del PSC . En aquell moment les tres potes del socialisme es van unir . Es van unir fruit de la voluntat de sumar i de renuncies . Ara toca el mateix . Sumar i renuncies .

El quid de la qüestió es fer-ho amb l’equilibri necessari i en el tempos adequats . Tenint en compte que els ciutadans/es ens estan mirant!!! I que cada pas que fem és un gest davant d’ells/es. Gestos que interpreten.

Ara toca parlar de tot. Endreçar-nos . Una companya meva diu sempre que en moments de crisi cal endreçar (l'armari) . Treure tot el que hi ha dins i començar a racionalitzar i ordenar de nou l'espai . Amb la finalitat que portes i calaixos encaixin .... i retorni l'ordre i l'harmonia !!!!

Toca obrir l'armari i paralr de projecte . De nou les consideracions que han sorgit han estat moltes . Hem posat paraules al nostre futur : Regeneració. Rellançament . Reconduir , refer , Renovació d’idees . D’actitud i d’estils . Hem dit que cal actualitzar el nostre projecte , que aquesta crisi es “una oportunitat per parlar de nou amb la gent”

La ciutadania ens està mirant . Està esperant que fem lectura critica del que ens ha passat . Que passem de la perplexitat als fets .

Personalment crec que el Congres serà el final d’una etapa de reflexió . Ha d’ésser el final d’una etapa que ja hem començat . Hem de fer aquesta reflexió des de la tranquil•litat - la suma i les renuncies – . I tenint clar que ara venen les eleccions municipals i que hem de focalitzar les energies per escoltar i parlar amb la gent. Connectar-hi .

Ara toca parlar de tot . Hem de fer reflexió en profunditat . Toca parlar. De lideratges . De maneres de fer politica . D’idees. De les animes . De les relacions amb el PSOE i del Grup parlamentari. De quin és el relat que hem de transmetre a la ciutadania . Dels nostres valors de sempre...... Del nostre projecte . Del projecte socialista en el marc del context històric , econòmic i global que vivim . Expressar i posicionar el que volem per els propers anys . Ho hem de fer sumant i no oblidant el passat . El nostre bagatge i la nostra experiència . Fer-ho tranquil•lament i tenint clar que tot suma per arribar a ser de nou centralitat en aquest país .