Aquests darrers anys hem estat coprotagonistes d’una de les transformacions més grans de la història del nostre país. Cap país de 7 milions d’habitants ha tingut un creixement en immigració com el nostre. Un procés que hem gestionat bé. Un procés fet des del respecte als nouvinguts i, també, des d’entendre que la convivència es fonamenta amb drets i deures per a tothom . Des de l’esforç col•lectiu d’integrar, compartir un país i una llengua...............La crisi ens ha colpit. Hem hagut de remuntar – encara ho estem fent – exercitant una actitud pro activa, constructiva, que busca complicitats i que busca el pacte. Alguns, en front confrontació i insatisfacció malaltissa, han hagut de practicar serenitat i tranquil•litat per a desplegar el més gran instrument d’autogovern que hem tingut . Per a cercar complicitat i pacte. Per a plantejar mesures contra la crisi.
El projecte Catalunya - Espanya també ha estat sacsejat. Fruit que vam iniciar un canvi en les relacions per mitjà de l’Estatut i, el TC ha esmenat l’acord – el pacte polític – que vam fer catalans/es i ha menystingut la nostra voluntat , arrossegant una actitud hostil en relació a les nostres aspiracions .
Les noves maneres d’entendre la vida i les relacions . Entre nosaltres . I entre nosaltres i els projectes col•lectius també han canviat. La predisposició al compromís, la manera de viure “el país” i “les ciutats”.
Segurament tota la ciutadania és conscient que estem en un canvi de cicle . Tot plegat no es pot infravalorar. Res. La crisi, el seu impacte en les famílies, la sentència, la manifestació....
Ara som a les portes d’unes eleccions . Ara toca fer balanç i pensar en el futur. Tots ho sabem, el que s’esdevingui d’aquesta comtessa electoral serà decisiu per futur dels país. Per la vida futura del nostres fills i filles ..... Entre en joc com abordem totes aquestes transformacions i si sortim de la crisi més forts i amb un projecte de país més just . Per a tothom . Per a tota la població.
Per tant, ara toca política en majúscula. Més política que mai. Política que arrisqui . Política que parli clar. Política que tingui un bon diagnòstic sobre el que ens està passant als catalans i les catalanes. Propostes i estratègies de futur. Alguns reclamem també la política que no cerqui l’ambigüitat i la buidor de les paraules. L’èpica sense que al darrera hi hagi projecte col•lectiu i social. Alguns reclamem també ambició. L’ambició amb l’Estatut com a full de ruta per a la transformació real de Catalunya. Un estatut que necessariament hem d’associar a serveis, a convivència , a benestar.
Alguns defensem que igual que vam tenir obsessió en l’acord de finançament - sense permetre la rebaixa - hem de tenir la mateixa actitud per a complir aquell pacte que hem fet amb Espanya i el que hem fet els catalans /es – . Ésser constant i acabar el camí iniciat perquè es poc creïble que qui va anar a Madrid a defensar l’Estatut - recordin a Mas - deixi de banda allò pel que va lluitar .
Alguns defensem que cal continuar en la defensa dels valors del catalanisme social i catalanisme integrador . Un catalanisme que suma , que reculli la pluralitat del país i la seva gent. El catalanisme que es vincula a un programa social. El del país de ciutats amb una ciutadania plural. El que sap que progrés s’ha de vincular necessariament a l’educació i la cultura com a pal de paller, també, del canvi del model productiu.
Alguns defensem que cal anar per feina. Que cal mesurar qui ha generat més garanties pel dret a l’educació , a la salut, als serveis socials, a la cohesió social , a la mobilitat....Qui ha estat al peu del canó en moments de crisi. Qui ha estat clar i contundent en la defensa de l’Estatut.
El govern de CiU en el seu moment ja va demostrar fins on arribava . En tots sentits . Ara ens parla de canvi . De paraules ambigües i de discursos guanyadors . Quan aquesta coalició va ser al govern la seva opció va ser la tàctica del peix al cove – allò de la conllevància - . Volia dir no obrir carpetes . No incomodar . Volia dir quedar bé amb tothom per mirar d’esgarrapar el que es pugui. Recordin allò mes il•lustratiu : el pacte del Majèstic que va arrossegar posar traves a la reforma de l’Estatut que volien les esquerres catalanes . Recordin, que durant 23 anys no van pas moure cap dit per reformar l’Estatut
Anem per feina, doncs. Amb ambició, amb obsessió , amb constància, creant confiança i pacte, defensant l’estatut i el catalanisme social . Som-hi !
Publicat al Diari de Vilanova ( 1 d'octubre de 2010)
2 comentaris:
Com dius molt bé, és l'hora de la política amb majúscules. Esperem que el debat identitari, la demagògia i el tacticisme no ens facin perdre de vista les necesitats del país. Tots els políticis esteu cridats a la responsabilitat, tant des del govern com des de l'oposició.
Què vol dir fer política en majúscules? la frase és bona, però només una frase. M'agradaria tenir una proposta sobre com fer per tenir unes empreses i treballadors competitius al llarg del temps, per exemple, què un treballador d'una cadena de montage industrial amb 64 anys sigui tant competitiu com un de 35.
Publica un comentari a l'entrada