Si hi ha algú
que expressa el dolor físic en la seva obra és Frida Kalho. La seva obra píctorica 
està impregnada de la seva biografia personal. La del dolor i la recerca d'un equilibri que potser mai va tenir. Per altra banda, si hi ha algú que expressa color, mestissatge i bellesa fotogràfica és Frida Kalho ."Nunca te olvidaré....De Frida Kalho para Nicolas Muray. Fotografias y cartas ineditas", és una obra publicada per a celebrar el 5oè aniversari de la mort de Frida, però també una mostra d'amor, un recorregut per els colors, els vestits, les joies, es flors i els pentinats de Frida. Un contrast, de nou entre vitalitat artística i personal i un cos maltractat per la malaltia.
Si les fotografies de Muray són color i vida en comú , a "Frida Kalho. Sus fotos", hi ha
recollides les fotos més intimes de la pintora . Aquelles que han estat 5o anys endreçades d'ençà que Frida va morir el 1954 ( Diego Rivera va demanar que no es mostressin els seus papers i d'altre objectes personals ) . És per altra banda, d'acord amb les paraules del fotograf i historiador Pablo Ortiz Monasterio , "... la coleción fotogràfica de un artista fundamental del siglo XX con obras de grandes maestros de la lente , como Man Ray, Brassai, Alvarez Bravo... reflejo de una época y entrañable registro de una familia ampliada de gente talentosa"
Un llibre familiar amb fotografies on hi ha el relat vital de Frida: Diego Rivera . On hi apreixen fotos d'aquells espais i persones que van formar part de Frida : Leon Trotsky, Isamu Noguchi, André Breton, Tina Modotti, Dolores del Río o Georgia O’Keefe . La seva família i els seus entorns . Les seves pasions .El pais. El album secreto de Frida Kalho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada