ENDREÇAR l'ANIMA

L'Agrupació de Vilanova i la Geltrú del PSC i Llorens LLibres van voler presentar a la ciutat el primer llibre de la consellera de Salut, Marina Geli : "Endreçar l'ànima". Va ésser un plaer poder ser a la taula amb la consellera i participar-hi conjuntament amb Laura Marin, periodista vilanovina de El Punt i, Encarna Grifell, metgessa i regidor a l'Ajuntament de Vilanova.

Deia la Laura Marin, a la presentació :"......... la consellera se sincera en el llibre, un gest que el ciutadà agraeix especialment de la classe política, i explica perquè va decidir fer-se metgessa, perquè va decidir donar el salt a la política i posteriorment tot el que ha viscut al capdavant de la conselleria de salut, fent un ampli repàs de la realitat sanitària del país, comarca per comarca. La realitat del Garraf queda resumida en el compromís de crear un nou hospital que posi al dia un territori especialment mal tractat en l'ambit sanitari.."

l'Encarna - metgessa com Marina Geli , de la mateixa promoció , de la mateixa "collita", que ha coincidit amb la consellera visquent aquest moment històric "social , polític i cinetífic" ...- va voler recordar com la consellera aposta per "veure el pacient com un ésser complet, no d'una manera parcial" i va recordar que ella també es defensora d'aquesta visió global de la persona, i com això "s'ha pogut posar en pràctica a Vilanova" fruit del recolzament del CAPI de Baix a mar.

En el meu cas va ésser un goig poder seure al costat de la Marina Geli i escoltar-la . Escoltar-la després de la lectura del llibre. Escoltar-la, tenint en compte que aquest exercici d’endreçar l’animà ha estat, d’acord amb les paraules del president Montilla al pròleg “ no un simple resum de l’actuació de la Conselleria, sinó també i sobre tot, una reflexió política a partir d’unes conviccions arrelades i d’una mirada femenina que incorpora amb naturalitat la pròpia quotidianitat” . Va ésser un plaer escoltar-la fruit que, malgrat jo personalment ja era conscient que la seva trajectòria avala la política en majúscules, la lectura del llibre ho traspua . Crec que en el llibre hi ha una revindicació de les idees, dels projectes col·lectius, de la governança compartida, de la política com a servei. De la politica de les emocions. Diu, de nou , Montilla . “Marina Geli reivindica la política per sobre de les petites misèries conjunturals, conscient que la política segueix proporcionant la millor de les gratificacions possibles: servir el teu propi país i als teus conciutadans”

Celebro que els i les politiques publiquin . Amb diferents formats . Que ho faci la consellera de salut. És d’agrair que els politics reflexionin . Que posin negre sobre blanc allò que els preocupa , allò que fan , allò x el que lluiten . L’exercici, segurament, no és fàcil. La voràgine del dia a dia t’engoleix - La consellera en el preàmbul ens diu que se sent més còmode parlant - Però és necessari. Aturar-se i “parar“. Enfortir els perques. I les seves respostes. Enfortir els arguments. Consolidar els projectes. Cal que així sigui. Cal que aquelles persones que tenen responsabilitats “es despullin” i puguin compartir l’anàlisi del passat i els projectes. Les utopies . Passin comptes . Amb ells/es i amb la ciutadania .

En la meva intervenció vaig fer el mateix que el president Maragall, que recull en el prèambul del llibre, allò que el va culpir més . Vaig capturar alguns textes . Ara els deixo escrits també aquí. Algunes de les reflexions que hi ha al llibre i que jo vaig subratllar de color verd i que vaig, també citar ahir. Il.lustren, alguns dels valors del pensament polític de Marina Geli : catalanisme, socialisme, federalisme , europeisme .

Aqui els teniu :

L’esperança de vida d’una dona amb pocs recursos econòmics i que pateix un càncer de mama a Catalunya és semblant a la d’una dona amb molts recursos econòmics.

A la política es on realment vaig decidir que no volia deixar d’exercir , també de dona.

...... un catalanisme dels nascuts d’aquí i dels nascuts de fora, prop o lluny, dels que fa temps que hi viuen o dels nouvinguts, que permeti que tothom se senti orgullós de pertànyer al país perquè s’hi sent ben acollit amb proximitat ( a l’escala, al barri , a la ciutat) i perquè també pugui tenir la seguretat que ell també pot aportar alguna coa per fer gran aquest país. No cal que li fem renegar del país d’origen ni de la llengua materna, però hauria d’acabar sentit com a pròpia la llengua i la cultura catalanes, perquè forma part d’una visió nacional en construcció continua i amb vocació intercultural. El catalanisme com a sentiment per la unitat civil de Catalunya, formant un sol poble