23 de setembre, 2010

CONVIT SOCIALISTA a VILANOVA I LA GELTRÚ

Divendres el PSC de Vilanova i la Geltrú va organitzar un “CONVIT SOCIALISTA”. Una proposta per parlar, per intercanviar impressions , per escoltar.. Per trobar-se amb militants i simpatitzants. Amb persones vinculades a l'esport , a la cultura, als Serveis Socials.... Una trobada amb l'alcalde de la ciutat i amb Raimon Obiols.

Al Blog de l’alcalde de la ciutat hi trobareu les paraules que va adreçar als assistents . En destaco : la llibertat, la democràcia, la convivència són diferents al bon clima. Aquest ve donat. La llibertat, la democràcia, la convivència s’han de cuidar, mimar i s’ha de regar. La distracció i la feblesa en la seva cura, són l’èxit dels qui les combaten


Al Blog de Raimon Obiols -Notes des de Brusel.les - potser hi ha la suma de les seves reflexions fetes a Vilanova i la Geltrú . Des de la serenor i des de la veu crítica que ens recorda el paper que ha volgut fer en el passat la dreta nacionalista . Feu lectura dels seus darrers articles - Catalunya, un sol poble ; franquisme sociologic; ens volen dividir..- . També de les aportacions que es fa al document de NOU CICLE : d'on venim, on som on amen. "........Una renovació en profunditat de la política catalana en els propers temps és imprescindible. Però això no implica un canvi de majories, sinó al contrari. El poble de Catalunya s’identifica amb valors d’esquerra i de centre-esquerra i el seu autogovern ha de respondre a aquesta realitat.

Catalunya no es mereix una nova etapa de nacionalisme prenafetista. La corrupció és una lacra terrible i lliberticida. Cap sector polític, empresarial, social, religiós, pot dir que n’és exempte, i tots tenen l’obligació de combatre-la i eradicar-la. Dit això, l’etapa de CiU en el govern de la Generalitat va ser especialment tèrbola, com testimonien una llarguíssima sèrie d’escàndols i les imputacions i judicis pendents dels dos més íntims i principals col·laboradors de l’ex president Pujol (que a l’inici del seu mandat, no ho oblidem, li va dir a Prenafeta “la Generalitat som tu i jo”).


En el meus cas, en qualitat de Diputada al Parlament de Catalunya vaig poder compartir amb els assistents els meus pensaments . Els hi deia : ........potser cal fer més política que mai. Política que arrisqui . Política que parli clar. Política que tingui bon diagnòstic. Propostes i futur. Estratègies de futur . Política en clau nacional i local, feta amb harmonia . Política que permeti continuar treballant per canviar el món. Aquesta és la idea bàsica de les esquerres. No deixarem de voler canviar el món. Política real. La que respongui a les necessitats de la gent. Tots tenim factures per pagar. Avis i àvies per cuidar. Nens i nenes a l’escola. Pensant en la societat real i en els seus problemes. pensant que vivim en un país divers i plural que s’ha de regir per drets i deures ( no només en la Catalunya de Pujol, Samaranch ...).

Tambe provava d’expressar que d’ençà al govern Maragall només han passat 7 anys i que si mirem enrere s'han assolit molts dels objectius que ens havíem marcat : s’ha pogut arrodonir la nació catalana sense exclusions. S’han empetitit els 23 anys del govern de CiU perquè nosaltres hem fet en 7 anys el que van fer ells en 23. S’han resolt temes a nivell nacional històrics ( el problema amb l’aigua, les infraestructures.............) , s’han realitzat acords amb els agents econòmics i socials. Una aposta central per a la competitivitat, amb l’acord estratègic ( 102 mesures, 11.442 milions d’euros gastats, 6.700 pressupostats enguany) . Catalunya és l’autonomia que més recursos dedica a la crisi, les lleis aprovades representen la capacitat de liderar el futur (Llei d’Educació , llei de Serveis Socials ,d’ Habitatge ...) . hi ha un país ordenat, planificat per a les properes dècades ...

Provava d'expressar que seguim creient en el projecte de la Catalunya del segle XXI : ....seguim creient en els somnis que hem forjat els socialistes per a aquest país . Seguim creient que aquests 7 anys – malgrat la crisi – hem fet un país diferent. Hem defensat les nostres utopies. Aquelles utopies que en determinat moment ho són, però que poden esdevenir realitat d’aquí a uns anys.

1 comentari:

Anònim ha dit...

nacionalisme penafretista no, socialisme luigista tampoc.
renovació en profunditat sense canvi de majories?
en quins somnis creieu? llibertat, igualtat i fraternitat? en la rosa? el vostre somni és permetre que aquest país s'empobreixi a costa d'altres i oposar-se a dir-ho i més a qüestionar-ho.

I per sobre de tot, qui paga aquests shows?
Josep M