FRIDA KALHO, una artista polièdrica... a BERLÍN

No pinto somnis, sino la meva realitat

Frida Kalho és una dona pintora que interessa. Al llarg de la seva vida fou reconeguda fruit que era la dona de Diego Rivera ( una relació ambivalent . Feien “un equip” però Frida la va viure amb dolor fruit que van tenir una "tormentosa" relació en l'àmbit privat i tambe pictòric , que va representar a " Les dues Fridas" ). Va arribar a dir : a la meva vida he tingut dos accidents: el del bus i Diego) ; per la seva posició política – era del partit comunista amb convenciment. Deia, per mitja d'una pintura l'any 1954, “El marxisme portarà la salut als malalts” ; pel patiment arran de l’accident que va tenir als 18 anys, per com el va incloure en la seva obra pictòrica , perque va acollir Troski a casa seva, perquè va esdevenir el símbol de la lluita de Mèxic....

A partir dels anys 70, ha merescut reconeixement per part d’historiadors d’art, galeristes, artistes ... Tambe una certa mitomania ?

Mexic va fer-li l'any 2007 - al Museo del Palacio de Belles Arts - una gran exposició per a celebrar el centenari del naixement (Coyoacán, 1907 - 1954). Una exposició, realitzada gracies a la col.laboració i préstecs de 70 institucions. En aquella ocasió la ciutadania es va bolcar a recordar i (re)conèixer la seva artista nacional. Les cues eren comentades a la premsa . Un homenatge esperat que va batre rècords d'assistencia amb gairebé mig milió de visitants a la mostra

A Europa se li ret un homenatge enguany. Una retrospectiva que va ser a Brussel•les, ara es a Berlín i properament a Viena. Una bona exposició . La premsa en feia elogis i deia , "El dolorós univers de Frida Kalho desembarca a Europa" , recordant que l'expo mostra algunes de les millors teles de la mexicana; " La pasion y el sufrimiento de Frida Kahlo pasean por Europa", Ricardo Martinez de Rituerto ( El País), recorda que qui va ésser la seva rival, Dolores Olmedo, va comprar part de l'obra que ara s'exposa : Kahlo fue mujer de sufrimiento largo, vida intensa y obra corta que tiene uno de sus principales focos en el Museo Dolores Olmedo, donde se dan la mano las pasiones (positivas y negativas) del universo de la creadora. El amor de Alejandro Gómez, que Frida arrebató a Dolores, creó entre ambas, amigas de colegio y de lucha en la universidad, una animadversión mutua que sólo la muerte prematura de la artista, a los 47 años, puedo aplacar. Dolores, que llevaba décadas sin ver a Diego Rivera -el marido de ida y vuelta de una Frida de amores de ida y vuelta, entre ellos el de Trotski y siempre el del poderoso Rivera-, lo encontró al poco tiempo y, convertida en mujer de fortuna, acogió en su casa al muralista de la revolución en los últimos días de vida y enfermedad; "Mexico exporta los tormentos de Frida Kalho ( Publico) .

A Berlín també hi ha hagut cues. Fins a 8 hores per veure l'exposició. En el meu cas, la Carmen, la Mireia i jo mateixa , hem fet dues hores de cua. Malgrat tenir les entrades comprades via mail. Hem esperat a fora del Martin-Gropius-Bau l, largament. Déspres, l'expo: peces que segurament no veure mai més, fotos, cartes, vestits .....

Us proposo una galeria d'imatges i peces i fotos de Frida. Deixo , per altra banda , allò que a mi em plau de Frida Kalho : la Columna Rota ( dolor per l'accident, les pròtesis i les operacions, dolor per no pode ser mare... ) . Hernry Ford Hospital , Autoretrat amb vestit de vellut, (que regala al seu xicot,l'any 1926, Alejanjadro Lopez Arias, i fou la seva primera obra formal com a artista )... totes les peces a l'expo de Berlín... i properament a Viena.

I escric alguns adreces x seguir la seva trajectòria :

DISECIONANDO EL ARTE DE FRIDA KALHO.( Una web, de Mèxic, de fans de Frida Kalho . Feta des del reconeixement a la seva pintora més universal. Cronologia, pintures x anys, x títols....)

MUSEU FRIDA KALHO. La casa Blava

CRONOLOGIA ILUSTRADA DE FRIDA KALHO

FRIDA KALHO ES LA LLIBERTAT

Videos: FRIDA KALHO RETRAT d'UNA DONA i a YOUTUBE

Un Bloc - los ultimos de Wordeland - on hi ha una entrada que acaba dient : "Una mujer particular, que no vivió para pintar, sino más bien que pintó para vivir."