POLITICA I VALORS

Ahir el diari el Punt va publicar-me l’article “politica valors i compromís”. Una reflexió que sumo a les d’aquelles altres persones que han manifestat preocupació per la llunyania entre la ciutadania i la politica. De ben segur moltes. Una reflexió sobre com crec que ens veuen els ciutadans i les ciutadanes :” .... Massa gesticulació i massa crítica fàcil perquè tu ets el poder i jo no. Així ens percep la ciutadania. Com un espectacle ple de gesticulacions i gestos. Ple de crispació. Massa plató a peu de carrer i poca voluntat de no reconèixer que el carrer necessita fer feina i, en situacions difícils, sumar. Massa contradiccions que la ciutadania no viu bé”.

D’altres persones han escrit i compartit els seus pensaments en relació a aquest tema . Vull fer un especial recordatori a la investigació coordinada per l’ex-conseller de Justícia Josep Maria Vallés, “Actituds politiques i comportament electoral a Catalunya : materials per un debat social” que ha publicat el Departament d’Interior , Relacions Institucionals i Participació. Hi llegeixo “ .... En el mapa català de les actituds ciutadanes – i de forma similar al d’altres països – apareixen de forma destacada un baix interès per la política, una dificultat de comprensió dels processos politics, una desconfiança notable en la capacitat ciutadana per influir en les decisions dels politics o una valoració baixa o molt baixa de les institucions i, sobre tot dels partits i del personal polític . ...” .

També a les reflexions de Fernando Vallespín, catedràtic de Ciència Política a l’UAM, en una entrevista d’Oriol Bartomeus, a la “ Revista de Debat Polític” de la Fundació Campalans ( núm. 20. Estiu 2009) . “ .... la desafecció no es coyuntural, sino que viene de un canvio cultural profundo”. I del mateix autor , un article amb un títol prou impactant – i interessant - , “¿Quiénes son peores, nuestros politicos o nuestros ciudadanos?” . Diu “.....Lo fácil en las sociedades donde existe un exiguo arraigo de la responsabilidad individual es echarles siempre las culpas a los dirigentes cuando las cosas nos van mal. A nadie se le ocurre hacerse la reciente reflexión de Barack Obama, parafraseando un discurso de Kennedy, "no te preguntes lo que tu país puede hacer por ti, sino lo que tú puedes hacer por tu país". Cuestión difícil, porque, para empezar, no todos entendemos lo mismo por "país"; para algunos es su propia Comunidad Autónoma, sea o no "nación", y para otros es España”

Finalment dos articles més antics però pero interessants. Escrits quan encara no ens col•lapsava el qüestionament cap allò públic i la corrupció. “Un gran dèficit democràtic. El ciutadà es desentén de la política perquè els politics i els periodistes parlen d’una Catalunya irreal” de Rafel Pradas , del març passat . I “El polític bo i el polític dolent “ de Jose Antonio Gonzalez Casanova a El Periodico el juny passat : “.... La línia moral que distingueix i oposa l’un a l’altre es el respecte i el servei al bé col•lectiu”