UN SENYOR DE BARCELONA?

Quan vivia al meu poble petit de la Catalunya vella i catalana, un senyor de Barcelona era aquell que tenint relació amb Sant Vicenç, el meu poble, l'acompanyava una aureola de bon català interessat per la cultura. Culte. Vivia lluny però "estimava la terra i el país" . Era intel.ligent i honest . Crec que més o menys era això el que copçava de les paraules del meu pare en la meva infantesa : un senyor de Barcelona. Mes tard devia saber alguna cosa més i devia lligar aquesta expressió amb Pla.

Ahir El Peridico ens explicava , de nou, les dimensions de l'afer Millet . Titula la seva portada : el saqueig d'una institució històrica. Un senyor de Barcelona . Feia llista del seus càrrecs , participació en entitats i empreses i reconeixements publics ( president, vicepresident, membre , patró, vocal, representant, conseller ...) . Un total de 59 activitats i llocs de representació en el teixit cultural i empresarial del país .

Fa feredat . Cada dia una informació nova que il.lustra que el "senyor de Barcelona" no tenia escrupols. Era lladre. Lladre. No cal donar-li més voltes. Un lladre català , de la burgesia catalana . Però lladre!!!

De tota aquesta història sordida hem de combatre una qüestió : el qüestionament i la desconfiança que s'ha generat en relació a la tasca de les fundacions , patronats ... i altres col.lectius que es dediquen al bé comú . El qüestionament sobre el rigor de qui les segueix i fiscalitza .

M'apunto a les manifestacions que hi ha hagut aquests dies en relació a la seva feina . Una feina clara i en benefici de la comunitat . Una tasca sempre positiva que té un marc normatiu clar que fou revisat l'any passat amb la "llei de Fundacions" . Una tasca que es desenvolupa per més de 1.500 fundacions ,en un país de tradicional fundacional , per gestionar activitats cultrals, socials , benefiques i de tota mena.

Que aquest afer desagradable i mesquí no vagi en detriment del seu reconeixement i generi dubtes envers les altres fundacions..