EL DOCUMENT DE PRATS . Informe de l’exode a Prats de Mollo del 27 de gener al 16 de març del 1939.
Aquest és el títol que ha editat la Magrana , amb pròleg de Llibert Tarragó , fill d’exiliats . Un text curt que fou escrit , durant l’èxode republicà pel secretari de l’Ajuntament de Prats ( Joseph Fité) i un jove ajudant que en aquell moment tenia 18 anys ( Thomas Faitg) . Un text – que havia estat perdut entre els arxius de l’Ajuntament i que fou retrobat fa poc - . Aquells notes havien estat endreçades i perdudes entre papers i han vist ara , de nou , la llum . Un relat , de cada dia, de la retirada que explica com es va acollir als republicans i republicanes a Prats de Molló durant setmanes i , com un poble petit de l’altre cantó de la frontera, es va organitzar per ajudar les persones que fugien de la repressió i de les tropes de Franco .
Diu Tarragó : “En la massa del poble desplaçat de la Retirada, militars , civils, dones, homes i nens, en unes ben poques setmanes les ombres s’esberlen a Prats, entre 90.000 i 100.000, el càlcul es impossible, per la senda de dotze quilometres de davallada del Coll d’Ares fent ziga-zagues . Em fa pensar en Hannah Arendt : “ El segle XX serà el de les persones desplaçades””
Us recomano la lectura per reconèixer el paper d’aquells i aquelles que han escrit la història des de la quotidianitat i aquells que l’han mantingut en els arxius. Però també per la senzillesa del relat. Perquè hi trobareu les dificultats de qui van haver de marxar – amb fred i neu , acompanyats de bestiar, amb por i gana , amb famílies trencades ..- i la solidaritat d’un poble . Diu el document : “Per alimentar tota aquesta gentada ens porten quantitats enormes de pa d’Arles del Tec i de Perpinyà : diàriament ens fa falta 30.000Kg de carn, llegums , greixos i conserves , ingredients , sucre , cafè , xocolata, tot és en la mateixa mesura” . Les autoritats i els ciutadans no van defallir . Cuinar , allotjaments improvisats ( fins i tot les tres esglésies es van obrir ), recollida a la frontera Espanyola de ferits i persones .... tot un poble recolzant els exiliats i les exiliades
A la portada del llibre s’hi recorda la família de Mariano Gracia , d’Osca , amb el seus fills mutilats ( Alicia i Amadeo ) i el seu fill més gran Antonio . És , però , més que una foto . A la petita Alicia li dona la mà el pare . Però al seu germà Antonio l’ajuda un senyor que també es mutilat . Es diu Thomas Coll. Havia tingut la seva amputació durant la Primera Guerra Mundial. Quan va saber que succeïa va anar a Coll d’Ares per solidaritzar-se .
Aquest és el títol que ha editat la Magrana , amb pròleg de Llibert Tarragó , fill d’exiliats . Un text curt que fou escrit , durant l’èxode republicà pel secretari de l’Ajuntament de Prats ( Joseph Fité) i un jove ajudant que en aquell moment tenia 18 anys ( Thomas Faitg) . Un text – que havia estat perdut entre els arxius de l’Ajuntament i que fou retrobat fa poc - . Aquells notes havien estat endreçades i perdudes entre papers i han vist ara , de nou , la llum . Un relat , de cada dia, de la retirada que explica com es va acollir als republicans i republicanes a Prats de Molló durant setmanes i , com un poble petit de l’altre cantó de la frontera, es va organitzar per ajudar les persones que fugien de la repressió i de les tropes de Franco .
Diu Tarragó : “En la massa del poble desplaçat de la Retirada, militars , civils, dones, homes i nens, en unes ben poques setmanes les ombres s’esberlen a Prats, entre 90.000 i 100.000, el càlcul es impossible, per la senda de dotze quilometres de davallada del Coll d’Ares fent ziga-zagues . Em fa pensar en Hannah Arendt : “ El segle XX serà el de les persones desplaçades””
Us recomano la lectura per reconèixer el paper d’aquells i aquelles que han escrit la història des de la quotidianitat i aquells que l’han mantingut en els arxius. Però també per la senzillesa del relat. Perquè hi trobareu les dificultats de qui van haver de marxar – amb fred i neu , acompanyats de bestiar, amb por i gana , amb famílies trencades ..- i la solidaritat d’un poble . Diu el document : “Per alimentar tota aquesta gentada ens porten quantitats enormes de pa d’Arles del Tec i de Perpinyà : diàriament ens fa falta 30.000Kg de carn, llegums , greixos i conserves , ingredients , sucre , cafè , xocolata, tot és en la mateixa mesura” . Les autoritats i els ciutadans no van defallir . Cuinar , allotjaments improvisats ( fins i tot les tres esglésies es van obrir ), recollida a la frontera Espanyola de ferits i persones .... tot un poble recolzant els exiliats i les exiliades
A la portada del llibre s’hi recorda la família de Mariano Gracia , d’Osca , amb el seus fills mutilats ( Alicia i Amadeo ) i el seu fill més gran Antonio . És , però , més que una foto . A la petita Alicia li dona la mà el pare . Però al seu germà Antonio l’ajuda un senyor que també es mutilat . Es diu Thomas Coll. Havia tingut la seva amputació durant la Primera Guerra Mundial. Quan va saber que succeïa va anar a Coll d’Ares per solidaritzar-se .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada