Ahir vaig assistir a Manresa als Premis Nacionals de Cultura 2008. Vaig poder viure com els premiats adreçaven paraules d’agraïment als seus equips de treball, a les persones que els han acompanyat en el periple que els ha portat a rebre el premi . Paraules de satisfacció per la feina feta – individual i col•lectiva – per un país més just . Un país culturalment i socialment avançat i compromès.
Vull fer a traves del meu blog un resum personal . Vull expressar , a més de felicitacions als guanyadors i guanyadores, les meves impressions sobre les paraules sentides . Allò que jo escrivia en el meu paper per poder , avui, compartir.
Vull fer a traves del meu blog un resum personal . Vull expressar , a més de felicitacions als guanyadors i guanyadores, les meves impressions sobre les paraules sentides . Allò que jo escrivia en el meu paper per poder , avui, compartir.
En primer lloc , un sentiment de companyia del JAUME FLOR. Perquè l'ambient era cultural i en alguns moments trangressor . O sigui l'ambient del Jaume . Aquell àmbient en el que es va moure i en el que va treballar volent transformar la seva ciutat i el seu país. La cultura , la gestió cultural, la dinamització cultural i de conciències , la trangressió, la creativitat ....
En companyia d'ell , també, fruit que va ésser recordat amb la llarga llista de persones que ens han deixat .Va ésser la darrera imatge del video que vam visionar, en reconeixement i trist record , de tots ells i elles. Només feia 3 dies que no es amb nosaltres , i el món de la cultura el va recordar com es mereixa.
Alguns premis :
Premi Nacional de Circ per Paulina Andreu i Schumann, per la seva trajectòria. Una dona que va rebre la companyia de la gent del circ i de persones de Cubelles – encapçalats per la seva alcaldessa i regidora de Benestar Social - que van voler recordar la vinculació del seu pare – Charlie Rivel – amb aquesta ciutat del Garraf. De forma còmica va explicar-nos com va haver de guanyar-se els homes de la família del seu marit per canviar i innovar el món del circ . I com finalment , va triomfar amb una aposta arriscada .
Nou reconeixement a Margarit – que vaig poder fer personalment - Fa uns dies en aquest mateix blog penjava una poesia del Premi Nacional de Literatura , per l'obra 'Casa de Misericòrdia'. Ell a l’escenari va fer lectura del poema que dona nom al llibre . Desgarrador. Alliçonador . Va agrair també als lectors i les lectores que l’han seguit perquè sense ells el premi no existiria
El pare afusellat .
O, com el jutge, diu executat.
La mare, la miseria i la fam,
la instància que algu li escriu a maquina:
Saludo al vencedor, Segundo Año Triunfal
solicito a Vuecencia deixar els fills dins la casa de la Misericordia
El fred del seu demà es en una instància.
Els orfenats i els hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema
per bell que sigui , ha d'ésser cruel.
No hi ha res més. la poesia és ara
l'última casa de misericòrdia.
Els directors del film 'Can Tunis', José González Morandi i Paco Toledo - Premi Nacional de Cinema - . Ens deien que no entenien com una pel.li marginal havia rebut aquest reconeixement . Demanaven amb pessimisme carregat d’esperança i veient el panorama fosc que s’aposti per aquest tipus de cinema . També van fer un recordatori als habitants de Can Tunis . Amb desig que tinguin un futur millor
Els mallorquins Antònia Font - Premi Nacional de Música per 'Coser i cantar'-. Van ésser un moment a Manresa . A la nit feien un bolo i havien de marxar ràpid.
El Nacional de Teatre, fou per l’home que ha fet del Festival Temporada Alta de Girona una referència nacional Salvador Sunyer. Va dir amb poques paraules i volen fogir de floritures - Gracies -.
El de Pensament i Cultura Científica ha estat concedit a Mara Dierssen, per les seves recerques en neurobiologia de la síndrome de Down. Les seves paraules també van interessar-me especialment : Els científics hem d’ajudar a les persones mes enllà de la tasca científica i va demanar que la societat abandoni el to paternalista que te amb les persones afectades amb la Sindrome de Down .
Els periodistes José Martí Gómez, Lluís Permanyer, i Joan de Sagarra han estat distingits 'ex aequo' amb el Nacional de Periodisme. Algú d’ells deia : per un periodisme seriós i honest. Honestament crític mani qui mani
Enguany s'ha concedit per primera vegada el Premi Nacional de Còmic, instituït pel govern el 29 d'abril. I ha estat per a Miguel Gallardo i María Gallardo, pare i filla, pel llibre 'María y yo'. Una preciosa història del pare amb la seva filla que es autista.
El Nacional de l'Audiovisual per a Barcelona TV 'Info', pels informatius multilingües.L'Espai de recursos agroecològics de Manresa (l'Era), li ha estat atorgat el Nacional de Cultura Popular. El Premi d'Arts Audiovisuals ha estat per a Carlos Pazos, per l'exposició 'No em diguis res'. L’arquitecta Carme Pinós s'ha emportat el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic, pels projectes realitzats el 2007. El de Disseny, ha estat per a Nani Marquina.
El Premi Nacional de Patrimoni Cultural ha estat atorgat al Patronat d'Estudis Osonencs, per la promoció del patrimoni històric, artístic, i cultural d'Osona. La Plataforma per la Llengua s'ha emportat el Premi de Projecció Social de la Llengua Catalana.
Un comentari especial per MONTSERRAT ABELLO que va rebre el premi per la seva obra , com a traductora i poeta, que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi i l’ha convertit en un referent vital i artístic per als mes joves . També per MOISES BROGI , per la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgia i el seu compromís ètic i social. Deixo aquí escrites les seves paraules : ESTIMO TANT LA VIDA QUE LA FAIG MEVA MOLTES VEGADES, paraules que denoten l'energia de dues persones vitals i lluitadores que diuen sovint que esperen apendre , encara , cada dia. Quina enveja !!!
2 comentaris:
JOSÉ MARTÍ GÓMEZ
PREMIO NACIONAL DE PERIODISMO DE CATALUÑA 2008
Rafael del Barco Carreras
25-10-08. La Televisión Pública Catalana mostró largo y tendido el acto en el teatro Kursaal de Manresa. Montilla, sus mil cortesanos y publicistas, y algún invitado. Hace unos días escribí que el premio concedido al GRUPO ZETA, "EL PERIÓDICO", me daba "asco"… pues ¿se puede tener un mínimo de objetividad, por lo tanto la libertad absoluta que debe gozar la Prensa en Democracia, si se vive de los créditos de la mayor entidad financiera local, LA CAIXA, bajo su control financiero, y subvencionado y al dictado y directivos de la Generalitat?, con Martí Gómez de LA VANGUARDIA… debería soltar más tacos… que no es mi estilo. Los insultos son los argumentos de los necios, y yo no me siento necio… aunque si un pateado y tonto "donnadie", calificativo que con el de resentido y delincuente me propinaron en el blog de su compañera Pilar Rahola, la del "Lo sabía toda Barcelona". El "todo Barcelona" que siempre lo sabe "todo" pero se calla. Una ciudad tomada por ese "grupo" que lo sabe TODO, disfruta de poder y saber, y los "demás" a "tragar". Lo malo que en ese tragar a mí me tocaron tres años reales de cárcel antes de ser juzgado, acusado por Narcís Serra i Serra, el gran "bos y gurú".
Si su periódico es un camaleón que cambia de color a conveniencia, y según el colorido aplicado a su línea editorial recibe más o menos subvenciones y prebendas… sus periodistas estrella personalizan su filosofía. En esa línea el sujeto premiado, en cuanto a mí, no soltó una verdad. Primero se inventa una historia en el CASO CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA al dictado de los interesados, los De la Rosa, Narcís Serra y Pascual Maragall, que si no alcanza las mentiras del Periódico, tiene la perversidad del morbo y las subjetividades, y hasta cuando años después (sin jamás hablar conmigo y al servicio de otros intereses)) me hace víctima y robado por mi abogado en el caso, Luis Pascual Estevill, haciendo leña del árbol caído, que ellos, la Prensa, convirtieron en hermoso y frondoso, también miente. Ver www.lagrancorrupcion.com
Cuentan, y es un hecho, que tanto uno como otro de los periódicos que en otro tiempo monopolizaron, dirigieron y crearon la "opinión pública" en Barcelona, uno se desmorona, y en el de Godó la plantilla sufre estrés continuo por los posibles despidos. Es lo mínimo que pueden cosechar quienes contribuyeron a crear ese estado total de mentiras y corrupción que rigió, o rige, la Ciudad. ¡Qué les aprovechen los premios!... un consuelo… para los más significativos.
Soy consciente que les "importa un rábano" mis pataleos de "donnadie". Y leerlos... los leen…todos entran en mi web con sospechosa asiduidad, pero como a mí no me subvencionarán, ni la CAIXA me prestará 200 millones de euros (que jamás cobrará a menos que haga uno de sus juegos de compraventa donde se trasladan saldos rojos de una cuenta a otra), mi voz se convierte en la del que clama en el desierto… no fabrico "opinión pública", por lo tanto no les muevo un solo voto, o se deja de vender un solo periódico. De eso se encargan ellos solos a base de tanta mentira y corrupción. ¡Ah!, me olvidaba, en lo de las ventas de periódicos (estancadas y en descenso) controladas por OJD, por lo de las subvenciones, publicidad y ranking, también hay sus truquitos… me contaba un periodista "amigo".
Voldria , ja que moltes vegades parla de feminisme,que comentés la conferència de la Sra. Anna Hernández sobre la compaginació del temps familiar , laboral i personal...Vaig llegir la notícia al diari AVUI i em va fre gràcia el comenatri sobre l' ex-consellera Carme Figueras.
Que en pensa Sra. Arcarons
Publica un comentari a l'entrada